dijous, 11 de maig de 2017

L'origen de les caramelles i Juneda. Adreçat a tothom

El cant de les caramelles és mencionat a nivell testimonial en un escrit que es trobà al segle XVI i és en aquest temps en què se celebraven cantades en el món rural. Les caramelles més antigues són els goigs de caràcter religiós en homenatge a la Mare de Déu del Roser, que fou transmès per via oral i que podem trobar recollits en els manuscrits 854, folis 113 i 114 ubicats a la Biblioteca de Catalunya datats al segle XV.




Al llarg del segle XIX, les masses corals van començar a adoptar aquesta tradició i lentament es va anar introduint a les ciutats i renovellant amb la incorporació de nous elements, així com també de peces musicals. Les primeres colles de caramellaires es començaren a generalitzar al 1880, tot i que a la ciutat comtal ja es té constància de cantades de caramelles el 1776.


El mot caramella prové del llatí vulgar calamella, construïda sobre el mot calamellus, que a la vegada és un diminutiu de calamus i que vol dir ‘canya’. En canvi, si ens fixem en caramelles prové del català caramella i que significa ‘obsequi de queviures i llaminadures que hom lliura en determinades festes’.

És una tradició que es troba emparada a diversos llocs de Catalunya, així com també a Mallorca o Menorca, amb certes semblances a les caramelles de les contrades catalanes. Les caramelles són tradicionals del diumenge i del dilluns de Pasqua, per tant, si les volem escoltar, hem de moure’ns fins a alguna d’aquestes poblacions que les mantenen. En diverses viles catalanes els cantaires recorren els carrers els dies esmentats per tocar durant el matí davant de punts emblemàtics, o davant qui els lliura una propina per tal que els dediquin un tema, fins i tot, poden desplaçar-se a cantar pels masos. Ho fan amb devoció i moltes ganes. Dedicar-se a cantar vol un entrenament, un bon dirigidor i fer una bona pinya. És bonic poder gaudir d’aquesta tradició tan arrelada a les nostres terres i poder escoltar cançons com “La puntaire”, “Les flors de maig”, “La sardana d’en Guimerà” o tantes altres. Sobretot canten cançons d’autors coneguts com Anselm Clavé o de caràcter local o satíric. Temes que es renoven any rere any.

Els caramellaires formen colles de cantaires, amb veu maculina, algunes de les quals formen part de corals o d’orfeons i es dediquen a cantar temes de diferents temàtiques, així podem trobar temes de caire religiós, d’altres de tema marià, amb goigs del Roser, referents a la catalanitat, o d’altres de més satíriques i festives, perquè volen divertir els oients i estirar-los un petit somriure. Alhora que es canta o després de finalitzar la peça musical, un dels membres de la colla cantaire passa un cistellet guarnit perquè els qui presencien l’actuació, tant si es troben a peu del carrer, com en els balcons, hi puguin depositar quelcom, com ara diners, ous, pastes, fruita i similars. El cistellet s’acompanya d’un pal llarg estirat per arribar als llocs elevats, i també és tradicional portar-lo penjat en un pal o bé una perxa. Un altre caramellaire passeja el banderí amb el nom de la coral i amb petites bandes de diversos colors que s’uneixen a la barra que suporta l’escut, apareixen els noms de les principals trobades a les quals han assistit per cantar, amb el nom de la població i el dia de l’actuació. Són mereixedores de ser vistes. Trofeus per als cantaires.

De vegades, les caramelles s’acompanyen per instruments musicals de caire tradicional com per exemple les cornamuses, les gralles, els tambors, o bé també els violins i guitarres. Si la trobada dels caramellaires és important, poden portar fins i tot, bandes de música. En d’altres, dins de les caramelles també poden incorporar-se balls i danses.


Juneda, és una d’aquestes poblacions de les contrades catalanes on les caramelles hi estan molt arrelades. Les porta ben endins del seu cor. La seva gent ho prova,  acompanya els cantaires pels carrers, d’un punt a un altre, tant si plou, com si fa sol, perquè és un dels pilars fonamentals que té la població. La Massa Coral Els Cantaires de Juneda té el seu origen en el primer cor de Clavé de la població, que data del juny de 1894, la plaça de l’església, té una petita inscripció en pedra que homenatja aquests primers junedencs que s’iniciaren en el cant, per tant, en són uns grans experts i la història els avala, ¿qui no espera els seus divertits popurris al final de cada vetllada després d’actuar, entre d’altres llocs, davant del Teatre Foment, davant de l’ajuntament, plaça de l’església o bé la plaça que des de fa dos anys porta el seu nom i que es troba enclavada dins la vila closa? Parlem de la plaça Els Cantaires. Uns popurris on sense tallar-se ni un pèl citen fets ocorreguts durant l’any natural tan a nivell de país com de la vila, personalitzant en personatges coneguts per tothom i tractant qualsevol temàtica. Ara en aquest any 2017, la massa coral Els Cantaires de Juneda celebren el seu norantè aniversari, una fita esplèndida per aquesta colla de cantaires que al llarg dels anys han assolit fites magistrals i que estan formats per habitants del poble de diverses generacions, entre els quals hi ha passat un familiar meu, i que segueix un any darrere un altre delectant-nos amb les seves actuacions, cantant al bon temps i llençant alguna floreta a les dones joves, amb la barretina roja, camisa blanca, pantalons foscos i la faixa ben col·locada. Enhorabona a la Massa Coral Els Cantaires de Juneda i continueu amb aquesta meravellosa tradició que us envolta dins la vila closa!

Josep Maria Corretger Olivart
Abril del 2017


(Fotografies: Caramelles Vilatorta, Garrigues TV, Vikipèdia i Ajuntament de Juneda)


.Webgrafia:
Enciclopèdia.cat


!!EXERCICIS:
1. Cerca informació sobre una tradició popular de les nostres terres i realitza una explicació sobre els seus orígens i en què consisteix.

2. Fòrum: has vist alguna vegada com canten caramelles? Les coneixies? Què et sembla aquesta tradició tan antiga i catalana? Raona les teves respostes.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;