En aquesta fitxa treballarem el llibre de Francesc Miralles, "Retrum. Quan érem morts", una novel·la recomanada per mi i que us agradarà molt, tracta sobre un grup d'amics misteriosos, bé, ja anirem veient què passa, no us comento res més, perquè sou vosaltres els protagonistes, els que ho heu d'explicar. Sí que us he de dir que és un llibre que està fent furor entre el públic més jove.
Les edicions de "Retrum" estan molt ben cuidades, tenen un bon disseny on destaca com és evident, el color negre per sobre de totes les coses, i els laterals de les pàgines completament pintats. Quan el tingueu a les vostres mans us en adonareu.
Apa doncs, a llegir força, que ens ho passarem bé!
N.B. Si desitgeu tenir més informació del seu autor, poseu al cercador del blog "Francesc Miralles" i anireu a la presentació del "Retrum 2" a Cerdanyola del Vallès:
http://llengilitcat.blogspot.com.es/2011/06/el-retrum-de-francesc-miralles-adrecat.html
http://llengilitcat.blogspot.com.es/2011/06/el-retrum-de-francesc-miralles-adrecat.html
(Imatge extreta de: racocatala.cat)
!!EXERCICIS:
1-Esmenta el títol del capítol que estàs treballant i realitza un petit resum de sis a vuit línies. Pensa a indicar el teu nom i cognom.
2-Anomena el nom del capítol i explica el significat de tres paraules noves que has après.
3-Escriu una oració amb cadascuna de les paraules que has après a l'exercici anterior.
4. Opinió personal: Per què t'agrada o no t'agrada "Retrum"? Justifica la teva resposta.
30 comentaris:
Carlos Crespo
FOCS FOLLETS
El Christian va trobar sobre una llosa una manta plegada i un cistell amb quatre pomes i una ampolla d’aigua. Es va menjar una poma i va intentar dormir però de sobte, va veure unes flames que caminaven i anaven en grups de dos. Li va entrar la curiositat de saber en quina tomba estava assegut quan va tenir el pressentiment o la visió de que aquell dia ell moriria.
Quants cops has mort?
Quan en Cristian estava dormint va escoltar una cançó. No volia obrir els ulls pel que fos però de sobte els va obrir va veure a l’Alexia, al Robert i a la Lorena. Quan va acabar la cançó em van dir que ja era del seu grup que ja m’havien, com per un dir batejat de la seva manera. Es com una religió (et fan veure que estàs mort), et col•loquen tombes amb el teu nom i tot això sinistre.
Carlos Crespo
UN GUANT A LA NEU
El Christian és un nen que va al cementiri on diu que escolta una veu.
Quan està allà va escoltar una melodia que semblava d'una nena petita. Quan va passar dins el cementiri va veure que no hi havia ningú així que, va baixar la pendent a uns trenta metres del cementiri. De sobte va escoltar altre veu però, aquesta vegada fou d'un home, era aspre i greu i de la por es va anar a casa. Al dia següent no va averiguar res, només un guant negre sobre la neu i un misteri sense desxifrar.
Carlos Crespo Ramiro
EL DIUMENGE NEGRE
El Christian estava en casa i va pensar d’agafar la moto del seu pare i anar a donar un tomb per la ciutat. Al Julià (el seu germà) no li va fer gràcia la idea però al final va acceptar. Anaven molt ràpid per la carretera quan de sobte un gran camió es va creuar i van xocar. Quan el Christian va despertar va rebre la trista notícia de que el seu germà havia mort.
EL DIUMENGE NEGRE
La mort del meu germa va ser el final de la meva vida tant com la havia conegut, va estar 15 dies inmovilitzada. El meu pare va comprar una televisor de pantalla plana.El pare es sentia culpable per haberme deixat aquella bestia a las meves mans. La mare estava destrosada per la mort del seu fill.Anava al colegi i pensava que estava mort tota la gent m' hignorava.
Vaiga marxar a amb la seva germana a anglaterra. Es sntia culpable m' abia convertir en un tipus de vela suan que nomes tenia un vampir. La gent estaava amb molta sensibilitat, de copte em van oferir els apunts, m' estava acostuman al silenci de la clase.Tot el mn era molt amable.
Un dia sere un noi de vosaltres i aixo lla em feia por perque era un mort vivent. Lla no em relasionava amb ningu. Nomes de tant en tant renunciava a les pasegades per visitar e la artista del poble. La artista li va dir que si la gent la ignorava que es crees el seu propi mon.
Carlos Crespo Ramiro
ANELLS QUADRATS
El Julià estava mort però el Christian, el seu germà, va estar quatre mesos a l’hospital i va tornar a casa. La mare del Christian va marxar de casa. Va anar als Estats Units. El pare es passava sempre l’estona davant la televisió i el Christian era el que feia les feines de casa.
En l’escola tots estaven amb ell perquè estigués millor. Va anar a un club que es deia la Unió per veure a un artista que li va aconsellar que fes alguna cosa amb la seva vida.
Hola Carlos,
Faltes:
de què (preposició + què).
Molt bé, Carlos, prenc nota del teu bon treball, segueix així amb el "Retrum" i a veure si podem tenir un excel·lent!
Gràcies per participar.
JM.
Hola Ferran,
Faltes:
els va obrir i va veure, li van dir, que ja l'havien, és com (verb 'ser').
Molt bé, Ferran, gràcies per participar en aquesta fitxa fantasmagòrica com el "Retrum", perquè sou els primers.
Podeu seguir afegint resums dels capítols i millorareu molt en l'escriptura i comprensió lectora.
Gràcies i m'anoto la teva feina.
JM.
Hola Carlos,
Faltes:
el pendent (és masculí), una altra veu, era aspra, se'n va anar, esbrinar res.
Molt bon resum, ara cal que corregeixis les faltes. Escrius força bé i poses fins i tot misteri!
De camí un altre positiu!
Gràcies per participar de nou.
JM.
Hola Carlos,
Faltes:
a casa, idea (,).
Altre cop bon resum i feina.
Positiu de nou.
Gràcies per participar aquí.
JM.
Hola Jonatan,
Faltes:
germà, l'havia conegut, immobilitzada, un televisor, se sentia, haver-me, bèstia, destrossada, col·legi, mort (,), m'ignorava, vaig marxar, Anglaterra, m'havia de convertir, suant, només, estava, de sobte, acostumant, classe, món, seré, això ja, perquè, ja no em relacionava, ningú, passejades, a l'artista, creés.
Jonatan, hi ha moltíssimes faltetes, convé que revissis el text abans d'enganxar-lo, sinó pot rebaixar la nota.
Tens un positiu aquest cop.
Gràcies per participar.
JM.
Hola Carlos,
Faltes:
A l'escola.
Molt bona escriptura i resum.
Gràcies altre cop per participar.
Un altre positiu.
Molt bé!
JM.
Carlos crespo Ramiro
LORD BYRON
El Christian va amb l’Alba ( una nena de la seva classe) a un concert que donaven a la palma. Mentre ballaven, el Christian li va dir a la seva amiga que s’anava un moment. Poc després caminava decidit cap a casa. Va agafar unes quantes coses i va decidir anar al cementiri. Es va asseure en una tàpia i va a començar a llegir la biografia de Lord Byron.
Hola Carlos,
Faltes:
que marxava un moment ("s'anava" és un castellanisme).
Molt bona feina i escriptura, em deixes parat, aprofita-ho i esforça't, a veure si podem posar una bona nota.
Moltes gràcies per participar de nou en aquesta fitxa i t'animo a seguir fent-ho. També pots opinar sobre el llibre al Fòrum d'aquesta fitxa o a l'altra del "Retrum".
Tens un altre positiu!
JM.
Retrum: Quan érem morts
``un guant a la neu´´
Es un nen que està en el cementiri i escolta una veu molt aguda, llavors el nen es va apropar i aquella presencia que hi havia es va adonar i va parar aquella veu.
Llavors el nen va sortir corrents i aquella veu va canviar de to de veu, ara era més greu. Al següent dia el noi va tornar a primera hora de la matinada i va trobar-se un guant, el nen va suposar que seria de la noia que estava cantant l’altre dia.
1a part: Pal•lidesa
``el diumenge negre´´
El nen estava amb el Julia (el seu germà) i de sobte al nen se li va ocorri de agafar la moto del seu pare. El nen i el Julia anaven molt ràpid per una carretera poc transitada quan de sobte va aparèixer un camió i els va atropellar. Quan va arribar la ambulància el nen va preguntar com estava el Julia i ningú va respondre
Capítol: Anells quadrats
La mort del seu germà va ser el final de la seva vida, quatre mesos després de la catàstrofe la mare els va deixar. Va marxar als Estats Units. Els mesos posteriors tothom l’invitava fins i tot la noia més llesta i més guapa li deixava els apunts. Després d’un temps la gent es va acostumar. Els poemes eren la meva vida.
Alguns dies anava a visitar al Gerard (l’artista del poble) y li va preguntar:
-Quants anys tens?
-Setze.
-Hauries de fer alguna cosa amb la teva vida. Així que fes coses que t’agradin.
Lord Byron
En Cristian va seure al costat de l’Alba perquè no preguntava molt, però creia que ella la volia.
Un dia en Cristian li va preguntar que si volia alguna cosa i em va demanar si volia anar al concert, li va dir que sí, però ell sabia exactament que no aniria.
Va tornar al cementiri, amb un llibre de Lord Byron, es veu que Lord Byron va perdre la virginitat als nou anys. Després de llegir la seva biografia, va aixecar la vista. Sorprès, va descobrir que tres persones l’observaven.
Els forasters
El Cristian (el noi) estava al cementiri quan de sobte van venir dues noies i un noi amb unes pintes una mica estranyes. El Cristian va intentar defensar el seu territori i es va començar a barallar amb el noi. Per una amenaça de les noies, el Cristian va parar i va dir que s’anava.
Els tres nois li van proposar a passar una nit en el cementiri per ser un d’ells.
La nit de la palma
Al entrar a casa, el pare estava menjant una lasanya, quan el Cristian va dir que hi havia un concert a la palma, llavors el pare va començar a comentar que abans hi havia un cinema i el Cristian va fingir curiositat, aquella va ser la xerrada més llarga entre ells des de que va passar la catàstrofe.
Al final el Cristian va anar al concert, caminant, vaig pensar que alo millor el guant era de l’Alexia, però després vaig pensar que eren massa preguntes i que el millor era esperar l’endemà.
Stockholm
En Cristian se’n va anar amb l’Alba a veure el concert de la palma. El concert era ple de gent de l’institut, i el grup de música va tocar una cançó anomenada Stockholm. L’Alba va començar a ballar. Quan va acabar la cançó li vaig dir que esperés i me’n vaig anar a casa.
Les nits llòbregues
En Cristian li dona una nota a l’Alba i ella somriu com dient que el perdonava.
L’Alexia li va dir que tenia que dormir un dia al cementiri i també va tindre que pintar-se la cara de blanc i també es va emportar un llibre per llegir
Al cementiri 1a part
Si en Cristian dormia en una tapia podia formar part d’ells, havia d’agafar roba d’abric per passar la nit, va agafar un abric del pare, mitjons..., per passar la nit. Vaig tardar 5 minuts, em vaig palpar la butxaca per saber si el guant estava allà.
Quan en Cristian ja hi era al cementiri va intentar saltar el mur, va penjar-se del mur, relliscava, quan estava a punt de caure va trobar una escletxa on poder recolzar-se. Quan ja estava a dalt del mur va caminar pel mur per observar el cementiri.
El silenci era absolut, el primer que tenia que fer era trobar un lloc on dormir al cementiri. El lloc més adequat per dormir era on va trobar-se el guant.
Focs follets
En Cristian va veure que hi havia una cistella on hi havia tres pomes i una ampolla, va desitjar que aquell regal fos de l’Alexia. Va menjar-se una poma quan es va menjar la poma vaig tapar el cistell i el vaig deixar al terra, feia molt fred i si no em tapava podia agafar una pulmonia.
Va veure unes flames que caminaven i anaven en grups de dos, en Cristian va intentar agafar-les. Despres va veure una lapida que posava el seu nom i la data d'avui però ell no tenia por.
Sense màscares
La cançó tractava de que hi havia un noia que anava al cementiri i un dia que la noia estava netejant la llosa de una lapida i el mort es va despertar i es van enamorar. Al sortir del cementiri els seus amics es van treure el maquillatge i li van dir al Cristian que els pàl•lids només s’han de mostrar al cementiri. Els hi va preguntar que quan faria la prova de la pal•lidesa i li van dir que seria demà al matí.
L’orde dels pàl•lids
A mesura que baixaven pel camí del cementiri, aquells es comportaven amb més normalitat jo els observava. No hi havia res obert llavors van veure un bar obert on estava en Murphy el cambrer que havia treballat en tots els bars, la Lorena i l’Alexia van demanar una magdalena per la i un cafè amb llet i en Robert va demanar un bíter kas. Vam tenir un esmorzar plàcid, en Cristian va demanar un entrepà de tonyina. En Cristian va preguntar d’on eren el Robert era de Alella la Lorena de Badalona i l’Alexia és al cul del món. L’Alexia va contradir al Robert va dir que no era per tant, que ara mateix vivia a Sant Cugat i en Cristian va preguntar: - com que ara mateix?
I l’Alexia va respondre: - sí, perquè això pot canviar en qualsevol moment. He crescut allà, però sempre he pressentit que la meva ànima era d’un altre banda.
-D’on? T’ho diré quan ho sàpiga.
De sobte en Cristian va preguntar que era el Negranit, tots tres van somriure i van dir: és el club on a nosaltres ens agradaria anar. Allà ens vam conèixer al bar Negranit us en recordeu? Massa bé. Crec que t’estem avorrint, si t’uneixes a nosaltres, acabaràs anant a aquest club, es inevitable. De sobte en Cristian va preguntar que era la flor violeta que tenien tots a la solapa, van dir que l’important no era la flor si no el que amagava sota. L’Alexia és va acostar a en Cristian i li va dir que era molt guapo i a més que li diria Chris, però el petó que ell desitjava no va arribar en comptes del petó em va posar un objecte rectangular a la butxaca i van marxar tots tres.
passaport a la foscor
A casa d’en Cristian li esperava una esbroncada monumental del seu pare, que feia dues hores que estava despert i era a punt de trucar a la policia. Perquè va estar amb els seus amics ``els pàl•lids´´. El seu pare no li deixava pujar a motos. La cosa rectangular que li va deixar l’Alexia, era un casset dins de la seva capsa, a sota hi havia traçat amb lletres blanques el títol següent: <>, va anar en busca un reproductor de cassets, el va trobar al sostre fals vaig escoltar una música de dona que sonava del CD. El pare li va regalar al final l’abric i el va tenyir de negre també li va regalar el casset.
Els ulls de la siouxsie
L’Alexia es pintava igual que la Siouxsie una cantant que li deien la deessa del gel el seu grup es deia Night Shift. Al matí següent es va en recordar que havia quedat amb els seus amics a arenys de mar, el pare li va dir que estava una mica estrany i li va dir una mentida que ell havia quedat amb L’Alexia, igualment el pare va insistir a vindre.
Cementiri de Sinera
El seu pare em va acompanyar, mentre anàvem de camí a Arenys li va dir el pare que s’estava en recordant d’un poema que es deia cementiri de Sinera que era tan trist com la vida. Al arribar vaig veure una noia fumant i li vaig dir que era la meva novia li va donar un petó però ella va cridar i em li va empènyer però gracies a déu va passar el tren.
Van sortir tres persones velles li van insultar i casi li peguen però de sobte van sortir tres persones sinistres la Lorena va ser la primera que va respondre i van començar a defensar-li. L’Alexia va dir que anaven al cementiri i de sobte la fumadora va dir que els deixessin anar.
Hola Ferran,
Et contesto amb aquesta fitxa per totes.
Excel·lent treball, has fet 15 fitxes!!!!!
Molt i que molt bé, però si en vas enganxant algunes et podré corregir millor les coses.
De totes maneres, escrius molt bé.
Això et millorarà molt la nota.
Moltes gràcies per participar.
JM.
Publica un comentari a l'entrada