Amb l’obra Mecanoscrit del segon origen (1974),
Pedrolo va tenir la pretensió de ressuscitar un gènere que en aquells moments
estava en hores baixes, més ben dit tocat de mort, parlem de la ciència-ficció.
Gràcies a l’escriptura de l’esmentat exemplar, Pedrolo va aconseguir que hi
hagués altra vegada interès per aquest gènere. L’èxit del Mecanoscrit fou tan gran que durant molts anys va ésser una lectura
del curs a les escoles i instituts de secundària, i les altres obres de l’autor
quedessin injustament en un segon pla. A més, va convertir-se en un dels
llibres més venuts de la literatura catalana, cosa que perdura fins als nostres
dies i del qual en podem trobar infinitat d’edicions i de portades diferents.
Per si encara no n’hi hagués prou, va arribar també a la televisió l’any 1985 i
a les grans pantalles al 2015. Possiblement, tot aquest afany van fer
l’equació: Pedrolo = Mecanoscrit, i que ell deixava sense resoldre
satisfactòriament. L’autor no era únicament l’amo i el senyor d’una única obra,
el Mecanoscrit, tot i que era una obra
tòtem en la seva trajectòria d’escriptor, sinó que la seva
producció anava molt més enllà, havia tocat diversos pals en la baralla i li
havia anat prou bé: la novel·la negra, el cicle d’obres Temps obert, el teatre, la traducció, els articles de premsa, la
narrativa breu, la poesia, la crítica literària o assaig,
El
Mecanoscrit del segon origen s’estructura en cinc capítols d’una extensió
similar més una coda final: És l’Alba la mare de la humanitat? On posa en dubte l’autenticitat i l’autoria del manuscrit
trobat. Tots cinc capítols Quadern de: la destrucció i de la salvació, de la por i de l’estrany,
de la sortida i de la conservació, del viatge i de l’amor, de la vida i de la
mort s’inicien de la mateixa manera: “L’Alba, una noia de catorze/quinze/setze/disset/divuit
anys, verge i bruna… fins que als divuit esdevé prenyada. I amb tots els
fragments de l’obra iniciats amb la copulativa i.
Al llarg de l’obra Pedrolo relata les vivències de l’Alba
i en Dídac. Ella de catorze anys i ell de nou. Viuen en un poble de Catalunya
anomenat Benaura. En Dídac, fill de la veïna de l’Alba, Margarida, és atacat
per uns adolescents pel fet de ser negre, cau a l’aigua i quan era a punt
d’ofegar-se, ja que no sabia nadar, l’Alba el rescata. Just en aquell precís
moment, quan tots dos es troben submergits sota l’aigua es veuen sorpresos per
un atac alienígena mitjançant plats voladors que acaba amb tota la vida a la
Terra, tanmateix, tots dos se salven i lluitaran per sobreviure i mantenir la
raça humana ben viva en els propers quatre anys i enfrontant-se a diferents
adversitats i espavilar-se per ells mateixos: hauran de criar gallines, reparar maquinària,
conrear la terra, refer-se de les malalties… i ho anaven aprenent llegint els
llibres que retrobaven en cases i biblioteques destruïdes. Els pocs humans que
sobrevisqueren a l’atac es van tornar bojos o van acabar traient-se la vida.
En tot aquest procés aprendran a madurar mentre els seus
cossos i pensament estan en creixement. Vetllen per a què no es perdi el
coneixement i preserven els llibres que guarden. Es protegeixen en una masia de
l’epidèmia i troben algun supervivient.
Passegen per la Barcelona destruïda i van aprenent les coses amb les que han de
batallar: malalties, enemics, entre d’altres.
La cosa no acaba aquí. Pedrolo basteix l’obra deixant-nos
diversos interrogants amb la intenció de fer-nos reflexionar sobre diversos
temes ben actuals: hi ha vida fora de la Terra? Quina importància juga la
cultura al llarg de les nostres vides? El paper de la sexualitat? O el racisme.
Són alguns dels temes que planen per les pàgines del Mecanoscrit.
Els nostres dos protagonistes tenen un nom simbòlic:
Alba, que donarà inici altra vegada a la vida al planeta, i Dídac, que ve de
didàctica, aprendre, és a dir, créixer com a ésser humà. Ella té molt presents
els valors morals, atès que, ha tingut un pare empresonat de manera injusta, i
que l’autor fa referència al franquisme. Així com també, l’atac extraterrestre
és un símil dels bombardejos de la Guerra Civil Espanyola. La preservació de la
cultura, dels llibres de les generacions anteriors, també pot llegir-se com la
censura que van patir diversos autors durant el Règim, com el mateix Pedrolo.
En
Dídac, de pare desconegut, protegeix l’Alba i el seu fill. Ella l’educa i li
dona protecció. Fins que en quedar-se tota sola amb el nadó, intentarà perviure
i que l’existència humana tingui continuïtat. La narració de tot el que
s’esdevé es fa mitjançant un narrador omniscient, que coneix cada pas que fan
els personatges, i tan sols amb una comptada ocasió, cap al final de l’obra
serà l’Alba qui ens parla.
Mecanoscrit
del segon origen no fou l’única obra que va escriure Pedrolo sobre
ciència-ficció: el llibre de contes Trajecte
final (1975), Aquesta matinada i
potser per sempre (1980), que segons l’autor era la seva millor obra
d’aquest gènere; Succés simultani
(1991).
Ja
són cinquanta anys d’ençà que es publicà Mecanoscrit
del segon origen, ja un clàssic dins
de la literatura catalana, del qual mai es deixarà de parlar-ne, a pesar del distànciament
que hi mantenia l’autor, i amb el qual molts joves de Catalunya van
identificar-se plenament amb els seus protagonistes, Alba i Dídac, o si voleu,
Adam i Eva. Tal com s’intitulava la novel·la que va escriure el 1953, Avui es parla de mi, sí, encara se’n
parla i molt. Perquè Manuel de Pedrolo va ser un dels nostres grans autors,
infinit, prolífic i la seva obra perdura, amb molt per explorar. Ara, per a
celebrar aquesta data tan assenyalada podeu realitzar-ne una nova lectura.
Josep
Maria Corretger Olivart
Abril
del 2024
[Fotografies: Edicions 62, Robert Ramos]
