Big Mama Montse en homenatge a Teresa Pàmies. Adreçat a Batxillerat

Per a celebrar el dia de la dona, a Alcarràs va apropar-se Montse Pratdesaba (Sant Quirze de Besora, Osona, 1963), coneguda amb el nom artístic de “Big Mama Montse” i per si a aquestes alçades de la pel·lícula hom encara no la coneix, és una llegenda del blues i ritme & blues català, que porta a les esquenes més de trenta anys de carrera. Aquella tarda no seria una tarda qualsevol. Tampoc venia a realitzar per entendre’ns un concert tal i com sona, sinó que era per oferir un estona de literatura i música en un sentit homenatge intitulat “Teresa Pàmies, la llengua com a ofici”, dedicat a l’escriptora que més ha llegit i estimat, en motiu del centenari del seu naixement, i que durant més tardes l’ha acompanyada, la Teresa Pàmies (1919-2012).

El primer contacte de la Montse fou quan va escoltar a la Teresa en una xerrada sobre literatura de viatges al Caixafòrum l’any 2002, i on l’autora deixà anar que “la llengua és un ofici”. Però el que més la va colpir va ésser que portava la ponència ben preparada i que emprava el llenguatge amb precisió. A partir d’allí, la Montse va començar a anar a la cerca dels seus llibres, i a poc a poc va anar descobrint tot un món desconegut que estava soterrat, si més no, silenciat, i que la Teresa volia fer escoltar: fets de la Guerra Civil Espanyola o de l’exili que havia viscut al llarg dels anys. A través dels escrits al diari Avui, conferències i obres literàries vèiem una Teresa Pàmies d’esquerres, com no, feminista, a la vegada, lluitadora i valenta. La Teresa va llegar-nos escrits on glossava la història des del punt de vista dels vençuts, explanava les primeres trobades feministes o els fets del maig del 1968 a París, unes vagues d’estudiants que van generar confrontacions amb la universitat i la policia per tal de lluitar contra el capitalisme, el consumisme, l’imperialisme americà i les institucions tradicions. Aquest fet, va fer que nasqués involuntàriament una cronista altiva del seu temps i que destacava per sobre de la novel·la, la narrativa de viatges, i els articles d’opinió.

Sobre la Teresa Pàmies, la Montse que va estar captivada per la lectura de “Testament a Praga” (1970), amb la qual l’autora va merèixer el Premi Josep Pla de narrativa i “Quan érem capitans” (1974), en una entrevista realitzada per Montse Barderi, comissària de l’Any Pàmies, va comentar:

"Quan vaig començar a llegir l'obra de Teresa Pàmies em va semblar una autora fora del comú, d'escriptura meticulosa, que parlava des d'una perspectiva diferent, amb un intens component humà i una visió d'esquerres i feminista. Vaig entusiasmar-me per llegir-la i, poc a poc, vaig aconseguir bona part dels seus llibres, que llegia amb fruïció. Reflexionant sobre aquelles lectures, vaig reforçar les meves conviccions feministes i d'esquerres, de tal forma que Teresa Pàmies va esdevenir un referent per a mi, principalment pel seu compromís íntegre amb el seu pensament i ideari, però no només per això, sinó també per ser una escriptora d'excepció”.

El fet que la Teresa perseverés en una sèrie de temes a les seves obres la va fer ésser admirada fins i tot, pels que la rebutjaven. Ella era una gran consumidora de cultura: anava al cinema, al teatre, assistí a concerts fins al darrer moment de la seva vida. Dins de la seva prolífica obra literària podem trobar diferents tipologies d’obres que la van donar a conèixer, tot i que, evidentment, la majoria la coneixen per ser una autora vinculada a l’escriptura de caire memorialístic: novel·la, narrativa històrica, narrativa de viatges, cròniques, articles, entre d’altres, redactats tant en català com en castellà.

Tots aquests breus apunts de la vida i obra de la Teresa Pàmies es van interpolar amb una sèrie de peces que es van poder gaudir amb un públic de prop de setanta anys de mitjana: “Ningú com tu” (bolero de Big Mama Montse), “En el nom de tots” (cançó de Big Mama Montse), “Tremoloses flors d’ametller” (poema de Rosa Fabregat que musicà Big Mama Montse), “Ser o no ser” (cançó de Big Mama Montse), “Agonia de la llum” (poema de Mercè Rodoreda musicat per Big Mama Montse), “Blues a la lluna” (cançó de Big Mama Montse), “Arma per gana” (peça de Big Mama Montse), “I com jo t’estimo” (bolero de Big Mama Montse), “Voldria escriure” (poema de Montse Abelló musicat per Big Mama Montse), “Tanka” (poema de Teresa d’Arenys, musicat per Big Mama Montse). Altrament, Big Mama Montse va obsequiar els assistents més dues peces de regal, la van fer una trobada literària, musical, i encara més poètica.

Així doncs, combinant petites referències de la vida i obra de la Teresa, amb breus pinzellades de la seva pròpia experiència amb l’autora i la lectura dels seus textos, juntament amb la música, com per exemple, un parell de boleros, “I com jo t’estimo” i “Ningú com tu”, inclosos al disc de Moncho “On és la gent” (2003), disc per al qual la Teresa va escriure un text, mencionant aquestes dues cançons, el van fer un acte proper i íntim. Convé destacar que a la Teresa l’apassionaven els boleros, per tant, interpretar-ne un parell va ésser ben encertat. L’espectacle també s’amenitzava d’un parell de composicions pròpies, poemes musicats d’altres dones amb vincle Pàmies, i temes emblemàtics del blues, que el van fer molt propinc a un recital poètic al llarg de deu peces més dues de propina, en un total de cinquanta-quatre minuts de durada de l’acte, el suficient per poder gaudir i no esgotar a ningú. Un espectacle interessant, de qualitat, i sobretot, ple de senzillesa, on la Montse ens transmetia les influències de l’escriptora de Balaguer dins de la seva obra artística i pensament. El concert-conferència va finalitzar amb una Big Mama Montse molt pròxima i amable, xerrant amb els assistents, posant el colofó a una vetllada original on la literatura s’acompanyava d’acords de blues.

Van ésser diversos llibres de memòries els que la van fer coneguda, algunes novel·les, el periodisme d’opinió, els volums de viatges i sobretot el feminisme, són les notes del pentagrama que planen en l’obra de l’autora de Teresa Pàmies, una de les figures clau de la literatura catalana. Aquest cop, la Teresa ha ressorgit de les cendres, tot gràcies a l’ extraordinària proposta de Big Mama Montse que l’ha portada a viatjar per diverses poblacions catalanes amb reeiximent.

Josep Maria Corretger Olivart

Març del 2020

(Crèdits fotogràfics: Josep Maria Corretger i Biblioteca d’Alcarràs)

EXERCICIS:

1. Has assistit alguna vegada a un espectacle que combini literatura i música? Quines sensacions has tingut? Creus que són dues arts que poden anar unides? Per què?

2. Coneixes a Big Mama Montse? Realitza un petita presentació escrita sobre la seva persona.

3. Big Mama Montse és tota una entitat dins del blues català. Realitza una redacció de cent paraules on expliquis els orígens i en què es basa aquest gènere musical.

4. Presenta l’autora Teresa Pàmies emprant eines TAC.

5. Realitza una petita ressenya sobre una obra de Teresa Pàmies.

6. Escull un fragment d’una obra de Teresa Pàmies, esmenta’n l’obra d’on l’has estret, l’any de publicació i comenta’l.