Pere Bellmunt, un home ple de cultura. Adreçat a tothom

Que trist em posa saber del traspàs d’en Pere Bellmunt, tenia noranta-tres anys, un dels homenots de la Juneda cultural de sempre. Me’n vaig adonar de pura casualitat, en rellegir el diari Segre del proppassat diumenge 28 d’abril i per avís de la meva mare. Em va passar per alt, fullejant l’exemplar en primera instància, perquè es mencionava la seva desaparició amb una petita fotografia i tot just unes comptades paraules on resumidament podies saber qui va ser. Literàriament, el vaig conèixer gràcies a l’obra Antologia de poetes “junedencs” (1994). En aquest excel·lent recull realitzat per en Joan Cornudella s’hi incloïen una selecció d’alguns dels poemes més extraordinaris que havien sortit de la seva ploma fins aleshores.

Mai el vaig arribar a conèixer en persona, potser per respecte, emperò, m’hagués agradat i escoltar-lo parlar sobre poesia, perquè ell escrivia uns poemes esplèndids, tanmateix, l’única vegada que el vaig tenir més a prop, fou quan anava a la presentació del llibre d’en Josep Maria Albaigès el 26 d’abril del 2014 a Juneda en la qual estava convidat, perquè la seva esposa era familiar de la meva mare i ens vam aturar a saludar-los als perxes del carrer Major. Jo el tenia allí davant mateix, tot i intentar-ho, no em vaig atrevir a dir-li res, perquè li tenia molta admiració i el veia com un Màrius Torres, un poeta en majúscules.

En Pere cursà els estudis primaris a les Escoles Nacionals del poble. En finalitzar el servei militar realitzat a Bellver de Cerdanya, va reprendre i acabar el Batxillerat. Començà a estudiar el primer any de Magisteri a Lleida, l’any 1960, però ho deixà perquè rebé una oferta de feina als frares de Les Borges Blanques, allí impartiria classes de preparació per al Batxillerat durant cinc anys. El 1962 es casà amb Ramona Vallés. Tingueren dos fills, la Cecília (1963) i en Pep (1966). Temps en què treballa com a comptable al poble. El 1970 entrà a treballar al Banc de Bilbao fins a la seva jubilació el 1992.

Sempre va ésser un home vinculat a la seva Juneda, un pou de cultura, tant la de la vinclada a les lletres com la que acompanyava a l’esport, on exercí de secretari del CF Juneda entre els anys 1961 i 1966, o medioambientals, i tot això ho voldria destacar, ho portava a les venes, perquè ell era un home autodidacte, i encara era més complicat davant del context històric que va viure com el franquisme que li comportaren inconvenients com explanà a Combats perduts. Ell adorava la cultura, la literatura, l’arqueologia, recordem que va impulsar el Museu Etnològic i d’Arqueologia de la població, del qual altrament, en va ésser director, divulgador del passat romà i prehistòric de la comarca, on va contribuir a preservar peces com el portell romà del Pla de les Forques trobat el 1973 durant els treballs de nivelació del terreny, el seu treball en la Casa de Cultura, esperonant la realització de conferències i com a membre fundador, que anteriorment havia estat antiga casa d’un altre il·lustre junedenc, el Doctor Josep Cornudella (1895-1985), exercint com a regidor de cultura de l’ajuntament entre 1975 i 1983, posant en marxa tot l’entramat en aquells temps complexos, compromés amb el teatre local Junieta i que va dinamitzar (1947-1954), donant suport a la festa de les Cassoles de Tros (1979), les seves col·laboracions mensuals en la revista junedenca Fonoll, on com molt bé tothom sap, hi escrivia des del número 1, l’octubre del 1978, amb poemes, reflexions polítiques, promovent debats, escrits humorístics, sobretot escrivint de la seva Juneda, que sempre portava al cor, i que apareixia en les seves creacions; així com també estant a la vora dels premis literaris de la vila com a jurat i fent costat als joves autors/es emergents: Certamen Literari de la Mútua i del Premi de poesia Joan Duch. De ben segur, que tota aquesta estima cultural li sorgí en formar part del grup del Dr Cornudella, d’on sorgiren una sèrie de persones que farien de mecenes en la Juneda dels anys que vindrien i on van obrar de manera fabulosa. 

No oblidem que en Pere Bellmunt, també ens va llegar llibres com El meu avi va anar a Cuba! (2004), on hi moriren disset joves junedencs, Estampes. Antologia poètica 1970-2007 (2007), Contrades (2013), que inclou la poesia escrita entre 2008 i 2012, Addiccionari humorfològic (2019), i Combats perduts (2022) a mode de memòries.

El 30 de juny del 2013, Juneda li va retre un merescut homenatge lliurant-li la Medalla d’Or de la vila, pel seu associacionisme i afany cultural, emperò, no fou l’únic guardó rebut al llarg de la seva trajectòria, també obtingué una distinció honorífica com a membre conseller adjunt de l’Institut d’Estudis Ilerdencs per la seva aportació a la cultura local l’any 1977; fou doble guardonat amb dos premis especials als II Jocs Florals Vila de Juneda, el juny del 1994, amb l’obra en prosa “És gat vell”, i el poema “Or garriguenc”, Premi Extraordinari de poesia; el Certamen Poètic de la IV Festa de l’Arbre de Juneda organitzat per L’Associació en Defensa del Patrimoni Natural “La Banqueta” el 1992, el Premi Literari de les Garrigues. Més endavant, quan el temps s’encalmi, possiblement, en vindrà algun més, perquè va fer molt pel seu poble. D’un home que es definia simplement com a un activista cultural.

Ens ha deixat la persona, físicament, però l’esperit cultural d’en Pere, la seva presència i participació en tants actes com podia, sempre continuaran vius entre la gent i els carrers de Juneda, de la vila closa, com tant li encantava glossar. La darrera vegada que el vaig veure, el recordo com si fos ahir desplegant de la butxaca de la seva americana un full plegat i llegint aquell bell poema que perviu enrajolat en la plaça de la Massa Coral Els Cantaires i que els va dedicar ara fa just dos anys, perquè com clamava en Joan Cornudella en un article, la poesia d’en Bellmunt, era un cant apassionat a la memòria d’un poble. Uns versos que bevien principalment de Joan Maragall, Jacint Verdaguer, Joan Salvat-Papasseit, Josep Carner, Salvador Espriu, Jaume Agelet, Josep Estadella, Mossèn Anton Navarro, o Joan Duch i que podeu trobar en programes de la festa major, Fonolls, o en altres revistes. Inspirada en el record, la quotidianitat, la terra. Així doncs, al llarg de la seva obra poètica ens ha parlat dels carrers, del campanar, dels arbres, de la gent, dels oficis mig perduts, dels costums de Juneda, de la catalanitat.

Es va convertir en una peça clau de la Juneda postfranquista fins als nostres dies. La teva revista Fonoll ha quedat finalment òrfena, ningú és etern, emperò els teus escrits, així com els teus versos, sempre perduraran, es podran rescatar. Allà on et trobis Pere, gràcies per deixar empremta, la teva Juneda t’ho reconeixerà.

Josep Maria Corretger Olivart

Abril del 2025

 

RELLIGATS

Sento el clam d’una música que enamora.

És un so que ens crida i agermana.

És un crit que pregona la sardana

amb la veu penetrant d’una tenora.

És la dansa que nostre cor enyora,

quan ressona per la terra catalana.

Sempre harmoniosa, senyorial i ufana

la que ennobleix la pàtria i l’honora.

 

El teixit d’una rotllana amorosa

és l’anella que ens relliga el país.

És la unió que enllacen nostres mans.

 

Una mostra festiva i generosa

de ritmes geomètrics plens d’encís

que en gaudeixen els pobles catalans.

Pere Bellmunt Beà (2018)

 

OR GARRIGUENC

Entre marges, espones i bancals

feinegen collidores embalbides,

fent lliscar pels seus dits, pluges d’olives,

munyint candeles d’olivers verdals.

 

El verdós fruit, amb lluors matinals,

l’apleguen fortes mans amorosides,

i esdevé fosc després, con fan els dies,

per fer-se albades de raigs celestials.

 

El suc daurat al front de reis ungits

i als peus d’aquell que emprèn l’últim camí

lluirà com vitralls de santuaris.

 

Suca llesques de pa, barbes i dits;

untarà d’or les piques del molí

i cremarà a les llànties dels sagraris.

Pere Bellmunt Beà (1994)

 

[Crèdits fotogràfics: Pere Bellmunt, Biblioteca Marquès d’Olivart, Chitiya, Albert Esteves]

 

Bibliografia:

.BELLMUNT, Pere (2022), Combats perduts, Revista Fonoll, Juneda.

.CORNUDELLA, Joan (2021). La tradició sardanista a Juneda. 75 anys de l’agrupació sardanista 1943-2018, Fonoll, Juneda.

.CORNUDELLA, Joan, (2020). La veu de la terra: escriptors garriguencs contemporanis, dins revista Mosaic, XII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues, Centre d’Estudis de les Garrigues.

.CORNUDELLA, Joan (1994). Antologia de poetes “Junedencs”, Pagès Editors, Lleida.

"Moments de lectura". Adreçat a tothom

 

Un dels millors espais per a realitzar una lectura és justament al dematí. Abans de llevar-te. Et trobes arraulit i estirat al llit, tot està encalmat, el dia es posa en marxa, si fa fred a l’exterior de la llar, encara millor, és el marge de temps ideal per a agafar un llibre i posar-se a gaudir de la lectura, com si fos un diumenge. T’acabes de llevar o encara romans dins dels llençols i el teu intel·lecte està despert, preparat per a concentrar-se i endinsar-se en una lectora. Sobretot, en dies festius, perquè si anem a treballar, hauràs de matinar per a portar-ho a terme i vas amb més tensió.

Després de dinar, cap a quarts de quatre de la tarda, moment en què moltes persones aprofiten per a realitzar una becaina, és un temps també adequat per dedicar-lo a la lectura, jo mateix ho he experimentat diverses vegades, amb novel·les llargues, i va molt bé a nivell personal, et sents satisfet, si el llibre està de la teva part. Et relaxes i et deleixes amb la lectura.

Finalment, i potser el pitjor moment que pots dedicar una estona a llegir és per la nit. Després de sopar. Sembla que sigui un temps apte, emperò, tot i semblar-ho, no ho és. El cap et fa un tam-tam amb tot el que ha viscut durant la jornada. Segurament, si has començat a llegir quelcom durant uns minuts, apareix el drac, el son, i et venç. T’adorms amb el llum obert i la novel·la a la teva vora. És molt senzill caure vençut al llit mort de son. Amb les pàgines del llibre clos i que t’esperen.

Vistos les oportunitats de temps de les quals podem regalar-nos durant el dia, és evident, que per a encaminar-nos en una lectura, cal tenir la ment encalmada, tranquil·la, no tenir pensaments que et voltin pel cap i et treguin el plaer de la lectura. Sempre evitant possibles distraccions: el mòbil, el rellotge... o d’altres elements que et facin posar la lectura en pausa, tenir-los ben silenciats, perquè aquest temps que dedicarem a la lectura és d’or, únic, indefugible.

A les nostres llars posseïm d’espais perfectes per a llegir uns minuts, o qui sap, potser hores, si l’obra que tenim a les nostres mans ens atrapa. Aquests llocs són: la terrassa, el balcó, a la sala d’estar... i al sofà, en una gandula, en una hamaca, al banc d’entrada de casa... això sí, reclosos del sol quan toqui, perquè la calor ens pot fer desistir del llibre, ens vencerà com el drac del son i s’emportarà la concentració.

Finalment, si esculls agafar una obra pel matí o abans de realitzar una petita migdiada després de dinar, pots elegir qualsevol mena d’obra, perquè estàs més amatent, tot i que el llibre aporti dificultats de vocabulari. De cara a la nit, és recomanable seleccionar lectures curtes, o capítols de novel·les que puguis finalitzar per tal d’ajudar a la memòria. També pots optar per llegir unes quantes poesies d’un exemplar, perquè triar una lectura densa per la nit farà que la novel·la sigui més feixuga del que és.

Així doncs, per la nit escull una lectura diferent a la qual realitzaràs durant alguna de les altres parts del dia, i aniràs bé. Sobretot, regala’t uns minuts cada jorn per a la lectura, atès que, és l’aliment per al nostre corpus lèxic, perquè les paraules mai venen soles, has d’anar a cercar-les. Molt bon Sant Jordi! Força roses i abundància de llibres!!

Josep Maria Corretger

Abril del 2025

(Imatge extreta de: Diari Ara)

 

EXERCICIS:

1. Explica els teus moments de lectura. Quan llegeixes?

2. Quin és l’espai de casa on llegeixes més i penses que és millor? Per què?

3. Opinió: després d’haver llegit aquest petit article, expressa la teva opinió.

4. Canvies de gènere literari en funció de la part del dia en què llegeixes? Per quin motiu?

5. Aporta quelcom més que consideres destacat sobre la lectura.

Conte en valors: "El plataner talat". Adreçat a tothom

 

Un home tenia al seu jardí diversos arbres fruiters. Entre aquests, es trobava un vell plataner, que ja estava molt sec i no donava plàtans. Però, tot i així, l’home el mantenia i el cuidava amb molta estima. Un dia fred d’hivern, un veí seu s’apropà fins a la seva casa i, molt seriós, li digué:

-Però veí... per què tens allí un plataner sec i mig mort i t’entestes en mantenir-lo? No saps que porta mala sort tenir-lo en aquestes condicions?

I l’home, temorós del que li havia contat el seu veí i que, efectivament, aquell arbre li portés alguna desgràcia, el talà.

Curiosament, el dia de talar l’arbre, el seu veí tornà a apropar-se a la seva casa i li demanà llenya del plataner per a la seva xemeneia.

-Així que només volies llenya! Vas mentir per tal que tallés l’arbre! Com pots fer-me això, i a més essent veïns!

I el veí, capcot, se n’anà cap a casa.

Aquesta història ens aciença a no fiar-nos a la bestreta si ens proposen realitzar alguna cosa. El millor és actuar amb prudència perquè, en algunes ocasions, les persones que t’aconsellen només persegueixen un benefici propi.

 

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: guia de jardineria]

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat de quatre paraules de color lila que desconeguis.

3. Pensa i escriu un sinònim de:

Mantenia:                                                           t’entestes:

Temorós:                                                            talà:

4. Localitza les frases fetes assenyalades en roig, i explana’n el seu significat.

5. Esmenta quatre adjectius que apareguin al conte.

6. A què fa referència el pronom marcat en negreta?

No saps que porta mala sort tenir-lo en aquestes condicions?

7. Et pensaves que el conte finalitzaria així?

8. Posa’t a la pell de l’amo del plataner, què haguessis fet tu al seu lloc?

9. Aquest conte versa sobre un plataner. Cerca informació de l’arbre i aporta’n les coses més destacades.

10. Fòrum: enganyar és la millor manera per a obtenir coses? Per què? Raona la teva resposta.

 

 

Escrivim un text. Què hem de saber? Adreçat a tothom

Quan escrivim és fonamental tenir presents una sèrie d’estratègies que faran que el nostre producte final tingui molta més qualitat. Tingues presents els següents aspectes:

1. Realitza una pluja d’idees si no saps sobre quin tema escriure.

2. Cerca informació sobre aquell tema en pàgines web o en llibres. Contrasta allò que has trobat, és a dir, si arreu diuen el mateix i no hi ha idees equivocades. Seleccionar allò que empraràs perquè no ho podràs dir tot. Glossar-ho amb les teves paraules i sense fer un “còpia i enganxa”.

3. Redacta el text amb la següent estructura: introducció (on es presenta el tema), nus (explanes les idees amb exemples), desenllaç (clous el text sense resumir el que ja has dit, únicament destaques alguna idea). Aquesta estructura s’ha de veure separant en paràgrafs, perquè farà el text més visual i agradable de llegir.

4. Empra connectors: en primer lloc, per exemple, d’altra banda, finalment… ajuden a enllaçar les oracions i que la frase s’entengui millor.

5. Utilitza oracions simples i mira que el subjecte concordi amb persona i nombre amb el verb. Les oracions subordinades provoquen que no s’entengui allò que es vol dir en algunes ocasions i provoquen errors de concordança.

6. Quan tinguis el text escrit, deixa’l reposar uns minuts o hores i torna’l a rellegir quan et trobis descansat. Si dubtes de l’escriptura d’algun mot cerca-la al diccionari a veure si està ben escrita. Mira que no repeteixis mots i si és així, cerca sinònims. Alguns dels mots que apareixen diverses vegades en els escrits són:

Vam anar, vam marxar, vam gaudir, finalment, m’agrada, cotxe, després.

Per què es repeteixen els mots en els escrits?

Per diversos motius: perquè s’escriu ràpidament, perquè no es vol rumiar, perquè es llegeix poc i el corpus lèxic del qui escriu és molt baix.

Pensa i canvia la repetició per un mot sinònim, que n’hi ha! I si no te’n ve cap a la ment, empra el diccionaris.cat.

7. Deixa marges a les quatre bandes del text o document en Word. Fes bona presentació, guarda l’arxiu amb un nom, en una carpeta amb el nom de la matèria.

8. Realitza el text amb la lletra que t’encomanin, recomanem la Times New Roman, perquè comprimeix, podràs escriure més amb menys espai. Escull un interlineat que permeti una bona lectura i justifica el text per la dreta. El text ha de tenir el mínim de lletres que et demanen.

9. En quina persona has d’escriure el text? Depèn. Si ho has viscut tu, pots emprar la primera persona, el més habitual; si cerques la vessant literària, llavors pots usar la tercera persona; però si tu no has viscut allò, no pots utilitzar la primera persona:

Vaig anar, vaig fer… (hi estaves present) à van anar, van fer (no hi estaves)

Posa un títol original, pensar-lo et pot costar uns minuts…

N.B. Si teniu presents tots aquests passos, els vostres textos tindran més qualitat.

10. Per saber si un text segueix els requisits bàsics d’escriptura i de presentació t’aportem la graella de correcció de les competències bàsiques que serà de gran ajuda.

[Imatge extreta de: NM Traducciones]

EXERCICIS:

1. Esmenta un dels punts que acabes de llegir, que consideris destacat i explica en què consisteix.

2. Digues un aspecte que fallis a l’hora de redactar un text. Per què el fas malament? Què pots fer per a millorar-ho?

3. Agafa un text que t’hagi corregit el teu professor/a i explana de quina tipologia són les errades que hi ha: lèxic, ortografia, estructures morfosintàctiques, presentació.

4. Explica què és l’adequació, la cohesió i la coherència.

5. Fòrum: quines són les paraules que més repeteixes quan redactes un text? Per què? Com ho pots resoldre?

Teatre: l'escenografia. Adreçat a tothom

Què és l’escenografia?

És l’art i tècnica, disseny i decoració d'espais escènics, com al conjunt resultant d'elements visuals que constitueixen de forma realista, ideal o simbòlica el lloc on es desenvolupa una acció i que conformen una producció escènica o escenificació. Aquests elements poden ser corporis (decorat i utilitat), la il·luminació, perruqueria; o bé la pròpia posada en escena dels diversos espectacles en viu (teatre, dansa, òpera, sarsuela, circ), així com al cinema, televisió, esdeveniments, mostres i exposicions. Alguns especialistes cataloguen l'escenografia com un clàssic de l'art efímer. Es considera la intersecció belles arts. Font: Vikipèdia.

 

[Imatge extreta de: balanaenviu; aoizorduna.com; fity.club; diariodigital.ujaen]

EXERCICIS:

1. Defineix amb les teves paraules què és l’escenografia.

2.Esmenta els principals elements que formen part de l’escenografia.

3. Digues si són certes o falses les següents afirmacions:

A) Els elements visuals formen part de l’escenografia.

B) A l’escenografia no es desenvolupa l’acció.

C) En una dansa també hi trobem escenografia.

D) La perruqueria d’un actor no és escenografia.

E) La il·luminació és una característica de l’escenografia.

 

4. Escull una de les dues imatges, la A o la B, i descriu les principals característiques de cada escena d’obra.

A)

B)

5. Crea una petita escena d’una dramatització i dibuixa l’escenografia requerida.

6. Esmenta una obra de teatre dels següents autors:

Josep Maria de Sagarra:

Josep Vallverdú:

Montserrat Roig:

Mercè Rodoreda:

"La partida del segle", un film d'escacs. Adreçat a tothom

La partida del segle (2021), relata la final del Mundial d’Escacs del 1978 jugada a Baguio, Filipines entres dos jugadors russos, Anatoli Karpov i Víktor Korchnói, lluitant per aconseguir la supremacia dels escacs, i com no, en una final, on també hi entraren en joc motius extraesportius que també tindrien molt a dir en aquesta final i que farien que tots dos jugadors presentessin queixes.

[Imatges extretes de: Filmaffinity, Corbis]

N.B. Podeu trobar més informació d'aquesta final controvertida a:

https://www.infobae.com/america/deportes/2019/07/27/el-escandaloso-mundial-de-ajedrez-de-1978-entre-karpov-y-korchnoi-parapsicologos-espias-sectas-y-la-guerra-del-yogur/

EXERCICIS:

1. Per què Korchnói no pot competir amb Rússia? A quin país representa?

2. Qui diu la següent afirmació i per què?

«No et podré estimar tant com estimo els escacs».

3. El govern rus pressiona a Anatoli Karpov. Què li diu si perd i per què tenen tant interès en guanyar el Mundial d’Escacs?

4. Quina estratègia empra Korchnói per a desestabilitzar a Karpov?

5. Per què els russos es prenen tan seriosament els enfrontaments de la final del Mundial d’Escacs? Per què Radolf i els seus assessors pressionen a Karpov?

6. Com aconsegueix Korchnói ésser candidat per disputar la final?

7. Per què Korchnói decideix fugir de Rússia? Amb quina finalitat ho fa?

8. On es disputa la final del Mundial d’Escacs del 1978?

9. Algú boicoteja a Anatoli Karpov. Qui creus que ho porta a terme i per què?

10. Esmenta quines accions realitzen els boicotejadors per a desconcentrar a Karpov durant la final.

11. Qui és Nica? Com ajuda a Karpov?

12. Descriu als dos jugadors que disputen la final del Mundial d’Escacs.

13. Durant la final, Korchnói s’ajuda d’elements exteriors durant la disputa de les partides. Quins són?

14. Per què els escacs s’estan convertint en un fet polític quan és una disputa esportiva? Creus que la política s’hauria de desvincular dels esports.

15. Contra quins dimonis lluita Karpov en la final?

16. Quin jugador té un hipnotitzador expectant en les primeres files? I qui es queixa d’aquest fet? Per què?

17. Què recrimina Karpov al seu equip tècnic?

18. Karpov es troba afectat anímicament durant la final? Què li succeeix i per què?

19. Què recomana l’equip tècnic a Karpov quan veuen que està dèbil?

20. Com recupera l’energia i la motivació Karpov per a disputar la partida deu?

21. Quina estratègia empra Korchnói en la partida trenta-dos?

22. Quantes partides es disputen per a tenir un campió del món? Quin és el resultat final? Quantes partides van fer taules?