Els principals tòpics de la literatura universal. Adreçat als de literatura

 LA VIDA I EL PAS DEL TEMPS

A través de la literatura hem trobat l’expressió de les diferents concepcions de la vida humana, mitjançant tòpics universals. Què és un tòpic? És una fórmula discursiva molt cohesionada i culturalment tipificada capaç d’adaptar-se a diferents contextos i significats. Ens apareixen en diferents maneres.

 

1. Metàfores de la vida

Mitjançant una metàfora es pot expressar una determinada idea sobre la vida, que alhora pot comparar-se amb un trajecte o una ficció. Una metàfora és emprar un mot que expressa una cosa per a expressar-ne una altra que s’hi assembla.

.Vita flumen: “La vida com un riu”, que flueix constantment i que arriba fins al mar, que representa la mort.

.Homo viator: “L’home, un caminant”. La vida s’entén com un viatge, un pelegrinatge que aporta saviesa i experiència.

.Puer senilis: El jove és savi com un ancià i l'ancià té un esperit jove”. Estat d'esperit de la joventut o de la vellesa.

.Vita theatrum: “La vida com a teatre”. I nosaltres en som els actors, com explanava Shakespeare.

.Vita somnium breve: “La vida és un somni breu”. Una vivència efímera.

 

2. Brevetat de la vida

El fet que la vida sigui curta i els valors humans perdin la seva importància fan que aquests temes estiguin presents a totes les literatures representats en els tòpics.

.Fugit irreparabile tempus: “El temps passa massa de pressa”. El pas inexorable del temps amb lamargura dels records.

.Tempus fugit / Volat aetas: “El temps fuig”. O “el temps vola”. Tot és passatger i destinat a l’esvaïment.

.Ubi sunt: “On són? Què se n’ha fet?. Lament per les coses del passat, ja perdudes pel pas del temps. Sobretot pregunta per persones o coses que ja no existeixen, emperò en queda el record. Té vincle amb l’amor.

.Carpe diem: “Aprofita el moment”. Convit a gaudir del present, del moment, davant de la fugacitat de la vida. Creat per Horaci. Tema de la literatura clàssica. Recuperat pels poetes del Renaixement. Que després d’algunes reflexions sobre la fugacitat de la vida, motiven a l’home a viure-la amb intensitat i plaer.

 

3. La vida il·lusòria o absurda

La vida és curta i a més ens porta a la mort. Això la fa absurda i mancada de significat.

.Vanitas vanitatum: “Vanitat de vanitats”. Caràcter il·lusori de la vida, on qualsevol ambició és vanal i únicament comporta angoixa i patiment.

.Mal du siècle, spleen: “Mal del segle, malenconia”. Estat de tristesa davant de la manca de sentit per la vida humana.

 

4. La vida ideal

Valorar de manera negativa el present comporta una idealització del passat perdut o l’aspiració per aconseguir un futur millor.

.Aurea aetes: “L’edat d’or”. Una etapa de la vida on tot era felicitat.

.El paradís perdut: es refereix a l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís, cosa que comportà la pèrdua de la felicitat eterna.

.Una utopia: “No hi ha lloc, lloc il·localitzable”. Concepció d’una societat ideal o d’un món imaginari que es voldria assolir.

 

5. La vida real

La vida quotidiana s’ha emprat per a elogiar el valor d’una vida senzilla, criticar un sistema, expressar la lluita contra l’adversitat.

.Aurea mediocritas: “Mitjania d’or”. Elogi de la moderació, d’una vida sense excessos.

.Primum vivere, deinde philosophari: “Primer viure, després filosofar. Tot allò que és material va abans que allò intel·lectual.

 

LA MORT

Segons l’època, s’ha afrontat la mort de diferents maneres segons les creences que imperaven. El destí de la vida és la mort, ara bé, aquesta pot emplenar-la o privar-la de sentit.

.Cotidie morimur: “Morim cada dia”. La mort com a un destí que no es pot evitar.

.Memento mori: “Recorda que has de morir”. Saber que hem de morir ens porta una bona reflexió alliçonadora.

.Com a pas a la vida eterna: implica la fe en Déu i en el més enllà.

.La bella mort: qui cau en combat o per una causa justa. La mort com a destí heroic.

.Omnia mors aequat: “La mort tot ho fa igual”. La mort iguala a tothom. No fa distincions socials, de sexe, de raça o d’edat.

.El suïcidi per amor: la mort com a element alliberador d’una passió que provoca sofriments.

 

L’AMOR

A l’entorn de la mort hi podem trobar una gran quantitat de tòpics: l’erotisme, l’amor platònic, l’amargor d’una ruptura. Dins de la literatura ens apareixerà l’amor en les seves mil cares.

1. Metàfores de l’amor

.Vulnus amoris: “La ferida de l’amor”. Entesa com a cosa que causa plaer i sofriment al mateix temps.

.Furor amoris: “La bogeria de l’amor”. La passió amorosa com a malaltia mental que causa obnubilació i malaltia física que desestabilitza el cos i l’ànima.

.Flamma amoris o ignis amoris: “La flama, el foc de l’amor”. L’amor com a passió carnal.

.Militia amoris: “La milícia de l’amor”. L’enamorat és com un soldat que ha de lluitar per a aconseguir l’estimada.

.Foedus amoris: “Un pacte d’amor”. Els amants realitzen un jurament de fidelitat.

 

2. L’amor ideal

L’amor com a sentiment espiritual i que va més enllà de la sensualitat. Tema sovintejat en la tradició literària d’Occident. Es presenta de diverses maneres: la idealització de la dona estimada, l’amor impossible, l’amor després de la mort.

.Donna angelicata: “Dona de naturalesa angèlica”. L’estimada és com un ésser superior, gairebé diví i que influencia positivament l’amant.

.Descriptio puellae: “Descripció de la dama”. L’estimada apareix amb imatges estereotipades. La descripció es realitza de manera gradual en ordre descendent.

3. L’amor real

Vist des de la perspectiva humana i amb la sensibilitat i el dia a dia de les relacions amoroses.

.La dona real: humana i propera, amb les seves virtuts i defectes.

.L’amor adúlter: vist en l’amant que té relacions amb una dona casada o la dona que cerca en l’adulteri una escapatòria per defugir l’avorriment i la rutina del matrimoni.

4. Etapes de l’amor

Dins de la literatura podem trobar l’amor en les seves diferents vessants: l’enamorament, la ruptura, la mort de l’ésser estimat... glossa els sentiments de cada etapa i presenta les diferent smaneres de concebre les relacions amoroses.

.Praeceptor amoris: “Mestre d’amor”. L’amant inicia l’estimada inexperta i jove en les arts amatòries. També l’autor explana la seva experiència i li dona consells perquè aprengui a enamorar les dones. Ho trobem en Bernat Metge.

.Odi et amo: “Odio i estimo”. Dos sentiments que recauen en l’amant.

.El joc de l’amor: referent al gaudir sensual o a l’amor com a llibertinatge, diversió o recerca de plaer.

LA NATURA

Reflecteix la concepció que n’ha tingut cada període i autor. Ens apareix com a un lloc acollidor, amb una bellesa harmònica i un ordre, o justament el contrari, un indret hostil, que provoca desassossec i on l’ésser humà és convidat a marxar.

.Locus amoenus: “Lloc agradable”. Paisatge bell i harmoniós. On hi acostuma a aparèixer un prat, una font o un rierol, una brisa suau i refrescant que transporta el perfum de les flors. Hi podem aparèixer nimfes i pastors. El trobem en la poesia del Renaixement.

.L’arcàdia: representa una regió paradisíaca on la vida és feliç.

.Beatus ille: “Feliç aquell”. Tema extret de la poesia del Renaixement. Té l’origen en Horaci. Significa la valoració de la natura, en un ambient bucòlic i pastoril, elevada a símbol de vida senzilla, natural i perfecta, per sobre de la ciutat i allunyat dels neguits que provoquen els negocis i les guerres.

.El bon salvatge: l’ésser humà esdevé bo per naturalesa. Aquesta bondat es corromp quan abandona el contacte amb la natura i entra dins de la civilització.

 

N.B. Aprofitant l’avinentesa que treballem els tòpics literaris... et deixem amb unes expressions llatines, que milloraran els teus escrits.

https://www.parlament.cat/document/intrade/243589

 

(Adaptació de: “Els tòpics literaris”, Iolanda Traver, Calameo)

(Imatge extreta de: Google imatges. MM Relate Consulting, El vuelo de la lechuza)

 

EXERCICIS:

1. Què és un tòpic literari?

2. Escull tres tòpics literaris que t’agradin i comenta’ls.

3. Esmenta algun autor que hagi emprat cadascun dels tòpics anteriors i digue’n l’obra. Ajuda’t d’Internet.

4. Ara farem el pas invers. Cerca dos exemples de tòpics i digues de quin es tracta i per què.

5. Crea un joc per a treballar els tòpics literaris a l’aula.

6. Escull cinc tòpics literaris i cerca una imatge per a cadascun que t’ajudi a recordar el seu significat.

7. Aporta algun tòpic que pugui faltar en la present fitxa.

8. Fòrum: et costa detectar l’aparició d’un tòpic literari? Per què? Els trobes útils? Per què?