Un dels autors de culte de la literatura del segle XX i dels quals se
celebra el centenari del seu traspàs és en Franz Kafka. Però de fet, Kafka fou
un escriptor conegut després de mort, que malauradament, li va arribar ben
jove, amb tan sols quaranta-un anys, tanmateix, i per sort nostra, ens va
llegar molta obra. De totes maneres, és un miracle que tinguem tanta producció
kafkiana, no per culpa seva, sinó perquè un company proper no li va fer del tot
cas. Per tant, fou gràcies al seu amic Max Brod. Aquest en visitar la casa de
l’autor ja difunt, i a l’interior d’un dels arxius que contenien documents va
trobar la següent nota:
«La meva darrera petició. Tot el que deixo enrere en forma de quaderns,
manuscrits, cartes, esborranys, haurà d’incinerar-se sense llegir-se fins a
l’última pàgina».
Era
evident que Brod va rebre l’encàrrec de cremar tots els manuscrits inèdits de
l’autor a excepció de: el recull de contes Un metge rural, la novel·la La
metamorfosi, La condemna, El fogoner, A la colònia penitenciària i Un artista de la fam. Kafka va portar a terme aquesta decisió, perquè
deu anys abans havia patit una febre pulmonar que l’havia fet intuir una mort
propera. Creia que aquelles obres no tenien la qualitat suficient per a
esdevenir publicades. Sortosament, Brod no va fer-li cas, perquè la seva
pretensió era que perdurés el record del seu amic, emperò, qui era Franz Kafka?
Va néixer a Praga un 3 de juliol del 1883. Tenia orígens jueus i estigué
marcat per les vivències de l’època, fet que quan escrivia, sempre en alemany,
ho fes emprant símbols. Era fill de Hermann Kafka, un comerciant jueu que tenia
una passamaneria i que més endavant, transformaria en uns grans magatzems.
Decidí batejà a Kafka, que significa ‘graula’ en txec (ocell de la família del
corb), amb el nom de Franz en honor a l’emperador Francesc Josep I. La seva
mare, Julie Löwy, era filla d’una família germanoisraelita, culta i de bona
posició. La mare l’educà de manera que el petit Franz aprengués i parlés ambdós
idiomes, tant l’alemany com el txec. Tanmateix, la família va apostar per la
cultura i la llengua alemanya per a la formació dels seus fills, per tal de
progressar i tenir reconeixement social. D’altra banda, l’inquiet Franz també
sentí devoció per la cultura i llengua francesa. Estimava la literatura de
qualitat, d’aquí que sentís passió per autors com Gustave Flaubert, Charles
Dickens, Johann Wolfgang Von Goethe o Miguel de Cervantes. Per això l’autor va
créixer envoltat de tres cultures: la jueva, la txeca i l’alemanya.
Franz era el major de sis germans, i abans que complís els set anys, dos
dels quals, els més joves, Georg i Heinrich traspassaren amb quinze i sis mesos
respectivament. També tenia tres germanes, Gabriele, Valerie, Ottilie. Totes
tres traspassaren en un any de diferència entre 1943 i 1944. La infantesa del
jove Franz no fou fàcil, perquè els seus pares no es trobaven a casa entre
setmana. La mare ajudava al negoci del seu marit durant dotze hores diàries.
Per tant, els fills de la família Kafka cresqueren gràcies a l’ajuda de
mainaderes i criats.
Com a curiositat, Kafka tenia un tiet a Madrid, Alfred Löwy (1852-1923),
germà gran de la seva mare. Havia abandonat Praga amb vint anys i després de
viatjar per Europa i d’establir-se uns anys a París, arribà a Espanya amb
quaranta-dos anys per treballar a la Compañía de los ferrocarriles de Madrid a
Càceres i Portugal. Exercia com a Cap superior dels Assumptes Administratius.
Kafka li tenia gran estima i volia que l’ajudés a fugir de Praga i a conèixer
món com ell havia fet.
Se sap que el jove Franz no tenia bona relació amb el seu pare, atès
que, en l’obra Carta al pare, presentava una queixa sobre el grau
d’autoritat i d’exigència que li requeria el seu progenitor. Emocionalment
abusiu i hipòcrita. Fou escrita el novembre del 1919 i publicada el 1952. Cent
tres pàgines manuscrites que lliurà a sa mare per fer-la arribar al pare. Ella
la retornà a Franz. En temps de la Segona Guerra Mundial, les germanes de Franz
anaren a parar amb les respectives famílies als camps de concentració on hi
deixaren la vida. Al final Franz mai va anar a veure el seu tiet. De fet,
Alfred Löwy no desitjava que estigués amb ell, d’aquí que quan Kafka tenia la
carrera de Dret finalitzada, fos recomanat per ell a la Assicurazioni Generali de Praga.
Entre 1889 i 1893 Kafka va anar a l’escola de Primària de nois anomenada
Deutsche Knabenschule. També anava a la
sinagoga quatre vegades a l’any amb el seu pare, cosa que no li agradava gens
ni mica. Més endavant, va realitzar l’ensenyament secundari en un centre molt
estricte, Altstädter Deutsches Gymnasium, on les classes eren en alemany.
En els darrers anys com a adolescent, fou membre de la Freie Schule,
«Escola Lliure», una institució anticlerical. Ja llegia Friedrich Nietzsche,
Charles Darwin, Ernst Haeckel de manera cobejosa, i se sentia atret per la idea
de solidaritat induïda pel socialisme, i per l’ateisme. Era un excel·lent
estudiant, ja sobresortia a la seva classe. Període en el qual establí amistat
amb Oskar Pollak, un company de classe amb qui compartia passió per les
ciències naturals i la història de l’art.
Els primers intents com a escriptor de Kafka els trobem a l’edat de
catorze anys. No en va quedar del tot satisfet, atès que, els va destruir ell
mateix. Ben aviat, fou admès a la Universitat de Praga, i va estudiar química.
Després de dues setmanes, decidí passar-se a la carrera de Dret, per tal de
tenir més possibilitats i complaure el seu pare. També disposava de més temps
per a estudiar allò que el fascinava: l’alemany i la història de l’art. Però
Kafka era un jove inquiet, i es va implicar en un club d’estudiants, el
Lese-und Redehalle der Deutschen Studenten, que s’encarregaven d’organitzar
trobades literàries, lectures i similars. Un any després, va conèixer Max Brod,
una persona que seria de confiança i amb el qual els unia una gran amistat; i
el periodista Felix Weltsch. Kafka es doctorà definitivament en Dret el juny
1918. També realitzà un any de treball obligatori al servei de la comunitat
sense ànim de lucre, on exercia com a administratiu als jutjats civil i penal.
A les acaballes del 1907 fou contractat per un any per a una destacada
companyia d’assegurances italiana, Assicurazioni Generali. A les cartes
escrites en aquest temps trobem que no era feliç, perquè treballava des de les
vuit del vespre fins a les 6 del matí. Això no permetia que pogués ni tenir
temps ni la concentració suficient per a dedicar-se a l’escriptura. El juliol
del 1908 decidí deixar la feina, i se centrà en treballar per a una mútua
d’accidents, i així podia cobrir les despeses. La feina no el motivava però
complia. Ara Kafka podia concentrar-se en allò que el fascinava, l’art
d’escriure. Juntament amb els seus amics, Max Brod i Felix Weltsch formaven
Enge Der Prager Kreis, El cercle proper
de Praga. Allí es trobaven una sèrie d’escriptors jueus alemanys que
participaren de la cultura de Praga des del 1880. També va ajudar a Karl
Hermann, marit de la seva germana Elli en una factoria d’amiant. Al temps
lliure anava a veure teatre jiddisch. Continuava tenint una vida solitària i
sense gaire sort amb les obres que escrivia. Gràcies al seu amic Max Brod, el
1912 en una visita a casa seva va conèixer Felice Bauer, que representava una
companyia de dictàfons, amb qui va estar a punt de casar-se dues vegades, fins
que acabaren la relació el 1917. És l’any en què Kafka pateix tuberculosi i té
diverses recaigudes. Temps en què conegué a Grete Bloch, amiga de Felice, i que
fou seduïda per les cartes eròtiques de l’autor. Van tenir un fill. També quan
comença a escriure més intensament. La seva germana Ottla serà qui més
l’ajudarà. La seva manera de ser continuava intacta a pesar de la malaltia: era
tranquil i fred, intel·ligent i amb un gran sentit de l’humor. Al cap de poc
temps mantingué una relació amorosa intensa de dos anys amb una periodista
txeca i escriptora, Milena Jesenská, dona casada i a la qual va demanar que deixés
el seu marit, i que tampoc prosperà.
El 1913, l’editor Rowohlt va publicar el primer llibre de Kafka, Meditacions,
que eren petits fragments en prosa marcats per l’espiritualitat i dramatisme
extrets del seu diari personal a instància de Max Brod. Aquest diari el comença
a redactar el 1910 i no el deturà fins a la seva mort. D’aquest període també
data La codemna (1913), on un pare malalt de sobte recobra la seva
vitalitat i autoritat i complica la vida al seu fill, que desitja viure la seva
vida, obra molt autobiogràfica.
El llibre, com els altres que vingueren no tingueren grans
repercussions, sinó que només causaven admiració en el d’amics i família. La
malaltia va fer que hagués d’estar-se llargues temporades en diversos
sanatoris: en els Alps italians, després a Kierling, prop de Viena. En un
d’aquests conegué a Julie Wohryzek, una jove txeca. El pare de Kafka va
impossibilitar aquest matrimoni. Vivència que quedà plasmada en l’obra Carta
al pare, escrita el 1919, i que es preservà en un calaix fins a publicar-se
pòstumament. El 1920, i gràcies a una trobada amb la traductora i periodista
txeca Milena Jesenska, s’encetà una relació que glossà a Cartes a Milena
(1952). Ella estava casada amb un altre home i la relació amb Kafka no va
prosperar. En una casa de camp que adquirí la seva germana creà l’obra El
castell.
El juliol del 1923, en unes vacances pel mar Bàltic va conèixer a Dora
Diamant. Llavors, decideix traslladar-se a Berlín per foragitar a la seva
família i centrar-se en l’escriptura. Allí compartia estança amb Dora, una
professora de guarderia. Es convertí en la seva amant i que Kafka s’interessés
pel Talmud, obra que recollia tradicions dels jueus.
La
malaltia anava en augment i tot i que Kafka es tractava amb medicina naturista,
de res servia. Decidí retornar a Praga per anar al sanatori del Dr Hoffmann per
a un nou tractament, emperò, fou massa tard. Traspassà allí el 3 de juny del
1924, amb tan sols quaranta-un anys, per raons de fam. Tenia dolors de gola i
era complicat alimentar-lo. A partir d’aquí, el seu amic Max Brod s’encarregà
de divulgar les obres de Kafka i ho va fer tan bé, que se l’ha conegut
mundialment. En vida, tan sols va poder publicar alguns contes, dissortadament,
mai va poder finalitzar cap novel·la. L’única obra acabada fou La
metamorfosi, una novel·la curta. Tanmateix, abans de traspassar va escriure
una petició al seu amic i marmessor literari Max Brod comentant que cremés tots
els escrits existents i sense llegir-los. Es diu que el mateix Kafka deixà la
nota a Brod sabent que mai la portaria a terme i així el seu llegat continuaria
viu. Per sort, també va recuperar documents personals com La carta al pare (1919).
Fou per la seva mà que ens arribaren El procés (1925), El castell (1926),
Amèrica (1927), aquesta darrera de manera inacabada i sense final; La
muralla Xina (1931), recull de relats; Els Diaris 1910-1923, que
compilen un conjunt de cartes. Altrament, Dora Diamant, la seva amant, tampoc
va fer cas de les peticions de Kafka i resguardà vint llibretes i trenta-cinc
cartes, fins que les confiscà la Gestapo el 1933. Brod s’encarregà de
supervisar les obres romanents del seu amic i que captaren l’atenció dels
crítics. Val a dir que tots els escrits de Kafka estaven redactats en alemany,
menys unes cartes per a Milena Jesenská que estaven en txec.
De la ment de Kafka sorgiren diverses compilacions de contes, així com
també col·laboracions en diaris. Sobresurt Carta al pare (1919).
Quedaren inacabades tres de les seves obres: El procés, El castell,
Amèrica. Però si és conegut Kafka és per obres com La metamorfosi
(1915), on un home un dia es desperta essent un escarabat; El procés
(1925), que glossa la vida de Josef K., jutjat i condemnat per un crim que
desconeix; El castell (1926), l’agrimensor K. No pot contactar amb els
senyors que el van contractar. Totes aquestes obres mostren un estil semblant,
situacions complexes, desconegudes, normes incomprensibles, però això s’empra
situació kafkiana quan ens trobem en una situació semblant en la vida
quotidiana. Els protagonistes de les seves obres són la soledat, la frustració,
l’angoixa existencial, la sensació de culpabilitat que afecta a l’individu per
unes forces alienes i fora i incontrolables, la recerca de la redempció.
Pel que fa a la totalitat de la seva obra, no gaire extensa, ens llegà únicament
tres novel·les: El procés (1925), El castell (1926), Amèrica
(1927); dues novel·les curtes: La metamorfosi (1915), també coneguda com
a La transformació, i A la colònia penitenciària (1914); així com també
diverses paràboles, relats breus, i contes: Un metge rural (1919). Per
un altre costat, també va deixar gran abundància de cartes escrites i relats
autobiogràfics, la majoria editats de manera pòstuma.
Segons els crítics literaris, Kafka és afí a l’existencialisme d’autors com Soren
Kierkegaard i a la filosofia de l’absurd. Una situació insignificant es va
complicant i angoixant el personatge, acompanyat de frases llargues amb el verb
situat al final, per això escrivia amb alemany i amb cert simbolisme. Unes
frases que de vegades poden arribar a la pàgina sencera. Això feia que Kafka
costés de ser traduït perquè era complicat aconseguir el mateix efecte en una
altra llengua. Altrament, dificultaven la traducció els termes ambigus o
paraules polisèmiques. Amb un fet inesperat abans del punt. Per tant, en Kafka
hi ha temes recurrents com l’alienació, la identitat, la burocràcia, que no
explana que és legal i que no, el control, la desesperança, l’absurditat. Beuen
de l’existencialisme els dos darrers; d’altres com la sàtira de la burocràcia
tenen influència marxista, vista en obres com A la colònia penitenciària,
El procés, El castell. D’altres pensen que l’anarquisme pot tenir
a veure amb l’antiburocràcia kafkiana. S’inspirà en diligències criminals
alemanyes i austríaques del seu temps.
Per un altre costat, Kafka llegia els fragments en els quals treballava
als seus amics propers i ho feia amb sàtira, cercant el divertiment, un humor
de caire surrealista.
El fons documental de Kafka es va preservar tot i els inconvenients, com
la fugida de Brod de Praga el març del 1939 fins a Palestina amb els documents.
Ilse Hoffe, refugiada txeca li feu de secretària i li endreçà els documents de
Kafka. Brod els hi regalà el 1952. També la nomenà marmessora. Brod morí el
1968. El 1973 l’estat d’Israel patia perquè Esther Hoffe no es vengués el fons
documental i varen pleitejar. Hoffe continuava administrant el llegat de Kafka
mentre visqué. El tingué resguardat sense poder-se consultar i fins i tot, va
arribar a vendre alguna carta o el manuscrit original de l’obra El procés, el
1988. La documentació estava protegida a casa seva i en caixes de seguretat en
un banc israelí i en un altre a Suïssa. Esther Hoffe va morir el 2 de setembre
del 2007. Les seves dues filles, Eva i Ruth van inscriure en el registre públic
el testament de la seva mare, l’estat d’Israel tornà a pledejar per adquirir-ne
els drets. Eva Hoffe i l’Arxiu de Literatura Alemanya de Marbach s’hi oposaren
atès que volien adquirir una part del fons. Els tribunals fallaren en favor de
l’estat d’Israel el 4 d’agost del 2018. Per tant, el fons literari de Franz
Kafka que fou custodiat per Max Brod es troba dipositat a la Biblioteca
Nacional d’Israel. Gran part de les obres de Kafka han estat portades al cinema
en diverses ocasions. La primera vegada fou de la mà d’Orson Welles, amb El
procés (1963).
Exploració dels temes kafkians
.Atmosfera de somni i absurd
Kafka va crear un ambient
surrealista i oníric en les seves narracions. Tracta esdeveniments absurds de
manera seriosa. El fet de combinar elements de caire realista i surrealista fa
que els seus relats creïn angoixa i desconcertin. Per exemple, en La
metamorfosi un home es lleva convertit en un insecte gegant sense cap motiu
aparent.
.Alienació i aïllament
Molts dels personatges de Kafka es troben aïllats i alienats de la
societat, les seves famílies o d’ells mateixos. Tema recurrent en la seva obra,
on els protagonistes lluiten per trobar una lògica o connexió en un món
diferent i opressiu.
.Burocràcia opressiva
La burocràcia que apareix en les obres de Kafka és laberíntica, dificultosa
i atrapa els seus personatges en situacions sense escapatòria. Plasmat en obres
com El procés i El castell. Allí els protagonistes s’enfronten a
un sistema burocràtic incomprensible que actua en contra de les persones. Kafka
fa una mena de denúncia a les estructures socials i burocràtiques que dominen i
oprimeixen als personatges anònims i desvalguts que planen per les seves
pàgines. Ex: a Davant la llei, un camperol es presenta en un portal
custodiat per un guardià per a ser admès, però no se li permet i es queda
esperant dia i nit durant anys per culpa d’un malentès.
.Prosa clara i precisa
El seu estil narratiu és clar i contingut. Empra les paraules necessàries
per a descriure situacions extraordinàries, fet que comporta més estranyesa i
angoixa.
.Personatges
anònims
Sovint són
figures anònimes o amb noms comuns, amb una K. Que en forma part, en referència
al mateix autor. Així en Josef K. El trobem a El procés o a El
castell, en K. L’anonimat fa que els seus temes esdevinguin més universals,
i fer que el lector s’identifiqui en una situació semblant.
.Exploració de temes existencials
Kafka juga amb els temes existencials. Cerca el significat de les coses, el
sentiment de culpa, la responsabilitat, la llibertat. Els seus personatges de
manera sovintejada han d’enfrontar-se a situacions que no entenen i a la seva
pròpia existència.
.Humor negre
Apareix constantment a les seves obres. Usa la ironia. Sobresurten les
absurditats de les situacions. Ex: a El procés, Josef K. És empresonat i
jutjat per un crim que mai s’explana. A El castell, K., un agrimensor
intentar accedir a un castell que està fora del seu abast.
Ha quedat evidenciat que l’estil literari de Franz Kafka ha estat pioner, tant
en la llengua com en l’escriptura contemporània, d’aquí que en els nostres dies
parlem de kafkià per a fer referència a una situació absurda, opressiva,
grotesca i alienadora. Diversos autors han estat influenciats per l’incomensurable
estil d’aquest autor, alguns dels seus noms són Albert Camus, Gabriel García
Márquez, Haruki Murakami. El seu llegat, un gran testament. Fou un dels
principals renovadors de la literatura europea de principis del segle XX i amb
un estil propi ben viu.
Josep Maria Corretger Olivart
Desembre del 2024-febrer del 2025
[Fotografies extretes de: Wikimèdia, El correo, Propagerlefeu, Gaceta]
[Les imatges per ordre: Max Brod, Kafka als cinc anys, Kafka amb Felice
Bauer, Kafka com a advocat el 1906, fragment de Carta al pare]
WEBGRAFIA:
OpenAI.
(2022). ChatGPT
Tomás
Fernández y Elena Tamaro. «Biografia de Franz Kafka» [Internet].
Barcelona, España: Editorial Biografías y Vidas, 2004. Disponible en https://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kafka.htm [página consultada el 28 de enero de 2025].
OSUNA, M. Franz
Kafka y su tio de Madrid, dins https://www.bne.es/es/blog/blog-bne/franz-kafka-su-tio-madrid
[pàgina consultada el 31 de gener del 2025]
PADILLA,
Rodrigo, Novias, prostitutas y amantes. La tortuosa vida sentimental del
escritor checo, https://www.elcorreo.com/xlsemanal/personajes/franz-kafka-amores-judio-praga-inseguridad-padre-literatura-metamorfosis.html,
Elcorreo.com [pàgina consultada el 18 de febrer del 2025].
EXERCICIS:
1.
Presenta en un màxim de cinc línies la figura de Franz Kafka.
2.
Realitza un Booktuber sobre un llibre de Kafka que hagis llegit.
3.
Explica com era l’estil d’escriptura de Franz Kafka. Si ho desitges, també ho
pots fer mitjançant una presentació digital.
4.
A què ens referim avui dia quan diem que una cosa és kafkiana?
5.
Per què Kafka ha estat un escriptor del qual encara se’n parla avui dia?
6.
Qui va preservar el llegat de Kafka i va fer que sobrevisqués a l’autor?
7.
Quantes obres va publicar Kafka en vida? Quines? Era conegut?
8.
Fòrum: has llegit alguna obra de Kafka? Quina? Què t’ha semblat? Què t’ha encandilat
més i què menys? Per què?
