Diccionari de verbs (1). Verb cantar. 1a conjugació. Adreçat a tothom

 

Crearem un diccionari de verbs, és a dir, assenyalarem els aspectes més destacats del verb a nivel ortogràfic. Cercarem un verb model de cada conjugació: cantar, córrer, dormir, i un verb que porta dièresi. Posteriorment, assenyalarem els aspectes ortogràfics en els quals cal posar l’atenció:

amb roig: els accents.

amb verb: les dobles esses.

amb taronja: les dièresis.

amb blau: les ve baixa.

amb lila: les h del verb haver.

Quan això estigui fet, només caldrà que revisis aquestes formes i a poc a poc, t’aniran quedant en la memòria i les començaràs a escriure bé. També et servirà com a “Diccionari de verbs”, és a dir, quan tinguis dubtes sobre l’escriptura dels verbs, això t’ajudarà, perquè els verbs de cada conjugació seguiran el verb model.

Ex: Cantar (verb model de la 1a conjugació).

Tots els verbs acabats en –ar (ballar, treballar, meditar...) es conjugaran  i s’escriuran com les formes del cantar: hi haurà els mateixos accents, dobles esses, ve baixa, hac en les formes del verb haver.

L’objectiu d’aquesta fitxa és reduir les faltes ortogràfiques de tipus verbal que són diverses les que es realitzen en l’escriptura.

Verb cantar
Mode indicatiu
Pretèrit perfet he cantat has cantat ha cantat hem cantat heu cantat han cantat
Passat simple cantí cantares cantà cantàrem cantàreu cantaren	Passat anterior haguí cantat hagueres cantat hagué cantat haguérem cantat haguéreu cantat hagueren cantat
Futur cantaré cantaràs cantarà cantarem cantareu      cantaran	Futur perfet hauré cantat hauràs cantat haurà cantat   haurem cantat  haureu cantat       hauran cantat
Imperfet cantava cantaves cantava cantàvem cantàveu      cantaven	Plusquamperfet havia cantat havies cantat havia cantat havíem cantat havíeu cantat havien cantat
Passat perifràstic vaig cantar vas (vares) cantar va cantar vam (vàrem) cantar vau (vàreu) cantar van (varen) cantar	Passat anterior perifràstic vaig haver cantat vas (vares) haver cantat va haver cantat vam (vàrem) haver cantat vau haver (vàreu) cantat van (varen) haver cantat
condicional cantaria cantaries cantaria cantaríem cantaríeu      cantarien	condicional perfet hauria (haguera) cantat hauries (hagueres) cantat hauria (haguera) cantat hauríem (haguérem) cantat hauríeu (haguéreu) cantat      haurien (hagueren) cantat
Mode subjuntiu
Pretèrit perfet hagi cantat hagis cantat hagi cantat hàgim cantat hàgiu cantat hagin cantat
Pretèrit imperfet Cantés Cantessis Cantéssim Cantéssiu Cantessin	Pretèrit Plusquamperfet hagués cantat haguessis cantat hagués cantat haguéssim cantat haguéssiu cantat haguessin cantat
Formes no personals
Infinitiu: cantar Infinitiu perfet: haver cantat	Gerundi: cantant Infinitiu: havent cantat

 

 

 

 

 

Addenda: -En català no s’accentuen les formes de condicional –ia. -El pretèrit imperfet i el pretèrit plusquamperfet de subjuntiu contenen 4 formes amb doble essa. -Les formes verbals d’imperfet d’indicatiu s’escriuen en ve baixa: -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven.   [Imatge extreta de: Grammarly blog]   EXERCICIS: 1. Cerca la conjugació completa del verb ballar i assenyala: amb roig: els accents, amb verb: les dobles esses, amb blau: les ve baixa, amb lila: les h del verb haver. 2. Explica quin temps verbal et fa realitzar més errades ortogràfiques i per què. 3. Corregeix les formes verbals que vegis mal escrites: Cantesin, ballèssim, haben vomitat, treballaría, haurá despertat, ballaba, hàguesiu cantat. 4. Redacta cinc oracions on apareguin formes verbals del verb cantar. 5. Porta dièresi en algunes formes el verb cantar? Per què? 6. Completa les següents oracions amb una forma del verb cantar. -La Maria ___________  (pretèrit imperfet d’indicatiu) una cançó. -No __________ (condicional) cap estrofa. -Si puc __________ (futur) un rock. -___________ (condicional perfet) si m’ho haguessin comunicat. -___________ (condicional) més bé si haguessim assajat. 7. Autoavaluació: esmenta els dubtes que t’han sorgit realitzant les activitats d’aquesta fitxa.

Conte amb valors: "I tu, què pots fer?". Adreçat a tothom

 

Era la nit de Nadal i un home recorria les botigues dels bulliciosos carrers nevats de la seva ciutat. Cercava regals per als seus convidats. En sortir d’una de les botigues es topà amb una escena que el sacudí per dins: en una cantonada, amb una fina manta sobre el cos, una nena petita tremolava demanant almoina. Estava sola, sutza i ningú semblava fixar-se amb ella. I l’home, amb llàgrimes als ulls, no aconseguia entendre com podia estar allí. Així que, empipat, alçà la vista al cel i clamà:

-“Senyor, com pots permetre que aquesta noia estigui aquí al carrer, morta de fam i de fred, en una nit com aquesta?”

I, de sobte, escoltà una profunda veu que respongué:

-“Ja vaig fer quelcom... Et vaig fer a tu”.

Aquesta és una reflexió sobre la caritat i la generositat, sobre allò que podem fer pels altres. En lloc de cercar respostes en altres persones, hauríem de pensar: “Què puc fer jo davant d’aquesta situació?”.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Viñas advocats]

  

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte amb valors.

2. Cerca i explica el significat dels mots assenyalats en color lila.

3. Escriu un sinònim de:

Bulliciosos, topà, sutza, empipat, clamà.

4. Al conte s’explana una situació molt real. Et resulta familiar? Per què?

5. Explica una situació en què hagis fet quelcom de bo pels altres.

6. Contextualitza la present afirmació dins del conte. Qui la proclama i per quin motiu?

-“Ja vaig fer quelcom... Et vaig fer a tu”.

7. El conte amaga una paraula esdrúixola. Quina és?

8. Quin valor apareix en aquest conte? Esmenta’l i defineix-lo.

9. Quina és la conclusió del conte?

10. Pensa un altre títol per a aquest conte.

11. Per què en català no es posa generalment el signe d’interrogació al principi de l’oració? Quina és l’excepció?

12. Al nostre país hi ha molta gent necessitada o que viu en la pobresa. Pensa en alguna proposta que ajudi a resoldre aquest problema.

13. En aquest conte es produeix una situació il·legal. Esmenta quina és i cerca que comenta la llei en relació a aquest fet.

14. Fòrum: digues la teva. Què t’ha semblat aquest conte amb valors? T’ha agradat? Per què? Quin ensenyament t’emportes per al teu dia a dia?

 

Misteris de Ponent (2). Els passadissos secrets de Maials. Adreçat a tothom

 

Només a trenta-cinc quilòmetres de la ciutat de Lleida, a la comarca del Segrià, hi ha la població de Maials, un nucli urbà que té a l’interior una petita vila de vocació medieval coneguda com a “Vila Closa” o també “La Vileta”. El barri antic de Maials amaga un autèntic món subterrani: una xarxa de passadissos secrets que comunica les cases les unes amb les altres, són túnels construïts ja fa segles i que configuren un veritable misteri.

Qualsevol que s’acosti a una de les entrades de les muralles, o a qualsevol casa, a la plaça o carrer del barri antic, accedirà ràpidament a un misteriós món ple de galeries subterrànies per les quals es podria circular perfectament, si no fos que són plenes d’escombraries.

Quan es camina per les nombroses galeries s’escolten estranys sons que, sens dubte, provenen de les cases de sobre. A mesura que s’avança per aquestes galeries es localitzen noves entrades a unes altres galeries que semblen no tenir final. Es pot arribar fins i tot als subterranis de l’església del poble o, també, es pot sortir al mig del vell cementiri de Maials. Un cementiri amb la insòlita i macabra particularitat de tenir un mur construït amb les restes dels ossos dels cadàvers que hi foren enterrats. Com és possible aquest fet macabre? Diuen que van construir el mur amb la terra del mateix cementiri, i per aquest motiu hi apareixen els ossos.

Els passadissos subterranis de Maials van ser construïts fa segles i tenen entrades i sortides a totes les cases del barri antic de la població, als carrers i també a algunes places de “La Vileta”, però... per què els van construir i quina finalitat tenien? Ho van fer simplement perquè servissin de refugi i aixopluc en cas de guerra i com a forma d’evasió col·lectiva secreta en cas de perill per a la població.

Suposadament aquest és el motiu de la seva existència, quasi secreta, però per fer possible la construcció d’aquesta xarxa subterrània, tot el poble va haver de donar-ne el vist-i-plau, i d’aquesta manera va passar a formar part dels punts neuràlgics de la “Catalunya subterrània”.

[Extret de: ARBÓ, Sebastià, 1993, Catalunya misteriosa, RTVE / Serbal, Barcelona]

[Imatge extreta de: Segriasec.org. Antiga església de Santa Maria de Maials]

EXERCICIS:

1. Aquesta història recollida en un llibre versa sobre Maials i els seus túnels subterranis, però en busquem més! Cerca una història misteriosa real, llegendària, apareguda en premsa o bé recollida per la tradició oral. Recorda que ha de ser del Segrià.

2. Coneixies aquesta explicació sobre els passadissos secrets de Maials? Què en penses? Expressa la teva opinió.

3. Fòrum: t’atreuen les històries o narracions de misteri? Per què?