Una oració és un conjunt de paraules que tenen un sentit
complet i on s’estableix una relació entre un subjecte i un predicat. Quan en una
oració tenim un sol verb, s’anomena oració simple, però si té més d’un verb,
estem parlant d’oració composta.
-El viatge es podia
viure d’una manera més pura. (1 verb, oració simple)
-I recordo les
festes majors de quan jo era adolescent. (2 verbs, oració composta)
Una oració composta està constituïda per proposicions. Són diverses oracions simples relacionades entre elles mitjançant diferents
elements: a través d’un nexe (una partícula que uneix, un “que”, per exemple, o
d’altres com: i, ni, però, ara bé, per contra, sinó, o, o bé, encara que, a fi
que...), o amb signes de puntuació (una coma, punt i coma, punt i dos punts).
-Jo escriuré la carta i tu li donaràs.
Les oracions compostes poden ser de tres tipus: coordinades, juxtaposades i
subordinades, segons el tipus
de nexe i relació que s’estableixi entre les proposicions.
.Les oracions coordinades: no tenen cap relació de dependència entre elles i s’enllacen mitjançant una
conjunció o una locució conjuntiva coordinant.
Ex:
-En Joan va anar al cinema i esperà el torn per entrar.
.Les oracions juxtaposades: no s’uneixen per cap tipus d’enllaç, únicament per l’entonació i els signes
de puntuació.
Ex:
-En Pere ja té clar que farà; viatjarà a les illes
Balears.
.Les oracions subordinades: tenen una relació de dependència amb l’oració principal, i moltes d’elles
s’uneixen mitjançant un nexe.
Ex:
-Quan va marxar cap al poble va adonar-se que s’havia
oblidat el carnet a casa.
L’ORACIÓ COORDINADA
Està constituïda per dues proposicions amb la mateixa
importància sintàctica. D’aquesta manera, si les pronunciem separades funcionen
com a oracions simples. L’oració coordinada sempre tindrà un nexe d’unió entre
ambdues oracions. Aquest nexe té de base una mateixa idea, per això mantenen
una relació de significat.
Ex:
-Anà a comprar al supermercat i esperà que vingués sa
germana per ajudar-la.
Les oracions coordinades poden ser
de diversos tipus:
Nexes: i, ni.
Significat: expressen una acumulació d’idees.
Ex:
-No estudies ni treballes.
-En Martí llegeix un conte i la Marta una novel·la.
Nexes: o, o bé.
Significat: Expressen una exclusió d’idees.
Ex:
-Aneu a comprar o bé feu neteja al taller.
-Menja un xiclet o una llaminadura.
Nexes: però, sinó, sinó que, tanmateix.
Significat: expressen una oposició d’idees.
Ex:
-No li agradava el partit però s’hi va quedar.
-No és molt treballadora, sinó que va al seu ritme.
Nexes: ara... ara..., o... o..., ni... ni..., d’una
banda... de l’altra.
Significat: marquen distribució dins de les proposicions
que formen l’oració. Cada proposició s’introdueix amb un nexe.
Ex:
-O t’esforces o et castigo.
-Ni menges ni fas esport.
5.
Il·latives o consecutives:
Nexes: per tant, doncs, de manera que, així, així que, en
conseqüència.
Significat: indiquen conseqüència.
Ex:
-M’encanta aquest gelat, per tant, me’l compraré.
-És tard? Doncs, ens quedem a casa.
Nexes: és a dir, o sigui.
Significat: s’empren per a fer aclariments.
Ex:
-Viatjarem fins a Lleida, o sigui, fins a les terres de
ponent.
-Arenys de mar, és a dir, la Sinera d’Espriu.
L’ORACIÓ JUXTAPOSADA
Està constituïda per proposicions amb similar importància
sintàctica. Destaquen perquè no tenen nexes d’enllaç. Estan vinculades per
l’entonació i els signes de puntuació.
Totes les proposicions que no s’acompanyen d’un nexe i
que s’uneixen amb un signe de puntuació no es consideren juxtaposades. La
juxtaposició ve marcada per una relació de significat i que tinguin la mateixa
corba d’entonació.
Si volem saber si una oració és subordinada o no, cal
col·locar un nexe al lloc del signe de puntuació, així el nexe les transforma
en oracions coordinades o subordinades.
Ex:
-Aviat començà a escriure la novel·la: era el que més
desitjava.
(Oració subordinada)
-Aviat comença a escriure la novel·la perquè
era el que més desitjava.
(Oració subordinada)
Si les oracions tenen un element de referència que les
vinculi (un pronom, un adverbi, el mateix subjecte...) tot i que no puguin
enllaçar-se amb un nexe, també es consideraran juxtaposades.
Ex:
-En Quim ja ho té pensat; és un xicot eficient.
L’ORACIÓ SUBORDINADA
L’oració subordinada està constituïda per unes
proposicions que estan interrelacionades, d’aquí precisament ve la subordinació
que els hi dóna nom. Per tant, una proposició no tindrà sentit per ella
mateixa, sinó que només l’entendrem quan forma part d’una altra proposició que
funcionarà com a principal.
Ex:
-Quan veié que s’acostava el final del partit s’assabentà
que l’equip perdria la categoria.
Si analitzem separar ambdues proposicions de manera
individual, veurem que no tenen sentit, en canvi, sí que tindran un sentit les
oracions coordinades i les juxtaposades.
Ex:
-Quan veié que s’acostava el final del partit...
s’assabentà que
l’equip...
perdria la categoria... (oració principal)
.Les oracions subordinades poden
ser de tres tipus:
1.
Oracions subordinades substantives
Les
podem substituir per un substantiu o bé un sintagma nominal (SN) i per això fan
les mateixes funcions sintàctiques: subjecte, complement directe, atribut,
complement indirecte, complement de règim verbal, complement del nom, etc. Les
veuràs a la següent unitat.
2.
Oracions subordinades adjectives
Equivalen
a un adjectiu. Realitzen la funció de complement del nom (CN). Les coneixeràs a
la lliçó següent.
3.
Oracions subordinades adverbials
Poden
dividir-se en dos tipus: les temporals, locatives, modals i comparatives.
Funcionen com a un adverbi o una locució adverbial, d’aquí que se les anomeni
adverbials. Les oracions subordinades adverbials complementen el verb de
l’oració principal. S’anomenen pròpies.
L’altra
tipologia la formen les consecutives, condicionals, concessives, causals i
finals, i no poden substituir-se per cap adverbi, perquè són impròpies.
Complementen el sintagma verbal o l’oració principal.
Ex:
-Trencant
el consens, cadascú es preocupa dels seus interessos personals.
!Podeu ampliar continguts en els següents
enllaços:
(Imatge extreta de: slishare.net)
!!EXERCICIS:
1. Escriu
sis oracions adverbials i esmenta’n la seva tipologia.
2. Comenta
la diferència que existeix entre les oracions adverbials pròpies i les
impròpies.
3. Converteix
les següents oracions de juxtaposades a coordinades o subordinades. Et caldrà emprar
alguns nexes.
-El tren estava a punt de marxar; era l’hora de la seva
sortida.
-No hem pogut anar al càmping; els organitzadors no ho
tenien preparat.
-Estava molt cansada; havia treballat vuit hores a la
botiga.
-S’ha trencat la persiana; la ventada havia estat molt
forta.
-Avui no assistiré a les classes; tenia visita al metge.
4. Escriu
una oració amb cadascuna de les següents partícules connectores:
Quan, si, encara, doncs, però, o, i, perquè, que.
5. Esmenta
de quin tipus són les següents oracions adverbials:
-En sortir de casa vaig veure el carrer ple.
-Van gaudir de la feina sense parar.
-Finalitzat el congrés, rebrem un certificat d’assistència.
-Feu-li un regal abans que marxi al Senegal.
-Era seriós fins al punt que no reia mal.
6. Autoavalua’t:
com t’han sortit els exercicis de la present fitxa? Què t’ha costat més i què
menys i per què? On has trobat les principals dificultats? Sabries explicar a
una companya de classe les oracions compostes? Com ho faries?
