Visionem "El jugador d'escacs". Un film sobre escacs. Adreçat a tothom

És un film interessant del 2017 dirigit per l'espanyol Luis Oliveros i inspirat en un moment de la vida del jugador Alexander Alekhine, en el qual gràcies als escacs va rebre un tracte favorable per part dels alemanys. La pel·lícula versa sobre el jugador d’escacs Diego Padilla, campió d’Espanya d’escacs el 1934. En la final, coneix a la periodista Marianne i s’enamoren. Ella el convenç d’anar a viure a França, el seu país, emperò, les coses es compliquen.

[Imatge extreta de: filmafinity]

 

EXERCICIS:

1. En quin país s’esdevé l’acció i en quina època?

2. Com es coneixen Diego Padilla i Maria?

3. Quin prec li fa el comandant de l’èxercit quan es troben sols en una gran sala?

4. Posteriorment, sorgeix un conflicte entre Diego i el comandant, explica’l.

5. Sembla que el matrimoni Diego-Maria pateix una petita crisi, per què?

6. Finalment, els alemanys empresonen a Diego, per què? Quina professió afirma que realitza?

7. Per què estan empresonats els altres espanyols com Pablo?

8. Què demana Maria al polític francès?

9. Quin problema té Maria?

10. De què vol treballar Pablo?

11. A Diego, què li va ensenyar el seu pare?

12. Per què als alemanys els interessa la professió de Diego?

13. En la partida entre el coronel alemany Maier i Diego què succeeix?

14. Com ajuden a Maria?

15. Com satisfà Diego al coronel alemany Maier?

16. Com pretén Diego ajuda el seu amic Pablo des de la presó?

17. Què li diu el coronel Maier a Diego sobre Déu?

18. Quin és el destí final de Pablo? Per què no l’eludeix?

19. Què demana Diego al general? Quina resposta obté?

20. Quin acte de menyspreu realitza el sergent Kauffman envers Diego?

21. El coronel Maier convoca de nou a Diego al seu despatx. La situació a França està canviant. Què està succeint? Què li explica el coronel?

22. En un moment de la conversa entre el coronel i Diego, el primer deixa anar la següent afirmació: “Tots tenim enemics”. A què es refereix? Per què?

23. El coronel Maier comenta quelcom sobre Pierre a Diego. Què és?

24. Diego fa una petició al coronel. Quina és? Arriba a bon port? Per què?

25. Quin és el final del coronel Maier? Per què ho fa?

26. Estan realment enamorats Pierre i la periodista francesa Marianne? Per què? Raona la teva resposta.

27. Per què a Burdeus humilien una dona al mig d’un plaça?

28. Com reacciona Marianne quan es retroba amb Diego? I Margaux?

29. Quina notícia va rebre Marianne sobre Diego?

30. Quan temps passa des que Diego esdevé campió d’escacs fins que es clou el film?

31. Pot refer definitivament la vida familiar Diego? Per què?

32. Com haguessis actuat al lloc de Marianne si t’haguessis trobat sense diners, en temps de guerra i amb la cura d’una filla? I en retrobar-te amb el marit després d’haver-te pensat que estava mort?

33. El sergent Kauffman i Diego s’intercanvien una mirada d’uns segons cap al final del film. Quin significat té tant per l’un com per l’altre?

34. Pierre se surt amb la seva? Per què?

35. Expressa la teva opinió sobre aquest film.

Vocabulari visual (46). Els oficis. Adreçat a l'Aula d'Acollida i a l'ESO

 

En aquesta nova fitxa posem èmfasi en els oficis. En coneixerem alguns dels més destacats, emperò, com ja saps, n’hi ha més.

[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-les]

[Imatges extretes de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”; Tiching]

EXERCICIS:

1. Observa el dibuix dels oficis durant trenta segons i intenta esmentar-los posteriorment en veu alta.

2. Descriu els següents oficis:

Dependent:

Lampista:

Paleta:

Guàrdia municipal:

Sereno:

Brigada:

3. Esbrina de quin ofici estem parlant:

A) S’encarrega de posar colors a les parets o bé, fer que esdevinguin més boniques:

B) Patrulla dins d’un cotxe vigilant que tothom compleixi un seguit de normes, tant de dia com de nit:

C) Gràcies a la seva feina al camp podem gaudir de la fruita i de les hortalisses:

D) Amb les estisores, i la mànega fa que les flors facin bona cara:

E) La seva tasca consisteix en portar-te documents, paquets o similars a la teva llar:

F) Ha d’apagar el diferencial per a treballar i domina la unió de filaments:

G) Porta una màscara i s’encarrega d’unir barres de ferro mitjançant un electrode agafat per una pistola. Quan l’electrode connecta amb allò que arregla desprèn espurnes:

4. En la present fitxa hi ha diversos oficis, però és una fitxa que es pot ampliar perfectament. Ara et toca a tu, esmenta deu oficis més que no apareguin aquí.

5. Realitza la present sopa de lletres sobre oficis.

6. Esbrina quin ofici s’amaga darrere les tres pistes:

__  R __ __  __ __ __

.Treballa en grup.

.Plegats tots fan el mateix treball.

.Els pots veure perfectament al teu poble.

7. Posa nom als següents oficis que apareixen dibuixats.

8. Tria dos oficis que apareixen al pictograma i dels quals desconeguis el seu nom. Llavors, comenta en què consisteix la seva tasca mitjançant el dibuix.

9. Esmenta quins oficis realitzen els teus pares.

10. Fòrum: de què t’encantaria treballar de gran i per què?

Conte en valors: "L'home que contava històries". Adreçat a tothom

 

Hi havia una vegada un home molt estimat perquè explicava històries fantàstiques. Tots els matins sortia del poble i, quan tornava per les nits, els llogarencs es reunien al seu entorn i li preguntaven:

-“Què has vist avui?”.

-“He vist un faune que tocava una melodia amb la seva flauta i amb ella feia ballar a un grup de silvans”, responia amb veu pausada.

-“I què més?”, insistien.

-“En arribar a la ribera del mar he vist a tres sirenes que pentinaven els seus verds i preciosos cabells amb un pinte d’or”, prosseguia.

Aquestes històries fascinaven a la gent del poble. Però succeí que, un matí, l’home sortí de la seva casa cap al mar i veié a tres sirenes al voltant de les onades que pentinaven els seus llargs cabells verds amb una pinta d’or. Espantat, l’home es dirigí cap al bosc per a retornar a casa i allí veié amb els seus propis ulls a un faune que tocava una flauta i amb els seus sons feia ballar un grup de silvans. Aquella nit, quan regressà al poble, els vilatjans li preguntaren què havia vist.

-“Avui no he vist res”.

Aquest relat de l’escriptor Òscar Wilde ens parla de la mentida i que no sempre tot és el que sembla.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge propietat de: Mónica Carretero]

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat de les paraules que apareixen en color lila.

3. Cerca una imatge d’un faune i descriu-lo.

4. Per què l’home s’inventava històries? Amb quina finalitat ho feia?

5. Pensa i inclou paraules dins d’un mateix camp semàntic i que apareguin al conte.

6. Com aconsegueix l’home espaordir-se?

7. Raona ortogràficament quan s’accentua què.

8. Presenta breument l’autor d’aquest relat.

9. Comenta la següent afirmació del conte:

«ens parla de la mentida i que no sempre tot és el que sembla».

10. Crea un conte de temàtica lliure en el qual hi aparegui un ensenyament per al nostre dia a dia.

"Súplica als ovnis", de Josep Maria Espinàs. Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

Ara sí que comença a preocupar-me això dels ovnis. Mentre els veiem a la pampa argentina o en qualsevol indret pràcticament despoblat, podíem pensar que la visió era fruit de gent que procurava compensar la soledat amb la fantasia; o el cas que els ovnis fossin reals, era lícit de creure que els forasters triaven aquella mena de paisatges perquè “no volien soroll” i preferien d’acostar-se a la Terra amb la màxima discreció.

Però, noi, d’ençà que fa pocs dies els han vistos al País Basc... Els testimonis asseguren que cinc ovnis han aterrat en tres punts diferents del terme de Lujua. El primer ho va fer sobre les pinedes de Lenumendi; poc després un altre apareixia sobre un caseriu, i deu minuts més tard tres ovnis alineats i en silenci van baixar en un tercer punt, a uns cinquanta metres d’un altre caseriu. La vegetació del lloc quedà cremada. A la mateixa hora, fou vist a gran altura i en la mateixa zona un altre ovni molt més gran (l’ovni portaovnis?).

Tot això passava a vint quilòmetres de Bilbao, només. El País Basc és molt poblat, i no hi ha gaire gent desvagada que es dediqui a mirar el cel. Els ovnis, doncs, comencen a descarar-se i qualsevol dia trobarem que s’interfereixen en la nostra vida normal. Compareixerà un ovni damunt el camp de futbol, en el moment just que en Cruyff remati una pilota; en plena manifestació política; s’aturarà sobre un embús de carretera; seguirà des de l’aire des de l’aire la cavalcada dels Reis d’Orient...

No em fa cap gràcia, la veritat. Hem viscut una colla d’anys en un règim “màgic”, que ha mantingut el país en un estat de ficció, i ara que intentem de ser una mica realistes, ara que ens hem desempallegat de les “reserves de Occidente” i dels providencialismes, ara que fem un esforç per a tocar de peus a terra... ara han de venir els ovnis?

No podrien esperar una mica, si ja fa tants segles que ens ronden? Francament, jo tinc ganes de veure què se’n fa, d’aquest procés democràtic que hem iniciat tan dificultosament, però amb tanta esperança; tinc ganes de veure si, arribat el moment de les decisions, hi ha gent a la península capaç de defensar la justícia de les reivindicacions catalanes; tinc ganes de veure si finalment es fan eleccions com a qualsevol país el món -encara no n’he vistes mai!; tinc ganes que es desemmascarin tots els corruptors i corromputs de tants anys, encara “no identificats”; tinc ganes, vaja, que tots plegats recuperem la responsabilitat col·lectiva.

I ara han de venir els ovnis a interrompre el mecanisme de normalització? ¿Ens ha de caure al damunt una altra “excepcionalitat” que justificaria que tot quedés altra vegada pendent per “causa major”? Ja m’imagino el decret paralitzant-ho tot perquè la presència ja indissimulable dels ovnis exigeix un “estat d’emergència”. Ens haurien fet passar de la democràcia orgànica a la democràcia òvnica...

¿No podrien els ovnis anar a fer una volteta pel cosmos, i esperar a visitar-nos que tinguem la casa més endreçada?

[ESPINÀS, Josep Maria. A la vora de... L’Avui, Editorial Nova Terra, Noves actituds, Barcelona]

(Imatge extreta de: El Punt Avui)

 

EXERCICIS:

1. En aquest article en Josep Maria Espinàs ens parla de diversos temes, anomena’ls.

2. Quin to utilitza en aquest article de premsa i per què?

3. A què es refereix el títol Súplica als ovnis?

4. Com veu l’autor el fenomen ovni? Hi creu realment? Per què?

5. Què vol dir l’autor quan ens parla de democràcia òvnica?

6. Explica el significat de les paraules en color lila.

7. En quina època creus que va ser escrit aquest article? Fixa’t que hem eliminat l’any de la referència bibliogràfica.

8. Cerca informació de l’autor Josep Maria Espinàs i presenta’l breument.

L'accentuació de les paraules en -ment. Adreçat a tothom

Què hem de saber dels adverbis acabats en –ment? És un dubte d’escriptura que sovint ens belluga per la ment.

.Els mots que finalitzen en –ment mantenen l’accent gràfic del component que està a l’esquerra, el primer component.

Ex:

Còmoda – còmodament.

Difícil – difícilment.

Extraordinària-extraordinàriament.

Inútil –inútilment.

Meritòria-meritòriament.

Prèvia-prèviament.

.Tanmateix, quan el primer element no s’accentua, tampoc quan s’adjunta a l’adverbi acabat en –ment.

Ex:

Capaç-capaçment.

Amable-amablement.

Agradable-agradablement.

Alegre-alegrement.

N.B. Recorda…

En els adverbis en –ment, qui mana és el primer element…

.Si aquest primer element, el de l’esquerra, porta accent, també en portarà l’adverbi.

Ràpida-ràpidament.

.Si aquest primer element, el de l’esquerra, no porta accent, tampoc en portarà l’adverbi.

Cortesa-cortesament.

Això ho sabràs mitjançant les normes d’accentuació:

https://llengilitcat.blogspot.com/search?q=normes+d%27accentuaci%C3%B3

[Imatge extreta de: Ajuntament del Prat de Llobregat]

EXERCICIS:

1. Què has de recordar dels adverbis acabats en –ment pel que fa a la seva accentuació?

2. Escriu tres adverbis acabats en –ment sense accent i tres més amb accent.

3. Posa accent, dièresi o no segons on calgui:

Lentament, agilment, agraiment, aillament, acoblament, dinamicament, diplomaticament, desembassament, entrellaçament, espontaniament, cabalisticament.

4. Crea una gamificació per tal de treballar els adverbis acabats en –ment.

5. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats de la present fitxa. Esmenta quins dubtes t’han sorgit i per què. Com els has resolt?

Conte en valors: "El mico i el guepard". Adreçat a tothom

Aquesta és la història d’un mico i un guepard que treballaven en un circ ambulant. Per a guanyar diners i tenir una ració de menjar, els dos animals atreien el públic al seu racó, cadascun a la seva manera.

El guepard deia:

-“Senyores i senyors, preciós públic! Passin i vegin el bonic que soc, amb la meva pell harmònica en formes i colors. Admirin les meves delicades taques, una cosa mai vista abans”.

La gent que passava admirava la seva bellesa uns segons, però continuava el seu camí una vegada vist el bell felí. Mentrestant, el mico exclamava:

-“Senyors i senyores, passin i vegin! La bellesa que té el meu amic el guepard, la tinc jo a la meva ment. Vegin-me i no s’avorriran. Faig mil trucs, canto, ballo, boto, jugo amb pilotes… I si no els agrada, els retorno els seus diners!”.

Al públic li resultava impossible resistir-se a una invitació tan prometedora, així que el mico, gràcies al seu ingeni, aconseguia tots els dies moltes més monedes que l’oposat guepard.

En conclusió, aquest petit conte ens demostra que cal saber estimar l’interior de les persones, el seu talent i la seva intel·ligència perquè, al final, resulten ser més importants que l’atractiu.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Dibuix de: Valentina]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat de les paraules que estiguin en lila.

3. Subratlla la forma correcta de les següents parelles:

Racció / ració                          mentres / mestrestant             votar / botar (saltar)

Inteligència / intel·ligència     continuava / continuaba         pasin / passin

4. Qui capta l’atenció primerament i com?

5. Per què el mico se sent gelós?

6. Quina estratègia empra el mico per a captar l’atenció?

7. Descriu com t’imagines al mico i després al guepard.

8. Esmenta connectors o paraules que apareguin al conte i enllacin oracions.

9. Et trobes identificat amb algun aspecte d’aquest conte? Quin?

10. Quin ensenyament amaga aquest conte en valors?