L’Eulàlia
és una periodista especialitzada en temes religiosos. Treballa com a guionista
de TV3, també per a diverses editorials i s’especialitza en comunicació.
Recentment ha editat el llibre Converses
amb Teresa Forcades, per Edicions Dau dins de la col·lecció Retrats. Aquest volum va ser
veritablement un encàrrec que li va fer l’editor Toni Barnils i que li ha
portat un any de feina mitjançant les deu entrevistes que portà a terme amb
Teresa i que foren pouades amb gran vàlua. Al llibre hi ha diversos capítols
referents tant a la teologia com a la medicina, per captivar l’atenció d’ambdós
públics.
Si
fem una petita pinzellada en la nostra protagonista, veurem que Teresa Forcades
i Vila (Barcelona, barri de Gràcia, 1966) va estudiar la carrera de medicina a
la Universitat de Barcelona i posteriorment fou Màster en teologia per la
Universitat de Harvard el 1997, més endavant es doctorà amb Salut Pública el
2004. En els darrers anys ha editat tres llibres: La Trinitat, avui (2005),
que és la seva tesi doctoral, Els crims
de les grans companyies farmacèutiques (2006), La teologia religiosa en la història (2007).
Actualment,
exerceix com a monja del monestir de sant Benet (Montserrat) des del 1997, el
monestir de les dones que està ubicat proper al dels homes, Montserrat. Com que
era una dona teòloga i metge, a més de mediàtica, per aquest motiu l’autora,
recolzada per l’editor de l’obra va creure interessant entrevistar-la, perquè
podia atraure a dos públics diferents, l’interessat per la vida monacal i
l’atret pel món de la medicina, a més que era una persona que interessava
escoltar. De fet, la monja Teresa es va donar realment a conèixer expressant el
seu parer sobre la grip A que ens va afectar fa poc temps, concretament poc més
de tres anys i que no era necessari malbaratar milions comprant aquelles
vacunes, que simplement eren un negoci per als seus fabricants i un dèficit
pels governs.
Teresa
és una teòloga molt feminista i atrevida, no té pèls a la llengua quan expressa
les seves opinions, rigoroses i acurades, directes a la columna vertebral. No
té por d’allò que vol transmetre i ho explana lliurement i amb valentia, sense
pors. Per això dins l’obra en qüestió podem trobar que tant ens parla de l’avortament,
com de la reproducció sexual, com de la medicina i tot allò que l’envolta, com ara
el món farmacèutic, però també d’una crítica al capitalisme desbocat en el qual
estem immersos de fa anys i que només serveix comprar i comprar, produir i
vendre, puntal de la nostra economía, però no està fora del seu àmbit, recordem
que la Teresa és una monja especialitzada en medicina i que a més està molt
culturitzada. Treballa dins de la seva comunitat religiosa, seguint el lema
“ora et labora”, resa i treballa, però sempre dins aquest entorn discriminatori
religiosament parlant i que tan l’amoïna, que les dones religioses no puguin
exercir religiosament en una cerimònia i que sempre necessitin un home per a
portar a terme aquest ofici. Dins el monestir resen cinc oracions diàries. Els
oficis dels monjos i monges es divideixen segons l’orde religiós en Hores
majors o principals, les oracions més llargues: Matines, a primera hora del
dia, al matí o en sortir el sol, normalment, a les cinc del matí. Laudes durant
el matí (cap a les set o vuit del matí). Vespres, a mitja tarda (per les sis). Completes
(a la nit i abans del descans nocturn). També en oficis més breus, anomenats
Hores menors: Terça (entre laudes i la missa, a mig matí). Sexta (cap al
migdia) i Nona (a primera hora de la tarda). Segons l’orde poden variar però
acostumen a ser set o vuit oficis diaris. La Teresa en fa cinc al seu monestir.
L’autora
també va fer vida uns dies dins el monestir de sant Benet per a conèixer-ne la
realitat i com vivia la Teresa, així copçar millor les idees per al llibre i
d’una manera més precisa. Una vida completament lliurada al treball dins del
monestir. Calia tenir un mínim de trenta anys per entrar-hi i dins un monestir
es genera també molt estrès ni que no ho sembli. Hi ha una abundant activitat,
més de la que ens pensem, així ens ho van fer arribar les paraules de l’autora.
Però
la Teresa, no defuig cap tema i un i altre cop ens parla de les farmacèutiques
i de la corrupció que les envolta, l’afany per vendre i vendre i comercialitzar
els medicaments, molts milions en joc, com comenta, i tothom en vol ser
partícep. Com afirma Teresa, les farmacèutiques primen l’economia de l’empresa
a la salut de les persones, cosa que mai ningú diria que fos així, però ella
domina aquest món. També recorda que la disfunció sexual femenina no existia i
que la van inventar per vendre productes per combatre-la. L’Eulàlia comentà en
boca de Teresa que les agències espanyoles que hi ha al govern es dediquen a
aprovar o no el medicament, posant en segon pla a les persones. Segons Teresa
Forcades, les farmacèutiques pateixen més per la promoció que no pas per
investigar i crear nous fàrmacs per vèncer malalties pandèmiques. Temps en què
sobresortí per criticar a l’OMS que determinava la grip A de pandemia i així
les farmacèutiques s’enriquirien obligant a tothom a vacunar-se.
Aquesta
periodista experta en temes religiosos ens parlà que dins l’ésser humà entren
en joc la rua, capacitat de
transcendència que tenim dins nosaltres i la psique, les emocions que suporta el nostre cos. És la medicina
occidental la que es preocupa per integrar el cos dins els fàrmacs, així ho
veia Teresa.
En
la xerrada-entrevista es va deixar clar que la Teresa és una admiradora d’Hugo
Chávez i dels seus discursos polítics que escolta íntegrament, que ha viatjat
quatre vegades a Veneçuela i que està al corrent de tot el que passa en aquell
país. Sap que Chávez va aconseguir reduir l’analfabetisme i la pobresa, i per
això és un model a seguir i que molts governs voldrien. També comenta que aquí
ens arriba una imatge desvirtuada d’aquest polític, de fet, és el que pretenen
els mitjans de comunicació.
Teresa
Forcades també opina de l’església. Està a favor de la creença, però amb el dogma
és crítica. Passa pel sedàs els dogmes i els reinterpreta. Així doncs, per
exemple, fitarem que capgira els dogmes marians, els referents a la Verge Maria.
Troba que hi ha una excessiva clericalització, és a dir, que els clergues es
posen massa en temes polítics i fins i tot, generen controvèrsia en alguns
països. Ella els recomana ésser més fidedignes a l’Evangeli i no tant a les
polítiques i governs.
Però
Teresa és una monja i teòloga molt valenta, res l’atura, sempre va a la seva i
expressa allò que pensa, per això sovint l’hem trobada enmig d’alguna polèmica,
com també ha rebut pressions des del Vaticà i per bisbes. Altrament, ella se
sent una dona lliure i tot allò que manifesta ho argumenta. Teresa anhela una
església més feminista i on les dones puguin exercir oficis religiosos.
L’Eulàlia
com a curiositat, ens digué que fou la tieta de Buda qui organitzà la primera
manifestació a nivell mundial. Al final del llibre hi ha un interessant recull
de l’antologia evangèlica amb els textos que més estima Forcades. També clama
un espai per a la mort, tothom el necessita als darrers dies de la seva vida i
anar-se’n dignament. Veu algunes morts potser massa idolatrades i sense espai
per a la intimitat.
Teresa
glossa que estudiar era cosa només d’homes al món monacal, recordem la
destacada editorial PAM, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, o bé la
revista Serra d’Or, per tant, només ells podien difondre el
coneixement, els estudis, en canvi, les monges estaven ancorades a fer pastes,
ceràmica, mantenir la botiga de records del monestir i això l’encoleritza.
Tota
la comunitat religiosa de sant Benet recolza la tasca i les idees de Teresa
Forcades, però ella no atura la seva agenda diària, fa conferències, concedeix
entrevistes, sempre va amunt i avall, segueix difonent el seu coneixement i
pensament amb uns valors ben sòlids. És potser la monja catalana més mediàtica
que tenim, però tot ho fa dins el seu lema: amor i seguir a Jesús, atès que ell
és el nostre guia i no el Papa.
Finalment,
l’autora va comentar l’anècdota recollida al llibre que la política Marina Geli
no pensava que les monges eren intel·ligents i per això i després de sentir les
opinions de Forcades davant de l’afectació que hi hagué a Catalunya de la grip
aviària a l’hivern del 2009, tota decidida va trucar al monestir per parlar amb
l’abat i pressionar a la monja, sí, amb l’abat, es va equivocar de monestir,
s’adreçà al dels monjos. Llavors l’abat va comentar-ho a l’abadessa, per això
no afectà per res a la Teresa que segueix forta de conviccions. Ella, aquesta
monja tan coratjosa ens deixa una lliçó més, convida a tothom a ser crític, com
ho és ella amb un altre dels pilars que ens afecten, el model econòmic, una
riquesa mal repartida i desigual. En alguns moments, em ve a la memòria el
padre Apel·les, pel caràcter de Teresa, però sempre amb més seny, coneixement i
honestedat, tot i que no amb menys rebel·lia. D’un atreviment, valentia i
inquietud que li han portat diversos perjudicis i més d’un l’ha criticat d’estar
desinformada o no dir tota la certesa, potser per enveja i desprestigiar-la.
Va
ser una mena d’entrevista entre l’editor i l’autora, un partit de tennis
palpitant, un debat a dues mans força colpidor, i amb l’esquer de la Teresa
Forcades, una monja que defensa el paper de la dona i parla sense embuts de
l’avortament, la salut, la política, la religió, l’economia, per això de manera
sovintejada apareix als mitjans de comunicació per expressar allò que creu,
necessitem més gent com ella. Una dona sàvia del nostre temps i plenament
compromesa amb la societat contemporània.
Josep
Maria Corretger
Març del 2013
.Fonts consultades:
(Imatges extretes de: edicions Dau i eulaliatort.blogspot.com)
!!EXERCICIS:
1. Realitza un petit resum d'aquest article.
2. Fòrum: Què en penses de l'actitud d'aquest monja-metge tan valenta? creus que ens fa falta més persones com ella? et sembla adequada la seva actitud? raona la resposta.
3. Anota i escriu el significat de quatre paraules que desconeguis d'aquest article.
4. Proposa un exercici lingüístic o literari per fer amb aquest article però no el resolguis, que ja ho farà algun company teu.
