Saïd: […]
I ara escolteu, companys, per sa vergonya.
Mon pare era moresc, amor sentia
a una noia cristiana, i s’uní amb ella
fingint sa conversió; dels dos vaig nàixer.
Apar un Jesuset, la mare em deia.
Sembla un hurí d’hermós, feia mon pare.
I amb sos petons creixia, en tant confosos
Versículs del Coran i de la Bíblia,
Despertant i dormint barbotejava.
Ma casa era un jardí de prop de València:
flors a l’entorn; pertot; fins dintre l’ànima
de mos pares amants, quanta ventura!
Ella veía a Jesús; ell al Profeta;
i tan feliços eren, que semblava
com si haguessen fet pau en l’altra vida,
per tant amor
atrets, Crist i Mahoma.
Mes la pau era sols dins de casa!
Lo record aquí el tinc! Mon pare un vespre
a la mare abraçà, i alçant amb ira
una eina del treball, eixí al defora.
Al fer-se jorn, trucaren. Ai! Poruga
la mare obrí. Qui hi ha? Crist se sentien,
pertot: un cos a nostres peus llençaren,
i s’oí: Dona: és ton marit; enterra’l!
(Guimerà, Ángel, (2012). Mar i cel, Edicions 62, Barcelona, pp. 101)
(Imatge extreta de: ciatre.com)
!!EXERCICIS:
1-Contextualitza aquest fragment amb dues línies, és a dir, ubica'l dins de la història de "Mar i cel".
2-Realitza un comentari de vuit a quinze línies sobre el present fragment. Pensa que hi ha diverses coses a tractar. També podeu comentar perquè el personatge en qüestió comenta això.
2 comentaris:
1-Contextualitza aquest fragment amb dues línies, és a dir, ubica'l dins de la història de "Mar i cel".
Aquest fragment es troba dintre del primer acte escena XV després de intentar que Ferran parles.
2-Realitza un comentari de vuit a quinze línies sobre el present fragment. Pensa que hi ha diverses coses a tractar. També podeu comentar perquè el personatge en qüestió comenta això.
Saïd era fill d’una mare cristiana i pare moresc, a pesar de la seva religió s’estimaven molt y es van casar. D’aquesta unió va néixer en Saïd, un fill mestís entre dos religions. En Saïd vivia en una casa a prop de Valencia, ens explica que era un lloc molt bonic i que vivien ben feliços. Un dia el pare d’en Saïd agafà una eina de treball i sortí al carrer ple d’ira, quan va arribar la nit van trucar a sa porta i la mare d’en Saïd va obrir la porta molt espantada quan als seus peus van llençar un cos mort, acompanyat de les següents paraules: “És ton marit, enterra’l”. La família es va quedar destrossada amb aquest fet, van pasar de tenir una vida mes o menys feliç a perdre una de les coses més importants de sa vida fins al punt de voler venjança.
-Erika Serna-
Hola Erica!
M'he espantat una mica amb la foto!!
D'entrada et corregeixo les faltes:
d'intentar, parlés,i, dues religions, València, van passar, més (quantitat.
Compte les ambigüitats al text:
"s'estimaven molt i es van casar", calia afegir, llavors els pares de Saïd, per a què s'entengui millor, atès que pot semblar que sigui Saïd qui es casi.
Bona feina!
Ara toca corregir les faltes a la llibreta amb el meu sistema.
Gràcies per participar al blog i t'encoratjo a seguir fent-ho, això sí, la foto em fa por.
JM.
Publica un comentari a l'entrada