Les històries de misteri i de por tenen molta història, atès que,
en la literatura popular ja existien. Des de l’antiguitat, els humans sempre han
explicat històries al voltant d’allò desconegut, estrany, inexplicable.
A mesura que avancem en el temps, en època més moderna, tant la por com
el misteri han adoptat diferents formes dins de la literatura:
contes de terror, històries de detectius -amb un crim per a resoldre-, relats
de suspens amb pistes complicades de desxifrar. Per tant, hi podem trobar
històries de tota mena, ara bé, amb un enigma per a resoldre.
Els relats d’intriga generen una gran expectació i tensió durant la
lectura per a
saber com acabaran. Moltes d’aquestes s’han adaptat al cinema i han tingut
molta repercussió. Reben el nom de thriller.
Les narracions de misteri es poden dividir en dos grans grups:
1. Històries on apareixen fets
sobrenaturals
S’hi presenten éssers fantàstics, com per exemple,
fantasmes, esperits, monstres, i similars. Un autor exemplar d’aquest tipus
d’històries era Edgar Allan Poe. Ell barrejà la raó i la bogeria,
l’ambient quotidià i plàcid, amb situacions inquietants i esgarrifoses. Aquesta
combinació va generar lectors. A través de la seva literatura hi trobem
narracions d’espectres, esperits, cases encantades amb fantasmes, sempre
descrits amb gran credibilitat per a mostrar més intriga.
*****
Al segle XIX, aquest tipus de literatura va afegir l’element
pseudocientífic. Trobem un exemple en la novel·la Frankenstein,
de Mary Shelly. Mitjançant les seves pàgines se’ns presenta com el
doctor Frankenstein dona vida a un monstre unint bocins d’altres restes
humanes. Fou una de les obres representatives del Romanticisme i se la
considera un dels primers textos de ciència-ficció.
La nit, la foscor, la boira baixa comporten un ambient propici per a
aquests tipus de novel·les.
2. Històries on cal resoldre un
enigma
Aquest tipus d’històries va sorgir en l’antiguitat. En elles hi podíem
trobar endevinalles, creades pels egipcis i els grecs. El lector s’enfronta a
diverses situacions i fets misteriosos, que altrament, seran resolts al final
de la història.
Les sèries de por i de misteri tenen força èxit entre els joves, perquè
comporten interès. Els personatges obscurs atrauen.
Característiques de les històries de
misteri i por
Existeixen molts estils de relats de por i misteri, amb una gran
varietat de trets caracteritzadors. Tanmateix, hi ha un reguitzell de
característiques comunes:
.El relat genera un clima de suspens,
d’horror, que provoca inquietud i fa sentir incòmode el lector.
.Els fets que s’esdevenen creen una
sensació d’intranquil·litat. Sorgeixen problemes, es prenen
decisions equivocades, hi apareixen notícies estranyes o esfereïdores,
succeeixen fets sinistres, es creen situacions angoixants.
.L’espai i l’ambient també tenen el seu protagonisme per tal de crear el clima de misteri i de terror: poca llum o
foscor, fred, boira, pluja, llu de la lluna, ruïnes, espais subterranis o
claustrofòbics.
.Aparició de somnis premonitoris o somnis que semblen reals.
.Sovint hi trobem el narrador protagonista o testimoni. El
narrador omniscient, que explica la història en 3a persona des de fora; el
narrador protagonista o testimoni forma part dels fets que s’explanen. La
implicació del narrador augmenta les sensacions d’incomoditat que es pretenen
transmetre.
.Els antagonistes poden ésser irreals:
mòmies, monstres, fantasmes, vampirs, esperits, entre d’altres; o reals:
assassins, criminals.
.El relat cerca la versemblança,
tot i que es glossin fets fantàstics. El lector ha de tenir la sensació que
allò podria passar.
.El relat ha d’anar augmentant la tensió a mesura que avança la trama.
La resolució del misteri plantejat només pot revelar-se en acabar l’obra, al
desenllaç, mai abans.
[Adaptació: DIVERSOS (2023). Situacions 2. Llengua Catalana i
Literatura 2. Vicens Vives, Barcelona]
[Crèdits fotogràfics: Desafio enigmático, Vikipèdia, Amazon, National
Geographic]
EXERCICIS:
1. Què és un thriller?
2. Esmenta algunes característiques que trobem en
novel·les de terror.
3. Digues si són certes o falses les següents
afirmacions.
A) Un misteri es pot resoldre
abans del final de la trama.
B) L’obra Frankenstein no va ser una de les primeres novel·les de
ciència-ficció.
C) Els relats d’intriga mantenen el lector enganxat a la lectura fins al
final.
D) A les novel·les de misteri i por s’hi cerca la versemblança.
E) Els antagonistes de les novel·les de misteri i por poden no existir.
F) L’obra Frankenstein també s’anomena El prometeu modern.
4. Llegeix el present fragment de l’obra
Frankenstein i comenta’l.
Era una funesta nit de novembre quan vaig veure que els meus esforços
arribaven al final. Amb una ànsia que gairebé vorejava l’agonia, vaig reunir al
meu voltant els instruments amb els quals havia de ser capaç d’infondre
l’espurna en el cos sense vida que tenia als meus peus. Era gairebé la una de
la matinada; la pluja feia un renou compassat i trist contra els vidres i la
llàntia era a punt d’apagar-se quan, sota la llum vacil·lant i mig extingida,
vaig veure obrir-se els esmussats ulls grocs de la criatura; respirava amb
dificultat i un moviment convulsiu va agitar els seus membres. [...]
Els seus membres eren proporcionats i havia seleccionat uns trets que em
semblaren bells. Bells! Déu meu! La pell groga gairebé no cobria les juntures
dels músculs i les artèries de sota; els cabells eren d’un negre llustrós i
onejant; les dents tenien una blancor perlada; però aquesta sumptuositat només
servia per fer un contrast més espantós amb els ulls aquosos, que tenien
gairebé el mateix trist color blanc que les conques on eren posats, amb la pell
apergaminada i els llavis rectes i negres.
Els diferents accidents de la vida no són tan fàcilment canviables com
els sentiments de la naturalesa humana. Jo havia treballat molt dur durant prop
de dos anys amb l’únic propòsit d’infondre vida a un cos inanimat.
M’havia privat de descans i de salut. Ho havia desitjat amb un ardor que
excedia de molt la moderació. Però ara que havia acabat, la bellesa del somni
s’esvaïa i l’horror i la repugnància m’omplien el cor. Incapaç de suportar
l’aspecte de l’ésser que havia creat, vaig sortir corrents de l’habitació i
vaig estar una bona estona caminant per la meva cambra, sense poder
tranquil·litzar la meva ment per dormir. Al final, el cansament va poder més
que la commoció i em vaig estirar damunt el llit vestit, tractant de trobar uns
moments d’oblit. Però va ser debades: vaig dormir, sí, però destorbat per
somnis turbulents. [...] Em vaig despertar horroritzat, pel front m’hi corria
una suor freda, les dents em petaven i em tremolaven cames i braços. Aleshores,
a la claror groguenca i deslluïda de la lluna que entrava per les escletxes de
la finestra, vaig contemplar aquell pobre infeliç, el monstre miserable que jo
havia creat.
[SHELLEY,
MARY, (2017). Frankenstein, Vicens Vives. Text adaptat]
5. Esmenta dues filmacions de misteri i dues més de
terror basades en novel·les.
6. Cerca un conte d’Edgar Allan Poe. Esmenta el seu
títol i comenta’l. Assenyala les característiques que vegis sobre misteri i
por.
7. Crea una portada per a un llibre de misteri o
por.
8. Mary Shelley és coneguda sobretot per l’obra Frankenstein.
Esmenta d’altres novel·les sorgides del puny de l’autora.
9. Edgar Allan Poe va escriure diversos reculls de
contes. Però ara et demanem d’aquest autor...
Un recull de contes:
Una novel·la:
Una poesia:
10. Realitza una cerca i aporta d’altres autors/es
del gènere de misteri i terror.
11. Esmenta una obra d’un autor català que s’inclogui
dins del gènere del misteri o del terror.
12. Fòrum: esmenta una novel·la de misteri o de terror
que hagis llegit. De quin autor/a és? De què tracta? Et va atrapar en la
lectura? Per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada