La ema i la ena. Adreçat a tothom

Escrivim M

.Davant de b, p, m:

ambició, trompa, immens.

Excepcions:

benparlat, enmmig, tanmateix...

 

.Davant de f en mots com:

àmfora, amfibi, simfonia, samfaina, triomf, amfitrió, xamfrà, amfiteatre, èmfasi, pamflet.

 

.Els mots formats pel prefix circum-:

circumferència, circumstància.

 

Escrivim N

.Davant de v:

conversa, convit, convalescent, investigar, invent, envoltar.

Excepcions:

tramvia, triumvir...

 

.Davant de f, en els prefixos con-, en-, in-:

confort, enfilar, infant...

 

.En mots com:

fanfarró, benefactor, beneplàcit...

 

.S’escriuen amb -nn- mots com:

annex, connector, connexió, connector, annexar, tarannà.

 

.D’altres mots contenen el grup -mp davant de t, i acostumen a emmudir la p:

compte (càlcul), símptoma, exempt, temptar.

 

[Adaptació: DIVERSOS (2023). Situacions 2. Llengua Catalana i Literatura 2. Vicens Vives, Barcelona]

[Imatge extreta de: Freepik]

EXERCICIS:

1. Amplia la present fitxa escollint una regla de la ema o de la ena i cerca més exemples.

2. Escriu la grafia o grafies que manquen a cada mot:

Tro__a, è__asi, a__ex, exe__t, co__te (càlcul), a__iteatre, pa__let, co_fort, fa_farró, tra__ia, xa__frà, ta__ateix, be__arlat, e__ig, sa__faina, co__alescent, trio__, be_efactor, tara__à.

3. Inventa una activitat diferent per a treballar la ena i la ema.

4. En un minut aporta tres paraules de cada:

-nn-:

n:

mf:

nv:

mp:

5. Escriu una oració amb cada mot:

Conte:

Comte:

Compte:

6. Explica el significat de:

Àmfora:

Amfitrió:

Convalescent:

Confort:

Fanfarró:

Tarannà:

7. Cerca paraules amb ena i ema en la següent sopa de lletres.

8. Autoavalua’t: com t’han sortit les activitats sobre la ena i la ema? Quines dificultats t’han sorgit? Com les has resoltes?

L'última feina del senyor Luna. Capítol 2. IQ 160. Adreçat a 2n d'ESO

 

Entrem a fons en el capítol 2, IQ 160, i que si has llegit el capítol entendràs què significa. T’aportem una sèrie de preguntes que t’ajudaran a focalitzar en els aspectes més destacats que s’hi esdevenen i que et serviran a mode d’avaluació per entendre el capítol.

[Crèdit fotogràfic: Fnac]

 

CAPÍTOL 2. IQ 160

1. Què és “La República dels Savis”?

2. Qui en forma part?

3. Què tenia d’especial l’Albert Magne?

4. Qui fa la següent declaració i per què?

Ja saps que la intel·ligència és sols un dels aspectes de la personalitat. Les emocions en són un altre, i, saps?, crec que fins i tot més important.

5. Qui és en Víctor Muñoz?

6. Al pare d’en Pablo quin estil musical l’apassiona? Esmenta dues peces que toca a casa.

7. El títol del capítol, IQ 160, a què es refereix? Què succeeix?

8. Casualitat o no, qui és la minyona d’en Pablo?

9. Qui són i quin objectiu tenen el grup de nois congregats al voltants d’una esvàstica negra?

10. Hi ha un individu que està a punt d’entrar a formar part del grup de la creu gammada, qui és i per què?

11. Aporta el significat de dues paraules que hagis après en la lectura d’aquest capítol.

12. Fòrum: opina sobre els fets que s’esdevenen al capítol IQ 160. Què t’ha semblat? Per què? Raona la teva resposta.

Els contes del llangardaix (15). "Cuina de Nadal". Adreçat a tothom

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de Contes del llangardaix, de Josep Vallverdú, agost 2021, dins diari Segre]

 

EXERCICIS:

1. Per què aquest conte s’intitula Cuina de Nadal?

2. Els pollastres tremolen quan s’acosta Nadal, quin és el motiu?

3. Qui dorm el son de l’hivern? Per què?

4. Per què en un determinat moment del conte apareix l’afirmació: “Ai, que trista és la vida! Molt més trista és la mort”. Qui la diu i amb quina finalitat?

5. Explica el significat de les següents frases fetes:

Allí et farem la llei:

Fes el cor fort:

Morirem, quin fatic:

La sang se’m glaça:

6. Esmenta els personatges que diuen cadascuna de les frases fetes anteriors.

7. Explana el significat de:

M’empesco:

Diastre:

8. Aquest conte es basa en un escrit anterior, en quin i de qui és?

Quan escrivim ela geminada? Adreçat a tothom

 

La ela geminada és el so de la ela allargat, és a dir, que es pronuncia dues vegades seguides. La pronunciació no ens ajudarà a saber quan l’hem d’escriure, atès que no sona. Per tant, hem de seguir les poques regles ortogràfiques de les quals disposem. En cas de dubte cal anar al diccionari.

.Com s’escriu la ela geminada?

l·l (ela amb un punt volat a mitja alçada i una altra ela).

No és correcte escriure:

l.l o l-l

.Com se separa a final de línia?

Una ela en una banda, un guionet com si fos una síl·laba i l’altra ela una la línia següent.

Ex:

Aquarel-

la

MOTS ACABATS AMB
-el·la	Aquarel·la, legionel·la, cel·la, damisel·la...
-il·la	Til·la, goril·la, axil·la, vil·la, clorofil·la, pupil·la...
-el·lo	Xarel·lo, xitxarel·lo, Otel·lo...
-el·lar	Apel·lar, cancel·lar, flagel·lar, intepel·lar...
-il·lar	Cavil·lar, destil·lar, oscil·lar, vacil·lar, capil·lar...

 

 

 

 

MOTS COMENÇAT AMB
Al·l-	Al·leluia, al·lèrgia, al·licient, al·lucinar...
Col·l-	Col·laborar, col·lectiu, col·lega, col·legi...
Il·l-	Il·legal, il·lògic, il·luminar, il·lusió, il·lustrar...
Mil·l-	Mil·lenni, mil·lèsim, mil·lígram, mil·límetre...
Síl·l-	Síl·laba, sil·lepsi, sil·logisme...

 

 

 

 

No segueixen cap regla ortogràfica, emperò, també s’escriuen amb ela geminada:

Bèl·lic, Brussel·les, cal·ligrafia, cel·lofana, cèl·lula, circumval·lació, constel·lació, cristal·lí, el·lipse, excel·lent, fal·lera, idil·li, instal·lar, intel·lectual, intel·ligent, libèl·lula, medul·la, metàl·lic, mol·lusc, nul·la, pal·liar, pàl·lid, paral·lel, pel·lícula, penicil·lina, pol·len, pol·luir, putxinel·li, rebel·lió, satèl·lit, sol·licitar, violoncel·lista...

D’altra banda, també trobem paraules que no porten ela geminada, i algunes d’aquestes ens fan equivocar:

Celebrar, elaborar, elegir, elecció, selecció, solitud, alentir, revelar, parentela, miler, milè, milenar, milió.

 

[Imatge extreta de: mda.cat]

 

EXERCICIS:

1. Amplia el quadre de paraules amb ela geminada que no segueixen cap regla, aportant-ne deu de noves.

2. D’on sorgeix la confusió entre l’escriptura de la ela i la ela geminada? Raona la teva resposta amb exemples.

3. Explica el significat de:

Vil·la:

Sil·lepsi:

Sil·logisme:

Fal·lera:

Pol·luir:

Cel·lofana:

4. Quina és la manera correcta d’escriure la ela geminada? Encercla la forma correcta.

l.l, l-l, l·l, l’l

5. Escriu ela o ela geminada segons on calgui.

Vi_a (poble), gori_a, mi_er, mi_enni, mi_ió, co_ecció, co_aborar, i_egal, so_itud, so_icitud, sí_aba, e_aborar, reve_ar, ce_ebrar, xare_o, pà_id, e_egir, satè_it, nu_a, mo_usc.

6. Descobreix la paraula amb ela geminada que s’amaga darrere de cada definició.

A) Carretera o camí que va per l’exterior de la ciutat:

B) Adreçar la paraula a algú per demanar-li explicar un fet, o dels seus actes:

C) Relació amorosa intensa:

D) Persona a qui hom fa fer fàcilment allò que hom vol:

E) Dissimular la importància d’un fet:

F) Part inferior de la juntura del braç amb el cos:

7. Inventa un exercici original per tal de treballar la ela geminada.

8. Aporta les paraules que s’escriuen amb ela geminada i que et fan equivocar.

9. Pensa i escriu una norma ortogràfica que et pot ajudar a saber quan s’escriu o no la ela geminada.

10. La imatge que il·lustra la fitxa com s’anomena?

L’ última feina del senyor Luna. Club de lectura (1). Adreçat a 2n d'ESO

 

Encetem un club de lectura per a treballar el llibre d’aquesta primera part del curs. Et proposem una sèrie de preguntes per tal que si ho desitges hi participis i les responguis. T’ajudaran a entendre i a assumir més les accions que s’hi esdevenen, a més de reviure la literatura d’una manera encantadora.

 

[Crèdit fotogràfic: Oberto Gili]

 

ENCETEM LA LECTURA!

1. Veient la portada d’aquest llibre i sense llegir la contraportada, què t’imagines trobar?

2. Has llegit alguna altra obra de l’autor de l’obra que tractem? Quina? Et va fascinar? Per què?

3. Quines sensacions has tingut després de llegir el primer capítol del llibre?

4. Quin és el fragment que més t’ha agradat? Aporta’l aquí i llegeix-lo en veu alta.

5. T’identifiques amb algun personatge per ara? Si és afirmatiu, esmenta quin i per què?

Els contes del llangardaix (14). "Un lloro, un moro...". Adreçat a tothom

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la] 

[Extret de Contes del llangardaix, de Josep Vallverdú, agost 2021, dins diari Segre]

 

EXERCICIS:

1. Què significa amb la ràbia d’un toro?

2. Explica el significat de:

Amarra:                                                empipa:

Xiscla:                                                  arrapat:

3. Escriu un sinònim de:

S’escorre:                                             farcell:

Renega:                                                esvalot:

4. Per què són famosos aquests versos “Un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico”?

5. Com és que els còmics recitaven aquest romanç a l’escenari?

6. Per què creus que fa gràcia aquest romanç?

7. Què pretén en Josep Vallverdú amb aquest conte?

8. Qui sobreviu al conte, el moro, el lloro, el mico, o el senyor de Puerto Rico? Com ho saps?

9. Proposa un altre títol possible per a aquest conte.

10. Alguns van esmenar que el romanç en el qual es basa aquest conte era d’autor desconegut, emperò, se sap realment qui el va escriure i en quin segle?

L' última feina del senyor luna. Capítol 1: L' assassí. Adreçat a 2n d'ESO

Per tal de marcar una pauta i focalitzar la importància en els fets destacats de cada capítol, et proposem una sèrie de preguntes que t’ajudaran en l’argumentari per entendre els fets que s’hi esdevenen i veure allò que no se’t pot escapar. Esperem que t’ajudin! Així ho farem amb cadascun dels onze capítols que inclou el llibre.

[Crèdit fotogràfic: Fnac]

 

CAPÍTOL 1. L’ASSASSÍ

1. On transcorre l’acció d’aquest capítol? Cita les localitzacions.

2. Què és un armadillo? I un ocelot?

3. Anomena el bestiari que apareix al capítol.

4. Què sabem de l’assassí?

5. Per què l’assassí glossa en un moment determinat que “està en terra de ningú”?

6. A què es refereix l’afirmació:

“Compte, estàs entrant en els dominis del totpoderós Coronado”.

Qui és aquest senyor?

7. Contextualitza aquest fragment:

“...Des del riu. És un tot terreny verd amb matrícula de Caracas. Repeteixo, matrícula de Caracas. Canvi”. Un espetec, una altra veu: “Ve tot sol? Canvi.” Espectec. “Això sembla. Què fem? L’interceptem? Repeteixo, l’interceptem? Canvi.” Una pausa, un espetec: “No. Deixeu-lo que continuï. Entesos? Permeteu que arribi fins a la mansió. Canvi.” Espetec. “Chévere, Manuel. Com vulguis. Canvi i fora.”

8. En Luna fa cap a una mansió. Qui era el seu propietari i per què hi va?

9. Descriu com és la mansió del Coronado. Era com te la imaginaves? Per què?

10. El senyor Luna vol demostrar al senyor Coronado qui és i que no suplanta la seva identitat, com ho fa?

11. Qui trau un dard? On se l’amagava? Amb quina finalitat el dispara?

12. Què proposa el senyor Aurelio Coronado a en Luna? Per quin motiu? Quin serà el premi?

13. Recull els mots del dialecte colombià que apareixen al conte i escriu el seu significat.

14. Qui diu la següent afirmació i per què?

“No m’agrades, Lunita -va dir en to amenaçador-. Ves amb compte amb mi. Amb molt de compte”.

15. Què contenia la maleta del senyor Luna?

16. Què se sap de la persona que s’ha d’assassinar?

17. Per què l’Aurelio Coronado pretén fer assassinar a una dona?

18. Després d’haver llegit el present capítol, intueix que pot succeir en els següents capítols d’acord amb el que ha passat en aquest.

 

 

És clar: la forma més mal escrita en català. Adreçat a tothom

 

M’atreviria a dir que és una de les formes mal escrites en català que més abunden, que em posen neguitós, perquè l’he trobada en premsa, i altres mitjans de comunicació com als telenotícies de TV3, i perquè als que ho teníem clar encara ens fan entrar en dubtes i consultar-la una i altra vegada. Tot i que la trobem de manera reiterada escrita esclar, és evident que aquesta forma no està admesa ortogràficament. La persona que escriu necessita tenir ben assumides les estructures correctes i no fer-la dubtar. Sempre comento que si no se sap com s'escriu quelcom, per això hi ha unes eines útils, els diccionaris.

La forma és clar, s’empra quan s’afirma quelcom, quan es dona per veritable.

Són equivalents: és segur, evident, evidentment, naturalment, i tant.

Ex:

-Que anireu al concert aquest vespre?

-És clar que sí, faltaria més.

Per un altre costat, aquesta expressió pot simplificar-se a clar.

Per tant, tingues cura de l’escriptura:

És clar (forma correcta)

Esclar (forma incorrecta)

[Imatge extreta de: Leonhunter]

 

EXERCICIS:

1. Reflexiona sobre d’on pot provenir la confusió esclar per és clar. Per quina raó creus que escrivim aquest forma malament?

2. Redacta quatre oracions on aparegui la forma és clar.

3. Cerca articles o documents on aparegui la forma esclar i adjunta-les aquí. Aporta de quin lloc l’has treta.