divendres, 27 de març de 2015

La poesia i les figures retòriques. Adreçat a l'ESO

La poesia té un llenguatge que pretén un motiu estètic. Així doncs, amb els sons, la combinació i el sentit que tenen les paraules escollides, els autors volen emular allò que els ha vingut a la ment, allò que han viscut o pensat.

Aquests són els principals recursos que podem trobar dins el gènere poètic. Es poden estructurar de tres maneres: com a figures de significat (recursos de caire lèxic), figures de dicció (recursos fònics) i figures d’estructura de la frase (recursos sintàctics). Anem a veure’ls!

1.      Figures de significat:

.La metàfora:
Apareix quan utilitzem un mot en lloc d’un altre amb un significat similar.

Ex:
-La copa d’aquell arbre semblava el perfil d’un ésser humà.

(Imatge extreta de: retrobat.cat)

.La comparació:

Quan presentem un fet real que vol ésser idèntic a un altre.

Ex:
-En escoltar-lo es va posar vermell com un tomàquet.



(Imatge extreta de: sise10tomaquet.blogspot.com)


.La metonímia:

Quan agafem el continent pel contingut.

Ex:
-Va comprar un Dalí a la subhasta.




(Imatge extreta de: all-that-is-interesting.com)


.La prosopopeia o personificació:

Quan atribuïm qualitats humanes als animals, objectes o coses.

Ex:
-Aquella bombeta va connectar l’endoll.


(Imatge extreta de: oihaneteoimatge.blogspot.com)

2.      Figures de dicció:

.L’al·literació:

És quan repetim un mateix so en una seqüència versal.

Ex:
-Salant la sal de la mar salada.


(Imatge extreta de: coachingpersonal.cat)

.La paranomàsia:

És quan fem un joc de paraules amb dos mots on només es distingeix algun fonema.

Ex:
-Privats de son i sou. (Salvador Espriu)



(Imatge extreta de: ara.cat)


.L’anàfora:

És la repetició d’una o més paraules al principi d’un vers o de les oracions.

Ex:
Oh estimada meva.
Oh amiga de l’ànima.
Oh companya de feina.



(Imatge extreta de: diamundialpoesia.wordpress.com)


3.      Les figures d’estructura:

.Hipèrbaton:

Quan trobem l’ordre invertit en una frase.

Ex:
-On són els núvols que tant anhelo.



(Imatge extreta de: calseixanta1.blogspot.com)

.L’asíndeton:

Quan suprimim les conjuncions copulatives que enllacen les oracions. Vol donar rapidesa.

Ex:
Corre, vine, vola, canta, agrada’t.



(Imatge extreta de: deporteyresistencia.com)


.El polisíndeton:

Oposat a l’asíndeton. És quan en un vers o frase apareixen les conjuncions copulatives de manera repetida i innecessària.

Ex:
I llegia, i mirava, i cantava, i pensava.



(Imatge extreta de: meditacionguiada.com)

.L’epítet:

Adjectiu que acompanya al substantiu sense destacar per la seva significació. Marca una qualitat relativa al substantiu al qual fa referència.

Ex:
-Tenia la pell pàl·lida com la neu.




(Imatge extreta de: bibliopoemes.blogspot.com)


(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,    
  Editorial Teide, Barcelona)


!!EXERCICIS:

1.      Escull quatre figures retòriques i escriu un exemple de cadascuna.

2.      Cerca quatre imatges que representin quatre figures retòriques aparegudes en aquesta fitxa i comenta-les.

3.      Amplia la fitxa i aporta dues figures retòriques més de cada fitxa amb la seva pertinent explicació.

4.      Busca un poema i assenyala les figures retòriques que hi vegis. Adjunta’l a la fitxa.

5.      Fòrum: quina és la figura retòrica que et costa més d’entendre i per què? On has trobat dificultats?





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;