En aquesta fitxa enganxerem els contes que hem creat a l'aula. Bé, els que ho desitgeu, espero que us hagin quedat ben bonics i passarem una bona estona llegint-los!
És important saber que abans d'escriure'l has de fer una pluja d'idees, és a dir, anotar en un full en blanc tot allò que et vingui a la ment i que et podrà servir per a la teva història.
Recorda també les maneres típiques de començar un conte: "Hi havia una vegada...", "En un país molt llunyà..."
Sobretot separeu els paràgrafs perquè es pugui llegir millor.
!! EXERCICIS:
-Redacta un conte de temàtica lliure creat a l'aula.
8 comentaris:
UN PETÓ QUE FEIA FALTA
Hi havia una vegada un noi que es deia Óscar i na noia que es deia Tamara que eren molt amics, però va arribar un dia en el que es van donar compte els dos a l´hora que la seva amistat estava arribant molt lluny i de sopte l´Òscar que i és molt llençat li va donar un petó a la Tamara, i la Tamara es va posar tan vermella que si en aquell moment li posaves un tomaquet a la galta se li camuflaven.
Al dia segúent la Tamara li va trucar a l´Óscar i l´Óscar no li volia agafar el telèfon perquè li donava molta vergonya, i des pensava que la Tamara estaria enfadada amb ell.
La Tamara es va posar tant nerviosa perquè ell no li agafaba el teléfon i va anar a la seva casa, l´Óscar li va obrir la orta i es van pasar a parlar al saló de la casa.
després de parlar,...,i tot això , van arribar a un acord,
La Tamara li va dir a l´Óscar si volia sortir amb ella i l´Óscar li va dir que sí, de sobte es va fer un silenci en el saló de la casa, es van mirar alls ulls i es van donar un petó en mostra del seu amor.
Pilar Cuartielles Hidalgo
2n d'Eso B
Hola Pilar!
Un conte molt treballat. Gràcies per participar-hi. M'anoto el teu treball.
Ah, sí! creat un compte de gmail per fer més fitxes si ho desitges, és gratuït.
JM.
UN ARBRE ENCANTAT
En un bosc corria la llegenda que en la profunditat més profunda hi havia un arbre que gràcies a una fada molt patosa que tirar el seu pols màgic i el va transformar en un arbre que concedia desitjos,a les persones que ho desitjaven de veritat,per saber que les persones que ho desitjava de veritat,obria el seu tronc i deia a la persona que demanava el desig que es fiques i l'arbre s'ajuntaria amb la seva anima i sabria si era veritat o mentida.
Bé,la cosa és que un dia un conillet va topar amb l'arbre,i l'arbre li va dir.
-Vols demanar-me un desig?
-sí,si no ,no hi seria aquí.
-Llavorns demana-m'ho.
-Està bé,desitjo tenir una companya que m'estimi per a tota la vida.
-Està bé,t'ho concedeixo perquè ho vols de veritat.
Llavors el conillet va anar amb la seva parella i li va donar les gràcias a l'arbre.
Llavors l'arbre es va quedar tot sol una altra vegada.
Un dia una fada el va veure tot sol i es va quedar a viure amb ell,al cap d'un temps van arribar moltes fades i aquell lloc va ser,el lloc més magic de toto el bosc,i l'arbre mai més va estar sol.
Betsabé González brunner
2n d'ESO B
Hola Pilar!
Et corregeixo algunes faltes que he trobat al teu text:
agafava, telèfon, porta, després (majúscula després de punt), des de què, una noia, acord, següent, adonar ("es van donar compte" és un castellanisme).
Hola Betzabé!
Una història molt colpidora, m'ha agradat força. Et corregeixo algunes faltetes i m'anoto el teu treball. Pots fer més exercicis si ho desitges.
Faltes:
fiqués, ànima, llavors, tot.
Millor no repetir mots: un sinònim de 'llavors' seria 'després'.
Gràcies a totes dues i molt bona feina, en prenc nota.
JM.
Un amor , sense final feliç.
Hi havia una vegada un petita nena de 14 añs que es deia ana,estudiava al J.V.Foix.Ella coneixia a poca gent, perquè mai avia anar al foix, tothom parlava de que era un institut molt guay.Van pasar dies i dies , hores i hores.Un dia la petita estava al pati amb les seves amigues, i va pasar un noi, va se como una reacció presisa la nena el va mirar ell la va mira. La nena ràpidament li va pregunta a una de les seves amigues : -Com es diu aquest nen?-Va di la nena-.Una de les seves amigues li digué :-Es diu David.-Va dir.-.Llavor la nena va anar a parlar amb un amic del David.
Li va dir : Ualaa eric el teu amic m’grada molt, es molt guapo, tu creus que li agradare io?-Li digue la nena, al amic.-L’amic li va dir :-No se, parla amb ell i diga-li.La nena va anar a parlar amb el David i li digue:- David soc la ana tu no amb coneixes , però ens coneixem de vista,també recordo qe io vaig qedar un dia ams el eric i tu estavas.El David li digue a la ana :-Ahh si ,jajaja encantat.
Llavors van estar parlan els dos molt tranquil·lament,es van demanar el facebook,el msn,el telèfon.Fins que un dia, van quedar en rubi en el regina carmeli.La nena el va anar a buscar a la parada de bus,el David i al eric. La nena estava tota impasient ,allà a la parada esperant-los....Fins qe va arriba un bus.La nena es va ficar molt però molt nerviosa .
Per fi van baixar del bus, es van saludar i es van anar tots 3 cap al regina carmeli.La nena no aguantava mes, va anar a parlar amb el amic de en David , la nen li va dir qe si ell creia que en David es voldria loiar amb ella, l’eric li va dir qe ella creu qe si.Llavors la nena va anar cap en David i li digue nem a dornar una voltar qe vull parlam amb tu .Els dos sen van anar a donar una volta van parlar van riure, jaaj van fer tonteries s’ho van passar d’allò mes be. La nena li digue :- Mmm.. David, vull liarme amb tu, i el David li digué :- llavors a que esperes , i la ana es va llança.
Ya era hora de qe la nena es marches a casa, però no volia la ana.En David li digue:- ana vestan a casa , que si no et castigaran i no ens podrem veure,la nena li va donar un peto i es va anar. La nena cuant va arriba a casa no s’ho podia creure , estava contentíssima, fins i tot li va explica a la seva mare el que havia passat. La nena tota nerviosa no podia dormir.El dia seguent es va aixeca amb ganes de anar al institut per veural i estar amb ell.
La nena cuant va arribar al institut i el va veure, es va posar vermella .Cada dia es van conèixer van qedar per esta re rollo nome de moment, fins qe cuant van pasar dies i dies ,hores i hores , tant com la nena i el nen s’agradaven. Cuant van arriba a casa per la nit, la nena li va dir que si ell volia surtir, el David li va dir qe si.I Bueno van començar a dirse lo que les parelles es diuen , testimu, ets preciosos,ets el millor.
Van viure coses precioses el junts, moment increïbles, fins que un dia es van començar a distansia la nena es sentia sola, notava poc contacte amb ell.Fins que van parar es van aclara de les coses es van dir les veritats a la cara.. fins qe ho van deixar .La nena tota feta polss es va posar a plorar, dies i dies hores i hores.La ana ya porta casi 2 mesos sense ell , i ella ancara pensa en ell , sobretot....ENCARA L’ESTIMA!.
Victoria Gallego Ricardo. 2ESOC
EL FANTASME DE L’HOME MORT
Hi havia una vegada una colla de nois i noies de catorze anys a una illa, aquella illa es deia ``New York´´.
Un dia van quedar al cementiri per celebrar Halloween estaven allà tres nois i dos noies, perquè els demès no van voler anar per la maledicció dels homes morts. Aquests cinc no tenien por a res però...
...quan estaven allà contant històries van sentir un soroll molt estrany. Van estar discutint una estona sobre que havia sigut allò i al final algú va dir:
-He sigut jo
-Menys mal ja pensava que eren els fantasmes dels homes morts -va dir en Pau.
Quan es van girar tots ja no hi era el Pau i només hi havia una nota en la que posava:
``Ja no tornareu a veure al vostre amic, ignorants deuríeu haver us quedat a casa.
Atentament: El Fantasma de l’Home mort´´.
I així, van anar desapareixent els nois, quan només quedaven un noi i una noia, va dir la Martha:
-Bueno ja només quedem tots dos, un de nosaltres s’anirà ara amb els altres.
-Fantasma!!! Emporta’m a mi, ella és una noia molt callada, no dirà res, deixa-la anar.-va dir en Joel.
Llavors el fantasma va dir:
-Inútils ara us emportaré a tots dos i morireu... jajaja
-No morirà ningú, la sang era tomàquet, aquesta veu és un deformador de veu i tots els ``assassinats´´ eren bromes del Michael, la Lila i en Peter.-va dir la Martha.
-Com ho has endevinat?-va dir en Peter
-Perquè sempre veniu a tots llocs, sigui un cementiri o un parc d’atraccions i vau estar tots tres tota la setmana repetint-nos que no anéssim per la història aquesta i més coses
-CRACK!!!!!
-Vinga ja podeu parar d’asustar-nos -va dir en Joel
Llavors en Peter va dir:
-Nosaltres no hem sigut...
Desprès d’això van desaparèixer tots i mai es va saber res més d’ells.
FÍ
la noia que creaia que ningú es preocupava per ella
era una noia molt feliç que estava anb eks seus amics i amigues i sempre estaba a classe molt atenta i feia els deures.
Fins que un dia es va trobar una noia que li va dir que era un falsa i que donava pena.
I la noia es va anar plorant i no parava de pensar que en veritat que noingu es preocupava per ella fins que va venir un noi molt guapo i es va dir que et pasa bonica------' i li va explicar tota la historia i ell no para va pesar en ella i li va demaar per sortir amb ell i ella li va dir que si i es van donar un peto i van ser feliços.
TAMARA GONZALEZ 2nESOa
Hola Vicky!
Abans de publicar un text convé que revisis l'ortografia perquè hi ha moltes faltes, per exemple:
més (quantitat), següent, marches, petó, explicar, impacients, parlant, anys, l'Anna, havia, de què, arribar, precisa, llavors, digué, sóc (verb 'ser'), en són algunes.
Però moltes gràcies per participar al blog, pots seguir fent-ho. M'anoto el teu treball.
JM.
Hola Andrea!
Gràcies per participar. Et detecto tres faltes: fantasma, petó i fi.
La teva història està molt ben escrita. Prenc nota de la feina feta. Pots seguir participant, escrius molt bé.
Gràcies per participar de nou!
JM.
Publica un comentari a l'entrada