Mercè Rodoreda s’endinsa en la història d’una
família i tot el que l’envolta. Ens ho narra a través d’un vell jardiner que
presència els fets mentre treballa al jardí d’una torre per una família rica.
Ho fa de manera
cinematogràfica, com si col·loqués la càmera darrera del jardí i
s’anés enregistrant tot allò que presencia o passa pel seu davant. Recordo que
Rodoreda era una gran afeccionada al cinema i això ho veurem a les seves obres,
amb constants referències al setè art, i aquesta en serà un exemple més, amb diverses
al·lusions al cine o amb l’aparició d’un jove director, Humbert, que
enregistrarà al jardí. Els personatges que deambulen per l’obra estan sempre
vençuts per la
infelicitat. Els protagonistes d’aquesta història són materialistes,
es deixen emportar pels diners, per les passions i el desig sexual, així com
també per les seves ambicions.
L’obra fou començada a escriure el 1959 i no es
finalitzà fins el 1967. L’obra vol ésser un camí iniciàtic
en la construcció del que havia d’ésser la seva gran obra, “Mirall trencat”.
Per aquest motiu, Rodoreda treballà durant anys en l’escriptura de la seva gran
novel·la, d’una obra que la gent recordés per sempre més i tot el que escriu en
els anys anteriors va en aquesta línia, amb personatges similars, amb
ingredients reiteratius en les seves obres, com per exemple: la infelicitat,
les flors, el rebuig a la maternitat,… En aquest procés d’escriptura, sovint
escriu, deixa aturades les obres durant anys, les torna a reprendre. També toca
altres gèneres literaris pel mig. Però com glossa Roser Porta: “Tot i que
escriu novel·les diferents i una obra de teatre, sempre dóna voltes a la
mateixa història. Lluita, prova i estudia com muntar la gran novel·la de la
seva trajectòria, la més complexa i àmplia tant per la quantitat de personatges
i d’històries com per l’extensió temporal”.
Podem dir que aquesta idea s’inicia el 1940 amb la
novel·la inacabada Isabel i Maria (1991),
l’obra de teatre Un dia? (1959), Jardí vora el mar (1966), i des del 1960
va escrivint a estones el que serà la culminació de totes aquestes obres, Mirall trencat (1974), una obra que a
més al llarg dels anys va canviant de títol. A més, Rodoreda mai va defugir les
dificultats que va tenir a l’hora d’escriure Mirall trencat i així ho feia constar al seu editor Joan Sales en
les cartes que s’anaven enviant.
Jardí vora el
mar
no va donar fama a Mercè Rodoreda perquè de fet ja la tenia amb l’obra La plaça del Diamant (1962) i
posteriorment amb El carrer de les
Camèlies (1966), que li va fer guanyar tres premis: El Sant Jordi, el Premi
de la Crítica i el Ramon Llull. De totes maneres, Rodoreda tampoc mai va
pretendre treure el protagonisme a La
plaça del Diamant ni a El carrer de
les Camèlies, atès que, va vetllar perquè l’obra Jardí vora el mar es posés a la venda fora de les dates de Sant
Jordi, ja que als aparadors encara ocupaven un lloc ben destacat les dues
anteriorment citades.
D’altra banda, el 1939 va succeir un fet que marcà
Rodoreda. Els republicans perden la guerra civil i Rodoreda com que es veu
mancada de llibertats a l’hora d’escriure, té pors i s’exilia a França. Durant
un temps s’estableix a París i Bordeus, i posteriorment va cap a Ginebra.
Estigué molts anys a tornar a Catalunya.
Rodoreda a mitjan dels anys quaranta reprèn la seva
escriptura, primer amb contes i més endavant, als anys cinquanta amb novel·la,
poesia, teatre i fins i tot, atrevir-se amb la pintura, una de les seves
altres grans passions. En trobarem algunes pistes al llibre: en Feliu i
l’Eulàlia, dos pintors, un amb menys èxit que l’altra, i també la citació a
Joan Miró.
L’obra que tractem, Jardí vora el mar (1967) és una llarga explicació, un monòleg que
realitza un jardiner observador de tot allò que veu i li expliquen que passa a
l’entorn de la finca on treballa. Aquest jardiner no té nom, però n’és el principal
protagonista. Podria ésser per no treure el protagonisme als principals
personatges, és una hipòtesi, no ho sabem, ara bé, ell també n’és un.
Tal i com comenta Roser Porta, l’obra està
estructurada per sis capítols, corresponents a sis estius d’estada en la casa
vora el mar. El jardiner ho explica a mode de flashback molts anys després que
les accions ja hagin succeït. Allí ens glossa la història d’un triangle amorós
sense ubicar-la en un temps concret, però s’afirma que és entre els anys vint i
trenta del segle passat. L’obra narra les aventures dels amos de la torre i
dels seus servents, a través d’un narrador sense nom, un temps sense concretar
i en la finca d’un poble proper a la costa barcelonina que tampoc esmenta.
Rodoreda empra la fórmula del fulletó, posant ingredients com
el tema amorós, la intriga, i elements sorprenents. La narració la focalitza
amb elements extrets del cinema, una altra de les seves aficions, com si hi
hagués una càmara ubicada a la casa o jardí i tot quedés enregistrat i s’anés
explicant.
La història explica l’enamorament de la Rosamaria
que ha d’escollir entre un noi més senzill i humil, Eugeni, a qui realment
estima i un fals amor, el ric Francesc, que li solventaria la vida i li
garantiria comoditats. Perd l’Eugeni, que intenta aconseguir-la cinc anys
després de casar-se amb en Francesc.
El jardiner narrador de la història, personatge que
està en un segon pla, més parcial, veu les coses, emperò tampoc les coneix
totes, perquè moltes li arriben en boca d’altres
personatges. Llavors, ell s’encarrega de lligar els caps de tots els
fets. A més, ell mateix justifica que se sent interessat per les persones, perquè
estima a la gent, tal i com explana a les primeres línies d’aquesta novel·la.
Alhora que va descobrint les coses, ho va raonant mitjançant els personatges
que li diuen les noves. Sovint explica les coses de manera irònica i divertida,
emperò mai esquerpa.
A l’obra hi apareixen les extravagàncies d’alguns
personatges acostumats a la bona vida, emperò que mai seran feliços per una
cosa o una altra. En la finca d’estiueig, a més del matrimoni Francesc i
Rosamaria, hi ha dos pintors, l’Eulàlia i en Feliu. En Sebastià, un viatger que
estima l’Àfrica, la Maragda, propietària de cases de luxe, una família de
França, un jove director de cinema, Humbert i un professor d’esquí aquàtic en
són els principals protagonistes. Tots ells estan entre la vida de l’oci, les
festes, d’excessos i d’esport, també ociós, com si fossin sortits de Hollywood.
Aviat, s’hi suma el senyor Bellom, un indià que ha
fet fortuna i té obsessió per construir una torre. S’acompanya del seu gendre,
Eugeni i la Maribel, la seva filla. Tots tres no fan més que aportar més luxe a
tot allò que practiquen i fan a la finca. Aquests personatges contrasten amb
els del servei, que són d’un rang inferior: minyons, servents, cuiners, mossos
de quadra, jardiners… o dels hostalers i paletes. Rodoreda dóna moltíssima
importància a aquests personatges, en detalla la seva funció i els fa aparèixer
de manera constant. Per Rodoreda són els individus més reals, els que no idealitzen
res, els més terrenals, per entendre’ns. Quan el jardiner ens explica les coses,
sempre ho fa des de la distància, sense posar-se en cap banda, és neutral, així
com també descriu o explana fets sense anomenar-los, tot i que s’intueixen quins
són.
A les novel·les de Mercè Rodoreda sempre apareix una
visió de l’amor
fracasat, de la infelicitat, de personatges sovint turmentats per un
passat indiferentment de l’estatus que tinguin. Ve donat per dos motius: la
infelicitat i la mort. Rodoreda vol demostrar obra rere obra que l’amor és
idealitzat i que no existeix, que és efímer i emmarcat dins les dificultats que
ha tocat viure als afectats. D’aquí que, Rosamaria decideix casar-se per conveniència
i diners, és a dir, té un matrimoni d’interès, això desencadena la tragèdia de
l’Eugeni, que intenta suïcidar-se. El suïcidi apareix reiterades vegades en les
obres de Rodoreda, on personatges joves que no han aconseguit el seu ideal
amorós optin per aquesta sortida.
La negativitat no acaba aquí, perquè Rodoreda també
sent rebuig
per l’embaràs, i quan alguna de les seves protagonistes té un fill,
això marca un abans i un després en la seva vida, l’inici de la crisi, potser
del declivi de l’amor de parella, i la Mercè posa molta atenció en aquests
detalls. Així doncs, l’embaràs de la Rosamaria i la celebració amb focs d’artifici
del seu marit, generen una crisi entre tots dos, i llavors ve un avortament,
emperò Rodoreda, ho tracta amb tabús, ara en veu de la Quima:
“Es veu que la senyora, quan va saber del cert que
estava d’aquella manera, va dir que no. És per això que sembla una
desenterrada. Hi va haver un disgust molt gros perquè ell volia una criatura”.
La Rosamaria perd la criatura a més en un dia
simbòlic, el dia de reis. D’altres personatges també tenen rebuig a tenir
fills, un és el jardiner, que els veu com una font de conflictes.
En alguns dels personatges d’aquesta obra es veu la crueltat,
el pretendre fer mal i repercutir en els altres, però no de manera inconscient,
sinó voluntària. Ho veiem en alguns exemples com: Rosamaria i Eugeni que
amaguen les dents postisses de la tia; la velleta que talla els fils de la llum
per molestar al llogater, entre d’altres accions… els animals també porten
maldat, i la mona que apareix a la novel·la n’és un altre. La maldat contrasta
plenament amb els moments de felicitat a causa de l’ascensió i el materialisme
de Rosamaria, Eugeni i el senyor Bellom, que fan constants referències als
diners.
El jardiner també té molt record per la seva
estimada esposa Cecília, que va traspassar ben jove. Rodoreda agafa el nom de
la protagonista de El cafè de les
Camèlies, deixant entreveure una vegada més que pretenia crear una obra
mestra, Mirall trencat i que les
seves tres o quatre obres anteriors a aquesta eren una camí iniciàtic, un
entrenament per crear-la.
A l’obra s’hi veu la fascinació per l’obra de Émile
Zola, La faute de l’abbe Mouret
(1875) on els escenaris més recurrents eren els arbres i la vegetació, i
Rodoreda en manlleva aquesta idea per crear el seu jardí vora el mar. D’aquesta
obra li impactà que la protagonista se suïcidés emplenant el seu dormitori de
flors.
Per contra, a Jardí
vora el mar no tot és negativitat, sinó que també apareix la ironia
i humor
com a font d’inspiració i una fugida d’aquest paratge tant trist que la
Rodoreda dibuixa al llarg de les seves pàgines. Aquí va influir la Rodoreda més
jove, i també la més madura, ambdues retallaven amb les estisores les tires
còmiques de la premsa. Vist en personatges com en Sebastià, el senyor Bellom,
la reiterada ironia que empra el jardiner. A l’estil de la infidelitat que
comet en Sebastià en un país exòtic, Àfrica. Un personatge que sempre fa bromes
i que morirà tràgicament, esquarterat en un país del tercer món.
El senyor Bellom que no para de fer ostentació amb
els seus diners, també té molt d’humor, un humor més burlesc acompanyat d’un
registre vulgar. Aquest personatge està inspirat en l’oncle i més tard marit de
Rodoreda, un home que va anar a l’Argentina, es va fer ric i en tornà, ajudà a
la família.
Un altre dels temes recurrents en Rodoreda és l’erotisme,
focalitzant en personatges com les negres o mulates, o altres individus que es
deixen portar pels instints. També les blanques apareixen llegint nues i s’intueix
que tenen sexe. Miranda és una noia que té un físic espectacular, unes corbes
que la delaten i que fa anar a tots els homes de corcoll, perquè els provoca,
se’ls vol fer seus. Això sí, Rodoreda el posa en petites dosis per no
embriagar.
La pintura és un altre element a destacar. Hem dit
que apassionava a Rodoreda, que no parava de visitar museus, i juntament amb el
que aprenia de cultura i art ho plasmava a les seves obres. Exemplificat amb en
Feliu Roca, un pintor especialitzat en el mar i que a poc a poc anirà causant desinterès
en el seu públic, fins que ja no podrà exposar. O l’Eulàlia, una pintora poc
experta, però que atraurà perquè copçarà la modernitat en les traces que
realitza i finalment i gràcies a l’aportació del senyor Bellom triomfarà. El
moviment pictòric de l’Avantguardisme també té la seva presència en les pàgines
de la novel·la. Curiosament, el senyor Bellom és un abanderat d’aquest art, en
canvi odia el més clàssic i contrasta en què no li fascinen les visites als
museus ni tot el que envolta l’intel·lectualisme. Com glossa ell mateix, si li
mostren quelcom modern, al cap de cinc minuts ja ronca. Ell compra art modern i
l’exhibeix a la resta d’individus, per mostrar el seu poder, els seus diners,
tot i que no hi entén res. Rodoreda es burla de l’art modern, del paper que fan
els rics a l’entorn d’aquest, però que quedi clar que ella tenia fascinació per
Joan Miró i la modernitat.
No cal esmentar la influència del jardí i la gran diversitat
de flors que esmenta, se’n podria fer un inventari, li venia d’Émile Zola, però
també del seu avi. Rodoreda té un gran domini de les flors i com Roser Porta comenta:
“Sembla un autèntic tractat de botànica”. El jardí sempre és mostrat com una
cosa positiva, com un paradís on s’està segur, tot i que és escenari de moltes
accions. El jardí també serà la infantesa, com en les primeres obres
rodoredianes, però un espai que enyoraran, que són fruit de la infantesa
perduda, si es vol felicitat, una etapa que quan ja és pasada, com tot ésser
humà mai podran recuperar.
Els escenaris que apareixen a Jardí vora el mar sense cap mena de misteri són ben limitats i són els
següents: el jardí, ubicat en una ciutat costanera a Barcelona, el mar, el
barri de Sant Gervasi on visqué l’autora i que per tant, coneixia molt bé.
Sorprèn que un personatge masculí, el jardiner sigui
presentat com a positiu i sobretot ho porta a terme quan parla de la seva feina
i estimació per les flors. Alhora, com explana Roser Porta, és un personatge “marcat
per la tendresa i la innocència”. Identificat amb l’eucaliptus, un arbre que
com explica el jardiner: “M’ha ensenyat a ser com sóc”. El jardiner només
perdrà aquesta força quan la seva dona Cecília mor, però que retornarà en
recordar-la.
No m’agradaria acabar sense dir que aquesta novel·la
és una de les més divertides que té Mercè Rodoreda, tot i la seriositat i la realitat
que mostra, en determinats moments no pots defugir el riure, però, no és un riure
forçat, sinó que la Mercè ho fa amb gran mestria. Gaudiu de la lectura!
Josep Maria Corretger
Abril del 2015
N.B. Per saber més de l'autora cerqueu estudis de Carme Arnau i Roser Porta.
(Basat en “Molt més que la novel·lista de les
flors”, de Roser Porta dins RODOREDA, M. (2013). Jardí vora el mar, Club Editor Jove, Barcelona.)
(Imatge extreta de: fragmentsmanuscrits.files.wordpress.com -imatge d'Amer, cal Sant Vicenç i biografiasyvidas.com)
!!EXERCICIS:
1. Escull un fragment divertit que aparegui a la novel·la i que t'hagi agradat i comenta'l.
2. Esmenta dos temes que apareixen a l'obra "Jardí vora el mar" i explica'ls.
3. Anomena dos elements biogràfics que hagin influït l'obra "Jardí vora el mar" i justifica-ho.
4. Explica quatre luxes o activitats d'oci que tinguin els personatges i digues quin fa referència a cadascun.
5. Fòrum: què t'ha semblat la lectura d'aquesta obra de Mercè Rodoreda? Què t'ha sorprès més i què menys? Raona la teva resposta.
