"Compte! Notícies falses", adreçat a tothom

Les fake news estan pertot arreu: són notícies falses, rumors o informacions que no s’han confirmat, però que recorren Internet a la velocitat de la llum.

L’últim gran fitxatge (fals) d’un equip de futbol, un lleó que s’ha menjat un turista de safari, xafarderies sobre estrelles del cinema i la televisió, imatges d’uns disturbis que en realitat van passar fa anys... Hi ha diferents tipus de fake news, però totes tenen un element comú: de seguida es converteixen en notícies virals malgrat que no són reals.

Les fake news ens criden l’atenció perquè les protagonitzen institucions o personatges públics que han fet o dit alguna cosa controvertida o perquè expliquen fets sorprenents. Solen ser notícies polèmiques, que provoquen la indignació de la societat en general. Difondre notícies falses pot tenir conseqüències molt greus, des de difamar una persona i destruir la seva reputació, fins a influir en l’opinió pública o provocar alarma social. Per això és important llegir la informació amb una mirada crítica, sabent que no tot el que es publica a Internet és real.

La informació és una arma molt poderosa en política, per exemple. Els rumors i les notícies falses s’elaboren per perjudicar la resta de partits o moviments ideològics. Alguns candidats no dubten a utilitzar informacions falses per atacar els seus oponents. Durant les eleccions dels Estats Units del 2016, la campanya de Donald Trump va posar la postveritat, els fets alternatius i les fake news al centre del debat.

En altres casos, algunes persones s’inventen sobre actes violents o disturbis simplement per divertir-se mentre provoquen el pànic. Sovint, les autoritats públiques i els governs han de desmentir aquestes informacions... tot i que, en aquell moment, ja hagin arribat a molta gent. Les notícies falses no afecten només els ciutadans: hi ha molts mitjans de comunicació i periodistes que s’han cregut les que corrien per Internet.

Alguns consells per detectar si una notícia és falsa

Combatre les fake news és senzill: només cal utilitzar el sentit comú. Hi ha una sèrie de comprovacions que pots fer fàcilment i que et permetran confirmar la veracitat d’una informació:

.En quina data s’ha publicat?

.Es publica en un mitjà de renom?

.Apareix el nom de l’autor o autora?

.És un article recent?

.Hi ha altres mitjans que publiquin la notícia?

.Hi ha faltes d’ortografia o errors en el text?

.Utilitza un llenguatge neutre (sense adjectius que valorin la informació)?

.Comprova l’URL! Algunes pàgines de fake news copien l’estil d’altres diaris o mitjans digitals més coneguts.

En general, tenir una actitud crítica és suficient per detectar moltes fake news. I per potenciar aquest esperit crític és important estar informat. Si no ens fiem d’un article, val més que no el compartim. Ara que podem enviar un missatge a milers de persones en un instant, evitar la difusió de mentides també és responsabilitat nostra.

Per a què serveixen les fake news?

.El negoci de les fake news

Gràcies a la seva capacitat de difusió i al fet que poden acumular milers de visites en pocs minuts, moltes empreses veuen un negoci en les notícies falses.

En aquests casos, una pàgina web o el perfil d’una xarxa social comença a publicar notícies falses prou polèmiques per cridar l’atenció dels internautes i fer-se virals. Cada nova visita suposa més ingressos en publicitat.

.Fake news en campanya

Hi ha persones que difonen mentides per afavorir un candidat o partit polític. Aquesta pràctica ha esdevingut habitual durant les campanyes electorals, sobretot per part de moviments populistes i d’extrema dreta, que fan servir les xarxes socials i la desinformació per impulsar les seves idees.

.Manipular l’opinió pública

Igual que els partits polítics, també hi ha institucions, empreses i organitzacions que utilitzen informacions falses per promoure els seus interessos. Per exemple, poden fer-nos creure que un producte és més sa sense que n’hi hagi evidència científica o poden fer servir dades inventades per donar suport a certes mesures i polítiques socials o econòmiques.

.Contingut humorístic

Algunes fake news es creen amb una intenció còmica, per fer paròdia d’una situació o d’un fet real. En aquests casos, és bastant evident que les notícies són falses, encara que pretenen semblar reals.

L’objectiu principal és fer riure, per això aquest tipus de mitjans o publicacions solen especificar en algun lloc de la seva pàgina web que es tracta de contingut humorístic.

El periodisme de la generació Z

La Generació Z fa referència a aquelles persones nascudes entre mitjans de la dècada del 1990 i l’actualitat. Són joves que han nascut en l’era digital i estan acostumats a informar-se a través d’Internet i les xarxes socials.

Ara bé, cal tenir en compte que part de la informació que es troba a Internet és incompleta o poc rigorosa i que Internet és el mitjà ideal per difondre notícies falses i desinformació. A l’univers d’Internet, les notícies es comenten i es comparteixen per part de milions d’usuaris. Però cal estar a tens: que una notícia es comparteixi moltes vegades no fa que sigui més certa!

Alba Fernández Candial, El quinze de Público, 20 de febrer del 2020 (text adaptat)

(Imatge extreta de: Naftic.com)

EXERCICIS:

1. Explica què és una fake news?

2. Quines són les fake news més habituals?

3. Per què ens atrauen les fake news?

4. Què pot provocar una fake news?

5. Per què es diu que la informació té molt poder en política?

6. Amb quin inconvenient es troben les autoritats davant de les fake news?

7. Com es pot detectar una notícia falsa? Esmenta’n tres d’importants.

8. Què és contrastar la informació? És fonamental per tal d’evitar notícies falses? Per què?

9. Quin és l’objectiu de difondre una notícia falsa?

10. Qui forma part de la generació Z? Quin vincle tenen amb les notícies falses?

11. Explica el significat de:

Viral:                                                                              difamar:

Reputació:                                                                      postveritat:

12. Fòrum 1: les notícies falses tenen a veure amb el sensacionalisme? Per què?

13. Fòrum 2: el dia dels Sants innocents té a veure amb les notícies falses? Per què? Veus el telenotícies aquell dia? Raona la teva resposta.

14. Cerca a Internet una notícia falsa i comenta-la. Com vas descobrir que no era real?

15. Digues si són certes o falses les següents afirmacions:

A) Quan una notícia es comparteix moltes vegades significa que és verídica.

B) Si la notícia no apareix en un mitjà de renom és possible que sigui falsa.

C) Les notícies falses generen grans quantitats econòmiques en publicitat.

D) Les notícies falses pretenen manipular l’opinió pública.

E) Hi ha notícies falses vinculades a l’humor.

"Nadala", de Miquel Martí i Pol. Adreçat a tothom

NADALA

Hem bastit el pessebre en un angle

del menjador, sobre una taula vella,

el pessebre mateix de cada any

amb la mula i el bou i l’Infant

i els tres Reis i l’estrella.

Hem obert innombrables camins,

tots d’adreça a la cova,

amb corrues de vells pelegrins

-tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova.

 

I en la nit del misteri hem cantat

les antigues cançons

de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.

 

I oferíem la nit amb els ulls i les mans.

I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans

de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella. 

Miquel Martí i Pol

 

Bon Nadal a tothom i moltes gràcies per consultar el blog!! Seguim!!

 

[Crèdit fotogràfic: Josep Maria Corretger. Arbre de ganxet d'Alcarràs]

Conte en valors: "La natura de l'infern". Adreçat a tothom

Un grup de persones moriren al mateix temps en una catàstrofe i se sorprengueren en trobar-se en un món molt semblant a aquest. Tenien a la seva disposició tot tipus d’entreteniments i totes les facilitats possibles, tot i que se sorprengueren en descobrir que estaven a l’infern.

Aquells que desitjaven vides excitants les tingueren. La gent que anhelava diners, l’obtenia. S’abastaven ambicions de tota mena. Hi havia molts dimonis servint, que ajudaven a tots a fer allò que volien. Però arribà un dia en el qual algunes d’aquestes persones es dirigiren al dimoni principal i li explanaren:

-“Portem una vida meravellosa: festes, riqueses, plaers... tanmateix, sembla com si ens estiguéssim desgastant. Estem perdent l’interès per les coses que abans ens semblaven entusiasmadores, ens hem tornat una mica poc atractius uns i altres i, a poc a poc, anem perdent les pertinences que ens arriben tan fàcilment”.

-Així és -els glossà el diable- A què és infernal?

Aquesta història ens permet reflexionar sobre les riqueses materials i que, sovint, acaben essent una dolorosa càrrega perquè la felicitat que ens aporten és transitòria i superficial.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Timetoast]

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat de les paraules en color lila.

3. Pensa i escriu un sinònim de:

Anhelava:                                                        pertinences:

Abastaven:                                                       explanaren:

Catàstrofe:

4. Medita i aporta un altre títol possible per a aquest conte.

5. Redacta un conte on el dimoni faci de les seves.

6. En la nostra llengua podem trobar abundants frases fetes del diable, fins i tot, és diu que era català. Aporta’n quatre i explica el significat de cadascuna.

7. Comenta la present afirmació que apareix al conte:

-“Portem una vida meravellosa: festes, riqueses, plaers... tanmateix, sembla com si ens estiguéssim desgastant. Estem perdent l’interès per les coses que abans ens semblaven entusiasmadores, ens hem tornat una mica poc atractius uns i altres i, a poc a poc, anem perdent les pertinences que ens arriben tan fàcilment”.

8. A què fa referència la frase del conte:  “A què és infernal?” i qui la diu?

9. Descriu com t’imagines l’infern que apareix al conte.

10. Fòrum: penses que hi ha gent que es dedica a acumular coses materials? Per què? Poden tenir alguna mancança personal? Quin creus que és el seu propòsit?

Vocabulari visual (49): Urgències. Adreçat a l'Aula d'Acollida

En aquesta fitxa aprendrem com es diuen alguns dels serveis públics que treballen de cara a la societat en situacions d’emergència. Són persones que arrisquen la vida per nosaltres i de vegades, no ho valorem el suficient.

[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-la]

[Imatges extretes de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”]

EXERCICIS:

1. Observa la imatge durant trenta segons i intenta recordar de memòria tots els serveis que hi apareixen. Posteriorment, anota’ls en un paper.

2. Esbrina de quin servei d’urgències estem parlant...

A) S’encarreguen d’apagar un incendi:

B) Cos de seguretat de l’Estat espanyol amb petites tasques a Catalunya:

C) Cos que vetlla per la seguretat i l’ordre:

D) Policia que s’encarrega per la seguretat a la carretera:

3. Esbrina quina és l’emergència:

A) Hi ha un cotxe estimbat fora de la carretera:

B) Un home s’emporta la cartera d’un individu:

C) L’aigua ocupa tot el carrer i sembla un canal:

D) Surt fum de l’habitació i es veuen flames:

4. Amplia la present fitxa amb més vocabulari relatiu a les urgències.

5. Cerca dues frases fetes que tinguin a veure amb urgències.

6. Realitza la següent sopa de lletres.

[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-la]

Frases d'ús corrent. Adreçat a l'Aula d'Acollida

Us compartim unes frases d’ús freqüent que són molt útils en les converses, sobretot quan estàs aprenent una llengua. És bo que tingueu present aquesta llista, perquè us ajudarà a comunicar-vos.

.Salutacions:

Bon dia: pel de matí.

Bona tarda: per la tarda.

Bona nit: per la nit.

Com estàs? Com esteu?

Molt bé, gràcies.

.Per demanar atenció o per disculpar-se:

Perdoneu-me...

Disculpi...

Em podria dir...

.Per a respondre ràpid:

Sí / No.

.Per agrair:

Moltes gràcies.

Mercès.

Agraït.

.Comiat:

Fins aviat.

Fins demà.

Fins més tard.

Fins una altra.

A reveure.

Que vagi bé.

.Per preguntar l’hora:

Quina hora és, si us plau?

Perdoni, em podria dir l’hora?

Són les...

.Per preguntar coses relatives als diners:

On puc canviar de moneda, si us plau?

Feu-me el favor de canviar-me... en euros.

.Per preguntar sobre direccions o ubicacions?

On hi ha una cabina telefònica o locutori, si us plau?

On es la central de telèfons, si us plau?

Perdoni, el carrer X, és molt lluny?

No, senyor: és el tercer carrer a l’esquerra.

Seguiu aquest mateix carrer.

És lluny, és a prop. Agafeu el primer, el segon, el tercer carrer a la dreta.

És a prop de l’Hotel...?

Podeu indicar-me on és el Consolat de...?

On és l’hospital més pròxim, si us plau?

Per anar a Correus, si us plau?

On és la comissaria de policia més pròxima, si us plau?

.Per interpel·lar sobre cartes i similars:

Quant val el franqueig d’una carta per a...?

Desitjo una comunicació amb el número X de...

.Per preguntar sobre un producte o demanar quelcom:

Teniu X? A quant són? A... el quilo. Doncs, poseu-me’n dos quilos, si us plau.

Cambrer, porteu-me un refresc, si us plau.

Porteu-me un te sol, un te amb llet, si us plau.

Cambrer, porteu-me la carta, si us plau.

Cambrer, serviu-me el menú, si us plau.

De primer menjarem entremesos.

De segon menjarem llenguado.

Voldríem les postres si us plau.

Què volen beure els senyors?

Cambrer, el compte, si us plau.

Vi blanc, vi negre, cava.

Què us dec?

.Per desitjar un bon trajecte:

Bon viatge.

[Imatge extreta de: PsicoActiva.com]

[Material consultat: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”]

EXERCICIS:

1. Quina frase empraries per...

A) Demanar atenció:

B) Salutació de cortesia per la tarda:

C) Acomiadar-se:

D) Preguntar sobre una direcció:

E) Desitjar un bon trajecte:

F) Per preguntar sobre el preu d’un objecte:

2. Aporta d’altres frases o expressions útils que siguin facilitadores en una conversa.

3. Realitza una petit text dialògic on hi apareguin expressions d’aquesta fitxa.

4. Inventa una conversa per a la següent situació:

.T’adreces a un quiosc de carrer per a adquirir un diari o revista.

5. Escriu una frase per a la següent situació:

T’adreces a una persona major d’edat que trobes pel carrer per a preguntar-li quelcom. Ell et contesta. Tu li respons.

Estratègies per a la comprensió lectora. Adreçat a tothom

Veiem vuit estratègies de comprensió lectora fonamentals i que t’ajuden a millorar en la lectura d’un text.

.Fer hipòtesis (predir):

El lector anticipa el text que llegirà. Crea expectatives sobre el que passarà i el text. S’anticipa al que s’esdevindrà en el text, fins i tot, basant-se amb coneixements previs.

.Inferir o llegir entre línies:

Provoca en el lector que empri la seva experiència, coneixements previs i se centra en les paraules clau que apareixen al text, i donen informació destacada per interpretar allò que l’autor pretén comunicar i que no està explicitat al text.

.Fer-se preguntes:

Saber trobar les respostes a les preguntes que es fan. Si estan implícites o no al text. Si cal una opinió o coneixement previ.

.Fer connexions:

Potencia el comportament reflexiu. Estableix un record mitjançant el text, un enllaç, amb una experiència personal, una lectura prèvia, els coneixements que tenim.

.Visualitzar:

En veure el text estableix relacions amb la seva experiència personal, d’altres textos, o bé, amb el coneixement del món. Mitjançant aquesta estratègia ha de reconèixer els referents culturals, les expressions, el lèxic, els sentits figurats, les metàfores que es trobin al text.

.Reparar la comprensió:

Quan no s’entén un fragment, el lector se’l salta. Llavors, cal retrocedir i reparar la comprensió, és a dir, rellegir, revisar la paraula on es perd el coneixement, reduir la velocitat de lectura, pensar en la lectura que s’està llegint (de què va?), fer preguntes, establir connexions.

.Resumir:

Cal entendre el text, discernir allò que és fonamental del que és secundari. També ajuda a organitzar el text quan el sintetitzaràs. Permet comprovar si has entès o no el text.

.Reorganitzar la informació:

Costa organitzar les dades obtingudes amb la lectura. Pot no saber-se explicar el text que s’ha llegit, tot i entendre el vocabulari i no saber establir relacions entre fragments.

[Imatge extreta de: NeuronUp]

[Font: XTEC]

EXERCICIS:

1. Escull una estratègia de comprensió lectora d’aquesta fitxa i explana-la amb les teves paraules.

2. Cerca una altra estratègia de comprensió lectora que no aparegui aquí i explica-la.

3. Fòrum: quines estratègies de comprensió lectora empres? Et resulten eficaces? Per què?

El so dels animals. Adreçat a l'ESO

 

[Quadre de: Brueghel el Jove, Entrada a l’Arc de Noé (1630)]

Moltes vegades escoltem el so d’un animal i no el sabem anomenar. Com fa la granota? Com fa el gat? Com fa el porc? Doncs, aquí podreu veure en una fitxa resum el so que emet cadascú per tal d’emprar-lo correctament.

[Clica a sobre de les imatges per a ampliar-les]

[Imatges extretes de: Parla catalana]

EXERCICIS:

1. Explica què és un…

Borinot:

Cigala:

2. Esmenta com fa el so que emeten els següents animals i com s’anomena:

ANIMALS	SO	NOM DEL SO (EL VERB)
Cavall
Colom
Granota
Gat
Grill
Serp
Rata

 

3. Pensa i aporta com es diu l’animal que emet els següents sons:

Roc-roc:

Ric-ric:

Nyic-nyic:

Piu-piu:

Mec-mec:

Marramau:

Hihihihiiiii:

4. Escriu un petit conte on apareguin sons d’animals.

5. Cerca cinc frases fetes on hi hagi algun animal i explica el seu significat.

6. Inventa una activitat per a treballar el so dels animals.

7. Enregistra amb el mòbil el so de tres animals i penja’l aquí. No diguis quin és, així l’intentarem descubrir.

8. Què era l’Arca de Noé?

Conte en valors: "El lleó i la granota". Adreçat a tothom

 

Un lleó famolenc passejava un dia pel bosc cercant alguna presa rica per emportar-se a la seva gola.

Una granota que estava reposant sota una enorme fulla veié que aquest s’apropava. Per això, per a defendre’s, immediatament s’inflà tota orgullosa i començà a raucar amb totes les seves forces: “Croaaac, croaaac, croaac”.

El lleó, en escoltar aquell ensordidor soroll, donà un sobresalt reflectint cert temor en el seu rostre.

-“Quin animal serà capaç de cridar amb aquesta força?”, exclamà per a ell mateix.

Llavors, de sobte, la granota, envalentida creient que el lleó ferotge li tenia por, sortí donant petits saltets del seu amagatall cap a ell. I, evidentment, el rei de la selva, en veure que es tractava d’un simple batraci, li posà la pota al damunt i digué entre rialles:

-“Però, com se t’ocorreix desafiar-me? Tan petita i donant aquests crits…”. I dient això, se la cruspí d’una sola mossegada.

Aquesta fàbula d’Esop ens adverteix del perill de la vanitat, ja que pot anul·lar fàcilment el nostre sentit de la prudència, fent-nos creure coses que no som i fins i tot, posar-nos en seriosos problemes que poden acabar de la pitjor manera.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge de: Món de contes]

 

EXERCICIS:

1. Resumeix aquest conte en valors.

2. Explica el significat de les paraules de color blau.

3. Cerca un sinònim de les paraules de color blau.

4. Com espanta la granota al lleó?

5. Per què perd la por la granota? S’equivoca realment?

6. Com es diu el cant que fa la granota?

7. Busca el son que emeten cinc animals.

8. Subratlla la forma correcta de cada parella de mots:

Envalentonada / envalentida      reflexada / reflectiva      emportar-se / emportarse

Sobresalt / sobresal                  ferotje / ferotge             mosegada / mossegada

9. Presenta l’autor del present conte, Esop.

10. Què ens ensenya aquest conte?

11. Fòrum: la vanitat ens pot portar per mal camí? Per què?

12. Investiga i cerca un altre conte protagonitzat per una granota.