1.4 La crònica de viatges: una guia de viatge alternativa
Els viatges a llocs
allunyats, desconeguts o ficticis fan
que apareguin ingredients d’aventura, així com també el descobriment de nous
territoris. Tanmateix, podem trobar aventures en
viatges més curts.
Molts d’aquests textos literaris sorgeixen de la reflexió que un autor fa de la ciutat o
del país que ha descobert, d’aquesta manera, actua mig d’escriptor i
mig de periodista. A través d’aquest viatge hi
incorpora pensaments i emocions que ha viscut, i que alhora
configuren una altra percepció del nou lloc;
també podem trobar que hi barreja realitat i
ficció, acostant-se d’aquesta manera al
text d’estil periodístic i literari.
L’autora Autora Bertrana, el 1935 després de viatjar una colla d’anys per Europa i la Polinèsia, va anar de viatge al Marroc. D’aquí sorgí l’obra El Marroc sensual i fanàtic (1936).
1.5 El viatge com a
via de coneixement
Mitjançant el viatge, podem descobrir d’altres mons, així com també mirar a dins nostre i conèixer-nos una mica més. El poeta Konstandinos Kavafis en el seu conegut poema Ítaca,
ens explanava aquest camí del viatge:
“Has de pregar que el camí sigui
llarg,
ple d’aventures, ple de
coneixences.
Per aprendre i aprendre dels que
saben”.
L’escriptora nord-americana Elizabeth Gilbert (1969), en l’obra Menja,
resa, estima (2006), glossa la crònica d’un
viatge que va realitzar durant un
any per Itàlia, Índia i Indonèsia, amb la
finalitat de trobar-se a ella mateixa després d’haver sofert algunes
experiències personals delicades com
ara el divorci o la depressió. L’objectiu del viatge era obtenir un cert equilibri i pau interiors.
El gironí Josep Pla (1897-1981) és autor de
l’exemplar El pagès i el seu món (1952), on ens va anar descobrint els
llocs per on passava l’autor en el seu periple.
1.6 La humanització
del paisatge
El viatge ens transporta a
descobrir nous territoris. Així el paisatge en la
pintura ha plasmat una nova manera d’entendre el món; la literatura
ha fet el mateix, és a dir, ha mostrat i modelat
la manera de com veiem el paisatge i el món.
Amb la descripció, el
paisatge serveix per a plantejar conflictes en l’individu i del seu entorn, així com també ens pot permetre veure la seva evolució com a persona a través
del paisatge, que veurem de diferents maneres.
En algunes ocasions, el paisatge apareix com un ideal al qual ha d’aspirar
l’ésser humà. Per exemple, el
poema El pi de Formentor (1875), escrit per Miquel Costa i Llobera conté una presència humanitzada. Se’ns mostra com un
gegant guerrer, protegit per Déu, que lluita i es
manté ferm davant de les condicions difícils. Per tant, l’arbre
esdevé un model de vida, perquè representa la lluita davant de les adversitats
humanes, i en contacte amb la divinitat, per assolir la victòria.
1.7 El paisatge com a
símbol
El paisatge pot ésser més que una
pura descripció de la realitat, i plasmar
sentiments i estats d’ànim, fins a convertir-se en un símbol de
l’estat personal de qui escriu.
A la novel·la Solitud
(1905), de Víctor Català,
se’ns descriu la muntanya com un entorn ple de simbolismes, on la Mila, la
protagonista, es trasllada a viure a una ermita de la muntanya, deixant el seu
poble. Allà, haurà d’esforçar-se per a tirar endavant.
1.8 El paisatge com a
personatge
La descripció de
paisatges tant fantàstics com irreals han estat una constant al llarg de la història de la
literatura. Aquests paisatges, vinculats a uns caràcters d’un espai, i un
entorn concrets, són essencials per a la
formació dels personatges dins
d’una novel·la de ficció.
Joan
Perucho, a Les
històries naturals (1960), explana les aventures d’un vampir, que es va
amagar a Pratdip, Baix Camp, i que va ser cavaller de Jaume I. Pel camí
coincideix amb Antoni de Montpalau, un naturalista, i amb Ramon Cabrera, un
general carlí. El paisatge també juga un paper fonamental i se’l consideraria un quart personatge.
[Adaptació: DIVERSOS (2023). Situacions 2. Llengua Catalana i Literatura 2. Vicens Vives, Barcelona]
[Imatges
extretes de: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, amazon, ebookelo,
Grup 62, Vegetació de les Illes Balears, Casa del Llibre, escritores.org,
Edicions Cal·lígraf, Anika entre libros, La Vanguardia, Viquipèdia, Arqueólogas,
Núvol, Wikipèdia]
EXERCICIS:
1. Quin ús fan els escriptors de la
literatura de viatges?
2. La literatura de viatges són
obres de ficció, realitat, o bé, ambdues coses? Raona la teva resposta.
3. Com va emprar l’autora Elizabeth
Gilbert la literatura de viatges? Amb quina finalitat?
4. El paisatge copsa cert
protagonisme en la literatura de viatges, com?
5. Aporta una novel·la de viatges i
comenta breument de què tracta.
6. Esmenta com s’anomenen aquests autors/es de novel·la de viatges.
|
1  |
|
|
2  |
|
|
3  |
|
|
4  |
|
|
5  |
|
|
6  |
|
|
7  |
|
|
8  |
|
|
9  |
|
|
10  |
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada