.Classificació
El so articulat es produeix amb l’expiració de l’aire
provinent dels pulmons. Segons quin sigui i com es produeixi el recorregut de
l’aire, s’emet un so o un altre:
.Sons sonors: quan
les cordes vocals en arribar l’aire, vibren.
.Sons sords: quan
les cordes vocals en arribar l’aire, no vibren.
.Sons orals: quan
el vel del paladar està elevat i l’aire surt per la cavitat bucal.
.Sons nasals: quan el paladar està abaixat i l’aire surt per les
cavitats bucal i nasal.
Els sons
consonàntics es classifiquen atenent a tres criteris:
·
Sonoritat: Segons si hi ha
presència o absència de vibració de les cordes vocals:
.Sord: absència de
vibració (-)
.Sonor: presència de
vibració (+)
· Punt d’articulació: Segons
l’indret on es produeix l’obstrucció i els òrgans que s’aproximen o entren en
contacte:
.Bilabial: els
dos llavis (superior i inferior).
.Labiodental: llavi
inferior i dents incisives.
.Dental: àpex1 de la llengua i cara interior de les dents incisives.
.Alveolar: àpex
de la llengua i alvèols.
.Palatal: dors de la llengua
i paladar.
.Velar: postdors de la
llengua i vel del paladar (úvula)
·
Mode d’articulació: Segons
com es produeix l’obstrucció, és a dir, com surt l’aire:
.Oclusiu: es produeix una obstrucció total de l’aire (oclusió)
seguida d’una explosió.
.Fricatiu: s’articula deixant lliscar l’aire per una petita escletxa
i surt fregant.
.Africat: s’articula en dos períodes, un primer moment oclusiu, en
què l’aire quesa barrat, seguir d’un moment fricatiu, en què l’aire surt
fregant.
.Nasal: l’aire, en abaixar-se l’úvula, surt per les cavitats
nasal i oral.
.Lateral: l’aire surt pes constats laterals de la boca.
.Vibrant: l’aire s’interromp pel contacte entre l’àpex de la
llengua i els alvèols.
.Contactes Consonàntics
Els sons de la parla formen una cadena fonètica. No
articulem els sons seguint
la frontera de la paraula, els emetem en grups fònics que són
grups de síl·labes
entre dues pauses seccessives:
Exemple:
Això fa que els sons, tant a l’interior de mot com entre mots
consecutius entrin
en contacte i, per simplicitat
articulatòria, es produeixin canvis
en la
pronúncia.
Els canvis afecten,
principalment, la característica del so
atenent als tres
criteris de classificació:
·
Canvis en la sonoritat: En general, els sons esdevenen sords (ensordiment) o
sonors (sonorització) segons la característica sorda o sonora del so que els
segueix.
·
Canvis en el model d’articulació: Hi ha sons que perden el seu mode d’articulació i
n’adquireixen un altre per contacte. Així doncs, els sons oclusius en
determinats contextos, no fan una oclusió del pas de l’aire, sinó una
aproximació dels òrgans articulatoris: el contacte és incomplet.
·
Canvis en el punt d’articulació: Hi ha sons que perden el seu punt d’articulació i
n’adquireixen un altre contacte.
!Podeu ampliar i reforçar sobre els sons
consonàntics als següents enllaços:
(Realitzat per
Alba Martínez i revisat per Josep Maria Corretger)
(Material adaptat
de: DIVERSOS, (2011). Llengua catalana i literatura. 4t d'ESO, Editorial Teide,
Barcelona)
(Imatge extreta de: definicion.mx)
!!EXERCICIS:
1.
Agafa tots els sons que apareixen a la taula i descriu-los des del punt de
vista del mode d’articulació, punt d’articulació i sonoritat.
Ex: [p] so oclusiu bilabial sord.
2.
Classifica els següents sons segons el punt d’articulació:
Girava, context,
afegir, empatx, avesar, barrejar, roda, lluny.
3.
Inventa un exercici per treballar els sons consonàntics, emperò no el
resolguis que ja ho farà algú altre.
4.
Autoavalua’t: com t’han sortit els exercicis d’aquesta fitxa? Què t’ha
costat més d’entendre i què menys i per què? Ja t’has après el quadre dels sons
consonàntics?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada