Avui
ens aturem en una rondalla coneguda de la nostra terra, que versa
sobre un drac. Pareu-hi força atenció.
**************
Ve’t
aquí que
fa molts, molts anys, en un poblet proper a un estany molt gran, a la
riba del qual també vivia gent, va sorgir un gran problema.
Diu
la llegenda que per camins subterranis va arribar a l’estany un
monstre enorme. Aquella bèstia era més grossa que dos cavalls, li
pudia l’alè i tenia molta força. Les potes eren com troncs
d’arbres, i les urpes com les dels lleons. A l’esquena, des del
coll fins a la cua, tenia tot de punxes que tallaven com espases. La
seva boca amagava unes dents molt grosses i esmolades, amb les quals
podia menjar-se qualsevol cosa.
Aquell
terrible monstre era un drac.
La
gent que vivia en aquelles boniques casetes a la vora de l’estany
van veure com el drac les destruïa, i els obligava així a
traslladar-se terra endins.
-Socors,
socors –cridaven, atemorits-, que algú ens ajudi!
-Heu
vist quin monstre? Ens ho destrossa tot! Què farem? Pobres de
nosaltres! –se sentia pels camins.
El
drac es va convertir en l’amo de l’estany. El monstre va fer
servir de cau una escletxa de la muntanya d’on sortia el baf de
l’alè i la ferum dels excrements. La terra dels voltants de
l’estany i les aigües varen quedar infectades.
-Quin
horror! Quina pudor! No podem continuar aquí! –es lamentava
tothom.
Des
d’aleshores ningú no va gosar passar per davant del cau de la
bèstia; si algú s’hi esgarriava, ja havia begut oli.
Quan
el drac no trobava prou menjar a l’estany, s’allunyava de les
aigües i anava cap a les planes o als boscos a buscar més carn.
Aleshores, pobra la persona o l’animal que badés! El drac ho
destruïa tot al seu pas.
-Hem
de marxar. Aquí ja no hi podem viure. Aquest animal arrasa els
camps, enverina l’aigua i es menja tot el que troba –deien amb
desconsol.
La
gent que havia abandonat les seves cases a la vora de l’estany es
va instal·lar terra endins i van aixecar un poble emmurallat:
Banyoles. Però va haver-hi gent que no estava del tot tranquil·la,
i van anar més cap a l’interior, on van fundar la vila de
Centenys.
La
fugida no els va servir de gaire, perquè el drac els perseguia
anessin on anessin. I va arribar el dia en què el terrible monstre
no va tenir-ne prou amb una excursioneta al poble de tant en tant, i
va exigir un tribut a les viles de Banyoles i Centenys.
-Escolteu-me
amb atenció –bramulà el drac-: cada mes m’haureu de portar al
cau un jove o una donzella per satisfer la meva fam. Si no ho feu,
enverinaré totes les terres i l’aigua que rega els vostres camps.
Els
pobladors de les terres més properes a l’estany buscaven una
solució:
-Vés
a saber d’on ha vingut aquest monstre! I si l’ha fet venir algú
per venjar-se de nosaltres?
-Tant
se val: hem de trobar cavallers que vulguin enfrontar-s’hi –deien
uns quants.
-Sí,
sí, que vinguin cavallers! –van aprovar la resta.
Molts
homes van decidir lluitar contra aquella enorme bèstia per demostrar
la seva valentia, però no cal que expliquem com van acabar, oi?
El
drac podia amb tots. No se’n salvava cap.
En
veure que cap home amb espases i altres armes no aconseguia vèncer
el drac, els més decidits van pensar d’anar a visitar un famós
bruixot de la comarca.
-Haurem
d’anar a buscar en Mer, ell és l’únic que ens pot ajudar –deien
els més agosarats-; segons expliquen, ha ajudat a vèncer importants
batalles en moments difícils.
I
un grup d’homes va anar fins a casa seva:
-Venim
per demanar-vos la vostra ajuda. Un drac enorme viu fa temps a
l’estany on abans vivíem nosaltres, i no es conforma amb poca
cosa. Exigeix que cada mes li donem un jove o una donzella per
satisfer la seva fam.
-Ho
trobo força interessant –va dir el bruixot-. Em sembla que
acceptaré el repte.
La
veritat és que l’home no es va fer pregar gaire, i després de
recollir quatre coses, el bruixot va marxar amb els homes cap a les
terres assolades pel drac.
Quan
varen arribar a les planes on ja se sentia la desagradable ferum del
drac, molts dels homes no van voler acompanyar més el bruixot.
Uns
quants van gosar conduir-lo cap al lloc on el drac havia dit que
deixessin les seves víctimes innocents.
En
acostar-s’hi, l’olor era insuportable, i tota la vegetació
estava malalta. Uns vapors fètids sortien del cau del drac i gairebé
no els deixaven respirar.
-És
allà, allà... –deien els homes, i tot seguit abandonaven el camí
i fugien corrents.
Aquells
homes no és que fossin covards, però la por no els deixava avançar,
i per mol que volguessin més aviat els feia anar enrere.
“Tiraré
endavant, ho he de fer”, es deia el bruixot, i avançava sense
temor, amb una barreja d’inquietud i curiositat.
Ja
era al lloc on la bèstia es trobava amb les seves víctimes, i el
bruixot va quedar-se quiet. No va passar gaire estona quan de
l’espessor del bosc va arribar la fressa d’una cosa enorme que
s’obria pas entre els arbres.
La
remor cada vegada se sentia més a prop, i també la pudor que
desprenia aquell monstre.
En
Mer va disposar-se a rebre el drac amb serenitat:
-Surt,
monstre malvat! Ensenya’m com ets de fort! Au, vinga! –cridava en
Mer, agenollat sobre un munt de fulles seques.
De
sobte, els arbres més propers a en Mer van separar-se i l’aire va
tornar-se irrespirable. La pudor que desprenia el drac era horrorosa.
En
Mer es trobà la bèstia davant dels ulls. Va poder comprovar que els
homes tenien raó quan deien que aquell monstre era molt gros i feia
molta por.
El
drac, dret sobre les potes del darrere, amb les urpes esteses i la
boca ben oberta i mostrant les esmolades dents, va avançar cap al
bruixot. Era una bèstia tan enorme, que ben segur que era capaç de
desafiar tot i tothom.
Però
en Mer va fixar els seus ulls en els del drac i va començar a dir
unes paraules màgiques.
-Drac,
dragonet, surt d’aquestes terres, fes-te fonedís i torna al teu
país. Amahí, amahà..., si no ho fas, ja veuràs...
El
drac es va aturar de sobte i se’l quedà mirant. De ponent va
aixecar-se un vent estrany, un vent que mai no havia bufat en
aquelles terres. Movia amb força els arbres, i fins i tot el drac va
obrir els narius per investigar aquella novetat.
Les
ventades cada cop eren més fortes i sobre les muntanyes i l’estany
es van formar uns immensos núvols de tempesta. Tot i que abans
brillava el sol, ara era negra nit, i tothom s’amagava a casa
esperant que aquells núvols tan grossos descarreguessin.
En
Mer continuava dient les paraules màgiques:
-Quan
compti fins a tres, ja no ens podràs fer res. Si tu no te’n vas,
el vent se t’endurà! Amahí, amahà...
Aquell
conjur havia d’alliberar els homes d’aquelles terres de
l’horrible bèstia, i la tempesta no es va fer esperar gaire. Un
enorme tro va ressonar a l’estany i el vent es va fer més intens.
Quan
per fi va amainar el temporal, de les muntanyes on s’havia refugiat
el drac només quedaven troncs esberlats. I el drac? On era el drac?
Segons conta la llegenda, el drac va desaparèixer tal com va venir.
El
cel es va aclarir lentament, els vents van deixar de bufar, i per
darrere l’estany va aparèixer l’arc de Sant Martí, que era la
promesa d’uns temps millors.
(Rondallari català: El drac de Banyoles, versió de Mònica Abad i il·lustrat per Luis Filella, Susaeta)
(Imatge
extreta de: otrafrontera blog)
!!EXERCICIS:
-
Realitza un breu resum d’aquesta rondalla catalana.
-
On se situa l’acció de la rondalla? Quines referències reals esmenta? On s’ubiquen?
-
Explica la diferència, si és que n’hi ha, entre una rondalla, una llegenda i un conte.
-
D’altres rondalles catalanes són: Guifré el Pilós. La llegenda de les quatre barres, El gat negre, El mariner de Sant Pau, El Timbaler del Bruc, El lladre de Tortosa, El comte Arnau, En Patufet, entre d’altres, investigant alguna i explica de què tracta.
-
Investiga i cerca algú que t’expliqui una rondalla de la teva terra, posteriorment, anota-la aquí.
-
Digues si són certes o falses les següents afirmacions.
.El
que aterrava els habitants de Centenys era un drac.
.El
drac únicament s’alimentava de donzelles.
.Un
cavaller va aconseguir vèncer el drac amb l’ajuda d’un bruixot.
.El
cau de la bèstia és reconeixia per la seva forta pudor.
.Mer
aconsegueix matar el drac amb un conjur.
-
Corregeix les afirmacions falses de l’exercici anterior.
-
Explica el significat de les següents frases fetes:
.Ja
havia begut oli.
.Va
desaparèixer tal i com va venir.
-
Cerca cinc substantius, cinc adjectius, cinc verbs i cinc adverbis dins de la rondalla.
-
Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’ha sortit els exercicis de la present comprensió lectora i comenta amb quines dificultats t’has trobat i com les has resolt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada