En el verb argüir ( 'discutir') es dóna un cas de concurrència de dièresis:
n'ha de portar la u per indicar que cal pronunciar-la i, alhora, en algunes formes cal posar-ne per indicar que no hi ha diftong. Quan coincideixen dues dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la de la i (per exemple, arguïm, com conduïm o traduïm). Si la i no pot dur dièresi, però, es manté la de la u (com en argüírem o en argüir).
Per tant, s'escriuen amb dièresi a la i les formes següents del verb argüir:
.Present d'indicatiu: arguïm, arguïu.
.Present de subjuntiu: arguïm, arguïuImperatiu: arguïm, arguïu.
.Pretèrit imperfet d'indicatiu: arguïa, arguïes, arguïa, arguïen.
.Pretèrit imperfet de subjuntiu: arguïssis, arguïssin.
.Pretèrit perfet d'indicatiu: arguïres, arguïren.
.Participi: arguït, arguïda, arguïts, arguïdes.
El verb redargüir segueix aquest mateix model.
!!EXERCICI:
-Escriu cinc oracions en què apareguin diferents formes del verb 'arguir'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada