SEBASTIÀ
Conte tradicional de Senegal
El petit Sebastià, un dofí d’ulls riallers, volia anar al col·legi, una cosa inusual en els petits. Però el seu pare, que era guàrdia de tràfic, li digué que primer havia d’aprendre a xiular i després aprendre els senyals.
-“Frunzeix els llavis i col·loca la llengua entre les dents”, deia a Sebastià.
El petit es cansava de repetir tantes vegades les carasses i era incapaç de realitzar el xiulet més lleu. El seu pare pensava que ho feia a propòsit i el castigà. Però quan marxà al treball, Sebastià s’escapà per oblidar les seves penes.
Quan estaven en alta mar, una xarxa gairebé l’atrapà, fins que s’adonà que no el volia, sinó a un banc de sardines.
-“Tingues cura, aparteu-vos d’allí!”, cridà Sebastià. Les sardines se salvaren per les escates. Però una d’elles li preguntà:
-“Per què no has xiulat per advertir-nos del perill?”.
-“No sé fer-ho”, contestà Sebastià avergonyit.
-“Bé, no et preocupis, jo t’ajudaré”, li digué la sardina, i li lliurà una petxina per a què bufés com si fos un xiulet. Amb paciencia, ho aconseguí, primer amb la petxina i després sense aquesta. Quan tornà a casa, triomfant, el seu pare el perdonà i el portà al col·legi.
(Traduït de Cuentos del mundo, n.33, de Sofía Sánchez, de 20 Minutos)
(Imatge extreta de: fotolog.com)
!!EXERCICIS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada