Conte en valors: "La fada i la noia". Adreçat a tothom

 

Una nena passejava per un prat quan veié a una papallona clavada en un espí. L’alliberà amb molta cura i amor, i la papallona aixecà el vol. De sobte, donà mitja volta i, per a sorpresa seva, es convertí en una bella fada.

-“Per a premiar la teva bondat per haver-me alliberat, vull concedir-te un desig -clamà la fada”.

La nena ho medità un moment i respongué:

-“Vull ser feliç”.

La fada s’inclinà, li clamà unes paraules a l’oïda i desaparegué. I la nena anà creixent, i no hi havia en tot el lloc ningú més joiosa que ella. Quan algú li preguntava el secret de la seva felicitat, ella somreia i deixava anar:

-“Vaig escoltar les sàvies paraules d’una fada”.

Quan fou anciana, els veïns temien que pogués emportar-se a la tomba el seu meravellós secret.

-“Explica’ns que et va dir la fada”, li suplicaven.

-“La fada em va dir, que per molt segures de si mateixes que semblessin les persones que conegués al llarg de la vida, totes i cadascuna d’elles em necessitaven. I així he actuat amb cada persona que se m’ha creuat al meu camí, donant el millor de mi i essent immensament ufanosa gràcies a això”.

Així veiem que la major felicitats radica en donar més que rebre.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Cases de colònies]

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Com se li apareix la fada a la nena?

3. Què li digué la fada a la nena?

4. Quin és el secret de la felicitat segons el conte?

5. La nena, ara anciana, explica com s’ho ha fet per ser tant feliç.

6. Escriu sinònims del mot feliç.

7. Comenta el significat de quatre paraules de color lila que desconeguis.

8. Cerca o crea una il·lustració que representi aquest conte.

9. Fòrum: creus que la felicitat depèn de cadascú de nosaltres? Per què?

10. Opinió: què t’ha semblat aquest conte? T’ha encantat? Raona la teva resposta.

T'ajudem a reduir les faltes ortogràfiques (14). La forma "és clar". Adreçat a tothom

Una de les construccions que es veuen mal escrites en català i de manera sovintejada és la següent: és clar. La trobem escrita de la següent manera: esclar (forma incorrecta) i que no existeix si la cerques en un diccionari.

No se sap perquè es va posar de moda i qui la va difondre inadequadament, perquè ens va fer dubtar fins i tot, als que la coneixíem prou bé. I es va arribar fins a tal punt, que es trobava escrita d’ambdues maneres en llibres, revistes i premsa: és clar i esclar per si no n’hi hagués encara prou.

Per tant, t’ho deixem ben clar, recorda:

És clar (correcta). Equival a construccions com: evidentment, naturalment, i tant.

També pot aparèixer reduïda: clar.

Ex:

-Vas veure el concert de Bruce Springsteen?

-És clar!

Esclar (incorrecta). No apareix en cap diccionari i algú s’ha encarregat de difondre-la malament.

[Imatge extreta de: Shutterstock]

EXERCICIS:

1. Explica el significat de la construcció és clar.

2. Cerca i aporta paraules o construccions equivalents a és clar.

3. Escriu cinc oracions amb la forma és clar.

4. Reflexió metalingüística: per què creus que s’ha generat la confusió arran de la forma incorrecta esclar? Raona la teva resposta.

Vocabulari visual (40). El calendari. Adreçat a l'Aula d'Acollida

 Anem a veure els dies de la setmana, les diferents parts que té el dia, les estacions de l’any i com s’anomenen els mesos que apareixen al calendari anual. Som-hi!

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

[Imatges extretes de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990]

EXERCICIS:

1. Esmenta com s’anomenen els dies de la setmana per ordre començant pel final.

2. Respon a les següents preguntes.

A) Dia que ve després del diumenge:

B) Dos dies després del dimarts:

C) Un dia abans del dissabte:

D) Tres dies després de dimecres:

3. Digues com s’anomena la següent part del dia.

A) El dia comença, quan et lleves:

B) Estem a la meitat del dia, i si hi ha sol, escalfa:

C) Ha sortit la lluna i hem de sopar:

D) S’està començant a fer fosc, cap a les 20:00:

E) Ha passat tres quarts del dia, estem a mitja tarda:

F) Passades les 00:00 de la nit:

4. Anomena el nom de les quatre estacions de l’any.

5. Descobreix de quina estació estem parlant.

A) Fa molt de fred i cal engegar la calefacció:

B) Fa molta calor i ens hem de refrescar a la piscina:

C) A poc a poc, comença a venir el fred:

D) Comença a venir el bon temps, i a sortir al carrer:

6. Digues com s’anomenen els mesos de l’any.

7. Esbrina de quin mes estem parlant.

A) Ve després del març:

B) Dos mesos després de l’abril:

C) Tres mesos abans del gener:

D) Se celebra el Nadal:

E) Comença l’escola i l’institut:

F) Se celebra Sant Joan:

8. Esbrina de què estem parlant:

A) dimecres:

B) tardor:

C) migdia:

D) abril:

9. Redacta cinc oracions on aparegui paraules de les imatges. Segueix l’estructura: subjecte + verb + complements.

10. Fòrum: quina és la teva estació de l’any preferida? Per què? I part del dia? I dia de la setmana? Raona les teves respostes.

Misteris de Ponent (6). L' home de la finestra. Adreçat a tothom

 

Al carrer La palma de Seròs hihavia un senyor que tenia dificultats per a caminar. Difícilment podia sortir de casa a fer un vol o retrobar-se amb els seus amics al cafè del poble. Per aquest motiu, sempre el podies veure llegint quelcom o que als vespres guaitava per la finestra amb mode xafarderia. Però vet aquí que un dia la mort el va anar a buscar. La nit que va traspassar vaig pensar en ell tot el dia, perquè ja era com un més de la família i sempre l’observava des de casa, tot i que de vegades m’incomodava. No em vaig poder estar de tornar a mirar cap a aquella finestra que tantes vegades havia emprat per a fitar amb detall l’exterior. De sobte, el vaig veure altre cop allí assegut, com a sempre. Com podia ser? Si havia mort feia unes hores. Era alguna mena de visió estranya? Amb cara de sorpresa vaig córrer ràpidament per la casa per advertir al meu germà que estava a la seva habitació sobre aquell fet. Al cap de pocs minuts, ja tornava a estar davant d’aquella finestra, ara amb el meu germà. Tots dos vàrem mirar una vegada més en direcció cap a aquella finestra veïna i que m’era tan familiar. Malauradament, i per sorpresa nostra, allí no hi havia ningú. Havia desaparegut. Tan sols hi havia la seva cadira, ara ja buida i desafiant el pas del temps. Mai oblidaré l’home de la finestra.

David Fernández, 3r d’ESO 

[Imatge extreta de: Pexels]

 

EXERCICIS:

1. Explica un fet misteriós que hagi succeït al teu poble o ciutat.

2. Fòrum: creus en els misteris? Per què? Ens atrauen els misteris? Per què ho creus així?

Conte en valors: "L' ase i l'ovella". Adreçat a tothom

Un ase que passejava pel camp es trobà amb una ovelleta que cantava i saltava caraalegre pel prat verd. En veure’l, el saludà dient:

-Bon dia, senyor.

-Què té de bo!? -digué rondinant.

-Està de mal humor pel que veig -replicà l’ovella.

-És clar! Com no vaig a estar molest si tot el dia he de carregar paquets!

-Però és vostè molt fort -li contestà l’animal.

-I tu molt dèbil. Ja voldria jo estar passejant com ho fas tu i només menjant pastura. Això és vida -respongué l’ase.

-Doncs tu ocuparàs el meu lloc i jo el teu per un dia -li proposà l’ovella.

Aquell mateix dia intercanviaren els papers. A mesura que passaven les hores, l’ovella estava esgotada de carregar equipatge i l’ase, avorrit d’estar sol pasturant pels prats. L’ovella ara admirava l’ase per la seva fortalesa i l’ase a l’ovella pel seu caràcter dòcil. I tots dos arribaren a la mateixa conclusió: cadascun té la seva fortitud i debilitats, però el millor és acceptar-se tal com un és. Al cap i a la fi, cadascú és diferent i té les seves pròpies qualitats.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Project Noah]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat de les paraules assenyalades en color verd.

3. Esmenta cinc adjectius que apareguin al conte.

4. Qui diu la següent afirmació i a qui fa referència?

-Però és vostè molt fort -li contestà l’animal.

5. Cerca un sinònim de cadascun dels següents mots:

Caraalegre:                                                               rondinant:

Replicà:                                                                     molest:

Dòcil:

6. Per quina raó l’ase i l’ovella decideixen intercanviar els papers?

7. Es troben còmodes fent l’ovella d’ase i l’ase d’ovella? Per què?

8. Quin vincle té la present afirmació dins del conte?

Al cap i a la fi, cadascú és diferent i té les seves pròpies qualitats.

9. Què has après amb la lectura d’aquest conte i que et servirà per al teu cada dia?

10. Fòrum: creus que de vegades no valorem el que estem fent fins que canviem o bé ho perdem? Per què? Raona la teva resposta.

T'ajudem a reduir les faltes d'ortografia (13): la locució a / de prop. Adreçat a tothom

 

Segur que en alguna ocasió has dubtat si bé escriu a prop o aprop. Per això et posem una imatge que hem trobat, per a què la visualitzis ben escrita i mai oblidis d'escriure-la correctament!

.La forma prop és un adverbi que indica proximitat.

Ex:

-Ja hi estem a prop.

.Ara bé, també trobem la locució adverbial de prop.

Ex:

-Es va comprar unes ulleres de prop.

.I la forma a prop:

Per tant, l’adverbi prop pot anar precedit de la preposició A / DE i sempre va separat d’aquestes:

A / DE + prop

Recordar que no són correctes les formes:

*aprop, *d’a prop, *d’aprop, *de prop.

Però d’on prové aquesta confusió?

Del verb apropar, que significa ‘acostar-se’, ‘aproximar-se’, i que no té res a veure amb la locució a / de prop, tot i que també indiqui el mateix sentit.

Resumint:

Cal escriure la locució A / DE prop separada. No existeix la forma *aprop.

El verb apropar s’escriu tot junt.

[Imatge extreta de: Ajuntament de Girona]

 

EXERCICIS:

1. Què hem de tenir en compte sobre l’adverbi prop?

2. Redacta dues oracions amb les locucions A + DE prop i dues més amb el verb apropar.

3. Subratlla la forma correcta de les següents parelles:

Aprop / a prop             d’aprop / de prop               prop / aprop               d’a prop / de prop

4. Reflexiona sobre per què realitzes aquesta errada. Com l’has resolta? T’ha ajudat aquesta fitxa? Com?