El vocalisme (1). Adreçat a l'ESO

.La vocal neutra

Quan pronunciem una lletra que està a cavall d’una A i d’una E, sense ésser ni l’una ni l’altra, estem parlant de la vocal neutra. Ambdues lletres es pronuncien de forma diferenciada en posició tònica, generen confusió en posició àtona. El so resultant que es genera a partir de la A i la E, és un so característic únicament del català oriental, és la coneguda vocal neutra, i la seva representació és: [ə]. Pot generar confusió atès que amb aquest so es representen dos sons diferents, la A i la E.

Ex:

panet

[català oriental: [ə]]

ORIENTACIONS PER ESCRIURE LA VOCAL NEUTRA
VOCAL NEUTRA A FINAL DE MOT	EXCEPCIONS
.Els mots i adjectius femenins que acaben en vocal neutra s’escriuen amb –A: faldilla, grisa. .El plural dels mots que finalitzen en vocal neutra s’escriuen amb –ES: faldilles, grises. .Es produeixen alguns canvis ortogràfics: -ca à -ques: boca-boques -ga à -gues: amiga-amigues -ça à -ces: adreça-adreces -ja à -gües: llengua-llengües -gua à -qües: obliqua-obliqües	.Els noms femenins que acaben amb –E: Base, calvicie, catástrofe, classe, efígie, espècie, fase, febre, flaire, frase, hecatombe, higiene, imatge, llebre, mare, piràmide, sèrie, torre…
.Els noms i els adjectius masculinis que acaben en vocal neutra s’escriuen amb –E: Cotxe negre / cotxes negres.	.Els noms masculins que acaben en: -arca: monarca -cida: suicida -ista: pianista -ma: drama -ta: hipócrita .Paraules com: Dia, papa, nòmada…
.Si la penúltima lletra dels verbs és una vocal neutra, aquesta s’escriu amb –E: Passejàvem, cantaries…	No n’hi ha.
.Les formes verbals acabades en vocal neutra s’escriuen amb  -A: Passejava, cantava.	.Formes verbals acabades en –e: Corre, omple, obre, vine; i els infinitius de la 2ª conjugació: perdre, viure...

VOCAL NEUTRA ENMIG D’UN MOT	EXCEPCIONS
.Els mots derivats s’escriuen igual que els primitius. Ex: Casa-caseta Neta-neteta Pes-pesar Pas-passar	.Els verbs néixer, treure, jeure s’escriuen amb -A- quan la primera síl·laba és àtona. Ex: Neixo, neixes, neix, naixem, naixeu, neixen.

.Les vocals O I U en posició àtona

Quan ens trobem la lletra O en una síl·laba àtona hem de pronunciar-la com una U. Ara bé, d’altres vegades caldrà escriure una O (sopar) i unes altres una U (butxaca). En canvi, si és tònica, serà oberta o tancada (dona). Aquest fenomen, com succeïa amb la vocal neutra, no és general en tot el domini lingüístic català.

ORIENTACIONS PER ESCRIURE O/U
O/U ÀTONES A FINAL DE MOT	EXCEPCIONS
.Els noms i els adjectius masculins acabats en O o U àtona s’escriuen amb –O. Ex: pinso, flonjo.	.No n’hi ha.
.El plural dels noms i dels adjectius masculins que acaben en –O o –U àtones s’escriu amb –OS. Ex: carros.	.Els mots invariables (-US) com: Focus, globus, tipus, cactus, tifus, eucaliptus, lapsus, fetus…
.En català central la 1a persona del present d’indicatiu acaba en –O. Ex: cuino.	.No n’hi ha.
.Un seguit de mots masculins que acaben en diftong decreixent –AU, -EU, -IU, -OU. Ex: correu, cacau, estiu, europeu, trofeo, trineu, enrenou.	.No n’hi ha.
.Alguns mots acaben en –U. Ex: ambigú, continu, individu, ingenu, perpetu, tribu, ritu, vidu…	.No n’hi ha.

O/U ÀTONES ENMIG D’UN MOT	EXCEPCIONS
.Escriurem O o U segons com s’escriu la síl·laba tònica de la mateixa família. Ex: Pont à pontet; punt à puntet; Jugo à jugaré; dono à donaria	.Són excepcions els pseudoderivats. Ex: Calvicie, juvenil, curvatura…
.Els verbs cosir, collir, sortir, escopir, tossir s’escriuen amb O quan l’accent no recau en el lexema. Ex: collit, sortís…	.No n’hi ha.
.Els verbs poder i voler s’escriuen amb O quan l’accent no recau en el lexema. Ex: voldríem, podràs…	.Les formes del present de subjuntiu i de l’imperatiu dels verbs poder i voler s’escriuen amb U. Ex: vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin.

RECORDA L’ORTOGRAFIA DELS SEGÜENTS MOTS

Afaitar, arravatar-se, assassí, assemblea, avaluar, avantatge, avaria, avorrit, botifarra, brúixola, bufetada, cacau, capítol, cartolina, cònsol, davant, escurçó, efeminat, emparar, Empordà, enyorar, gent, Hongria, joventut, malenconia, meravella, monestir, muntanya, muntar, rancor, sanefa, treball, sofrir, sospir, subornar, sufocar, supèrbia, suportar, torró, trofeo, turmell, vernís…

!Regla per escriure’ls bé: .Quan en castellà porten una A en català una E. Ex: Evaluar (castellà) – avaluar (català) .Quan en castellà porten una E en català una A. Ex: Cartulina (castellà) – cartolina (català)

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3^r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

EXERCICIS:

1.      Per què és fonamental detectar les vocals neutres? Quina confusió provoquen?

2.      Assenyala la vocal neutra en els següents mots.

equivocada, carretera, imparable, assemblea, rebregat, maragdes.

3.      Classifica les vocals O i E segons siguin obertes i tancades d’acord amb la teva variant dialectal.

dolor, terra, reposa, valent, sonora, atmosfera, pròxima, moment, insconscient.

4.      Pensa i escriu el plural de:

plaça única, figa negra, platja lletja, corretja maca, llengua fantàstica.

5.      Emplena els buits amb la vocal adequada.

j_venització, b_squerol, b_cal, c_rvatura, esp_rtista, d_lcificar, m_cositat, tit_lar, enr_ssir, f_rner, c_nsular, p_mer, _b_nista, b_rnús, r_spl_ndir, _scullera, r_bí.

6.      Escriu una oració amb cada parella de mots.

acte / acte; lliura / lliure; taulada / teulada; ramat / remat; torre / torra; espècie / espècia.

7.      Resol l’enigma: quina dificultat ens aporten els pseudoderivats?

8.      Realitza un petit esquema amb allò essencial que cal recordar d’aquesta fitxa.

9.      Endevinalles: pensa el mot vinculat a aquesta fitxa per a cada definició.

.Persona que treballa el banús i altres fustes de textura fina per tal de fer-ne mobles.

.Peça d’abric llarga amb mànigues, que pot portar caputxa, i amb un cinturó, que es posa especialment abans i després del bany a casa.

.Obra feta amb pedres grosses o blocs tirats a l’aigua per formar un dic contra les onades.

.Persona que representa un país a l’estranger.

10.  Autoavalua’t: reflexiona sobre quines dificultats t’han sorgit durant el treball en aquesta fitxa. Què has fet per resoldre-les?