Un poema per Sant Jordi. Adreçat a tothom.

II

Aquests profunds silencis plens de tu,

aquests silencis clars i vehements

tan plens de tu que ja tot hi és sobrer;

aquesta solitud sense després

que compartim fins a esgotar-ne els sons;

Aquesta quietud que vulnerem

aprenens amb els ulls o bé amb les mans

és un projecte i un acompliment.

Marta, l’embruix de tu m’ha tant sotmès

que ja ni em dol la vida que no visc

i em perdo amb tu per llocs inconeguts

i no hi ha espai entre el teu cos i el meu.

Arribarem al cor de l’espiral

ponts a través, sense temor del vent,

mars a través, esperonats pel foc.

Boja com jo, m’escoltes i somrius.

Tots els camins són bons per fer camí.

Miquel Martí i Pol, Estimada Marta (1978)

Aquest és un dels meus poemes preferits de sempre de Miquel Martí i Pol. Uns versos que el poeta escrigué a la seva esposa amb molta emotivitat. Avui dia, la poesia és un dels gèneres que injustament tenen menys lectors i això ha de canviar, ho podem fer canviar, tot depèn de nosaltres. La gent té el poder!

(Imatge extreta de: lasnimfulasdeyonakpatawpha.blogspot.com)

!! EXERCICIS:

-Cerca una poesia d'un autor català que t'hagi agradat i justifica el perquè.

-Realitza un petit resum sobre què tracta la poesia que has escollit.

El clavell daurat. Conte. Adreçat a tot l'alumnat.

-->

EL CLAVELL DAURAT

 

Conte tradicional d’Itàlia

Un mercader que tenia tres filles embarcà per a fer fortuna al Nou Món. Però abans els preguntà que volien. Les més grans demanaren sabates de plata, i la petita, que retornés sa i estalvi. El pare insistí en alguna cosa més, i la menor digué que volia un clavell daurat. El mercader retornà ric, però trist: portava els regals de les filles més grans, però no el de la més petita. Ningú havia sentit parlar de cap flor semblant.

Transcorreguts uns dies, cert cavaller contactà amb el mercader per realitzar negocis. Quan aquest arribà a la casa del cavaller veié que tenia un jardí ple de clavells daurats. En tallà un i… darrere d’una cortina de fum aparegué un mag que li digué:

“Si no em portes a la teva filla petita, prepara’t”.

Per tal d’ajudar al seu pare, la filla menuda cumplí amb el manament: durant setmanes cuidà el jardí fins que el mag la deixà marxar per uns dies. Arribà a la seva casa, però estava tota damunt davall; el seu pare, malalt i les seves germanes s’havien embriagat. Es posà a netejar i a cuidar del seu pare…

Quan tornà al jardí, el trobà tot ple de males herbes, i al mag, a punt de morir. A la noia no se li ocorregué res més que donar-li un petó, i immediatament ell es transformà en un jove formós amb el qual es casà.

(Traduït de Cuentos del mundo, n. 23, de Sofía Sánchez, dins 20 Minutos)

(Imatge extreta de: flickr.com)

!!EXERCICIS:

-Realitza un petit resum d’entre quatre a cinc línies d’aquest conte.

-Si haguessis estat el mercader hauries portat el regal per a les teves filles només pel fet de demanar-lo? Per què?

-Ara tu ets l’escriptor/a. Canvia el final d’aquest conte per un que t’agradi més.

-Escriu un sinònim i un antònim de: transcorreguts, tornà, immediatament, formós.

-T’ha agradat aquest conte d’arreu del món? Justifica la teva resposta.

-Quins valors apareixen en aquest conte? Si no saps què és un valor, realitza una cerca per internet i anota’n uns quants.

-Pots extraure algun ensenyament per a la vida del dia a dia d’aquest conte?

-Aporta un conte curtet i escrit en català que t’hagi fascinat. Anota el seu títol, el nom i cognom de l’autor. Justifica el perquè de la teva elecció.

Quatre frases fetes (13). Adreçat a tot l'alumnat.

.Fugir d’estudi:

1. Defugir una qüestió, un assumpte, que hom considerava poc conveninent.

2. Canviar un tema per eludir un tema que no interessa.

Ex:

-Alguns esportistes fugen d’estudi quan han perdut un partit, no volen reconèixer el seu mal joc.

.De mala mort:

Amb molt poca activitat.

Ex:

-És un local de mala mort.

.Estar lligat de peus i mans:

Estar reduït a la impotencia. No poder fer res per solventar aquell problema o sortir d’aquella situació.

Ex:

-En l’actualitat, per culpa de la crisi som molts els que estem lligats de peus i mans per culpa de la mala gestió dels polítics.

.Fer paga d’una cosa:

Pagar-se’n, tenir-la en molt, fer-ne cas, comptar-hi, refiar-se’n.

Ex:

-Fa paga de tot el que li diu el seu amic.

(Extretes de: Diccionari de Frases fetes, Refranys i locucions, (2000). Diccionaris de l’Enciclopèdia Catalana, Barcelona.)

(Fotografia realitzada per: Josep Maria Corretger)

!!EXERCICIS:

-Redacta tres oracions amb cadascuna de les següents frases fetes.

-Cerca per internet vuit frases fetes que consideres interessants i que desconeguis. Anota el seu significat per tal que la resta de companys/es les puguin llegir.

Aprenem paraules (23). Adreçat a tot l'alumnat.

.Abillament:

Guarnir d’ornaments, especialment adornar algú amb vestits lujosos i altres ornaments.

Ex:

-Quan vas a una boda has d’anar ben abillat.

.Alimara:

1. Foguera, especialment la que es fa com a senyal en talaies i altres llocs elevats per avisar d’alguna cosa.

2. Il·luminacions, lluminària.

Ex:

-Al meu carrer l’alimara no funciona al cent per cent.

.Escodrinyar:

Examinar, explorar alguna cosa en tots els sentits, minuciosament, tractant d’arribar al fons d’ella, de conèixer-ne totes les circumstàncies.

Ex:

-Quan porto el cotxe a realitzar la ITV, els tècnics l’escodrinyen de dalt a baix.

.Manifassejar:

Manejar arbitràriament afers d’altri, especialment d’una col·lectivitat.

Ex:

-Alguns polítics han manifassejat negocis d’altres entitats i llavors s’ha vist el frau.

(Extretes de: DLC, Diccionaris de l’Enciclopèdia Catalana)

(Fotografia realitzada per: Josep Maria Corretger. Realitat difuminada)

!!EXERCICIS:

-Redacta tres oracions amb cadascuna de les següents paraules.

-Ajudant-te del diccionari aporta quatre mots que creguis interessants amb el seu significat.

-Inventa una petita narració de cinc a vuit línies on apareguin els quatre mots que has cercat a l’exercici anterior.

L'àlbum dels records (1). Miniatures. Adreçat a tothom.

Quan era petit, a principis dels vuitanta i quan anava a l’escola, recorda que jugàvem a miniatures. M’ha costat uns quants mesos donar amb el nom exacte perquè no el retenia a la memòria. L’origen del seu nom provenia d’un tipus de retrat conreat principalment a partir del segle XVI, per a medallons i objectes, d’aquí es generà miniatura.

Eren una mena de petits segells que es compraven als estancs i que anaven units per quatre pestells que els unien a la resta, gaudien de molt èxit en l’època. Tenien dibuixets de còmics, personatges coneguts de pel·lícules, animals, objectes, entre d’altres. El joc consistia a intercanviar miniatures amb els altres companys, però també a jugar a fer-los saltar amb la mà mig tancada i qui girava la imatge de dues miniatures alhora se les quedava. També jugàvem a col·locar-los en una paret i quan queien de cara totes les altres miniatures que tocaves te les quedaves per a sempre, ens ho passàvem la mar de bé amb les miniatures!

(Imatge extreta de: blocs.xtec.cat)

!!EXERCICI:

-Quin ha estat un dels teus jocs preferit durant la infantesa en temps d'escola? En què consistia?

-Per què et fascinava? Per què es posà tan de moda? Per què es deixà de banda?

El plet del pastisser. Conte. Adreçat a tot l'alumnat.

EL PLET DEL PASTISSER

Conte tradicional del Perú

Una safaretgera anava tots els dies a la ribera d’un riu per a rentar la roba de tot un poble. Tot i que era pobra, sempre estava contenta i tot el món l’estimava. A prop del riu hi vivia un malvat pastisser que pastava un pa meravellós. La safaretgera quedava extasiada amb l’olor que sortia de la pastisseria, fins que arribat un dia, el pastisser li digué:

“Escolta, tu, et portaré als tribunals per flairar el meu pa”.

La noieta continuà rentant i no li féu cas fins que li arribà una citació judicial.
La safaretgera es presentà al jutjat i el llegat la condemnà a pagar al pastisser cent monedes d’or en el termini de tres dies. La noieta no sabia què fer, però com que era tan estimada, els seus veïns realitzaren una col·lecta i en un dia reuniren els diners demanats.

Poc temps després, la xicota lliurà al jutge les cent monedes. L’astut magistral començà a agitar el sac de monedes en les orelles del pastisser. I quan aquest posà les mans al sac, el llegat el detingué i li digué:

“Tu demanares cent monedes a la safaretgera per haver robat l’olor del teu pa sense haver provat ni una sola mossegada i tu t’ho has cobrat amb el soroll de les monedes”.

La multitud explotà amb fortes rialles i aclamà la saviesa del llegat.

(Traduït de: Cuentos del mundo, n.20, de Sofía Sánchez, dins 20 minutos)

(Imatge extreta de: pintar.cat)

!!EXERCICIS:

-Realitza un resum de quatre o cinc línies d’aquest conte.

-Escriu un sinònim de: safaretgera, pastava, extasiada, flairar, lliurà, agitar.

-Com haguessis actuat al lloc del pastisser? I de la safaretgera? I del jutge?

-Explica el significat d’aquesta frase dins el text en una línia:

La multitud explotà amb fortes rialles i aclamà la saviesa del llegat.

-Es pot extraure alguna conclusió per a la quotidianitat d’aquest conte? Per què? Quina?

-T’ha agradat el conte? Justifica la teva resposta.

-Cerca un conte en català per internet. Realitza un petit de resum cinc a vuit línies i justifica la teva elecció.

La meva paraula preferida (5): "Empolainar" (1). Adreçat a tothom.

.Empolainar:

Vestir algú amb vestits i abillaments elegants, que facin goig. Per tant, algú s'empolaina quan s'arregla.

Ex:

-Abans de sortir amb els amics s’empolaina molt bé i durant estona.

Justificació:

És una paraula, bonica, ben catalana i que s’empra poc, potser per desconeixença.

(Extreta del DLC, diccionaris de l’Enciclopèdia Catalana)

(Imatge extreta de: capelinespepi.blogspot.com)

!!EXERCICIS:

-Aporta la teva paraula preferida del mes i justifica el perquè de la teva elecció.

-Redacta vuit oracions on aparegui la paraula empolainar o diferents conjugacions d’aquest verb i vuit més amb el teu mot preferit.