Sempre m’havia cridat l’atenció
la curiositat d’aquest objecte. Juraria que a la casa dels meus padrins, de ben
petit n’havia visionat un a l’interior d’un armari ple de copes i d’altres
coses decoratives. Més endavant, en vaig tornar a veure un a Els Torms, a casa
dels pares d’una amiga o en una botiga del meu poble, i ves per on, em fa fer
gràcia veure’l de nou. Era fet de cartró i on hi apareixia un frare, deien que
ells contenien el saber, que amb una vara indicava: sec, revolt, ben, bo,
insegur, ventós, humit, pluja. De fet, era un higròmetre, és a dir, un aparell
que servia per a mesurar la humitat de l’atmosfera i segons això indicava el
temps que faria.
Dins
d’aquest mesurador del temps, hi apareix un frare caputxí assegut amb un globus
terraqüi, a l’alçada dels peus i diversos volums que l’envolten. A la mà dreta
té un llibre obert i en la seva mà esquerra la vara per indicar el temps. El
seu funcionament és molt simple. Inclou un mecanisme interior que es basa en la
dilatació i contracció d’un cabell humà, element sensible a la humitat. Si la
humitat és alta, indica pluja o humit, i el cabell s’allarga i llavors, el
frare es col·loca la caputxa del cap. Si la humitat és baixa, marcarà amb la
vara, sec, bo, i el cabell s’encongeix, mou el braç cap a munt i es treu la
caputxa. D’aquesta manera, en dilatar-se el cabell interior, el braç es mou
indicant el temps possible.
Les
recomanacions d’ús, són que s’ha de penjar en un paret que estigui seca i ben
ventilada. Llocs ideals serien un replà, una terrassa coberta, prop d’una
finestra, en un menjador. No s’ha de posar en una cuina o un bany, atès que, el
vapor d’aigua modificaria la predicció real. Fins i tot, l’higròmetre es pot
calibrar segons els dies de clima més clar o més plujosos.
Amb
el temps s’han realitzat diferents versions del Frare del temps o calendari
meteorològic, on s’ha substituït el frare per monges, guerrers, o personatges
històrics, com en Cristòfol Colom, entre d’altres. Aquests mesuradors del temps
foren molt populars a les acaballes del segle XIX i al llarg del segle XX, fins
i tot, en alguns països centreeuropeus.
El
producte a més d’esdevenir un element decoratiu també s’ha adaptat en diferents
idiomes, com ara l’italià, l’alemany o l’anglès. La marca de vins Kina San
Clemente, el publicitava per a la seva marca fabricat per López Hermanos
S.A. de Màlaga, aviat es convertí en una preuada peça de col·leccionista. Es
veu que entre els anys quaranta i seixanta del segle passat era habitual
recomanar vi als joves, a mode de beguda tònica, com a element de salut. Segons
els metges ajudaven a fer entrar gana als joves. Contenia un catorze per cent
d’alcohol amb endolcidors. Es veu que desconeixien el risc que comportava als
infants. Bé, són figues d’un altre paner. Els de Kina San Clemente van
intercanviar el monjo conegut per un que a sota portava el nom de la marca. A
l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu en trobareu un.
En
els nostres dies, seguim l’evolució del temps mitjançant els mitjans de
comunicació, sobretot, ràdio i televisió, més que premsa, i potser encara més
fidelment per Internet, i amb prediccions hora per hora, tot i que no sempre
l’encertin. Fet que potser més d’una tarda ens hàgim quedat a casa per posar
massa atenció a un predicció que clamava a viva veu pluja o tempesta. Sigui com
sigui, allò que un dia marxa, algun dia torna. Sempre ens quedarà aquest Frare
del temps, la seva ciència, en una època en què predir el temps era el més
complicat.
Josep
Maria Corretger Olivart
Agost
del 2026
Fonts consultades:
Museus que són un tresor, Segre, 9 d’agost del 2026;
Vikipèdia.
Fotografia:
frailedeltiempo
EXERCICIS:
1. Què és el frare del temps?
2. Qui fou el seu creador?
3. En quin any fou inventat?
4. És fiable al cent per cent? Per
què?
5. N’has vist alguna vegada algun?
A on?
6. Què té a veure la marca Kina
San Clemente amb el tema?
7. Fòrum: t’encantaria tenir un
frare del temps? Per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada