"Tirant lo Blanc. Episodis amorosos". Adreçat a 1r de Batxillerat A. Ens endinsem a l'edat mitjana

En aquesta present fitxa treballareu el "Tirant lo Blanc. Episodis amorosos" de Joanot Martorell. La idea és que després de llegir-los, resumir-los i exposar-los a l'aula, els enganxeu aquí per tal que es puguin repassar i consultar en cas de dubte i la resta de l'aula aprengui a valorar el treball que ha fet cadascú.

Cal tenir en compte que la classe de literatura no l'han de fer els professors, sinó que l'alumnat hi ha de participar activament.

El treball individualitzat o bé en grup dels capítols no exclou la lectura de la resta dels capítols. Ara bé, d'aquesta manera veure com la seva lectura i treball és molt més agradable.

Així doncs, espero fer-vos més propera la literatura catalana.

No patiu pels que copien, serà més senzill enganxar-los, tothom sap el que pot fer i el que no.

Sobretot, enganxeu els capítols de manera independent, per tant, cal fer dues entrades. Per enganxar-ne de nous, cal esperar que el professor respongui els anteriors dos capítols, per facilitar la lectura. Gràcies.

N.B. Sota on hi diu "comentaris" només hi pot escriure l'alumnat de 1r de Batxillerat A. Primer de tot, cal crear-se un compte de google. És obligatori després d'exposar el capítol a l'aula enganxar-lo a sota, atès que és el complement que arrodinarà la qualificació. Ah, sí, i compte l'ortografia.

.A la pàgina 2 i 3 apareixen els episodis que s'han de llegir i saber explicar de "Tirant lo Blanc".

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/cb4359b1-a6b8-4c83-bde1-bcb857087186/lectures_batx_2012_2016.pdf

(Imatge extreta de: grupelsisards.cat)

!!EXERCICIS:

1. Resumeix el capítol que t'ha tocat treballar personalment o bé per parelles i enganxa'l aquí. No t'oblidis d'escriure el número del capítol tant en números romans com cristians. Així com també el títol complet. Revisa l'ortografia i escriu el teu nom i cognoms, sense cap mena d'àlies i el curs i grup.

!!Recordar que la còpia del resum d'algun lloc suposarà l'eliminació completa de l'exercici.

2. Comenta algun aspecte que t'hagi cridat l'atenció de l'obra "Tirant lo Blanc. Episodis amorosos" o d'algun dels personatges i explica el perquè.

3. Inventa un exercici per treballar el "Tirant lo Blanc. Episodis amorosos".


4. Escriu el nom de les principals parts de l'armadura d'un cavaller i el lloc on s'ubiquen.

Els verbs irregulars (2). Irregularitats en la 2a conjugació. Adreçat a 4t d'ESO

En aquesta fitxa ens aturarem a les irregularitats que existeixen dins de la 2a conjugació.

1.      Canvis ortogràfics

-Els verbs “jeure”, “néixer” i “treure” s’escriuen amb A quan la vocal de l’arrel és àtona: 

jauràs, naixeria, traiem; i amb E quan és tònica: jeguin, neixin, tregui.

-Les formes “puc”, “vull” i el present de subjuntiu i l’imperatiu dels verbs “poder” i “voler” s’escriuen amb U: puguem, vulguem. La resta de temps verbals, en O: podré, voldria...

2.      Canvis en el lexema

Els verbs que vénen a continuació incorporen una C en la 1a persona del singular del present d’indicatiu i una G en el passat simple d’indicatiu, en el present i l’imperfet de subjuntiu, en algunes persones de l’imperatiu i de vegades al participi: resolc, resolguis, resolguessis, resolgueres.

.Tots els verbs acabats en –ndre, per exemple: aprendre, -ldre: resoldre, amb –ler: soler, excepte “voler”.

Ex:

Aprenc, aprengué, aprengui, aprengués; resolc, resolgué, resolgui, resolgués; solc, solgué, solgui, solgués.

.Tots els verbs que el tenen el lexema acabat en diftong:

Caure, creure, riure. Excepte: veure.

Ex:

Caic, caigué, caigui, caigués; crec, cregué, cregui, cregués; ric, rigué, rigui, rigués.

.Els verbs acabats en –èixer:

conèixer, aparèixer, comparèixer: conec, conegués...; aparec, aparegués...; comparec, comparegués...

.Altres verbs com: estar, dir, dur, tenir, venir, poder.

Ex:

Estic, estigué, estigui, estigués; dic, digué, digui, digués; duc, dugué, dugués; tinc, tingué, tingui, tingués; vinc, vingué, vingui, vingués; puc, pogué, pugui, pogués.

.El verb “viure” és l’únic on apareix el so de la [k], representat per una C.

Ex:

Visc, visqués...

3.      Observacions:

.No existeix cap infinitiu acabat en –guer (*volguer, ha de ser “voler”), ni cap gerundi acabat en –guent (*volguent, és “volent”)

.Són verbs de la 2a conjugació: abatre, combatre, concloure, excloure, confondre, emetre, interrompre, concebre, percebre, decebre... i no de la 3a:

*combatir, *concluir...

.Els verbs dir i dur són de la 2a conjugació.

.El verb coure té dos participis depenent del sentit: cuit (cuinar), cogut (picar).

.Els verbs cabre, caldre, ésser i valdre tenen dues formes en l’infinitiu:

Ex: caber, caler, saler i valer.

(Font: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: alteraula.com i mathsisfun.com)

!!EXERCICIS:

1.      Esmenta la forma correcta de les següents parelles de verbs:

Volent / volguent        voler / volguer         combatir / combatre        

concloure/ concluir     haré / fare                 valdre / valer

2.      Separa el lexema del morfema en les següents formes verbals:

Percebre, tingues, naixeria, estudiar, apassioni, hauria bellugat.

3.      Explica breument una irregularitat que es produeixi a la 2a conjugació i exemplifica-la.

4.      Inventa un exercici per treballar les irregularitats en verbs de la 2a conjugació, emperò no el resolguis, que ja ho farà algun altre company.

5.      Realitza un petit esquema conceptual amb les principals irregularitats que pateixen els verbs de la 2a conjugació.

6.      Fòrum. Autoavalua’t. Com t’ha anat el treball en aquesta fitxa? Què t’ha sortit millor i què pitjor? Què t’ha costat d’entendre i per què? Sabries explicar a una companya un parell d’irregularitats dels verbs de la 2a conjugació? Com ho faries?

Els verbs irregulars (1). Irregularitats en la 1a conjugació. Adreçat a 4t d'ESO.

Tot verb està format per un lexema o radical, que és la part del mot que té més significat, i s’acompanya per un morfema o desinència, que variarà, no sempre serà el mateix, i que contindrà informació de tipus gramatical. El morfema indica la persona (1a, 2a, 3a), el nombre (singular i plural), el temps (present, passat, futur, perfet., perifràstic...), el mode (indicatiu, subjuntiu, imperatiu) i l’aspecte (perfectiu, acció verbal acabada o imperfectiu, acció verbal no acabada).

Quan parlem de verbs irregulars, ho estem fent de verbs que presenten variacions, ja sigui en el lexema o bé en el morfema, és a dir, que no segueixen el verb model de cada conjugació.

Anem a veure les irregularitats que hi ha en els verbs de la 1a conjugació.

IRREGULARITATS DE LA 1a CONJUGACIÓ

1.      Canvis ortogràfics

.Els verbs acabats en –ear, -iar, -oar i –uar porten dièresi en les formes del singular i en la 3a persona del plural del present de subjuntiu.

Ex:

Arreï, arreïs, arreï, arreïn.

Copiï, copiïs, copiï, copiïn.

Lloï, lloïs, lloï, lloïn.

La dièresi també apareix en la 3a persona del singular i del plural de l’imperatiu.

Ex:

Arreï, arreïn; copiï, copiïn; lloï, lloïn; suï, suïn.

.La –i- entre vocals de verbs com per exemple “enjoiar” desapareix davant de les terminacions –ï, -ïs, -ïn.

Ex:

Enjoï, enjoïs, enjoïn.

2.      Canvis en el lexema i morfema

.”Anar” i “estar” són els dos verbs que presenten irregularitats en el lexema i el morfema.

Ex:

Vaig, vas, va...; estigui, estiguis, estigués...

3.      Observacions

.Els verbs que acaben en consonant + iar, com “estudiar”, tenen la tònica a la –i- en les persones del singular i la 3a persona del plural en els temps de present.

Ex:

Estudio, estudies, estudia, estudien.

.”Donar” és un verb regular, per tant, mai podem dir donc, dons, dongui, sinó dono, dónes i doni.

(Material adaptat de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: sites.google.com)

!!EXERCICIS:

1.      Escriu el nom de dos verbs models de cadascuna de les tres conjugacions. Recorda que els verbs que no segueixen els verbs models s’anomenaran verbs_____________.

2.      Esmenta si els següents verbs són regulars o irregulars.

Ballar, estudiar, apassioni, cantàreu, canviar, suïn, arreï.

3.      Redacta l’imperatiu del verb “canviar”.

4.      Redacta el present de subjuntiu del verb “estudiar”.

5.      Inventa un exercici per treballar els verbs irregulars, però no el resolguis que ja ho farà algun altre company.

6.      Ampliació. Realitza un esquema conceptual de les irregularitats a la 1a conjugació.

7. Fòrum. T’espantes quan veus un verb irregular? Et presenten dubtes d’escriptura aquests tipus de verbs? Com ho pots resoldre d’una manera senzilla i ràpida? Realitzes faltes ortogràfiques en les formes verbals?

8. Esmenta si el temps verbal és d'aspecte perfectiu (acció acabada) o imperfectiu (acció no acabada).

He cantat, ballava, estudio, vaig marxar, havíem treballar, cantàreu, cantareu, dormiria, hagués escrit.

El sistema vocàlic del català. Adreçat a 1r de Batxillerat.

El sistema vocàlic de la llengua catalana consta de vuit sons:

/a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/ i /ə/.

Aquestes vuit vocals es clasifiquen segons quatre criteris fonètics:

1.      Grau d’obertura:

Segons l’obertura de la boca a l’hora de pronunciar cada vocal: oberta, mitjana, tancada.

2.      Punt d’articulació:

Segons la posició de la llengua a l’hora de pronunciar cada vocal: anterior, central, posterior.

3.      Tonicitat:

Segons la tonicitat de les vocals segons les paraules. Pel que fa al català estàndard, l’emprat en els mitjans de comunicació de masses, per exemple, l’accent d’intensitat és rellevant a l’hora de clasificar les vocals perquè no hi ha els mateixos sons en posición tònica que en posición àtona.

El fenomen que redueix el sistema vocàlic àton s’anomena neutralització.

Exemples:

1r cas:

Només es dóna en el bloc dialectal oriental.

/a/, /e/, /ɛ/ ---------- /ə/

Cas---casualitat

Pèl---pelussa

Temps---tempesta

2n cas:

/o/, /ɔ/-------------/u/

Poc---poquet

Molt---moltíssim

.Veure esquema de la neutralització:

.El bloc dialectal occidental diferencia les vocals a/e i o/u en posició àtona.

!!! Hi ha tres casos on no es produeix la neutralització:

1.      En els grups EA, AE:

Ex:

Teatre, àrea, aeroplà...

2.      En els adverbis acabats en –ment:

Ex:

alegrement, immensament...

3.      En els compostos:

Ex:

Benparlat, cobrellit, portaveu...

.Hem de tenir en compte la posició de la síl·laba tònica dins dels mots que vénen a continuació, atès que la modifiquem per interferència lingüística amb el castellà:

Noms propis	Ucraïna, Raimon, Dídac, Tibet, Himàlaia, Sàhara, Àneu...
Noms comuns	Xofer, víking, xassís, però, rupia, humit, acne, míssils, tèxtil, futbol, xandall, termòstat, hoquei, intèrfon, medul·la, oboè, olimpíada, omòplat, timpà, xiclet, atmosfera, austríac, rèptil, aurèola, pneumònia, període, consola, xilòfon, monòlit, alvèol, letargia, policíac, diòptria, poliglot...

!Les formes verbals que acaben en –ia són planes perquè tenen la síl·laba tònica en la i:

Ex:

Anuncia, renuncia, influencia...

En els mots derivats hi ha un desplaçament de la tonicitat per passar a situar-se en el sufix:

Ex:

Treball, treballador, fort, fortíssim, porta, porteria, porteta, portalada.

.Funcionalitat de les vocals dins de la síl·laba

La funció pròpia de la vocal és actuar com un nucli sil·làbic. La funció pròpia de la consonant, de so marginal.

Les vocals tancades [i] i [u], segons la posició en què apareixen dins de la síl·laba i alhora, segons la manera com es pronuncien, en lloc d’actuar com a vocals, actuen com a sons marginals [j] i [w], és a dir, generalment fan de semivocals, emperò no sempre, i per tant, no constitueixen el nucli sil·làbic. Actuen de tres maneres diferents:

1.      Semivocals:

Quan la i o bé la u es troben després de la vocal que funciona com a nucli sil·làbic.

Ex:

Mai [máj], au [áw]

2.      Semiconsonants:

Quan la u es troba abans de la vocal que funciona com a nucli sil·làbic.

Ex:

Pasqües [páskwes], guany [gwáɲ]

3.      Consonants:

Quan la i o bé la u van a començament de mot o entre vocals.

Ex:

Iode [jɔðə], cauen [káwən]

(Font i llibre del curs: Diversos, 2012, Llengua catalana i literatura. Batxillerat 1, Editorial Cruïlla, Barcelona)

(Imatge extreta de: 4tesomelva.blogspot.com i liceu.uab.es)

!!EXERCICIS:

1.      Omple els buits amb la grafia corresponent:

M__ntar, m__ntanya, desc__brir, b__ndat, r__nsejar, r__quejar, r__quissar, term__stat, di__ptria, pneum__nia, c__brellit, p__rtaveu, m__ltíssim.

2.      Transcriu els sons vocàlics de les paraules següents:

Mai, treballador, porteria, xassís, olimpíada, iode, quota, iogurt, enguany.

3.      Corregeix els mots que vegis mal escrits:

Viking, fútbol, olimpiada, mèdul·la, reptil, alveol, dioptría, atmòsfera, Tíbet, Ucraina, xàndall, hoquei, vídeo, oboè, tèxtil, políglot, però, xilofón, letàrgia.

4.      Escriu deu paraules i subratlla la síl·laba tònica.

5.      Inventa un exercici per treballar el sistema vocàlic, però no el resolguis, que ja ho farà algú altre.

6.   Esmenta cinc paraules d’entre noms propis i comuns que en l’oralitat belluguis inconscientment la síl·laba tònica.

7.      Descriu aquestes tres vocals des del punt de vista fonètic:

A, ə, ɛ.

8.      Diferencia la semivocal de la semiconsonant i escriu un exemple de cadascuna que no aparegui al text.

9.      Fòrum. Pràctica reflexiva de la fitxa. Com t’ha anat la lectura i treball d’aquests exercicis? Què t’ha costat més d’entendre i per què?