És la literatura que s’escrivia a cavall de les guerres. Es desenvolupa
entre els anys 1918 al 1939. Aquí ens
apareixen dues figures representatives d’aquest període en la literatura
catalana: Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, i Josep Pla i Casadevall.
Avui dia tot uns clàssics i de plena vigència tot i haver traspassat ja fa
molts anys.
JOSEP MARIA DE
SAGARRA I DE CASTELLARNAU
Va néixer el 5 de març de 1894 a Barcelona. Formava part d’una família
aristocràtica. Sagarra va estudiar Dret i alhora visitava els cenacles
literaris de la ciutat de Barcelona. Gràcies a la inestimable ajuda de Josep
Carner, Sagarra va aconseguir veure editats els seus primers poemes en revistes
literàries de l’època. Moment en què també va conèixer a un dels autors que més
admirava, Joan Maragall.
Quan va finalitzar la carrera, Sagarra va decidir traslladar-se a Madrid
per estudiar durant dos anys a l’Institut Diplomàtic Consolar. Poc temps
després va defugir la carrera de diplomàcia per dedicar-se plenament a
l’escriptura.
Durant la guerra, Josep Maria de Sagarra va fugir cap a París, es casà i
finalment es traslladà a les illes del Pacífic. El 1940 decideix retornar del
seu exili voluntari. Sagarra va provar de tornar a estar de moda i connectar
amb els nous ambients literaris, això sí, sempre dins de la clandestinitat
perquè el país es trobava en mans del poder dictatorial.
Finalment, Josep Maria de Sagarra morí l’any 1961.
OBRA
La seva obra és abundosa i alhora ben variada. Això prova la seva facilitat
per escriure qualsevol gènere, així com també un gran domini de la llengua.
Tant era el gènere que se li encaparrava d’escriure: periodisme, traduccions,
poesia, prosa narrativa o teatre, gènere que li va permetre tenir una gran
popularitat. Josep Maria de Sagarra se sentí més proper als corrents vitalistes
del Modernisme que al moviment noucentista, generació a la qual per edat se
l’encabia.
Dins de la seva trajectòria com a poeta trobem reculls de lírica i de cançons
populars: Cançons d’abril i de novembre
(1918) i Cançons de rem i de vela
(1923). També va cultivar l’escriptura poètica en obres com: Cançons de taverna i d’oblit (1922), amb
un to més satíric, que contrasta amb el to èpic dels poemes narratius llargs
com: El mal caçador (1916), El comte Arnau (1928), El poema de Nadal (1930) i El poema de Montserrat (1950).
Però on realment va destacar i vàrem conèixer a en Josep Maria de Sagarra
fou en la seva vessant teatral. L’autor barceloní va estrenar un total de
trenta-set obres, moltes d’elles en vers, i d’entre les quals sobresurten: L’hostal de la Glòria (1931), El cafè de la Marina (1933) o La Rambla de les floristes (1935).
D’altres obres teatrals que no tingueren tan de ressò com les anteriors foren: La fortuna de Sílvia (1947) i Galatea (1948). Gràcies a l’escriptura i
representació de l’obra La ferida
lluminosa (1954), Josep Maria de Sagarra es retrobà de nou amb el seu
públic.
D’altra banda, en Josep Maria de Sagarra també va sobresortir com a
periodista en obres com Cafè, copa i puro
(1929); com a traductor d’obres d’autors clàssics com Shakespeare o Dante, entre
d’altres i com a novel·lista: Paulina
Buxareu (1919), All i salobre (1929)
i Vida privada (1932). Encara li va
quedar temps per publicar un volum de memòries en vida: Memòries (1954).
JOSEP PLA I
CASADEVALL
En Josep Pla va néixer a Palafrugell el 1897 dins d’una família de
propietaris rurals. Casualment, com en Josep Maria de Sagarra mateix, en Josep
Pla també estudià la carrera de Dret a Barcelona, de totes maneres, Pla no
exercí mai perquè dedicà els seus esforços plenament a la carrera de
periodisme. Ben aviat va col·laborar en diverses
revistes i va viatjar moltes vegades per Europa. Va treballar pel diari La Publicitat i La Veu de Catalunya, on cobria la informació política europea fins
ben entrada la dècada dels anys trenta.
Passada la guerra, Josep Pla va decidir instal·lar-se al mas de la seva
família a Llofriu. Allí va escriure obres en castellà per motius polítics fins
a l’any 1948, atès que Catalunya estava sotmesa a un poder dictatorial. Cap a
les acaballes de la dècada dels anys quaranta va començar a col·laborar amb la
revista Destino fins a l’any 1975.
Pla va morir el 23 d’abril de 1981 al mas de Llofriu.
OBRA
Pla fou un autor que també no podem incloure dins de la influència
noucentista perquè se’n mantingué al marge. Josep Pla va escriure una vasta
obra, la podem trobar recollida en quaranta-quatre volums que reflecteixen les
vivències que visqué. A llarg de les pàgines escrites amb què Pla ens delectà
podem trobar tal com era la gent, el paisatge, la cuina, els fets històrics,
tot de la terra que tant estimava, Catalunya.
L’escriptor empordanès va treballar diversos gèneres al llarg de la seva
obra: l’assaig, el reportatge, la biografia, el dietari, les memòries, el relat
de viatges, la narració. És a partir de l’any 1966 que comencen a aparèixer els
quaranta-quatre volums que conformaran el que serà la seva Obra Completa. D’entre la multitud d’obres que va escriure i dins
dels respectius gèneres destaquem les següents:
.Assaig: Els pagesos (1952), Les hores (1953)...
.Reportatge polític: Cròniques
parlamentàries (1929-1932 i 1934-1936)...
.Biografies i retrats literaris: Vida
de Manolo (1928), Santiago Rusiñol i
el seu temps (1955), Francesc Cambó (1928-1930)...
.Dietaris: El quadern gris (1966),
Notes disperses (1969), Notes per a Sílvia (1974), Notes del capvesprol (1979).
.Relats de viatges: Viatge a
Catalunya (1924), Cartes de lluny
(1928), Cartes meridionals (1929), Cartes d’Itàlia (1955), Israel (1957).
.Narracions: Coses vistes (1925),
Llanterna màgica (1926), El
carrer estret (1951), Nocturn de
primavera (1953), La vida amarga (1967),
L’herència (1972)...
(Material
adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO,
Editorial Teide, Barcelona)
(Imatges extretes
de: enciclopèdia.cat, lacampanaeditorial.com, núvol.com i planetadelibros.com)
!!EXERCICIS:
1. Anota cinc fets
importants de la vida i obra de Josep Maria de Sagarra.
2. Destaca cinc
aspectes de la vida i obra de Josep Pla que convé recordar.
3. En quin gènere
sobresortí més Josep Maria de Sagarra i per què? I Josep Pla? Raona les teves
respostes.
4. Cerca una obra
de Josep Maria de Sagarra i explica el seu argument. Quina és la trama
principal de l’obra El cafè de la Marina?
5. Escull un dels
presents fragments de El quadern gris
i comenta’l.
6.
T’atreveixes a desxifrar l’escriptura manuscrita d’en Josep Pla? Clica a sobre de la imatge per ampliar-la.
7.
Realitza una caricatura de Josep Maria de Sagarra o de
Josep Pla destacant alguns dels seus aspectes físics com de la vida d’escriptor.
8.
Crea un punt de llibre a partir de la figura de Josep
Maria de Sagarra o de la de Josep Pla.
9.
Fòrum: si en una llibreria et toqués un premi i haguessis
d’escollir entre un llibre de Josep Maria de Sagarra o de Josep Pla, quin et
quedaries i per què? Amb quin penses que t’ho passaries millor llegint? Raona
les teves respostes.
