Club de lectura: "Premonicions", d'Emili Bayo, sessió 4. Al mig de la trama. Adreçat a tothom

 

 

Entrem de ple en la novel·la. Ho farem mitjançant unes preguntes que t’ajudaran a entrar en una mica més de detalls. Cal que et fixis bé per entendre la novel·la.

Respon a les preguntes següents:

.Comenta breument com arriba la caixa misteriosa a en Jan en un dia assenyalat i què hi troba al seu interior.

.Quin vincle hi ha entre en Jan i la Marta?

.Per què penses que l’obra s’intitula “Premonicions”? Hi ha alguna relació amb la historia de la familia d’en Jan? Argumenta-ho.

.L’obra té paral·lelismes amb el seu principi? Comenta-ho.

.De què tracta realment la novel·la? Explana-ho en dues línies.

La sessió 5 i final t'espera...

https://llengilitcat.blogspot.com/2021/05/club-de-lectura-sessio-5-arribem-al.html

 

[Material consultat: “Ficha para el/la professor/a. Premoniciones. Emili Bayo”, per Carina Llobera]

(Imatge extreta de: Vikipèdia)

Repàs d'ortografia: La essa sorda i la essa sonora. Les oclusives P/B, T/D, C/G. Adreçat a tothom

.LA ESSA SORDA I LA ESSA SONORA

La essa sorda i la essa sonora no porten cap mena de confusió si es pronuncien correctament, tanmateix, a l’hora d’escriure-les cal tenir presents les normes ortogràfiques següents:

Essa sorda: s/ss/c/ç	Essa sonora: s/z
.A principi de mot: s-: sal, sabia… c-: ceba, cinema…	.A principi de mot: z-: zero, zona…
.Entre vocals: -ss-: passar, mossos… -c-: nació, paciència… -ç-: traça, raça…	.Entre vocals: -s-: cervesa, cosa…   Excepcions: algunes paraules cultes com: amazona, trapezi, topazi, ozó, espermatozou, nazisme, bizantí, esquizofrènia…
.Entre vocal i consonant o a l’inrevés: -s-: pensar, pansa… -c-: enciam, dolces… -ç-: cançó, llança…   Excepcions: Qualssevol (plural de qualsevol)	.Després de consonant: -z-: esmorzar, donzella…       Excepcions: Els compostos de fons-, dins-, trans-: enfonsar, endinsar, trànsit…
.A final de mot: -s-: després, pas… -ç: lluç, feliç…
-S’han de pronunciar sords: -Els mots femenins acabats en –essa, com: metgessa, abadessa… -Els compostos de: .gressor, -gressió: agressor, agressió… .missor, -missió: emissor, emissió… .pressor, -pressió: repressor, repressió… -Mots com: Discussió, dissoldre, etcètera, excessiu, messies, premissa… -Cal pronunciar sonors: Mots com: anestèsia, asil, Àsia, casino, crisi, fase, frase, gasa, medusa, musa, musulmà, paisatge, presumpte, obesitat, Susanna, tesi… Recorda: S’escriuen amb ç els sufixos –ança i –ença, com: esperança, temença…

 

.LES OCLUSIVES P/B, T/D, C/G

A fi de mot	Enmig d’un mot
-P, B, C : darrere de vocal tònica: cap, pot, duc…     Excepcions:   Club, esnob, tub, adob, fred, David, Madrid, quid, fluid, sud, mag, zig-zag, tuareg, buldog, demagog, pedagog, Hug i els mots femenins acabats en –etud, -itud (quietud, solitud…)   -Darrere de vocal àtona o consonant, s’escriu la mateixa lletra que la dels derivats: Llamp (llampec), verb (verbal), sort (sortejar), sord (sorda), arc (arcada), llarg (llargada), espàrrec (esparreguera), préssec (presseguer), fàstic (fastigós).	B: en les síl·labes ab-, ob-, sub-: absent, obscur, subjecte.     Excepcions:   Apte, optar, òptic, òptim…   P: en la síl·laba cap-: capgirar.   Excepcions:   Cabdal, cabdell, cabdill.   D: en la síl·laba ad-: adquirir.   Excepcions:   Atles, atleta, atzar.   G: davant de d, g, m, n:   Amígdala, suggerir, fragment, cognom.     Excepcions:   Anècdota, acne, pícnic, aràcnid, tècnic.   C: en tots els altres casos: accelerar, factura, sacsó (plec), èczema.
Recorda: el gerundi acaba en –nt: cantant, sabent, dormint.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3^r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

[Algunes activitats han estat extretes del llibre de Teide]

(Imatge extreta: Think Big Empresas)

 

EXERCICIS:

1. Diferencia els següents mots i col·loca’ls en una columna o bé una altra en funció de si la essa és sorda o sonora.

setze, sabata, drecera, casa, cel, calçat, mesura, alzina, ase, interessar, entusiasme, Àsia, Cèsar, cabeça, dissoldre, hipòtesi, anàlisi, consonant, anestèsia, signe, cent, trossos, adreça, misèria, missa, asil, metgessa, posar.

2. Pensa i escriu el plural dels mots següents:

pis:                                                                  arròs:

ús:                                                                   interès:

tros:                                                                gros:

mes:                                                                ros:

cas:                                                                 gas:

traç:                                                                nas:

anís:                                                                rus:

llaç:

3. Escriu el femení dels següents mots:

comte:                                                                    príncep:

metge:                                                                    alcalde:

jutge:                                                                      poeta:

baró:                                                                       marquès:

4. Posa S, SS, C, o Z als espais en blanc:

emi__or, enfon__ar, trape__i, discu__ió, me__ies, mo__os, po__ar, pa__ar, pre__umpte, a__umpte, cerve__a, esperan__a, medu__a, can__ó, ra__a, __ero, bi__antí.

5. Escriu el nom de sis països, tres amb un essa i tres amb doble essa.

6. Emplena els espais buit amb p/b, t/d, c/g.

profun__, a__sència, clu__, àci__, fan__, espàrre__, estúpi__, retar__, ver__, càsti__, quietu__, glo__, nebo__, pare__, pessi__.

7. Posa a l’acabament del mot –nt, -nd o –n.

enfro__, gega__, gra__, rente__, polígo__, fecu__, ba__, viole__, espera__, espere__, pinta__, gorma__.

8. Escriu un derivat dels mots següents acabats en –ut o –ud.

sol·lícit:                                                     saber:

ràbia:                                                         sol:

ple:                                                            lent:

exacte:                                                       geni:

pèl:

9. Digues si són certes o falses les següents afirmacions:

-Fàstig s’escriu amb ge final.

-Suggerir porta doble ge.

-Càrrec acaba amb ce.

-Disoldre només porta una essa.

10. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats de la present fitxa. Quines dificultats t’han sortit i per què?

 

 

 

 

 

 

 

 

Un cavaller templer va arribar a Montblanc... adreçat a tothom

 

Sant Jordi és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc. Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels ramats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Les gents van pensar a donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estralls a tort i a dret. Van assajar el sistema i van donar bon resultat; el cas difícil fou trovar qui se sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel mostre ferotge, i tot el veïnat va concloure fer cada dia un sorteig de tots els veïns de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així va fer-se durant molt temps, i la fera se’n devia sentir satisfeta, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fet abans.

I heus aquí que un dia va voler la sort que fos la filla del rei la destinada a ésser pa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra i feia molt dol d’haver-la de donar a la fera. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable i, amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al catau de la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i alacaigut, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.

Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici las princesa, com també la ciutat de Montblanc, del flagell que li representava el veïnatge d’aquell monstre.

I en aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d’una llançada la va malferir. El cavaller, que era sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i el monstre seguí tot mansoi i estemordit. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles, ja esperava amb els braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d’anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella i amb ella la ciutat de Montblanc, i així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví; per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.

Joan Amades                     

 N.B. Per a saber-ne una mica més...

https://historiavibrant.cat/qui-va-ser-realment-sant-jordi/

(Imatge extreta de: Art de la terra)

 

EXERCICIS:

1. Si ho desitges et proposo el repte de modernitzar aquesta llegenda com si succeís avui dia. T’hi atreveixes???

2. Joan Amades va ésser un autor caracteritzat per la recerca dins del folklore català. Realitza una petita presentació sobre la vida i obra destacant únicament vuit aspectes.

3. Realitza un dibuix que s’emmarqui dins de la llegenda de Sant Jordi i adjunta’l aquí mitjançant un enllaç.

4. Crea un microrelat en motiu de la diada de les roses i dels llibres.

5. Fòrum 1: trobes la història de la llegenda de Sant Jordi un pèl sexista? Per què sempre el cavaller ha de salvar a la princesa i no a l’inrevés? O per què sempre el drac ha de ser el malvat i haver de morir? Què modificaries d’aquesta història tradicional?

6. Fòrum 2: explica’ns com celebres el dia de Sant Jordi!!

Fotografia literària i WhatsApp literari per Sant Jordi! Adreçat a tothom

Aquest Sant Jordi i per tal de crear una mica d’ambient literari, et convidem a realitzar dues propostes innovadores: la primera és una fotografia literària. Així com també la de crear un WhatsApp literari on durant un minut cadascú que ho desitgi pugui llegir un fragment d’un conte, novel·la o una poesia, i posteriorment, esmentar-ne la seva referència.

Esperem que hi participis!!!

 

(Crèdit fotogràfic: Josep Maria Corretger)

 

EXERCICIS:

1. Realitza la teva fotografia literària i adjunta-la aquí sota mitjançant un enllaç.

2. Escull un fragment d’un llibre que t’agradi, llegeix-lo en veu alta, enregistra’l i comparteix-lo aquí per tal que el puguem escoltar.

https://www.youtube.com/watch?v=wBiGkGj8u_Q&t=17s

https://www.youtube.com/watch?v=C6pH10P9dOg&t=22s

3. Proposa una activitat original i amb vincle artístic per a realitzar a l’aula per Sant Jordi.

Poema futbolístic de Josep Carner. Adreçat a tothom

 

L’anomenat “Príncep dels poetes”, Josep Carner va escriure el 4 de juliol del 1914 al diari “La Veu” on poema dedicat a un partit de futbol, sobre la final entre el Barcelona i l’Espanyol. Aquesta acció és força inusual en un poeta, que dediqui un poema a un futbolista o bé a un partit de futbol, tot i que Rafael Albertí, uns anys més tard, també ho va fer a “Oda a Platko” (1957). Per si algú en té curiositat, podeu trobar més poemes en clau blaugrana a:

https://www.ciberpenya.org/fc-barcelona/himnes-cants-i-poemes.html

 

Però anem a veure, el no menys magnífic poema que va escriure el gran Josep Carner (1884-1970) sobre aquella aferrissada lluita que hi va haver al camp, i que recorda molts partits mítics que tot afeccionat guarda en ment, a més ara, que el Barça sembla començar a sortir del final del túnel després de dos llargs anys, és un bon moment per a gaudir d’aquest poema brillant.

Carner va destacar per dominar esplèndidament la llengua catalana, per tant, para molta atenció en cada mot que empra.

 

 

Al F.B.C. Barcelona, davant la lluita per la copa de Catalunya

 

O forta minyonia! El gran instant s'acuita.

Bategaran en el redol,

a la primera coça del començar la lluita,

dones gentils a vostre volt.

O bells cama-nuosos! sigueu, d'aquí una estona,

reis altra volta del futbol:

que us llevi patacades el nom de Barcelona

i us doni goal darrera goal!

Si l'escomesa vostra els enemics allunya,

després -o amics, el cor ho vol!-

beureu dintre la copa de nostra Catalunya,

tots quilotats de glòria i sol!

 

(Josep Carner)

[Poema extret del diari ARA, 29 de maig del 2013]

 

[Imatge extreta de: Real Acadèmia de la Història, diari ARA / EFE]

 

EXERCICIS:

1. Llegeix el present poema de Josep Carner i comenta’l breument. De què ens parla l’autor al llarg del poema?

2. Explica el significat de tres paraules assenyalades en color lila.

3. Fixa’t que en català la forma correcta és futbol i no fútbol. Un error molt comú entre els parlants de llengua catalana, atès que, empren sempre la forma castellana fútbol. A través de les normes d’accentuació, raona el perquè d’una pronúncia en català i no com es fa en castellà.

4. Fòrum: opina sobre les sensacions que has tingut amb la lectura d’aquest poema sobre en Josep Carner. T’ha agradat? T’ha sorprès que escrivís un poema sobre un partit de futbol? Per què?

5. Repte: et posem a prova, intenta escriure un poema sobre un fet esportiu que et fascini. T’hi atreveixes? Adjunta’l aquí.

6. Joan Manuel Serrat o Els Amics de les Arts van escriure cançons dedicades al Barça. De fet, una cançó no deixa de ser un poema. Cerca una d’aquestes cançons i comenta-la.

 

 

 

Estratègies per a crear un microrelat. Adreçat a tothom

Es coneix com a microrelat, nanorelat o microconte a la narració que abasta 750 caràcters amb espais, unes deu línies. Porta les característiques del conte: fet real o fictici, amb fantasia, enginy, fins a l’extrem. La història narrada diu poc, emperò, condensa intensitat molt.

En veiem les principals característiques:

-El títol pot estar al final del microconte o es pot emprar per a distraure. No donar pistes de la trama al títol. És fonamental escollir-ne un d’adient.

-L’objectiu del microrelat és impactar, sorprendre, emocionar… escollir que es pretén.

-Cercar una idea poderosa per a explanar la història en una única escena o bé, diverses encadenades.

-Evitar descriure personatges, el lector/a se’ls ha d’imaginar. Es poden emprar referents coneguts per tal de no explicar un personatge i alentir el text.

-Estructura: inici-conflicte-transformació.

-Ha de narrar una història completa i no inacabada.

-Pot tenir diferents tipus d’estructura: circular, tancada, oberta…

-Ha de tenir un impacte, un esclat. S’aconsegueix amb frases curtes que donen rapidesa i emoció al relat.

-No hi poden aparèixer adverbis.

-Ha de contenir una captatio benevolentiae a l’inici per atrapar el/la lector/a.

-Ha de ser precís.

-El text ha de ser intens, breu i amb sentit.

-Cal eliminar els elements sobrants, que no aporten res al relat.

-No es pot explicar tot. Únicament la informació necessària. El lector ha d’imaginar la resta. S’anomena el·lipsi.

-Cal que hi hagi un conflicte narratiu: el personatge ha d’enfrontar-se a una situació que trastoca el seu món.

-El personatge es transforma, evoluciona al llarg de la narració. Canvia la seva visió del món.

-Al final cercar la sorpresa.

-Mai finalitzar el microrelat amb un somni, denota que no sabies com acabar-lo.

.IDEES:

Pots crear un microrelat a partir d’una imatge, a partir d’un personatge, una acció i un escenari. També amb paraules escollides a l’atzar o de títols de llibres, o sobre un personatge que coneixem.

Amb tot el que hem vist, és evident que no serà senzill escriure un microrelat, molt de moda en els nostres dies, a més, primer de tot cal trobar una bona idea.

 

N.B. Al següent enllaç en teniu alguns exemples:

https://petiteshistories.wordpress.com/category/microrelats/

(Imatge extreta de: Biblioteca Marc de Vilalba)

 

EXERCICIS:

1. Defineix amb les teves paraules què és un microrelat, nanorelat o microconte.

2. Esmenta cinc elements a tenir en compte per a escriure’n un.

3. Escriu un microrelat de tres línies de temàtica lliure.

4. Fòrum: què et semblen els microrelats? Els trobes complicats d’escriure? Per què? T’atreviries a participar en un concurs de microrelats? Per què?

 

 

Club de lectura: sessió 3. Entrem en la novel·la. Adreçat a tothom

SESSIÓ 3: 

Entrem de ple en la novel·la. Ho farem mitjançant unes preguntes que t’ajudaran a entrar en una mica més de detalls. Cal que et fixis bé per entendre la novel·la.

 

Respon a les següents preguntes:

1. Realitza una petita descripció d’en Jan. Si no tens idees… pots descriure’l amb cinc adjectius.

2. Què rep en Jan d’un individu que amaga misteri?

3. Què va succeir-li al pare d’en Jan? Per què?

4. Quin és el primer somni premonitori que va partir en Jan i que decideix compartir amb la seva amiga Marta?

5. Qui viu a la casa Petrel? Realitza un dibuix d’acord amb la descripció que es relata en la novel·la.

 

 (Imatge extreta de: Vikipèdia)