El segle XIX. La Renaixença i els jocs florals. Adreçat a l'ESO

Ens trobem a començaments del segle XIX i amb el català gairebé desaparegut sobre qualsevol àmbit de prestigi. Tanmateix, hi ha dues excepcions: el teatre, que era molt present en la societat, i perquè es realitzava en català, única llengua que coneixia el poble. També la literatura religiosa, dirigida com l’anterior al poble.

L’any 1833 mor el rei Ferran VII i s’inicia una nova etapa: la industrialització emergeix i això fa, que es replantegi la política comercial catalana. La unitat espanyola es troba amb dificultats i es defensa el pensament català per tal d’influir sobre la resta d’Espanya. La castellanització continua, en el temps que apareix un nou moviment de defensa de la identitat i la cultura catalanes, gràcies a la influència del romanticisme europeu, aquest nou moviment emergent s’anomena Renaixença.

La Renaixença és un moviment de caire burgès acostat al romanticisme sorgit a Europa, amb l’objectiu de vindicar les cultures nacionals i retornar a l’esplendor de l’edat mitjana. Aquest moviment adopta el català com a llengua de cultura, atès que, durant l’època medieval havia estat una llengua de prestigi.

A partir de l’any 1854 es produeix un canvi en l’actitud de les classes altes, perquè el català passa de ser la llengua del poble a ésser la llengua per si mateixa. És al 1859 que es restableixen els jocs florals, uns certàmens literaris on es premiaven les millors obres escrites en català i on es van donar a conèixer una sèrie d’autors gràcies al ressò que van tenir les seves obres. Parlem sobretot d’en Jacint Verdaguer, considerat el creador de la llengua literària contemporània. O en la vessant dramaturga, Àngel Guimerà, que va encimbellar el teatre català a uns nivells de qualitat inigualables.

La Renaixença també tenia com a objectius normalitzar i normativitzar la llengua. De fet, és en aquesta època que apareixen gran quantitat d’estudis sobre la codificació de la llengua: gramàtiques, propostes ortogràfiques i reculls lèxics, ara bé, amb inspiració dels autors grecs i llatins, i poca experiència per part dels autors. La finalitat de la Renaixença era aquest intent de canvi, i de revitalitzar la llengua catalana, que ja estava vivint un bri esperançador tant des dels aspectes lingüístics com socioculturals.

!Pots ampliar informació sobre els jocs florals en el següent enllaç:
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0042/359e3767-86fe-48ef-9783-b81c12ccc122/historia_jocsflorals.pdf

(Adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura 2n ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2010)

(Imatge extreta de: biografías y vidas, sites de Google)

!!EXERCICIS:

1. Esmenta breument els esdeveniments històrics que es produeixen al segle XIX.

2. Què és la Renaixença i quins eren els seus objectius? Explica-ho amb les teves paraules.

3. Realitza una cerca per Internet i amplia el concepte sobre els jocs florals. Què eren i quines categories premiaven? Amb quina finalitat?

4. Crea una activitat de vertader o fals per tal de treballar la present fitxa sobre el segle XIX, la Renaixença i els jocs florals.

5. Escull una figura rellevant dins de la Renaixença i realitza un powerpoint presentant la seva vida i obra.

6. Un dels objectius de la Renaixença era «normalitzar i normativitzar» la llengua. Què significa això?

7. Realitza un punt de llibre sobre Àngel Guimerà o sobre Jacint Verdaguer.

8. Autoavalua’t: quines dificultats t’han sorgit durant el treball d’aquest tema? Com les has resolt i per què? Què has de recordar sobre el segle XIX, la Renaixença i els jocs florals?