Al llarg de
la història de la literatura catalana trobem textos que tenen una
finalitat didàctica, és a dir, que pretenen ensenyar. La faula és
un d’aquests exemples. Però què és una faula? És una narració
en prosa o en vers que està protagonitzada generalment per animals o
éssers inanimats, i que a la vegada, simbolitzen defectes o virtuts
humanes. D’aquí que incloguin una moralitat.
L’autor
de faules més prolífic fou el francès Jean de La Fontaine (Chateau
-Tierry, Xampanya 1621 – París, 1695). A la vegada, també fou un
poeta i narrador. Escrigué un total de dues-centes trenta-vuit
composicions i que es troben recollides en dotze llibres, al llarg
dels quals s’hi veuen diferents comportaments humans: els vicis i
les virtuts de la societat humana.
Així
doncs, la faula i el conte són dos exemples de literatura de caire
moralista, on els autors creen una història per tal de difondre un
ensenyament als seus lectors. A més, la llengua també disposa d’un
seguit de frases que tenen caire moralitzador, estem parlant dels
refranys o dites populars, i proverbis o frases antigues i populars
que contenen un ensenyament moral. Tant els refranys com els
proverbis es transmeten de manera tradicional, és a dir, de manera
oral, i alhora tenen una finalitat didàctica.
A banda
d’aquestes dues esmentades, trobem les màximes, que són unes
sentències de caire moral i que es donen com a veritats i com a
normes de conducta. Dins de la nostra literatura, trobem un bon
exemple en Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) i
el seu volum intitulat «Màximes i mals pensaments» (1927), on
aplegava un seguit de sentències ideades per ells, amb un to
humorístic i que vénen a ser preceptes morals. En són exemples:
-Quan
un home cau i els altres no riuen, mal senyal per a qui ha caigut.
-Els
col·leccionistes d’antiguitats són els drapaires del record.
-Quan un
home té picor al braç es grata i quan en té al cervell fa
bestieses.
-Si fos
cert que viatjar ensenya, els revisors de tren serien els homes més
savis.
-Quan un
home té raó no crida, i quan no en té, crida per fer veure que en
té.
-Els regals
que fan els grans multimilionaris a la humanitat no solen ser regals
sinó propines.
(Santiago
Rusiñol, Màximes i mals pensaments, 1927)
(Imatge
extreta de: Els llibres de L’Avenç)
(Adaptació:
Diversos, (2008). Llengua catalana i literatura, 2n ESO, Editorial
Teide, Barcelona)
!!EXERCICIS:
1. Cerca
una faula i realitza un breu resum.
2.
Esmenta quins són els elements principals que apareixen en tota
faula.
3.
Completa la frase:
-Una faula
està protagonitzada per _______________. Al final de la faula sempre
hi trobem un ______________________.
4.
Explica el significat dels següents refranys:
.Qui va amb
un coix, al cap d’un any és coix i mig.
.Més val
boig conegut que savi per conèixer.
.Qui fa un
cove fa un cistell.
.Val més
ser cap d’arengada que cua de lluç.
.A la taula
d’en Bernat, qui no hi és no hi és comptat.
.Qui no té
un all té una ceba.
.Qui oli
remena els dits se n’unta.
5. Busca
cinc refranys i comenta el seu significat.
6.
Defineix què és una sentència i escriure-ne dos exemples.
7.
Comenta la diferència que hi ha entre un refrany o proverbi i una
sentència.
8.
Inventa una activitat per tal de treballar la fàbula, emperò, no la
resolguis, que ja ho farà algú altri.
9. Crea
una fàbula, pensa en els protagonistes i no t’oblidis d’ubicar
un ensenyament moral.
10.
Autoavalua’t: esmenta amb quines dificultats t’has trobat al
llarg d’aquests exercicis. Què t’ha costat més d’entendre i
per què? Anomena què et servirà per al dia de demà sobre la
fàbula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada