La essa sonora [z] i la essa sorda [s]. Adreçat a l'ESO

El problema en l’escriptura de la essa sorgeix perquè té dues pronunciacions, la sonora [z] i la sorda [s]. Quan les cordes vocals vibren és sonora i quan no vibren és sorda.

Ex:

Tassa [s], casa [z], raça [ç], alzina [z], cent [s]

Els sons de la essa sorda i la essa sonora estan representats per diferents grafies:

	SO	GRAFIA O DÍGRAF	EXEMPLES
ESSA SONORA	[Z]	S, Z	Presa, colze
ESSA SORDA	[S]	S, SS, C, Ç, SC	Sopa, passió, cacera, cançó, piscina

 

.Ortografia de la essa sonora

Quan hem d’escriure S o Z?

S	.Entre vocals	Museu, oasi, vellesa
	.En els derivats de dins, fons, trans	Endinsar, transistor, enfonsar
Z	.Darrere consonant	Salze, quinze, dotze, guitza
	.A inici de mot	Zoo, zinc, zero, zum-zum
	.Entre vocals: 1.     En alguns mots d’origen grec	Topazi, amazones, trapezi, ozó
	2.     En altres mots d’origen estranger	Neozelandès, magazín, attrezzo, jazz, puzzle

 

Atenció amb la pronúncia:

.Les esses finals de mot seguides d’un mot que comença per vocal es pronuncien sonores [z]:

Essa sonora [z]: el [z] arbres; el [z]ous; el [z]avis.

.Hi ha alguns mots que es pronuncien erròniament amb essa sorda i s’han de pronunciar amb essa sonora:

Anàlisi, anestèsia, dosi, episodi, gasa, medusa, oasi, parèntesi, fase, tesi, paisatge, Àsia.

.Hi ha mots que fan el plural amb essa sorda i d’altres amb essa sonora:

Congrés – congressos

Pagès – pagesos

 

Ortografia de la essa sorda

El so de la essa sorda [s] es representa amb les grafies que veuràs al quadre:

.Les grafies s i ss s’escriuen de la manera següent:

S	.En qualsevol posició menys entre vocals	Soca, pas, pensa
	.En el segon mot d’un compost o després dels prefixos com a-, ante-, foto-, mono-...	Asocial, antesala, antisèptic, antisocial, fotosíntesi, monosíl·lab, para-sol
SS	.Entre vocals	Massapà, mosso

.Alguns mots realitzen el femení en –essa:

Comte – comtessa; metge – metgessa; déu – deessa; baró – baronessa; duc – duquessa; baró – baronessa; hoste – hostessa; abat – abadessa; alcalde – alcaldessa.

Excepció:

Marqués – marquesa; príncep – princesa.

.Les grafies c i ç s’escriuen d’acord amb aquestes regles:

C	.Davant de e, i	Cacera, felicitat
Ç	.Davant de a, o, u	Plaça, plançó, forçut
	.A final de mot	Fugaç, precoç, feliç, lluç

Cal posar atenció a les grafies següents:

.Els sufixos -ença i -ança s’escriuen amb ç:

Complaença, prometença, esperança.

Els casos com pensa, defensa... no s’escriuen amb ç perquè no contenen cap sufix.

.En alguns mots s’escriu -sc-:

Ascensor, ascendir, conscient, ressuscitar, escena, escenografia.

 

N.B. Podeu ampliar o reforçar continguts en el present vídeo:

https://www.youtube.com/watch?v=VWP9zgCnKMg

[Material adaptat de: DIVERSOS (2023). Situacions. Llengua Catalana i Literatura 2. Llibre de consulta, Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: La classe de Gaspar]

 

EXERCICIS:

1. Esmenta una regla de quan escrivim essa i una altra de quan escrivim zeta. Posa almenys dos exemples de cada.

2. Escriu s, z, ss, c, ç, sc segons on calgui.

Col_e, endin_ar, pu__le, maga_ín, _inc (mineral), guit_a, plan_ó, pi_ina, _al_e, pa__ió, epi_odi, pai_atge, anti_ocial, ma__pà, llu_, pla_a, a_ensor, re_u_itar, mono_íl·lab, _oca (tronc).

3. Cerca la paraula escrita amb s, z, ss, c, ç, sc d’acord amb la seva definició.

a) Arbre nou destinat a ésser trasplantat.

b) Pasta feta amb ametlles moltes i sucre i cuita al forn.

c) Que madura abans del temps normal, que apareix massa aviat; prematur.

d) Substància química que inhibeix la proliferació de microorganismes i n’impedeix l’acció patògena, sense perjudicar sensiblement els organismes superiors.

e) Estri per a resguardar-se del sol, anàleg a un paraigua, del qual es diferencia especialment per la qualitat de la tela.

f) Aluminosilicat hidratat amb fluor, mineral que cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

g) Onomatopeia amb què hom designa una bonior, una remor sorda i continuada.

h) Varietat de música afroamericana, d’origen popular, fonamentada en gran part en la improvisació, que es caracteritza per una polirítmia molt marcada i sincopada.

4. Per què marquesa s’escriu amb una essa i comtessa amb dues? Raona-ho fonèticament.

5. Subratlla la forma correcta de les següents parelles.

Antissocial / antisocial                      moso / mosso                             precòs / precoç

Resucitar / ressuscitar                       monosílab / monosíl·lab            una tesi /una tesis

Dozi / dosi                                        esperanza / esperança                enfonzar / enfonsar

6. Inventa un exercici per a treballar les grafies s, z, ss, c, ç, sc, emperò no el resolguis, que ja ho farà algun altre alumne.

7. Principalment en quina lletra s’escriuen els noms que provenen del grec antic? Posa exemples.

8. Pensa i escriu cinc mots que finalitzin amb -esa i cinc més amb -essa.

9. Realitza una fotografia d’un cartell, rètol o anunci que contingui una errada en alguna d’aquestes grafies: s, z, ss, c, ç, sc.

10. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats de la present fitxa. Quines dificultats t’has trobat? Com les has resoltes?