dissabte, 17 d’octubre del 2015

Resum d'ortografia. Adreçat a tot l'alumnat


En la present fitxa us adjunto diversos resums ortogràfics que us ajudaran a millorar en l'àmbit de l'escriptura. L'enllaç del nivell D resumeix molt bé tot el fonamental de l'ortografia catalana en tan sols tretze pàgines.



.Llibre i exercicis del nivell C:

https://llenguacat.wikispaces.com/file/view/Nivell%20C%20de%20Llengua%20catalana.pdf/300726258/Nivell%20C%20de%20Llengua%20catalana.pdf


.Resum ortogràfic del nivell D: (actualment, anomenat C1 i C2)

http://blogs.cpnl.cat/nivelldtarragona/files/2011/10/resum-ortografia.pdf



.Altres enllaços d'interès:

https://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST2645ZI136348&id=136348


(Imatge extreta: socmestra.com)



!!EXERCICIS:

1. Escull un error ortogràfic que realitzis i realitza una petita reflexió sobre el perquè d'aquella falta i què pots fer per evitar-la.

2. Fòrum 1: quines són les cinc faltes que més realitzes en català? Explica-les i escriu-ne la forma correcta.

3. Fòrum 2: pensa i esmenta diverses estratègies per tal d'evitar faltes ortogràfiques.

4. Explica amb exemples la diferència que hi ha entre les següents paraules:

és / es;     son / són;     món / mon;      si / sí


dimecres, 14 d’octubre del 2015

La meva paraula preferida (41). "Empolainar" (2). Adreçat a tothom




.Empolainar:

1. Vestir a algú amb vestits i abillaments elegants.

Ex:

-Abans de la cerimònia a la núvia la van empolainar bé.



2. Vestir-se per anar més mudada.

Ex:

-Per anar a la universitat s'empolainava de valent.



.Justificació:

És una paraula que caldria emprar més. Té perill de caure en desús. És un mot d'un registre bastant elevat.


(Adaptat de: DIEC2)

(Imatge extreta de: daunis-vendrell.net)



!!EXERCICIS:

1. Redacta cinc oracions amb el verb 'empolainar' o formes derivades del mateix verb.

2. Escull la teva paraula preferida del mes i argumenta el perquè de la teva tria.

3. Aporta quatre paraules que desconeguis i que hagis après, i anota el seu significat.

4. Fòrum: com s'aprenen paraules de vocabulari noves? Quin és el teu sistema d'aprenentatge de paraules? El trobes útil? Raona les teves respostes.

dilluns, 12 d’octubre del 2015

L'oració composta: coordinada, juxtaposada i subordinada. Adreçat a 4t d'ESO i Batxillerat


.L’oració composta

Una oració és un conjunt de paraules que tenen un sentit complet i on s’estableix una relació entre un subjecte i un predicat. Quan en una oració tenim un sol verb, s’anomena oració simple, però si té més d’un verb, estem parlant d’oració composta.

Ex:

-El viatge es podia viure d’una manera més pura. (1 verb, oració simple)
-I recordo les festes majors de quan jo era adolescent. (2 verbs, oració composta)

Una oració composta està constituïda per proposicions. Són diverses oracions simples relacionades entre elles mitjançant diferents elements: a través d’un nexe (una partícula que uneix, un “que”, per exemple, o d’altres com: i, ni, però, ara bé, per contra, sinó, o, o bé, encara que, a fi que...), o amb signes de puntuació (una coma, punt i coma, punt i dos punts).

Ex:
-No menja ni dorm.
-Jo escriuré la carta i tu li donaràs.

Les oracions compostes poden ser de tres tipus: coordinades, juxtaposades i subordinades, segons el tipus de nexe i relació que s’estableixi entre les proposicions.

.Les oracions coordinades: no tenen cap relació de dependència entre elles i s’enllacen mitjançant una conjunció o una locució conjuntiva coordinant.
Ex:
-En Joan va anar al cinema i esperà el torn per entrar.


.Les oracions juxtaposades: no s’uneixen per cap tipus d’enllaç, únicament per l’entonació i els signes de puntuació.
Ex:
-En Pere ja té clar que farà; viatjarà a les illes Balears.

.Les oracions subordinades: tenen una relació de dependència amb l’oració principal, i moltes d’elles s’uneixen mitjançant un nexe.
Ex:
-Quan va marxar cap al poble va adonar-se que s’havia oblidat el carnet a casa.

L’ORACIÓ COORDINADA

Està constituïda per dues proposicions amb la mateixa importància sintàctica. D’aquesta manera, si les pronunciem separades funcionen com a oracions simples. L’oració coordinada sempre tindrà un nexe d’unió entre ambdues oracions. Aquest nexe té de base una mateixa idea, per això mantenen una relació de significat.
Ex:
-Anà a comprar al supermercat i esperà que vingués sa germana per ajudar-la.

Les oracions coordinades poden ser de diversos tipus:

1.      Copulatives:
Nexes: i, ni.
Significat: expressen una acumulació d’idees.
Ex:
-No estudies ni treballes.
-En Martí llegeix un conte i la Marta una novel·la.

2.      Disjuntives:
Nexes: o, o bé.
Significat: Expressen una exclusió d’idees.
Ex:
-Aneu a comprar o bé feu neteja al taller.
-Menja un xiclet o una llaminadura.


3.      Adversatives:
Nexes: però, sinó, sinó que, tanmateix.
Significat: expressen una oposició d’idees.
Ex:
-No li agradava el partit però s’hi va quedar.
-No és molt treballadora, sinó que va al seu ritme.


4.      Distributives:
Nexes: ara... ara..., o... o..., ni... ni..., d’una banda... de l’altra.
Significat: marquen distribució dins de les proposicions que formen l’oració. Cada proposició s’introdueix amb un nexe.
Ex:
-O t’esforces o et castigo.
-Ni menges ni fas esport.


5.      Il·latives o consecutives:
Nexes: per tant, doncs, de manera que, així, així que, en conseqüència.
Significat: indiquen conseqüència.
Ex:
-M’encanta aquest gelat, per tant, me’l compraré.
-És tard? Doncs, ens quedem a casa.


6.      Explicatives:
Nexes: és a dir, o sigui.
Significat: s’empren per a fer aclariments.
Ex:
-Viatjarem fins a Lleida, o sigui, fins a les terres de ponent.
-Arenys de mar, és a dir, la Sinera d’Espriu.


L’ORACIÓ JUXTAPOSADA

Està constituïda per proposicions amb similar importància sintàctica. Destaquen perquè no tenen nexes d’enllaç. Estan vinculades per l’entonació i els signes de puntuació.

Totes les proposicions que no s’acompanyen d’un nexe i que s’uneixen amb un signe de puntuació no es consideren juxtaposades. La juxtaposició ve marcada per una relació de significat i que tinguin la mateixa corba d’entonació.

Si volem saber si una oració és subordinada o no, cal col·locar un nexe al lloc del signe de puntuació, així el nexe les transforma en oracions coordinades o subordinades.

Ex:
-Aviat començà a escriure la novel·la: era el que més desitjava.
(Oració subordinada)

-Aviat comença a escriure la novel·la perquè era el que més desitjava.
(Oració subordinada)

Si les oracions tenen un element de referència que les vinculi (un pronom, un adverbi, el mateix subjecte...) tot i que no puguin enllaçar-se amb un nexe, també es consideraran juxtaposades.

Ex:
-En Quim ja ho té pensat; és un xicot eficient.


L’ORACIÓ SUBORDINADA

L’oració subordinada està constituïda per unes proposicions que estan interrelacionades, d’aquí precisament ve la subordinació que els hi dóna nom. Per tant, una proposició no tindrà sentit per ella mateixa, sinó que només l’entendrem quan forma part d’una altra proposició que funcionarà com a principal.

Ex:
-Quan veié que s’acostava el final del partit s’assabentà que l’equip perdria la categoria.

Si analitzem separar ambdues proposicions de manera individual, veurem que no tenen sentit, en canvi, sí que tindran un sentit les oracions coordinades i les juxtaposades.

Ex:
-Quan veié que s’acostava el final del partit...
 s’assabentà que l’equip...
perdria la categoria... (oració principal)

.Les oracions subordinades poden ser de tres tipus:

1.      Oracions subordinades substantives

Les podem substituir per un substantiu o bé un sintagma nominal (SN) i per això fan les mateixes funcions sintàctiques: subjecte, complement directe, atribut, complement indirecte, complement de règim verbal, complement del nom, etc. Les veuràs a la següent unitat.


2.      Oracions subordinades adjectives

Equivalen a un adjectiu. Realitzen la funció de complement del nom (CN). Les coneixeràs a la lliçó següent.


3.      Oracions subordinades adverbials

Poden dividir-se en dos tipus: les temporals, locatives, modals i comparatives. Funcionen com a un adverbi o una locució adverbial, d’aquí que se les anomeni adverbials. Les oracions subordinades adverbials complementen el verb de l’oració principal. S’anomenen pròpies.
L’altra tipologia la formen les consecutives, condicionals, concessives, causals i finals, i no poden substituir-se per cap adverbi, perquè són impròpies. Complementen el sintagma verbal o l’oració principal.

Ex:
-Trencant el consens, cadascú es preocupa dels seus interessos personals.


!Podeu ampliar continguts en els següents enllaços:




                (Imatge extreta de: slishare.net)


!!EXERCICIS:

1.      Escriu sis oracions adverbials i esmenta’n la seva tipologia.

2.      Comenta la diferència que existeix entre les oracions adverbials pròpies i les impròpies.

3.      Converteix les següents oracions de juxtaposades a coordinades o subordinades. Et caldrà emprar alguns nexes.

-El tren estava a punt de marxar; era l’hora de la seva sortida.
-No hem pogut anar al càmping; els organitzadors no ho tenien preparat.
-Estava molt cansada; havia treballat vuit hores a la botiga.
-S’ha trencat la persiana; la ventada havia estat molt forta.
-Avui no assistiré a les classes; tenia visita al metge.

4.      Escriu una oració amb cadascuna de les següents partícules connectores:
Quan, si, encara, doncs, però, o, i, perquè, que.

5.      Esmenta de quin tipus són les següents oracions adverbials:
-En sortir de casa vaig veure el carrer ple.
-Van gaudir de la feina sense parar.
-Finalitzat el congrés, rebrem un certificat d’assistència.
-Feu-li un regal abans que marxi al Senegal.
-Era seriós fins al punt que no reia mal.


6.      Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis de la present fitxa? Què t’ha costat més i què menys i per què? On has trobat les principals dificultats? Sabries explicar a una companya de classe les oracions compostes? Com ho faries?

dissabte, 10 d’octubre del 2015

Joan Lluís Bozzo a través de la memòria teatral. Adreçat a tothom


Recentment, Dagoll Dagom ha celebrat els quaranta anys de trajectòria teatral, una trajectòria impecable i exitosa, que han consolidat la companyia Dagoll Dagom, que rep el nom del crit de guerra infantil que clamava Joan Ollé, com una de les més rellevants del nostre petit país des del llunyà 1974. Una companyia que fou fundada per  Ollé, com explica el seu actual director Joan Lluís Bozzo dins l’obra “Memòries trobades en una furgoneta. Els primers èxits de la companyia Dagoll Dagom” (2015). Bozzo va començar el seu camí el 1977, traslladant-se d’una actuació a una altra amb una vella furgoneta que no superava els vuitanta quilòmetres per hora i que compartien nou membres i en una gira impossible d’actuacions que els traslladava d’una banda a l’altra de la Península amb representacions diàries, on cremaven quilòmetres i quilòmetres de carretera sense pausa.


És al llarg d’aquest recorregut on Bozzo explana les vivències des que va entrar a la companyia on van representar les obres: “No hablaré en classe” (1977), obra amb la qual feren el salt al gran públic, “Antaviana” (1978), teatre musical basat en els contes de Pere Calders i l’acompanyament musical de Jaume Sisa; “Nit de Sant Joan” (1981), i “Glups!!” (1983).

En Joan Lluís Bozzo va entrar a la companyia per fer una substitució d’en Josep Parramón, un dels membres principals i que havia de realitzar el servei militar, però per sort, en Bozzo ja s’hi va quedar. Amb la marxa del poeta i director Joan Ollé, que anhelava endinsar-se en altres territoris teatrals, de vessant més independent, en Joan Lluís es va posicionar dins de la companyia. Bozzo recorda a la perfecció les dues primeres obres on va participar Pepe Rubianes: “No hablaré en classe” (1977) i “Antaviana” (1978). Alhora glossa que sempre avisava a Pepe Rubianes que a l’hora d’explicar quelcom posés un “quasi” per evitar el “tothom” i d’aquesta manera estalviar-se problemes.

L’obra “No hablaré en clase” (1977), amb guió de Joan Ollé i representació de Josep Parramón, fou una creació trencadora, on es mostrava com eren les classes escolars de l’època franquistes i fins i tot, hagué de superar una forta censura, amb diversos fragments suprimits i un text retornat tot ple de ratlladures. Així com també la presència d’un vistaire que anava a veure els assajos, i que s’amagava camaleònicament dins del quòrum per decidir si llavors autoritzava aquella escena o no. Els membres de la companyia decidiren canviar alguns noms i el títol, fins que sortosament, s’acceptà amb el títol de “Pa amb oli i sucre i d’altres lletanies”, com molt bé explica Joan Lluís Bozzo. En una representació fins i tot van patir un còctel molotov, atès que es posaven en l’ensenyament, cosa que no agradava als de Madrid. L’obra tingué molt ressò, i com a curiositat, una vegada s’hagué de representar a la cuina d’un institut. Un dels secrets que amaga aquesta obra, és que volien afegir escenes noves a l’obra, que només constaven en el guió escrit censurat, i d’aquesta manera, poder reconstruir l’espectacle, però com glossà: “No recordem una escena on Rubianes feia de captador amb un monòleg. No l’hem pogut recuperar. No guardàvem molts guions ni fèiem fotos de les representacions al principi”.

Pel que fa a “Antaviana” (1978), Bozzo comentà que seleccionaren alguns contes i que no fou una cosa senzilla, ja que en aquella època no es podia trobar cap llibre d’en Pere Calders a les llibreries, i el recull de tots els contes estava exhaurit, només se’n podria trobar algun exemplar a les llibreteries de vell. Sortosament, el pare d’en Bozzo resguardava un volum de l’antologia “Tots els contes” i pogueren portar el projecte a terme. També els costà trobar un títol adient per a l’obra, atès que, dels vint-i-cinc títols que els féu arribar Calders, no els n’agradava cap. Calders en llistà alguns com: “Sobre àtic paradís”, títol que detestaven, encara més, preferien dir-ne en tot cas, “El Calders”. També pensaren amb el de: “La vida de cada dia per la màgia de Calders”. Finalment, es quedaren amb un dels que no feien gràcia a l’autor. Un títol que fou extret d’un conte del mateix Pere Calders, que lletrejà un nen per allunyar-se de l’avorriment escolar. Escolliren Calders perquè els donava molt de joc, perquè els seus contes tenien diferents lectures, a més, era un autor accessible i divertit, i això atreia el públic. L’acompanyament musical el feia en Jaume Sisa.


Bozzo, que sempre s’ha considerat un lletraferit, d’aquí que sempre hagi escrit narracions, guions teatrals.... com diu ell: “Sempre m’ha agradat escriure. Vaig començar a indagar en els records i es va quedar al calaix. Ara, m’ha violentat revisar”. És així com justifica la seva present obra: “Memòries trobades en una furgoneta. Els primers èxits de Dagoll Dagom”. On ha hagut de fer un gran esforç per veure les coses que havien fet al llarg dels anys. “Em costa, però m’agrada”.

Quan parla sobre el fet teatral, Bozzo no es talla un pèl: “Si l’obra és llarga i avorrida no interessarà. Ha d’haver-hi un ritme, una durada, de noranta a cent minuts màxim”. En Bozzo té un decàleg que té nou punts i un d’aquests punts a destacar és: “Portar l’obra a judici dels ulls infantils”. Si el públic infantil s’ho passa bé amb l’obra, ha fet la prova de foc. Per tant: “Si l’obra atrapa els nens anem bé. Si diuen se m’ha fet llarga no”. El mètode Bozzo recomana realitzar una representació de l’obra amb amics i coneguts. Normalment, es fa els dissabtes a les onze hores. De totes maneres, reafirma que: “Faria sempre els assajos en públic”. És una mostra més per veure si l’obra pot funcionar o no.

Reconeix que quan van engegar la companyia no tenien massa experiència perquè tots eren jovenots. A més, Joan Ollé volia muntar la seva companyia teatral i Parramón també va decidir marxar. Actualment, a l’hora d’escollir un muntatge nou, es reuneix l’equip: Anna Rosa Cisquella, Miquel Periel i ell mateix, debateixen uns dies i decideixen els següents passos teatrals: “Algú diu: Hem de fer una cosa nova. Van sortint projectes de tota mena i entre espectacle i espectacle hem de decidir el futur, la següent obra. De vegades les idees surten ràpid, d’altres no. Som tres els que decidim la següent obra i llavors llegim obres d’aquell tema. Tenir una idea per fer un espectacle costa molt”. Això és precisament el que succeirà quan finalitzin les representacions de “Mar i cel”.

La memòria de Bozzo no s’atura aquí, se’n recorda a la perfecció quan des de TV2 a Miramar, participà en la realització dels guions sobre els contes de Calders per un programa de trenta-cinc minuts anomenat “Taller de comèdies”, però tampoc s’oblida del programa “Terra d’escudella”, programa infantil que entre 1977 i 1980 s’emetia els dissabtes i on també col·laborà.

En aquella primera etapa de la companyia Dagoll Dagom van pretendre ésser provocadors, escandalosos i clamar que realitzaven un nou teatre comercial, però de fet, a ells els atreia més el teatre de caire popular. La filosofia de la companyia els va crear diverses antipaties, com comentà Bozzo.

Un dia en un assaig amb públic de l’obra de tipus revista, “Nit de Sant Joan” (1981) en Jordi Pujol s’adreçà a ell i li deixà anar: “Vostès, a més del teatre a què es dediquen?” En xocar-li aquell espectacle, que a més va funcionar molt bé. Eren uns temps en què la companyia representava en nombroses festes majors i fins i tot, anà a Madrid.

És amb “Glups!!” (1983)  que es clou aquesta etapa de Joan Lluís Bozzo amb Dagoll Dagom. Ara ja estaven una mica més professionalitzats i tenien un equip de muntatge de decorats. Per a aquesta obra tragueren la idea d’un títol d’un còmic francès que traduït volia dir “Llesques de vida”, escrit per Gérard Lauzier, que llegiren en un trajecte d’avió. Segons Bozzo, l’espectacle va sortir tot sol, de manera instantània. Fou un any en què es renovà la companyia i plegats intentaren modernitzar l’escena teatral del Paral·lel barceloní.


Sobre la crítica, Bozzo és molt sincer: “La crítica sempre ens dóna pals!”. Rememora el cas del Tricicle que va estrenar a Broadway i la mateixa nit la crítica els féu fora del país. Ara bé, la crítica era l’única opinió que existia en aquells anys. Hom anava a ulls clucs i fidelitzava la seva confiança al professional que l’escrivia. També funcionava el boca a boca, és a dir, recomanar-se obres teatrals entre amics. Al respecte, Bozzo afirma: “Si la crítica és bona i hom diu, l’obra se m’ha fet llarga, no serveix”.

En Joan Lluís avançà que aquesta només era una pinzellada de la primera etapa de Dagoll Dagom, però que aviat veurà la llum una segona part, “Viatge al centre del musical” i amb el temps alguns volums més, on glossarà més vivències i anècdotes d’aquesta històrica companyia del teatre català. Bozzo continuarà escrivint l’enciclopèdia de Dagoll Dagom. Una memòria per la qual han viatjat al llarg de les obres teatrals  en Pere Calders, en Manuel Vázquez Montalbán, Albert Boadella, Pepe Rubianes... i tants d’altres. Baixem el teló.


Josep Maria Corretger Olivart
Octubre del 2015


(Imatges extretes de: ara.cat, dagolldagom.com, grup62.cat)


!!EXERCICIS:

1. Explica la història d'un grup teatral català. Pots fer-ho per escrit o en una presentació Prezzi o en Powerpoint.

2. Opinió: has vist alguna obra de la companyia Dagoll Dagom? Què t'ha sembla l'espectacle?

3. Fòrum: explica per què t'agrada o no el teatre. Raona la teva resposta.

4. Comenta una anècdota que t'hagi passat anant al teatre.

dijous, 8 d’octubre del 2015

Manual de documents i llenguatge administratius. Adreçat a tot l'alumnat



Aquest fitxa l'adreço en especial a l'alumnat de "Gust per l'escriptura", per tal que li serveixi d'utilitat a l'hora de realitzar les activitats que anirem treballant durant les properes setmanes.


.PDF amb tots els documents administratius que existeixen i en una de les millor guies:





.També  podeu consultar-los via powerpoint:



És un material molt útil, tant per a l'alumnat que faci Batxillerat com per als de cicles o que preparin proves d'accés a un cicle de grau superior. En un moment o altre de la vida, tothom ha de fer una sol·licitud, un permís, una citació, una invitació, un informe... molt útil per als nostres dies. Algunes entitats fins i tot, ja les tenen estructurades, passa als centres docents, ajuntaments, empreses...

Espero haver-vos pogut ajudar.


(Imatge extreta de: formadiba.diba.cat)



!!EXERCICIS:

1. Realitza una carta formal a alguna persona o entitat sol·licitant alguna cosa.

2. Pensa i escriu una invitació per al teu casament i que hauràs d'enviar a tots els convidats.

3. Redacta una sol·licitud a l'ajuntament del teu poble o ciutat demanant quelcom.

4. Explica què és un informe i en què consisteix.

5. Pensa quin tractament hauríem d'emprar per adreçar-nos a: l'alcaldessa, al president de la Generalitat de Catalunya, al mossèn del poble, a la directora d'una universitat.

6. Quines parts ha de tenir una acta de reunió? Cita-les i explica en què consisteixen.

7. Escriu una salutació formal a algú.

8. Comenta de què va la notificació. Posa'n algun exemple.

9. Quines són les parts que ha d'haver en un currículum? Sabies que el millor currículum no pot superar les tres pàgines?

10. Cerca a la premsa o en alguna revista o carta algun tipus de document administratiu i comenta'l a classe.

11. Fòrum: t'ha servit la present fitxa per a millorar en l'escriptura? En què t'ha ajudat? Què t'ha resultat complicat d'entendre i per què? Raona la teva resposta.


dimecres, 7 d’octubre del 2015

Treballem el "Tirant lo Blanc" a 1r Batxillerat A. Adreçat a Batxillerat



En aquesta fitxa treballarem el "Tirant lo Blanc" a la classe de 1r de Batxillerat A. Per tant, aquí està prohibit enganxar resums del 1r de Batxillerat B. Totes les activitats vinculades a l'obra caldrà enganxar-les aquí. La distribució dels capítols a classe no exclou que tothom hagi de llegir els capítols assenyalats. Veure el següent enllaç pels fulls 2 i 3 del document:




En el present enllaç us podreu descarregar tota l'obra "Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell en versió original. Aquesta obra no s'ha de llegir tota, sinó els capítols que ens demanen a l'enllaç anterior:



Tothom haurà de presentar els dos capítols a classe el dia esmentat pel professor, només s'admetrà en cas de malaltia, llavors, el primer dia de classe que vingués l'alumne/a malalt/a s'exposaria el capítol. Està escrit en "valencià" del segle XV, per tant, caldrà llegir el capítol més d'un cop per entendre'l bé. La distribució dels capítols del 1r de Batxillerat A és la següent.

117 i 118---Bochra A.

119 i 120---Bouchra Agh.

121 i 126---Érika

127 i 146---Siham

147 i 162---Marc

163 i 189---Mariam

214 i 215---Sokhna

220 i 228---Ghizlane

229 i 230---Chaimaa

231 i 232---Sara 

233 i 248---Adrián

260 i 261---Xavi

262 i 263---Aouatif

264 i 265---Belén

266 i 267---Éric

268 i 269---Julud

271 i 272---Justice

273 i 274---Dayana

280 i 281---Soukaina

284---Bochra

435---Bouchra

437---Érika

470---Siham

471---Marc

472---Mariam

473---Sokhna

474---Ghizlane

479---Chaimaa



.Els números romans, per a qui encara no els conegui:




o més resumit:




.Avaluació:

Cada capítol valdrà 0'5p si no s'ha copiat, s'exposa sense mirar el paper i està complet)


.Pel·lícula de Tirant lo Blanc en castellà:

https://www.youtube.com/watch?v=8VxW0hYdaLk


(Imatges extretes de: elperiodico.cat, slideshares.net, xtec.cat)


!!EXERCICIS:

1. Realitza el resum del capítol que has exposat a la classe. Recorda que:

.Els capítols s'enganxaran a la part de sota de la fitxa on hi posa: "publica un comentari".

.Recomanable fer-ho primer en un word, per si falla Internet, i fer només un clic d'enganxar un cop, sinó, s'enganxa dues vegades i n'he d'esborrar una. Sobretot introdueix separació per paràgrafs per facilitar la lectura.

.Has de fer una entrada per capítol, i no una entrada per dos capítols.

.Cal posar el número del capítol primer en números romans i entre parèntesi cristians.

Ex:

CCLXVI (266)

.Escriure el títol del capítol original a sota de la numeració de capítols en xifres.


Ex: 

CCLXVI (266)

Resposta que fa la Viuda a Tirant


.No t'oblidis d'escriure el teu nom i cognoms, curs i grup a dalt de tot de la fitxa.

.Si t'equivoques de curs a l'hora d'adjuntar el resum descompta qualificació.

.Compte les faltes ortogràfiques que retallen la nota.

.Està absolutament prohibit copiar el resum d'algun lloc. 

.El treball del resum per capítols és individual.

.Cal tenir un compte de Gmail per respondre la fitxa a sota de tot.

.Quan hagis enganxat la fitxa verifica que hagi aparegut a la pàgina corresponent, sinó no s'ha enganxat.

.Immediatament després d'exposar el capítol a classe hi ha 24h per enganxar-lo a la fitxa ho es penalitza un positiu per dia.


2. Escull un personatge de l'obra "Tirant lo Blanc. Episodis amorosos" i realitza una petita explicació del que coneixes fins ara.

3. Fòrum: t'agrada el "Tirant lo Blanc. Episodis amorosos"? Per què? Tens dificultats per llegir l'obra? Amb quins problemes et trobes?

4. Explica les diferències que existeixen entre l'obra "Tirant lo Blanc. Episodis amorosos" i el film "Tirant lo Blanc" de Vicente Aranda.

5. Cerca informació de Joanot Martorell i realitza una presentació en prezzi o un powerpoint amb els aspectes més destacats de la seva vida i obra. Penja'l a l'Slideshare i adjunta aquí l'enllaç. Aquesta activitat val dos positius.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;