LA CASA DE LA MÚSICA
Una noia
jove i atractiva de la casa de cal Pinxo s’havia casat feia poc amb un home
hereu de la hisenda. Al cap de poc temps, la jove mentre veia venir la mort i
en veure els seus familiars tan afligits els va adreçar unes paraules: “Jo no
em moro, la meva ànima estarà sempre amb vosaltres”.
La casa de
cal Pinxo estava situada
al costat d’un antic asil. La gent deia que per les estances s’hi movien els
follets. Per la part del darrere de l’asil hi passava la séquia principal que
creuava el poble. Al vetllatori, una velleta va començar a escoltar-se sorolls
que sortien del terra. Serà l’esperit de la Marieta! –va deixar anar una
senyora. Els presents van espaordir-se. Aquests sorolls van començar a
esdevenir-se repetidament, sobretot per les nits. S’escoltaven brogits que
provenien des del terra com si algú estigués cridant al costat de la séquia
fins a les quatre de la matinada. Aviat
s’estengueren aquests fets pel poble i els habitants d’Aitona l’anomenaren “La
casa de la música”. Les autoritats de la vila decidiren muntar vigilància,
emperò, no descobriren res. Es pensaven que podia ésser cosa d’algun bromista.
Tanmateix, la por no defugia el veïnat. Així que es posaren guardes i es
realitzaren batudes sense cap novetat. A la casa de cal Pinxo ningú podia
agafar el son a conseqüència d’aquella fragor espantosa.
Passat un mes, una noia que anava a col·legi, la Pepeta de cal Cachuchar es va fixar que a sobre de l’aigua de la
séquia s’abocava una dalla. La dalla de la mort, la dalla de la mort! –va cridar
fugint espantada. Al cap de pocs minuts hi acudí un tumult de gent per a veure
què succeïa.
Finalment, va resultar que les
comportes de la fàbrica de farina per on passa la séquia major havien reduït el
cabal d’aigua i deixaven en evidència d’on provenia realment la fressa
escoltada. Una dalla lligada a uns joncs fregava els fonaments de la casa de
cal Pinxo. Possiblement, la força de l’aigua i la punta de la dalla escometien
amb potència contra la paret de la casa. Però no tots els habitants d’Aitona es
van creure aquesta explicació. D’aquí que allò que es va veure reflectit a l’aigua
fos una dalla, perquè la mort ens ve a buscar.
Josep Maria Corretger
[Basat en una notícia
apareguda en un diari]
[Fotografies de: unsplash, moplanas]
EXERCICIS:
1. Cerca una història misteriosa que s’hagi esdevingut a
les terres de Lleida i explica-la. Adjunta si és possible algun document.
2. Investiga i busca un fet paranormal que hagi ocorregut
en algun lloc i comenta’l. Adjunta la notícia.
3. Crea una narració de ficció on hi succeeixin fets
paranormals.
4. Fòrum: creus en els misteris i fets paranomals, o bé
creus que són font de la imaginació d’algú? Per què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada