Recital "Cels canviants" de Núria Perpinyà. Adreçat a tothom

És un espectacle a cavall de la recitació i la dramatització basat en el primer poemari de l’autora lleidatana Núria Perpinyà publicat el 2023. Al llarg de l’obra en forma dialogada i amenitzada d’acompanyament de teclats, es veu una estira i arronsa entre una parella que tant se sent propera, com a diversos quilòmetres de distància, que ens trasllada de l’amor al desamor en un tres i no res, per un itinerari que passeja per arreu del món fins al darrer bri. Una obra que s’acosta molt a aquella sèrie que s’emetia ara fa uns anys anomenada Escenas de matrimonio (2007-2010), sí, perquè aquest és l’argument reiteratiu de l’escenificació, i que en certs moments, et deixa una mica fora de lloc, i veient que un matrimoni sembla més un contracte o bé una cosa passatgera, que no pas la convivència i l’enteniment entre dues persones que es complementen i viuen plegades. A mesura que els dos personatges protagonistes es transformen, Naia i Matthew, també van canviant els cels de la Barcelona que els envolta, n’hi ha de més tapats, d’altres més clars, tempestuosos... L’amor, com els núvols del cel, sorgeix i també es desfà, i de fet, en certs minuts l’escenificació et deixa descol·locat, et corprèn, en veure la partida d’escacs que hi ha en aquella parella i que si més no, trobarem a la vida real. La realització va córrer a càrrec de Nurosfera amb els següents protagonistes: direcció audiovisual per Òscar Sánchez; Núria Casado i Pep Planas com a rapsodes reconeguts i Jordi Cano encarregat de la música. En tot el recital s’hi plasma un domini del llenguatge de l’autora, amb neologismes, onomatopeies, jocs de paraules, cites en diferents idiomes en moments assenyalats, sobretot en francès. L’obra finalitza de manera irònica i deixant una mica fora de lloc a l’espectador després del dilatat frec a frec de parella constant, amb la següent afirmació:

“Senyors, en aquest llibre sempre ens estarem enamorant.”

Després de viure aquesta creació en primera persona, se’m fa present que en la vida amorosa no tot sons flors i violes, els mals moments també hi estan a la cantonada, que alguns matrimonis potser se suporten per conveniència, i que en certes parts del recital ens deixa atònits, amb un flux mental de... m’estic deprimint, perquè és com si un dels “dos enamorats” estigués a Boston i l’altre a Califòrnia, i que ens fa pensar que la passió és una cosa efímera, que si no rutlla, per què continuar?

Segur que després de visionar aquesta dramatització de cinquanta minuts sense aturador se’ns desperta l’interès per alguna de les obres de l’autora, amb vuit novel·les, tres obres de teatre, i una de poesia a la seva esquena, una manera fascinant de redescobrir-la.

Josep Maria Corretger Olivart

Setembre del 2025

[Crèdits fotogràfics: Gencat Departament de Cultura]