És
una obra teatral dramàtica escrita en vers. Fou estrenada el 17 d’octubre del
1930 al Teatre de Novetats de Barcelona per la companyia Teatre Català. No es tornà
a representà en una nova fornada fins al 1960. A causa de les restriccions a
les quals estava sotmès el teatre català, es representà via ràdios a les emissores:
Ràdio Barcelona i Ràdio Sabadell en època de postguerra. Posteriorment, es
recuperà en l’any del centenari de Josep Maria de Sagarra el 1994. D’altres escenificacions
han estat el 2015 al Teatre Alegria de Terrassa amb un to més local, fins
arribar a la darrera versió, la de la temporada 2025-2026, anant de gira per
diferents sales de Catalunya. Forma part del corpus exitós de l’autor. Altrament,
se la considera una de les grans dramàtiques del teatre català.
EXERCICIS:
1. On transcorre l’acció
de la trama? En quina època la situaries? Com ho saps? Cerca alguna evidència.
2. Qui és en Ramon de
Bellpuig i quin problema personal té?
3. Com pretén resoldre
aquest problema el senyor Ramon de Bellpuig?
4. Marta estima realment
en Ramon? Per què?
5. Per què la Marta
decideix continuar amb la seva farsa de matrimoni? Com ho porta a terme?
6. Quin secreta amaga
Mariàngela, mare d’Albert? Com pot afecta el desenllaç de l’obra?
7. Esmenta un tema cabdal
que aparegui a la dramàtica i comenta’l.
8. Escull un dels
personatges principals de l’obra i descriu-lo mitjançant les seves accions.
9. Llegeix i comenta el
present fragment de l’obra. On el situes dins de la trama?
MARTA
La criada! ... L'heu
vist? I com s'explica!...
Que jo sóc la
criada! ... Això em fa mal! ...
No, no pot ser... i
diu que ningú m'hi fica!
De la criada, és clar,
no en fa cabal!
Contant les
veritats crida i s' enfada!
El cavaller té un fetge molt més car!
¿Sabeu el que us pot
dir aquesta criada
senyor hereu de Bellpuig,
senyor covard? ..
Us repeteixo, què voleu
que faci?
Si vós l'heu
enganyat, de vostra mà
depèn que aquesta desgraciada
passi
allò que vostra mare
va passar!
Digueu-me, ¿no us commou,
no us aclapara
saber que vostra mare
va patir? ...
EUDALD
Però deixeu estar la
meva mare!. ..
Marta, per Déu, tingueu
pietat de mi! ...
MARTA
La teniu vós d'
aquesta criatura?
Si ni de vostra mare
la tindreu!
Un home de la vostra
carnadura...
demanant pietat? No,
no, escolteu;
Imagineu-vos que
ha vingut, i és ella
que és vostra mare,
així, amb la meva veu,
amb el meu to, ferida
per l'arpella
de la vergonya,
arrossegant la creu!
I vostra mare us fa:
«Fill meu, escolta;
Eudald, mira'm el front;
vius encegat
i, d'importància, tu,
te'n dones molta
perquè ningú t'ha
dit la veritat.
Tu et creus ser fill
de nobles; no endevines
la meva angúnia vigilant-se
el niu
amb aquesta corona
d' espines,
que em forada la pell
de viu en viu.
¿No saps que un brètol,
jugador de farsa,
va trobar el meu reclam
massa madur,
i em va robar l' amor
com una garsa
i d'aquest mal lligam
vas néixer tu?
Però aquest que et
va fer, que pressentia
que poguessis servir
pels seus enganys,
m' apartà de la teva
companyia
i me 1 ha fet
gruar més de vint anys.
I m ha fet creure sols
amb la promesa
de deixar-me palpar
la te a pell.
I t’ha tingut molt
lluny, nu de tendresa·
ni t ha gosat mai
dir que eres fill d’ell!
Fins que han
passat els anys i de sobtada
et porta a mi amb
aquesta condició:
que per tu sigui sempre
la criada
i que et respecti com
al meu senyor!
I jo he callat, patint
per contemplar-te,
per tenir-te prop meu
... m'he consumit ...
l compta amb quines
ganes d'abraçar-te
i d'estrenye't, fill
meu, contra el meu pit!
I només perquè tu,
aquesta vegada
sentint el nervi
estabornit de fang
intentes fer amb aquella
desgraciada
el que un brètol va
fer amb la meva sang,
només per ‘xò fill
meu, la corda prima
es trenca i salta
lliure d emoció,
i per salvar una dona
que t'estima
jo no faig cas d aquella
condició
i estic segura que
compleixo ara
tor I esperit dels
manaments de Déu... »
EUDALD
Però vós, Marta?...
ma ...
MARTA
Sí, mare! ...
EUDALD
Mare!!!
Perdoneu-me! ...
MARTA
Fill meu! Fill
meu! Fill meu!
No et fa vergonya,
digues... no t'esvera?
És de debò, fill meu...
EUDALD
Però si jo. Devia
endevinar... comprendre el que era ...
Si jo no tinc perdó!
... Mare ...
MARTA
Aquest plor....
no em deixa dir-te
... tot el que voldria...
EUDALD
Mare meva!
MARTA
Eudald fill ... quin
turment ...
però no ... m'és igual
quina alegria...
EUDALD
Mare meva...
MARTA
... Ho val tot, aquest
moment ...
Ho val tot, les tortures
agres ... fines ...
EUDALD
Però per què heu
callat? ..
MARTA
No ... no em sap greu!
...
Ai, fill meu, que
són dolces les espines
si et puc dir amb tota
l'ànima fill meu! ...
«Fill ... meu», dues
paraules... clares ... vives ...
vint anys com dues
ungles en aquí
clavades a la llengua,
a les genives! ...
Vint anys... fill
meu!... sense poder-les dir!....
Tot es desperta...
tot es desensonya!
Però fill meu, fill
meu, és de debò? ..
¿ a te'n dones cap
mica de vergonya,
de que la teva
mare sigui jo? ...
10. En el fragment
anterior, l’autor empra molts tres punts seguits. Amb quina pretenció?
[Imatge
extreta de: La Casa del Llibre]
.Podeu
descarregar digital l’obra aquí:
https://drac.cultura.gencat.cat/handle/20.500.12368/36874?show=full&locale-attribute=es
(DEPARTAMENT
DE CULTURA (1994) Josep Maria de Sagarra Home de teatre 1894-1994,
Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya i AGF Unión Fénix, Barcelona,
edició a cura d’Enric Gallén i de Miquel Maria Gibert)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada