Conte amb valors: "I tu, què pots fer?". Adreçat a tothom

 

Era la nit de Nadal i un home recorria les botigues dels bulliciosos carrers nevats de la seva ciutat. Cercava regals per als seus convidats. En sortir d’una de les botigues es topà amb una escena que el sacudí per dins: en una cantonada, amb una fina manta sobre el cos, una nena petita tremolava demanant almoina. Estava sola, sutza i ningú semblava fixar-se amb ella. I l’home, amb llàgrimes als ulls, no aconseguia entendre com podia estar allí. Així que, empipat, alçà la vista al cel i clamà:

-“Senyor, com pots permetre que aquesta noia estigui aquí al carrer, morta de fam i de fred, en una nit com aquesta?”

I, de sobte, escoltà una profunda veu que respongué:

-“Ja vaig fer quelcom... Et vaig fer a tu”.

Aquesta és una reflexió sobre la caritat i la generositat, sobre allò que podem fer pels altres. En lloc de cercar respostes en altres persones, hauríem de pensar: “Què puc fer jo davant d’aquesta situació?”.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Viñas advocats]

  

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Cerca i explica el significat dels mots assenyalats en color lila.

3. Escriu un sinònim de:

Bulliciosos, topà, sutza, empipat, clamà.

4. Al conte s’explana una situació molt real. Et resulta familiar? Per què?

5. Explica una situació en què hagis fet quelcom de bo pels altres.

6. Contextualitza la present afirmació dins del conte. Qui la proclama i per quin motiu?

-“Ja vaig fer quelcom... Et vaig fer a tu”.

7. El conte amaga una paraula esdrúixola. Quina és?

8. Quin valor apareix en aquest conte? Esmenta’l i defineix-lo.

9. Quina és la conclusió del conte?

10. Pensa un altre títol per a aquest conte.

11. Per què en català no es posa generalment el signe d’interrogació al principi de l’oració? Quina és l’excepció?

12. Al nostre país hi ha molta gent necessitada o que viu en la pobresa. Pensa en alguna proposta que ajudi a resoldre aquest problema.

13. En aquest conte es produeix una situació il·legal. Esmenta quina és i cerca que comenta la llei en relació a aquest fet.

14. Fòrum: digues la teva. Què t’ha semblat aquest conte amb valors? T’ha agradat? Per què? Quin ensenyament t’emportes per al teu dia a dia?

 

Misteris de Ponent (2). Els passadissos secrets de Maials. Adreçat a tothom

 

Només a trenta-cinc quilòmetres de la ciutat de Lleida, a la comarca del Segrià, hi ha la població de Maials, un nucli urbà que té a l’interior una petita vila de vocació medieval coneguda com a “Vila Closa” o també “La Vileta”. El barri antic de Maials amaga un autèntic món subterrani: una xarxa de passadissos secrets que comunica les cases les unes amb les altres, són túnels construïts ja fa segles i que configuren un veritable misteri.

Qualsevol que s’acosti a una de les entrades de les muralles, o a qualsevol casa, a la plaça o carrer del barri antic, accedirà ràpidament a un misteriós món ple de galeries subterrànies per les quals es podria circular perfectament, si no fos que són plenes d’escombraries.

Quan es camina per les nombroses galeries s’escolten estranys sons que, sens dubte, provenen de les cases de sobre. A mesura que s’avança per aquestes galeries es localitzen noves entrades a unes altres galeries que semblen no tenir final. Es pot arribar fins i tot als subterranis de l’església del poble o, també, es pot sortir al mig del vell cementiri de Maials. Un cementiri amb la insòlita i macabra particularitat de tenir un mur construït amb les restes dels ossos dels cadàvers que hi foren enterrats. Com és possible aquest fet macabre? Diuen que van construir el mur amb la terra del mateix cementiri, i per aquest motiu hi apareixen els ossos.

Els passadissos subterranis de Maials van ser construïts fa segles i tenen entrades i sortides a totes les cases del barri antic de la població, als carrers i també a algunes places de “La Vileta”, però... per què els van construir i quina finalitat tenien? Ho van fer simplement perquè servissin de refugi i aixopluc en cas de guerra i com a forma d’evasió col·lectiva secreta en cas de perill per a la població.

Suposadament aquest és el motiu de la seva existència, quasi secreta, però per fer possible la construcció d’aquesta xarxa subterrània, tot el poble va haver de donar-ne el vist-i-plau, i d’aquesta manera va passar a formar part dels punts neuràlgics de la “Catalunya subterrània”.

[Extret de: ARBÓ, Sebastià, 1993, Catalunya misteriosa, RTVE / Serbal, Barcelona]

[Imatge extreta de: Segriasec.org. Antiga església de Santa Maria de Maials]

EXERCICIS:

1. Aquesta història recollida en un llibre versa sobre Maials i els seus túnels subterranis, però en busquem més! Cerca una història misteriosa real, llegendària, apareguda en premsa o bé recollida per la tradició oral. Recorda que ha de ser del Segrià.

2. Coneixies aquesta explicació sobre els passadissos secrets de Maials? Què en penses? Expressa la teva opinió.

3. Fòrum: t’atreuen les històries o narracions de misteri? Per què?

Llegim "Atrapats", de Xavier Gual (4). Club de lectura. Adreçat a tothom

 

Els joves continuen atrapats dins del centre. Ens aturem en aquest capítol intrigant...

8

LAURA I DIANA

Van passar tan de pressa com van poder per sota els arbres perquè les branques cruixien pel pes de la neu i semblava que en qualsevol moment es podrien partir. Quan les dues noies van entrar al vestíbul de l’altra part de l’edifici van lamentar aquell atreviment. Tot i així es van mostrar decidides a descobrir si rere aquell llum encès hi havia en Hao. Sense dir res, van encarar les escales i van pujar fins al primer pis a poc a poc, per mantenir l’efecte sorpresa i, si el cas ho permetia, fer-li una petita broma com a compensació pels maldecaps que els havia ocasionat.

-Ha de ser una d’aquestes portes. -La veu de la Diana va sonar molt fluixa, gairebé imperceptible.

Com que el passadís estava pràcticament a les fosques, de seguida van identificar la llum, que s’escolava per una porta mig oberta. La Laura va fer un senyal perquè s’hi acostessin en silenci. Es moria de ganes de preguntar en veu alta per en Hao, perquè no tenia cap ganes de trobar-se ningú més. Quan eren a pocs metres de la porta, a la Diana se li va escapar un esternut que no va poder contenir ni amb els guants tapant-se el nas.

-Merda.

Van restar uns segons pendents d’aquell silenci. Després, amb signes, van decidir moure’s, però de sobte la llum es va apagar.

-Ho sabia, ens ha descobert. -La Diana es va inculpar per l’error.

-Tant és. Entrem i parlem amb ell. Ara ja no té sentit amagar-se.

La Diana va donar la raó a la Laura, tot i que no estava del tot segura que a dins hi trobessin en Hao.

-Si és ell, per què ha de tancar el llum?

La reflexió de la Diana les va atemorir.

-Sempre he pensat que aquest noi és un antipàtic, potser no hauríem de perdre el temps amb ell. -La Laura es va desfer dels guants i va treure el mòbil-. Vols que truqui en Sergi? Ei, què fas?

La Diana es va acostar a la porta i va parar l’orella. Després també es va treure els guants, i amb el mòbil a la mà li va indicar que no digués res més.

-Fem servir la llanterna. Les dues a la vegada. D’acord? A la Laura li va semblar una temeritat, sobretot si allí dins se’ls encarava un lladre amb molta més força que elles.

-Preparada? A la de tres. Entrem i ho enfoquem tot. Les dues noies s’hi van posar bé, com si juguessin a fer de policies.

-Tres!

El crit de la Diana va desencadenar una acció ràpida i agressiva. Ella mateixa va empènyer la porta i va entrar amb els mòbils alçats com llanternes rectangulars.

[Fragment extret de: GUAL, Xavier, (2021), “Atrapats”, Fanbooks, Barcelona]

(Imatge extreta de: Twitter)

 

EXERCICIS:

1. La Laura i la Diana entren en un departament de l’institut. De quina matèria? Per què? Què es troben quan entren a dins?

2. La Laura té un passat fosc que amaga en un càmping on es va quedar sola. Saps què pot arribar a ser? Apareix en la novel·la “La noia de la caravana”, d’en Xavier Gual. Ella no en vol parlar i desmenteix el que diu la gent.

3. En aquest capítol apareix la frase: “He estat a punt de treure el cor per la boca”. Qui ho diu? Quan? Per què?

4. La Diana diu que té pressentiments? Per què? En què es basa per a afirmar-ho?

5. Has tingut tu alguna vegada un pressentiment? Quin?

6. Si ho desitges, pots comentar quelcom sobre aquest capítol.

Els signes de puntuació (6): Les cometes. Adreçat a tothom

 

Signe:

Les cometes poden ser baixes (« »), altes (“”), o simples (‘’), i s’empren quan interessa destacar un fragment o una paraula del text.

Ús textual:

.Per delimitar els diàlegs d’un text quan van intercalats dins de la part narrativa. En aquest cas, les has de tancar i obrir abans i després de l’incís, que s’escriu entre comes o amb guió llarg.

Ex:

Des que m’ho va dir, vaig passar-me tot el dia pensant: «Seré jo l’elegit que haurà de fer-ho?».

.Per citar les paraules textuals d’un personatge.

Ex:

Albert Einstein afirmà: “L’estupidesa humana no té límits”.

.Per fer citacions extretes de llibres, diaris...

Ex:

El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial informen que "les economies emergents són ja responsables del 50 % de la producció mundial i del 45 % del comerç mundial i que posseeixen el 75 % de les reserves de bancs mundials i consumeixen més de la meitat de l'energia mundial".

.Per indicar que una paraula és usada fora de context.

Ex:

-Va haver d’agafar “el gat”, per a reparar la roda.

.Quan es tracta d’un discurs en estil directe també faràs servir les cometes:

Ex:

«Tot i que aquell era el seu dia espacial, hi ha un límit», deia xiuxiuejant, «no perquè avui sigui el seu aniversari ho hem de consentir.»

.Per reproduir un diàleg dins d’un diàleg.

-Una vegada acabat, no vaig poder evitar dir-li: «Al cap i a la fi, ja soc lliure».

-De debò?

El Paco no podia més: «Dimiteixo! Ja n’hi ha prou».

.Per escriure els noms de cançons, capítols de sèries o col·leccions, títols de capítols d’un llibre:

Dins del disc La roda (1990) de Sopa de Cabra, s’hi incloïa la cançó “Dies de carretera”.

.En transcripcions o citacions literals de més d’un paràgraf, s’empren les cometes d’obertura només al principi de l’oració inicial, i les de tancament al principi de cada frase, atès que, significa que continua parlant la mateixa persona (cometes invertides). Finalment, les cometes de tancament al final de la citació.

Ex:

«Puix que sens Tu algú a Tu no basta,

»dona'm la mà o pels cabells me lleva;

»si no entenc la mia vers la tua»

Observacions:

.No s’utilitzen les cometes en els mots estrangers, sí la cursiva.

.Quan dins d’una oració entre cometes hi ha una part del text que també ha d’anar entre cometes, cal mantenir aquesta jerarquia: primer, cometes baixes (« »); dins d’aquestes, cometes altes (“ ”), i finalment, cometes simples (‘ ’). Et poso un exemple:

Ex:

«L’autor va dir: “El capítol ‘Utopia’ és, sens dubte, el meu preferit”».

.Els títols d’obres artístiques o literàries s’escriuen en cursiva, tot i que, si escrivim a mà, com que no es pot reproduir, llavors les posarem entre cometes.

.Si poses la citació en un paràgraf a part i amb lletra més petita, no són necessàries les cometes.

Ex:

Descartes va comentar un dia:

                          Penso, per tant, existeixo.

 

N.B. Aquest vídeo et resumeix l’ús de les cometes:

https://www.youtube.com/watch?v=cwtd7fXYihY&t=63s

 

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)

(Imatge extreta de: Correcció en català)

EXERCICIS:

1. Escull un cas d’ús de les cometes, i explica’l a partir d’exemples.

2. Quin és l’ordre de preferència dins la tipologia dels tres tipus de cometes existents?

3. Com escriuràs els títols de les obres literàries, obres artístiques si escrius a mà? Per què?

4. Cerca dos exemples de citació.

5. Esmenta si els següents exemples són o no correctes i per què.

-“Mamma Mia” és un musical sobre el grup Abba.

-“Bestiolari” és un poemari escrit per en Josep Vallverdú.

-El pintor va dir: No podia ser més encertada aquella decisió.

-La cançó “Born to run” va catapultar la carrera de Bruce Springsteen.

-L’Ara és un diari en català.

6. Realitza un petit esquema sobre els principals usos de les cometes per tal de recordar-los.

Llegim "Atrapats", de Xavier Gual (3). Club de lectura. Adreçat a tothom

 

Van passant les hores i la cosa a poc a poc es va complicant... una petita estança del centre s’il·lumina i els pica la curiositat... però ja sabeu que diu la frase... la curiositat va matar el gat. Què amaga la misteriosa llum? Apareixerà finalment en Hao? Els nervis comencen a fer acte de presència...

7

SEGUIU LA LLUM

Quan en Sergi va arribar al vestíbul, primer va adonar-se que al pati central ja hi havia un bon gruix de neu, i després va veure en Riki i la Sara que assenyalaven un punt molt concret de l’edifici del davant.

-El llum d’aquella finestra està encès.

-Deu ser en Hao, que fa de les seves.

-No és la finestra d’una classe. Allà hi ha el Departament de Socials, crec. I si és veritat que no estem sols? I si en Hao té problemes?

En Sergi va negar amb el cap. No tenia ganes de perdre la concentració i aquella notícia li va entrar per una orella i li va sortir per l’altra. Va fer petar els dits i va assenyalar la porta on havia d’acabar la història.

-Necessitem obrir la carbonera. -Va treure de la butxaca les claus que havia aconseguit en Hao-. No crec que sigui cap d’aquestes. Alguna idea d’on pot estar?

La Laura va aprofitar per posar el dit a la nafra.

-Si tinguéssim aquí en Hao, segur que sabria forçar el pany sense trencar res. És irònic, però com que la teva única prioritat és acabar el curtmetratge potser al final no el podràs acabar.

-Et recordo que cada minut que perdem deixa més intranquils els nostres pares, que ja fa estona que estan preocupats per nosaltres. Mira quanta neu hi ha. De debò voleu anar a buscar en Hao?

La pregunta d’en Sergi no va trobar una resposta afirmativa en caps dels seus companys.

-Tant que te les dones de geni de la direcció, i no has planificat aquest detall tan important?!

La crítica d’en Dani va fer empipar en Sergi, que no va llançar la càmera a terra perquè era un objecte massa valuós per a ell.

-I m’ho diu el que s’ha carregat una vitrina fent l’idiota!

-Ei, que la Diana i un servidor ho hem escombrat tot. I fins que no arribi el primer dia de classe ningú sabrà que falta el vidre. Per cert, hauries de tancar el laboratori... amb clau.

En Sergi va preferir mossegar-se la llengua i, en silenci, es va acostar als finestrals per comprovar que el llum seguia encès.

-Molt bé, doncs aniré jo a buscar en Hao, a veure si sap obrir-nos la porta de la carbonera sense rebentar-la!

-No, hi anirem la Laura i jo. Tu primer comprova que cap de les claus és la que necessites. La Diana va allargar l’ungla negra del dit índex per assenyalar la minúscula habitació del conserge-. Has mirat si la tenen aquí dins? Tindria lògica, perquè està al costat.

En Sergi va arronsar les espatlles i va haver d’admetre que era una possibilitat.

-Si no hagués oblidat el mòbil podríem deixar de patir pel ninja dels pebrots...

[Fragment extret de: GUAL, Xavier, (2021), “Atrapats”, Fanbooks, Barcelona]

(Imatge extreta de: Concabella.cat)

 

EXERCICIS:

1. A mesura que passen els minuts els joves es posen neguitosos. Ni pista d’en Hao, només ha aparegut el seu mòbil... penses què li ha passat quelcom? Segueix viu?

2. Una llum dins del centre... potser se la van deixar oberta abans d’anar de vacances? O és que hi ha alguna força sobrenatural? Què penses que pot ser?

3. Sembla que les noies són més atrevides que el grup de nois... per què penses que aquests estan tan espaordits?

4. En Riki, en Dani i en Sergi obren la porta de la carbonera... D’entrada només hi van trobar foscor i el primer graó d’una escala que duia cap avall. Els va sorprendre que hi hagués un lleuger corrent d’aire que els xuclava cap endins”. Què hi pot haver allà baix? El lloc dels horrors?

5. T’atreu el misteri? Tens interès per a continuar llegint...? Per què?

Misteris de Ponent (1). La casa de música. Adreçat a tothom

 LA CASA DE LA MÚSICA

Una noia jove i atractiva de la casa de cal Pinxo s’havia casat feia poc amb un home hereu de la hisenda. Al cap de poc temps, la jove mentre veia venir la mort i en veure els seus familiars tan afligits els va adreçar unes paraules: “Jo no em moro, la meva ànima estarà sempre amb vosaltres”.

La casa de cal Pinxo estava situada al costat d’un antic asil. La gent deia que per les estances s’hi movien els follets. Per la part del darrere de l’asil hi passava la séquia principal que creuava el poble. Al vetllatori, una velleta va començar a escoltar-se sorolls que sortien del terra. Serà l’esperit de la Marieta! –va deixar anar una senyora. Els presents van espaordir-se. Aquests sorolls van començar a esdevenir-se repetidament, sobretot per les nits. S’escoltaven brogits que provenien des del terra com si algú estigués cridant al costat de la séquia fins a les quatre de la matinada. Aviat s’estengueren aquests fets pel poble i els habitants d’Aitona l’anomenaren “La casa de la música”. Les autoritats de la vila decidiren muntar vigilància, emperò, no descobriren res. Es pensaven que podia ésser cosa d’algun bromista. Tanmateix, la por no defugia el veïnat. Així que es posaren guardes i es realitzaren batudes sense cap novetat. A la casa de cal Pinxo ningú podia agafar el son a conseqüència d’aquella fragor espantosa.

Passat un mes, una noia que anava a col·legi, la Pepeta de cal Cachuchar es va fixar que a sobre de l’aigua de la séquia s’abocava una dalla. La dalla de la mort, la dalla de la mort! –va cridar fugint espantada. Al cap de pocs minuts hi acudí un tumult de gent per a veure què succeïa.

Finalment, va resultar que les comportes de la fàbrica de farina per on passa la séquia major havien reduït el cabal d’aigua i deixaven en evidència d’on provenia realment la fressa escoltada. Una dalla lligada a uns joncs fregava els fonaments de la casa de cal Pinxo. Possiblement, la força de l’aigua i la punta de la dalla escometien amb potència contra la paret de la casa. Però no tots els habitants d’Aitona es van creure aquesta explicació. D’aquí que allò que es va veure reflectit a l’aigua fos una dalla, perquè la mort ens ve a buscar.

Josep Maria Corretger 

[Basat en una notícia apareguda en un diari]

[Fotografies de: unsplash, moplanas]

EXERCICIS:

1. Cerca una història misteriosa que s’hagi esdevingut a les terres de Lleida i explica-la. Adjunta si és possible algun document.

2. Investiga i busca un fet paranormal que hagi ocorregut en algun lloc i comenta’l. Adjunta la notícia.

3. Crea una narració de ficció on hi succeeixin fets paranormals.

4. Fòrum: creus en els misteris i fets paranomals, o bé creus que són font de la imaginació d’algú? Per què?

Llegim "Atrapats", de Xavier Gual (2). Club de lectura. Adreçat a tothom

 Segueixen a dins de l’institut Ferran Casablancas de Sabadell mentre a poc a poc les coses es van complicant... comença a nevar fort, en Hao no apareix, la por comença a apoderar-se dels joves...

5

LA LLEGENDA

Els alumnes d’aquell institut no descobrien l’existència de la carbonera fins que no feien el treball  de síntesi de segon. Si en sentien a parlar abans per boca dels més grans es pensaven que els prenien el pèl. Però el fet que un treball en demanés la ubicació exacta causava esgarrifances a la majoria. El primer dels blocs que es va construir tenia gairebé setanta anys d’antiguitat. Si algú no s’ho creia només havia d’anar a la zona de la Direcció i contemplar com originalment l’institut s’havia construït dalt del turó que quedava lluny del poble. Deien que al principi l’edifici estava pensat per encabir-hi un centre de malalts mentals, però que el rebuig de la gent va obligar a replantejar-ne la funció com a centre d’estudis. Primer va ser un taller d’oficis i després, institut, el qual es va anar ampliant fins a convertir-se en un dels més grans de la comarca.

D’acord amb les maneres de fer d’abans, aquesta mena d’edificis exigia que hi hagués sempre un conserge disponible, fins i tot que hi visqués. Aquest era l’origen de la llegenda dels Santacruz. Ningú no en recordava el nom veritable, però tothom tenia clar que el primer conserge que va viure a l’institut provenia de les illes Canàries, Concretament de Santa Cruz de Tenerife, i a la gent d’aleshores els va sobtar molt el peculiar accent amb què parlava. Popularment se’l va conèixer com el Santacruz, també perquè era un home molt religiós, i no vivia pas sol a la caseta que es va construir en un dels jardins, sinó que hi va arribar amb la filla. La mare de la noia no la va veure mai ningú. Segons afirmava l’home, va morir poc després que naixés la nena. Per això, per superar el dol, va marxar lluny de la seva terra.

El cas és que un dia, quan la noia tenia catorze anys, va aparèixer morta. A partir d’aquí la llegenda tenia dues versions. Uns deien que s’havia ofegat en una antiga piscina on ara hi havia el frontó i un dels gimnasos, i d’altres afirmaven que havia caigut per les escales de la carbonera quan un dia va voler tafanejar-hi. Fins i tot els més agosarats explicaven que el seu pare l’havia tancat en aquell soterrani expressament perquè li recordava la seva dona i perquè es va tornar un boig solitari. Com que la piscina va desaparèixer, la porta de la carbonera es va convertir en el lloc més misteriós i desconegut de tot l’institut. Al principi, aquell quarto es feia servir per emmagatzemar-hi el carbó que encenia les calderes, però després va quedar en desús i, finalment, va ser abandonat quan es van instal·lar a l’edifici les actuals calderes de gasoil.

La llegenda de la Santacruz havia anat passant de promoció en promoció fins que un dia en Sergi va considerar que era una gran història per al seu treball de comunicació audiovisual. Va compartir la proposta amb la Laura, de qui s’havia fet amic, tot i que la noia només havia fet un curs al centre, i li va proposar que posés per escrit aquella llegenda per convertir-la en el guió d’un curtmetratge. Estava segur que el dia que es projectés causaria furor. S’havia imaginat presentant-lo al teatre de l’institut amb centenars d’alumnes aplaudint-lo i la directora aclamant-lo com el millor alumne de tots els temps, a més de futur director de cinema aspirant a l’Oscar.

-Per entrar a la carbonera necessitem les claus. Ja sé que això que dic sembla molt evident, però potser les tenen guardades en algun altre lloc.

L’apreciació de la Diana no va impedir que la Sara anés a coll d’en Riki i que en Sergi filmés aquell moment romàntic per incloure’l en la versió final.

-Primer farem l’escena dels laboratoris. On és en Hao? Encara no ha tornat de deixar la cadira?

-Si volem entrar als laboratoris també necessitem les claus. Algú de vosaltres pot anar a buscar-lo mentre jo preparo l’escena? -En Sergi va mirar especialment la Diana i en Dani. Com a molt deu estar entrant en el sistema informàtic del centre per canviar-se les notes... Au, va, ens trobem a la porta dels laboratoris. -Va allargar la mà indicant el passadís del davant perquè no hi hagués cap dubte d’on els esperarien.

-D’acord, però, i si li ha passat alguna cosa?

[Fragment extret de: GUAL, Xavier, (2021), “Atrapats”, Fanbooks, Barcelona]

(Imatge extreta de: Soamaps. Institut Ferran Casablancas, Sabadell)

 

EXERCICIS:

1. Què és la carbonera?

2. Quin misteri amaga aquest espai?

3. Qui eren els Santacruz? Què els va passar realment?

4. Per què aquesta llegenda atrau tant a en Sergi?

5. En Hao ha desaparegut de manera sobtada... què li pot haver succeït?

6. Què penses que trobaran els nois a dins de la carbonera?

7. La cosa comença a posar-se interessant... què t’ha semblat aquest capítol?

8. Fòrum: alguna vegada has pensat què faries si et quedessis tancat a dins de l’institut i no tinguessis bateria al mòbil?