Les quatre grans cròniques. Francesc Eiximenis. Adreçat a 3r d'ESO

La prosa dels segles XIII i XIV està capitanejada per Ramon Llull, i sobretot per tres àmbits diferenciats: l’historiogràfic, amb les quatre grans cròniques; el religiós i moralitzant amb Francesc Eiximenis; i finalment, l’humanístic amb Bernat Metge. En aquest tema, veurem l’àmbit historiogràfic i el religiós i moralitzant.

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

Es van redactar a les acaballes del segle XIII i al llarg del segle XIV, coincidint amb l’expansió de l’imperi català. Eren unes narracions en prosa que estaven destinades per a ésser escoltades i llegides de manera individual. Eren extenses i sempre tractaven episodis històrics de caràcter bèl·lic.

Com a eix vertebrador de les quatre cròniques trobem la narració d’uns fets coetanis dels seus autors, com a resultat de l’experiència viscuda. Això és un element diferenciador de les cròniques d’autors d’altres literatures, atès que, les accions se situen en èpoques allunyades al seu temps.

La finalitat de les cròniques era justificar les decisions de caràcter polític que prenien els reis catalans. Per tant, tenien un rerefons polític i sobretot un sentiment de fort patriotisme.

Les quatre cròniques de la literatura catalana són la de Jaume I, la de Pere III el Cerimoniós, Bernat Desclot, i Ramon Muntaner.

1. Crònica de Jaume I o Llibre dels feits

Glossa de manera autobiogràfica les gestes més destacades del rei Jaume I. Fou escrita en dues etapes diferents: 1244 i 1274. Comenta en 1ª persona les conquestes de Mallorca i València. Presenta el rei com si fos un heroi, tot i que, també comenta aspectes de la seva vida quotidiana. La crònica està explicada de manera versemblant i detallada, això fa pensar que potser el monarca en controlava la seva escriptura. Hi predomina el llenguatge popular i col·loquial.

2. Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei En Pere

No es tenen gaires dades de l’autor d’aquesta crònica. Sembla que la va redactar el tresorer del rei, Bernat Escrivà, que a la vegada era membre de la cort del rei. Aquest privilegi va fer que pogués emprar per a la seva escriptura documentació de la Cancelleria Reial.

La crònica de Bernat Desclot fou redactada entre el 1283 i el 1288. Està protagonitzada pel rei Pere II el Gran. Se centra en la conquesta de Sicília, la invasió de Catalunya per part dels francesos i el seu alliberament. És fidel als fets, que són presentats de manera objectiva.

3. Crònica de Ramon Muntaner

Caracteritzada per abastar el període més gran de totes les cròniques: s’inicia amb l’engendrament de Jaume I (1208) fins a la coronació d’Alfons el Benigne (1328). Ramon Muntaner també esdevé protagonista dels fets que narra. Sobresurten els passatges sobre l’expedició dels catalans a Orient, encapçalats per Roger de Flor. Té com a objectiu lloar els reis del casal d’Aragó. Aquesta crònica va ser escrita amb la finalitat de ser llegida en veu alta. D’aquí que hi trobem recursos de caire joglaresc, un llenguatge viu i col·loquial.

4. Crònica de Pere III el Cerimoniós

Redactada entre el 1349 i el 1385. Tracta els regnats de Pere III i del seu pare, Alfons III el Benigne. La crònica està dirigida pel mateix monarca. Aquí no apareix com un heroi. Els fets polítics són redactats de manera objectiva. Explica principalment dos episodis: la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels a València i a Aragó.

FRANCESC EIXIMENIS

A mesura que el segle XIV avançava, l’Església va anar entrant en una forta crisi, per culpa del feudalisme que afectava a Europa. El Cisma d’Occident (1378-1417) va fer que es fragmentés el món cristià i tot el vinculat al papa fou desprestigiat. Els autors religiosos que escrivien en aquest període s’adreçaven a la gent de les ciutats, amb la finalitat de recuperar la confiança en tot el que envoltava els valors religiosos.

VIDA

Nascut a Girona a l’entorn del 1327. Era fill d’una família de l’alta burgesia que es dedicava al comerç. De ben jovenet va entrar a l’orde franciscà. Va viatjar per gairebé tota Europa, visitant convents i universitats, com els de París, Colònia, Oxford, Avinyó, Tolosa de Llenguadoc. En aquesta darrera obtingué el títol de mestre en Teologia. El 1408 el papa Benet XIII el nomenà bisbe d’Elna. També rebé el títol honorífic de patriarca de Jerusalem. Morí a Perpinyà el 1409.

OBRA

Eiximenis és autor d’una extensa obra. Amb voluntat didàctica i alliçonadora. El seu estil es basava en una prosa senzilla, directa, amb argumentacions detalladles i allargades, amb exemples i anècdotes per al divertiment, amb rerefons religiós i per a moralitzar. Mitjançant la ironia i la sàtira va aprofitar per criticar els vicis i els pecats de la societat del seu temps. Fou un dels autors medievals més llegits i la seva obra fou traduïda a diverses llengües.

La seva obra principal fou “Lo Crestià”. Una enciclopèdia dirigida al poble. Un total de tretze llibres que divulguessin la moral cristiana, tanmateix, només en van arribar quatre. A través de les seves pàgines s’hi plasmen els costums de l’època i de les diferents classes socials.

D’altres obres de Francesc Eiximenis foren: “Llibre dels àngels” (1392), és un tractat de lloança als àngels; i el “Llibre de les dones” (1396), una obra que vol fer moralitat amb les dones, fer-los veure quins són els defectes que tenen i han de corregir, sempre vist des d’una òptica cristiana.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3^r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: Google imatges, ArteHistoria, Sapiens.cat)

EXERCICIS:

1. Primer de tot, explica què és una crònica. En què consisteix aquest gènere literari?
2. Llegeix el fragment de la present crònica i intenta descobrir a quina crònica pertany i per què.

I quan haguérem entrat al lloc de l’Alguer, hi vam estar alguns dies i vam donar i partir entre els pobladors de la nostra nació, és a dir, a catalans i aragonesos, totes les possessions, això és, cases, terres i vinyes del dit lloc i del seu terme. I disposàrem allí els nostres oficials i els nostres regidors, i els vam donar certa forma de privilegis pels quals es regissin en el futur. I, fet això, i tot posat en bon estament, partírem de l’Alguer el dia vint-i-vuit del mes de desembre de l’any 1354, amb tot el nostre estol i amb els nobles i cavallers i altres que llavors eren amb nós.

3. Resumeix els principals trets diferenciadors de cadascuna de les cròniques catalanes.

Crònica de Jaume I o Llibre dels feits	Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei En Pere	Crònica de Ramon Muntaner	Crònica de Pere III el Cerimoniós

4. Per què són importants les quatre grans cròniques catalanes?
5. Presenta la figura de Francesc Eiximenis. Quina era la finalitat de la seva obra?
6. Escull una obra de Francesc Eiximenis, realitza una recerca i explica de què tracta.
7. Realitza un punt de llibre inspirat en Francesc Eiximenis.
8. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’ha anat el treball d’aquest tema. Què has après i que serà important per al teu dia a dia.