Ens trobem
a començaments del segle XIX i amb el català gairebé desaparegut
sobre qualsevol àmbit de prestigi. Tanmateix, hi ha dues excepcions:
el teatre, que era molt present en la societat, i perquè es
realitzava en català, única llengua que coneixia el poble. També
la literatura religiosa, dirigida com l’anterior al poble.
L’any
1833 mor el rei Ferran VII i s’inicia una nova etapa: la
industrialització emergeix i això fa, que es replantegi la política
comercial catalana. La unitat espanyola es troba amb dificultats i es
defensa el pensament català per tal d’influir sobre la resta
d’Espanya. La castellanització continua, en el temps que apareix
un nou moviment de defensa de la identitat i la cultura catalanes,
gràcies a la influència del romanticisme europeu, aquest nou
moviment emergent s’anomena Renaixença.
La
Renaixença és un moviment de caire burgès acostat al romanticisme
sorgit a Europa, amb l’objectiu de vindicar les cultures nacionals
i retornar a l’esplendor de l’edat mitjana. Aquest moviment
adopta el català com a llengua de cultura, atès que, durant l’època
medieval havia estat una llengua de prestigi.
A partir de
l’any 1854 es produeix un canvi en l’actitud de les classes
altes, perquè el català passa de ser la llengua del poble a ésser
la llengua per si mateixa. És al 1859 que es restableixen els jocs
florals, uns certàmens literaris on es premiaven les millors obres
escrites en català i on es van donar a conèixer una sèrie d’autors
gràcies al ressò que van tenir les seves obres. Parlem sobretot
d’en Jacint Verdaguer, considerat el creador de la llengua
literària contemporània. O en la vessant dramaturga, Àngel
Guimerà, que va encimbellar el teatre català a uns nivells de
qualitat inigualables.
La
Renaixença també tenia com a objectius normalitzar i normativitzar
la llengua. De fet, és en aquesta època que apareixen gran
quantitat d’estudis sobre la codificació de la llengua:
gramàtiques, propostes ortogràfiques i reculls lèxics, ara bé,
amb inspiració dels autors grecs i llatins, i poca experiència per
part dels autors. La finalitat de la Renaixença era aquest intent de
canvi, i de revitalitzar la llengua catalana, que ja estava vivint un
bri esperançador tant des dels aspectes lingüístics com
socioculturals.
!Pots ampliar informació sobre els jocs florals en el següent enllaç:
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0042/359e3767-86fe-48ef-9783-b81c12ccc122/historia_jocsflorals.pdf
(Adaptat
de: DIVERSOS, Llengua
catalana i literatura 2n ESO,
Editorial Teide, Barcelona, 2010)
(Imatge
extreta de: biografías y vidas, sites de Google)
!!EXERCICIS:
1.
Esmenta breument els esdeveniments històrics que es produeixen al
segle XIX.
2.
Què és la Renaixença i quins eren els seus objectius? Explica-ho
amb les teves paraules.
3.
Realitza una cerca per Internet i amplia el concepte sobre els jocs
florals. Què eren i quines categories premiaven? Amb quina
finalitat?
4.
Crea una activitat de vertader o fals per tal de treballar la present
fitxa sobre el segle XIX, la Renaixença i els jocs florals.
5.
Escull una figura rellevant dins de la Renaixença i realitza un
powerpoint presentant la seva vida i obra.
6.
Un dels objectius de la Renaixença era «normalitzar i
normativitzar» la llengua. Què significa això?
7.
Realitza un punt de llibre sobre Àngel Guimerà o sobre Jacint
Verdaguer.
8.
Autoavalua’t: quines dificultats t’han sorgit durant el treball
d’aquest tema? Com les has resolt i per què? Què has de recordar
sobre el segle XIX, la Renaixença i els jocs florals?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada