divendres, 8 d’agost del 2025

Conte en valors: "La tassa de cafè". Adreçat a tothom

 Un alumne preguntà al seu mestre com devia actuar davant d’algú que li havia fet dany.

-Et donaré la resposta amb un bon exemple -exclamà el professor-. Imagina’t que vas caminant pel carrer amb una tassa plena de cafè i , de sobte, algú es creua amb tu, t’empenta i fa que s’espargeixi el cafè per tots els costats. Per què creus que s’ha espargit el cafè?

L’alumne, sorprès per l’estranya pregunta, respongué: “Doncs perquè una persona m’ha empentat”.

-Resposta equivocada -incidí el mestre-. Vas dispersar el cafè perquè hi havia cafè a la teva tassa. Si hi hagués hagut te haguessis llençat el te. El que tens a la tassa és el que es derramarà. Per tant, quan la vida et sacudeix el que sigui que tinguis a dins teu, vessarà. D’allò que estigui plena la tassa, només tu ets el responsable. Així que la pregunta que hauries de fer-te a tu mateix es:

-Què hi ha a la meva tassa? Quan la vida es posi complicada, què desprendré? Alegria, agraïment, pau, humilitat...? O coratge, amargura, ràbia, desdeny...? Sigui el que sigui, ets tu qui ho escull.

Aquesta història ens mostra que, quan la vida t’empenyi sense avisar, sortirà el que portes a dins. Per això, omple’t d’allò que t’agradaria donar.



(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Pixabay]


EXERCICIS:

1. Resumeix aquest conte en valors.

2. Per què el mestre dona una explicació amb arguments a un alumne?

3. Per què s’ha espargit el cafè segons el mestre?

4. Qui dirigeix el que hi ha a dins de la tassa?

5. Quin consell dona aquest conte per a la vida?

6. Pensa i escriu un sinònim de les paraules en color lila.

7. Explica el significat de:

Espargir:                                                                               desdeny:

8. Reflexiona i aporta un altre títol possible per a aquest conte.

9. A què es refereix la següent afirmació del conte?

“Per això, omple’t d’allò que t’agradaria donar”.

10. Argumenta què portes tu dins la teva tassa de cafè.

dijous, 31 de juliol del 2025

Els contes del llangardaix (4). "La tórtora". Adreçat a tothom

 

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de Contes del llangardaix, de Josep Vallverdú, agost 2021, dins diari Segre]

 

EXERCICIS:

1. Què és una tórtora?

2. En què es diferencia d’un colom?

3. Qui diu aquesta afirmació:

“Jo no surto mai de per aquí i no sé res del que passa al poble”.

4. En aquesta frase: “Ja t’explicaré el què”. Per què el què s’accentua?

5. Com aconseguia l’aliment fa un any la tórtora?

6. Per què actualment la tórtora té problemes per aconseguir menjar?

7. On viu la tórtora?

8. Explica el significat dels següents mots:

Fressa:                                                               llosa:

Mandrós:                                                          contrallum:

9. Explica el significat de a frec de morro:

10. Qui és el so que emet la tórtora?

11. En Llanga i la tórtora aconsegueixen ser amics? Demostra-ho amb exemples.

12. Pensa i aporta un altre títol possible per a aquest conte.

 

dissabte, 26 de juliol del 2025

Els contes del llangardaix (3). "Me'n vaig". Adreçat a tothom

 

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de Contes del llangardaix, de Josep Vallverdú, agost 2021, dins diari Segre]

 

EXERCICIS:

1. On dorm el Llanga?

2. Per què estava amagat?

3. Amb què compara els llamps?

4. Qui el va a veure?

5. Per què no hi va anar abans?

6. Per què en Tau ha d’anar a la muntanya? Saps quan tornarà?

7. Al conte es parla de la transhumància. Què és i per què es porta a terme?

8. De què s’alimenta en Llanga?

9. Què li porta en Tau per menjar?

10. Quin consell dona en Tau a en Llanga?

11. Què és una tórtora?

12. Per què en Llanga no les pot cridar?

13. El títol s’anomena “Me’n vaig”, a qui es refereix?

14. Fòrum: una de les característiques de les obres d’en Vallverdú, és que els animals prenen protagonisme. Per què creus que ho fa?

 

dimecres, 23 de juliol del 2025

Els contes del llangardaix (2). "Falta una ovella". Adreçat a tothom

 

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de Contes del llangardaix, de Josep Vallverdú, agost 2021, dins diari Segre]

 

EXERCICIS:

1. Qui explana la història que apareix al conte?

2. Qui és en Tau i quin problema té?

3. Com aconsegueix escapar-se una ovella?

4. Què significa l’expressió “amb la cua entre les potes”?

5. Què és una cleda? Per a què s’empra?

6. Com troben l’ovella perduda?

7. Què li havia passat realment a l’ovella?

8. Què li succeeix al pastor de l’altre ramat?

9. A què es refereix la següent afirmació. Qui la diu, a qui, i per què?

-Visita-la tu que no et piquin les vespes.

10. Pensa i aporta un altre títol possible per a aquest conte.

11. Redacta un petit conte on els protagonistes siguin animals.

12. Explica la diferència entre una vespa i una abella.

diumenge, 20 de juliol del 2025

La literatura europea en llengua vulgar (1). Oralitat i escriptura. La lírica medieval. La poesia trobadoresca. Adreçat a Batxillerat


ORALITAT I ESCRIPTURA

Gran part d’aquesta literatura pel que fa a la creació i a la difusió de textos era de manera oral. Rarament es posaven per escrits. Aquest fet ha comportat que molts d’aquests tipus de manifestacions literàries s’hagi perdut i que els textos conservats siguin una petita representació.

Fins al segle XII, la diferència entre la literatura oral i la literatura escrita venia marcada per la llengua. L’àmbit d’escriptura era el llatí , i el de l’oralitat les llengües vulgars. Aquesta diferència també indicava el tipus de públic a qui es dirigien les obres i el grau de formalitat que tenien. En termes generals, els textos escrits anaven dirigits a un públic culte, que venien a ésser els clergues, i les obres orals anaven dirigides a un públic analfabet o poc avesat a la lectura, que tant podia ser noble com popular.

La transmissió de la literatura oral anava a càrrec dels joglars, que eren uns professionals de la recitació i que aprenien un repertori de memòria. Llavors, l’interpretaven als castells i a les places dels pobles. També tocaven instruments musicals, realitzaven jocs malabars i empraven abundància de recursos per a distraure el públic.

Al segle XII, s’enceta una nova etapa en la qual l’escriptura deixa de ser únicament del llatí i s’obre a les llengües parlades. A partir d’aquí els textos escrits en vulgar abundaren cada vegada més i estigueren més ben redactats, fins al punt d’igualar la perfecció estilística de la llengua llatina. 

 

LA LÍRICA MEDIEVAL

Les llengües vulgars s’empraven per a una poesia que expressava sentiments i vivències quotidianes. Era una poesia cantada, que es transmetia oralment, de manera que la major part de la producció lírica medieval s’havia perdut. Els poemes conservats foren compilats entre els segles XIII i XV per a ésser reproduïts en antologies líriques, afegint-hi de vegades la notació musical, emperò, aquests cançoners que només recollien obres cultes, no admetien la lírica tradicional.

D’aquesta manera, les cançons que des de sempre cantava la gent del poble mentre treballava o es divertia, pràcticament han desaparegut. Pel que fa a la Romània, tan sols s’han conservat rastres d’aquesta lírica popular perquè alguns poetes cultes (àrabs, jueus, francesos, catalans, castellans o gallecs) afegien estrofes de cançons tradicionals en els seus poemes. En són un exemple les kharges, que són unes estrofes breus en dialecte mossàrab que s’incloïen com a tornada en poemes cultes escrits en àrab o hebreu.

Pel que fa a la lírica popular produïda a la Romània durant l’edat mitjana, les cantigas d’amigo galaicoportugueses, els villancicos castellans, les chansons de femme franceses, entre d’altres, presenten trets similars, com per exemple, que el jo poètic sigui una dona, que es queixa de manera sovintejada de l’absència del seu enamorat. Per exemple:

Ai, amor, amor, amor,

quant serem los dos de un cor!

 

¡Ay, cómo tardas, amigo!

¡Ay, cómo tardas, amado!

 

[Dins Isabel de Riquer, La lírica medieval, DIVERSOS AUTORS, Lecciones de literatura universal, Madrid, Càtedra, 2003]

 

Fins al segle XII, a Europa només existia una lírica en llengua vulgar, era la poesia popular que ha deixat poques mostres, atès que, la lírica culta s’escrivia exclusivament en llatí.


LA POESIA TROBADORESCA

Apareguda al segle XVI a les cors d’Occitània mitjançant una forta alenada poètica, la poesia trobadoresca. Esdevé la primera lírica culta en llengua vulgar que va sorgir a Europa, perquè els autors s’expressaven en occità (o llengua d’oc) i no pas en llatí. Aquest tipus de poesia es caracteritzava perquè a diferència de la lírica tradicional que era anònima, els poemes occitans tenien autoria coneguda, estaven escrits per trobadors, que alhora eren compositors de música. Aquests poetes-músics estaven vinculats a les corts de la noblesa, que desplaçaren els monestirs com a centres impulsors de la cultura. En les seves obres tractaven els temes profans, allunyats de la temàtica religiosa, que solia caracteritzar la lírica culta anterior.

La lírica trobadoresca tenia pluralitat de temes, emperò, el principal és l’amor cortès, on es concep la relació amorosa com un pacte de vassallatge feudal: el trobador està sotmès a la dona que estima com un vassall al seu senyor, li jura fidelitat, i l’anomena domna o midons ( de domina, ‘senyora’, i meus dominus, ‘senyor meu’). Sovint apareixen pseudònims (senhals) per adreçar-se a la dama, perquè és una dona casada.

El poeta té la dama com a un ésser superior i distant, tanmateix, en la poesia trobadoresca hi trobem referències a la sensualitat i a l’amor carnal.

«[...] que jo i midons jaguem en la cambra en què ambdós fixem una preciosa cita, de la qual espero tant de plaer, que descobreixi el seu bell cos, besant i rient, i que el contempli contra la llum de la làmpada».

[Fragment del trobador Arnaut Daniel]

El gènere més conreat per la lírica occitana fou la cançó, que versa gairebé tota sobre l’amor cortès. El trobador expressa els seus sentiments mitjançant un llenguatge refinat, que va progressant al compàs d’una melodia. El jo poètic sempre és masculí i s’adreça a una dona. La poesia trobadoresca té rigor formal, es caracteritza per una curosa selecció de les paraules, subtilesa en l’expressió i l’ús de recursos literaris heretats de tradicions poètiques anteriors. A més de la cançó, també empraven altres gèneres com el sirventès i la pastorel·la.

Els trobadors componien els seus poemes per a un públic concret, format pels senyors de la cort a la qual pertanyien a un auditori particular, format pels senyors de la cort a la qual pertanyien. Solien ésser nobles que compaginaven la dedicació a la guerra i a la poesia, o bé professionals de prestigi. Tanmateix, els joglars eren els qui interpretaven els poemes i estaven al seu servei. Hi havia dues tipologies de joglars: els de lírica que havien de memoritzar la lletra i la música dels poemes i no tenien llibertat per modificar-les. D’altres podien arribar a compondre les seves pròpies obres i assolir la categoria de trobadors. L’altre tipus de trobadors eren els que cantaven cançons de gesta.

La poesia trobadoresca va tenir una gran difusió i fou determinant en l’evolució de la lírica europea que vindria, en els temes i els trets formals.


[Font: FERRAN, Alícia; BACARDIT, Ramon (2009). Història de la literatura catalana. Text i context, Cruïlla, Barcelona]

[Imatges extretes de: Universidad Gabriela Mistral, Milwaukee Independent, Historia National Geographic]

                    

EXERCICIS:

1. Com ens han arribat els textos medievals? Què comportava aquest fet?

2. Quina llengua s’emprava a partir del segle XII? Quina llengua es dirigia a les classes cultes i a les vulgars?

3. Qui eren els encarregats de transmetre la literatura oral? On interpretaven aquest repertori?

4. A més de recitar textos, quines altres funcions tenien els joglars?

5. Per què s’han perdut majoritàriament les poesies d’època medieval?

6. Esmenta el nom de composicions de lírica popular que s’han conservat.

7. On i quan sorgí la poesia trobadoresca?

8. Caracterització de la poesia trobadoresca.

9. Un dels temes destacats de la lírica trobadoresca és l’amor cortès, en què consisteix?

10. Quin és el gènere més utilitzat en la lírica occitana. Per què?

11. Destria si les següents accions les exercitava un trobador o bé un joglar.

A) No componien les cançons.

B) Componien les seves cançons.

C) Adreçaven les seves composicions a un públic específic.

D) Es dedicaven tant a composar com a fer de soldats.

E) Interpretaven els poemes a la cort.

F) Els _________ estaven al servei dels ________.

G) No podien modificar les composicions creades ni canviar-ne la música.

H) Podien aspirar a pujar de categoria.

12. Imagina’t que un/a company/a no ha pogut assistir a aquesta sessió. Realitza un esquema aportant allò essencial d’aquesta fitxa.

dijous, 17 de juliol del 2025

Els contes del llangardaix (1). "Qui soc?". Adreçat a tothom


Celebrem els 102 anys d’en Josep Vallverdú, un autor que he llegit molt i sempre he admirat, amb el recull de vint contes que va editar l’agost del 2021 al diari Segre, intitulat Els Contes del llangardaix, uns petits relats que passen en un poble de pagès on el seu protagonista és un llangardaix i les relacions que estableix amb d'altres animals i persones. D’un dels autors més estimats i més longeus de Catalunya.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de Contes del llangardaix, de Josep Vallverdú, agost 2021, dins diari Segre]

 

EXERCICIS:

1. Quins rèptils anomena el Mestre Llangardaix al conte?

2. Com es mouen els llangardaixos?

3. Què és un talla-robes? Cerca una imatge a la xarxa i descriu-lo.

4. Com es descriu el llangardaix?

5. Quina diferència hi ha entre una sangartana, un dragó, i un llangardaix?

6. On viuen els llangardaixos? I el Mestre Llangardaix?

7. Què li succeeix al llangardaix quan passa un ramat d’ovelles ben a prop seu? Com se salva?

8. Quina relació té aquest conte amb l’obra d’en Josep Vallverdú?

9. Què fascina a les sangartanes i als dragons? I als llangardaixos?

10. Explica una anècdota que tinguis amb un rèptil.

dilluns, 14 de juliol del 2025

Conte en valors. L'egòlatra. Adreçat a tothom

 

Un afamat novel·lista anava passejant per la ciutat quan, de sobte, es trobà amb un amic al qual feia molts anys que no veia.

-Home, Joan, quan temps sense veure’t! Te’n recordes d’aquells petits contes de misteri que vaig començar a escriure al bar de la universitat? Doncs amb el temps m’han convertit en un novel·lista d’èxit.

-Sí, sí, ho sé, estàs per tot arreu -respongué l’amic, que no pogué continuà parlant perquè l’escriptor l’interrompé, exclamant:

-I no només d’èxit d’aquí, al nostre país, sinó també fora de les nostres fronteres!

Durant mitja hora sense aturar-se, el novel·lista continuà parlant de si mateix, mentre el seu amic escoltava pacient i educadament. Parlava i parlava sobre els seus projectes, els seus èxits, els seus viatges, les seves entrevistes i les seves circumstàncies. De sobte, es deturà un instant, observà el seu amic als ulls i li digué:

-Bé, Joan, prou de conversar de mi, no? Ara xerrem de tu. Digue’m, què t’ha semblat la meva darrera novel·la?

Aquesta història ens mostra que un ego saludable permet funcionar al món de manera efectiva, mentre que un ego desmesurat és perillós i ens acabarà tancant totes les portes.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Escuela Ray Bolivar]


EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Cerca al diccionari dues paraules en color lila que desconeguis.

3. Pensa i escriu un sinònim dels següents mots i que s’adapti al text.

Afamat:                                                                            interrompé:

Pacient:                                                                            desmesurat:

4. Qui expressa la següent exclamació i per què?

-I no només d’èxit d’aquí, al nostre país, sinó també fora de les nostres fronteres!

5. Dins d’aquest conte trobarem diferents mots que s’emmarquen dins del camp semàntic de l’escriptor, esmenta’ls.

6. Subratlla la forma correcta de les següents parelles:

Recordar / enrecordar                       parlaba / parlava                         perillòs / perillós

País / païs                                          ho sé / ho se                                 De repent / de sobte

7. Esmenta un fragment d’estil directe que aparegui al conte, i justifica per què ho és.

8. Cerca o il·lustra aquest conte amb una imatge que s’hi adapti.

9. Crea un conte amb els mateixos personatges, emperò, amb un final diferent.

10. Fòrum: t’has trobat en alguna situació real semblant a la qual apareix al conte? Explíca-la.

divendres, 11 de juliol del 2025

Frases fetes de L'home de Sau, d'en Jaume Cabré. Adreçat a tothom



Tractem algunes de les frases fetes que apareixen al llibre L’home de Sau (1985) d’en Jaume Cabré, una de les seves obres adreçades al públic jove, una novel·la que versa sobre el robatori d’una peça arqueològica. Amb moltes frases fetes només ens hi toparem si llegim premsa, novel·la, o bé escoltem algun programa en algun mitjà de comunicació, tanmateix, d’altres són d’ús més corrent. La vivència de les frases fetes dependrà de si les emprem o no.

 

.Qui dies passa anys empeny:

És un refrany. S’empra tant en singular com en plural. Aquesta frase feta té dos significats: que ens desentenem de les dificultats de cada dia, d’una situació desagradable, de conseqüències que ens poden afectar, i que es van ajornant.

Per un altre costat, aquest refrany també pot significar segons el diccionari Alcover-Moll que resolent les dificultats de cada dia, es poden resoldre les de tot l’any.

Ex:

-Davant d’aquell inconvenient, el seu amic li va comentar: qui dia passa anys empeny.

 

.Portarà cua:

Tenir conseqüències.

Ex:

-L’apagada de llum al nostre país portarà cua.

 

.Em fa pujar la mosca al nas:

Fer perdre la paciència, irritar-se.

Ex:

-Alguns arbitratges en alguns partits em fan pujar la mosca al nas.

 

.S’embolica la troca:

Complicar les coses. També s’empra amb els verbs embullar i enredar.

Ex:

-Hi ha persones que es deleixen per embolicar la troca.


.Ser més vell que la pulmonia:

Ser molt antic, que té molts anys.

Ex:

-El vehicle del meu veí era més vell que la pulmonia.

 

.Ficar-se fins a la sopa:

Estar per tot arreu.

Ex:

-El tema de la corrupció s’havia ficat fins a la sopa.

 

.Ja el tenim al sac:

Tenir allò assegurat. Haver-ho aconseguit.

Ex:

-La superació de l’assignatura ja la teníem al sac.


.Anar més perdut que un lloro en una biblioteca:

Estar completament desorientat.

Ex:

-Es va atabalar tant en entrar a aquell local que anava més perdut que un lloro en una biblioteca.

 

[Material consultat: Rodamots]

[Fotografia de: Josep Maria Corretger]

 

EXERCICIS:

1. Explica amb les teves paraules què és una frase feta.

2. Redacta una oració amb cinc frases fetes d’aquesta fitxa.

3. Escull dues frases fetes de la fitxa i cerca una il·lustració per a cadascuna que les representi.

4. Aporta quatre frases fetes que hagis après aquest darrer mes i explana’n el seu significat.

5. En Jaume Cabré és l’autor de la novel·la de la qual hem extret les presents frases fetes. Cerca informació i realitza una petita presentació d’aquest escriptor. Si has llegit algun dels seus llibres, esmenta’n el títol i glossa breument de què tractava.

divendres, 4 de juliol del 2025

Els llops d'Àngel Guimerà. Adreçat a tothom

Jo, allò que es diu, veure’l, veure’l, en realitat no l’havia vist mai abans de tot... però es veu que més avall, més avall encara de la terra baixa, vaja, allà a Barcelona, oi tant, que el veien, perquè hi vivia i de vegades sortia a passejar pel centru. Jo no sé què és, això de passejar, que no em sé estar amb els mans buides i sempre corro amunt i avall amb un tràfec o un altre, però ell era un home de portento, és clar, carregat de lletres i amb molta feina de barrinar. Que inventar-se comèdies cansa molt, eh? I és clar, cap al tard sortia a prendre la fresca i ja el tens rambla amunt i rambla avall com un bou vell, lent, cepat, pacífic, amb aquella barba de Sant Pau ermità i els bigotis enfaristolats. I la gent prou que s’hi acostava a saludar-lo, perquè ja era famós, però ell, fora d’un cop de cap per tornar el saludo, amb prou feina obria boca. I no és pas que fos esquerp, eh? Sinó que era un home.. molt... remenat per dins, eh? Amb aquelles coses que no es veuen però que couen.

Perquè sabeu què hi duia, aquí dins? Un volcà! Un volcà com una casa de pagès! Tan savi que era, i hi ha coses que mai no les va poder pas pair. “Quants anys té, don Àngel?”, li preguntaven de gran. “Ni ho sé ni ho vull saber”, responia ell...

Així s’inicia l’obra Els llops d’Àngel Guimerà. És un espectacle dramatització intens i que et deixa sense alè que recorre la vida i obra de l’autor nascut a Santa Cruz de Tenerife fins a la seva mort, i que amb l’escolta d’algun text et pot descol·locar i tot. L’espectacle interpretat per Bubulina Teatre, de la mà del rapsode i intèrpret de tenora Valentí Maymó, dramatúrgia de Jordi Lara i producció de Gisela Figueras s’atura en els punts essencials, en allò que cal remembrar del viscut per Guimerà i sobretot, com ho va viure, com es va sentir: el seu naixement fora del matrimoni i que tant el va marcar, la poca estimació del seu pare, l’amor que declarava possiblement de caire homosexual, la decisió de començar a escriure en català, l’involucrar-se en les tertúlies i manifestacions pel catalanisme, la glòria de la poètica als Jocs Florals i el seu abandonament, l’escriptura de comèdies i sobretot, els drames que el van posar al capdamunt de la fama, la internacionalització, i el seu adeu, aclamat per tot el poble mentre el taüt passejava pels carrers de Barcelona. Guimerà era un rebrotar d’idees, moltes li sorgien pels llargs passejos per les rambles. Tots aquests aspectes planegen per l’obra de tot just una hora de durada mitjançant uns textos que ens presenta un dels seus personatges, un dels més rurals i propers, en Manelic de Terra baixa, personatge immortal, glossat en tercera persona. S’hi escolten els pensaments d’en Guimerà a viva veu, amb les seves poesies vestides de catalanitat com L’any mil, o L’anxaneta, l’amor per la terra i tot allò que l’envolta, la tradició, la cultura, la llengua: la sardana, els castells... amb amenització musical d’una tenora per part de l’intèrpret actor. Alguns d’aquests poemes foren musicats per Enric Morera: La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges esdevingueren sardanes i universals, coneguts per tothom. Tanmateix, l’escenificació és austera, emperò, suficient, aparicions sonores puntuals i poca cosa més, per tal de no distraure a l’oient dels textos, això sí, amb un final evident, predictible, tràgic, el traspàs del poeta.

Josep Maria Corretger Olivart

Juliol del 2025

Fragment de l’obra i cartell: Bubulina Teatre.

Crèdits fotogràfics: Josep Maria Corretger

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;