Definició
Categoria
gramatical invariable que pot modificar un verb, un adjectiu o un
altre adverbi.
Sintaxi
L’adverbi
pot actuar com a CC del verb del conjunt de l’oració. També pot
fer d’especificador d’un altre adverbi o d’un adjectiu.
Ex:
-Ens
veiem demà al poble.
-No
es troba gaire bé. Està molt nerviosa.
Recorda:
La
partícula pas afegeix diversos matisos a les frases negatives:
.Reforça
la negació:
Ex:
-No
ho pensis pas, això!
.Nega
una suposició implícita:
Ex:
-Vas
anar al concert? No hi he anat pas, jo.
.Expressa
una probabilitat:
Ex:
-No
has vist pas el retolador?
.Nega
parcialment un enunciat anterior.
Ex:
-Han
prohibit aparcar. No pas a mi.
Comparacions:
Ex:
-Pinta
millor que no pas.
Classificació
Segons
la forma
.Simples:
Avui,
bé, aquí, etc.
.Locucions
adverbials:
amb
prou feines, de gom a gom, en dejú, etc.
Segons
la funció
1.
Complements:
.Complement
verbals:
Ex:
-Viu
malament.
.Modificador
oracional:
Ex:
-Sortosament,
el Barça va guanyar la Copa del Rei.
2.
Especificadors:
.Especificador
adjectival:
Ex:
-Tenim
una actuació molt destacada.
.Especificador
adverbial:
Ex:
-Pensa
molt de pressa.
3.
Connectors:
.Connector
oracional / textual:
Altrament,
mentrestant, conseqüentment.
.Relatius
adverbials:
Fan
de CC del verb i de nexe subordinant:
on,
quan, com, quant.
Ex:
-Quan
pugui vindré.
.Adverbis
interrogatius:
apareixen
en oracions interrogatives directes o indirectes:
on,
quan, com, quant.
Ex:
-On
estàs? No m’ha comentat quan ho farà.
Segons
el significat
.Manera:
bé,
ràpidament, a la babalà, així, ensems, debades, etc.
.Temps:
ahir,
després, avui, adés, anit, llavors, etc.
.Lloc:
aquí,
lluny, allà, pertot, prop, dalt, avall, etc.
.Quantitat:
molt,
poc, massa, prou, bastant, un xic, etc.
.Modalitat
(afirmació, negació, dubte):
sí,
no, tampoc, potser, fins, etc.
|
ADVERBIS
|
|
TIPUS
|
ADVERBIS
|
LOCUCIONS
ADVERBIALS
|
ALTRES
|
|
De
manera
|
Bé (ben
davant adjectiu o adverbi), mal (malament), com (interrogatiu),
així, millor, pitjor, alhora, sols, només, almenys, arreu,
exprés, corrents, debades, gairebé, quasi, sobretot, tot (davant
adjectiu o adverbi).
|
A
bastament, a ull nu, a cau d’orella, a contracor, a repèl, a
correcuita, a dojo, a la babalà, a la deriva a l’engròs, a
males penes, a peu, xano-xano, a ultrança, comptat i debatut, amb
un no res, de cap, de franc, fil per randa, si més no, si fa no
fa, a les palpentes, al cap i a la fi.
|
Adverbis
formats sobre un adjectiu (en femení)+ el sufix -ment:
amablement, ràpidament, tristament.
|
|
De
temps
|
Quan, adés,
llavors, aleshores, sempre, sovint, tothora, mai, després, abans,
ja, aviat, tard, encara, avui /hui, ahir, demà, enguany, anit.
|
De nit, de
dia, a la matinada, al matí, de bon matí, al migdia, a la
vesprada, al capvespre, al vespre, a deshora, destemps, a hores
d’ara, tot al llarg de, al present.
|
Locucions
formades pel gerundi del verb haver+el participi passat d’un
verb: havent acabat, havent anat.
|
|
De
lloc
|
On, ací,
aquí, allà, enlloc, onsevulga/onsevulla, dins/dintre, fora,
davant, darrere, endavant, sobre, damunt, davall, sota, amunt,
dalt, baix, prop, lluny.
|
D’allí
estant, d’ací i d’allà, pertot arreu, de fora estant, cap
endins, cap enfora, al davant, al darrere, cap al davant, a la
dreta, a l’esquena, a sobre, a sota, al damunt, cap amunt, cap
avall, a dalt, abaix, al capdamunt, a l’entorn, a la vora, als
afores.
|
|
|
De
quantitat
|
Molt, poc,
més, quant, menys, tant (tan davant adjectiu o adverbi), bastant,
massa, força, prou, gens, res.
|
A més, a
més a més, a més de, d’allò més, més o menys, si més no,
un poc, una mica, un xic, no gens, no gaire, gens ni mica, bona
cosa, un grapat, un munt.
|
|
|
MODALITAT
|
|
|
D’afirmació
|
Sí, també,
prou, àdhuc.
|
Fins i tot,
... i tot, en efecte, per descomptat, sens dubte, i tant, de
veritat, de debò, no cal dir-ho.
|
Certament,
efectivament, justament, indubtablement, evidentment.
|
|
De
negació
|
No, ni
tampoc, pas.
|
De cap
manera, en ma vida, en absolut, no pas, no gens, i ara.
|
|
|
De
dubte
|
Potser.
|
Si de cas,
tal vegada, ta volta, qui sap, a la millor, si molt convé, què
et diu que, per ventura.
|
Possiblement,
probablement.
|
Recorda:
Locució
adverbial: és una expressió fixa d’una llengua que equival a un
adverbi. Solen constar d’una preposició i un substantiu. També
pot estar formada per una preposició i adjectiu o adverbi.
PECULIARITATS
DELS ADVERBIS
.Els
adverbis acabats en -ment es formen a partir de la forma femenina de
l’adjectiu:
ràpidament,
pobrament...
Quan
hi ha dos adverbis acabats en -ment, s’ha de mantenir la terminació
en els dos adverbis o bé només en el primer.
Ex:
Opció
1:
ràpidament
i eficaçment
Opció
2:
ràpidament
i eficaç.
És
incorrecte:
ràpid
i eficaçment.
L’adverbi
malament s’escurça davant participi o adjectiu:
Ex:
mal
fet, mal executat.
.La
forma ací és habitual en alguns parlars com ara el pallarès i
també en valencià:
Ex:
Ací
ja Vicent Andrés Estellés.
.Els
dies de la setmana en una situació de futur o de passat immediat són
adverbis, i per tant, no porten article:
Ex:
-Vindré
dilluns.
.Cal
distingir res (pronom), gens (adverbi) i gens de (determinant).
Ex:
-No
beu res / no beu gens / no beu gens d’aigua.
.Mentrestant
és un adverbi temporal equivalent a durant el temps que s’esdevé
un fet. No s’ha de confondre amb la conjunció mentre o
mentre que.
Ex:
-Li
faré arribar avui. Mentrestant, fes el que puguis.
-Mentre
et dutxes, preparo la maleta.
-Mentre
que tu t’hi desplacis, jo estic salvat.
.Tan
davant d’adjectiu o adverbi:
Ex:
-És
tan espavilat com ella.
-Pinta
tan bé que enamora.
.Tant
davant d’un nom o quan funciona com complement verbal:
Ex:
-No
tardis tant.
-No
miris tant la televisió.
També
escrivim tant quan elidim l’adjectiu o l’adverbi.
Ex:
-Era
atrevit, però no tant com en primera instància.
[Material
consultat: FREIXES, Andreu, i Núria Còrdova (2017), Competència
lingüística. Fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic. Llengua
Catalana. 2n Batxillerat, Castellnou Edicions, Barcelona]
[Imatge
extreta de: bàsquet plus]
EXERCICIS:
1.
Explica què és una locució adverbial mitjançant un exemple. En
què es diferencia d’un adverbi?
2.
Què signifiquen les següents locucions adverbials?
A
la babalà:
De
bocaterrosa:
A
collibè:
A
la gatzoneta:
3.
Relaciona cada locució adverbial amb el seu significat:
Locucions
adverbials:
bitllo-bitllo,
trascantó, xano-xano, orri, de sotamà, a l’encop, de gairell, a
balquena., de soca-rel.
Significats:
espatllar-se o perdre’s,
alhora, en abundància, íntegrament, al comptat, d’amagat, de
costat, d’una manera imprevista, a poc a
poc.
4.
Redacta una oració amb cadascuna de les locucions adverbials que
tenen a veure amb els diners.
.A compte:
.A la bestreta:
.A l’engròs:
.A preu fet:
.De bursada:
5.
Subratlla la forma correcta de cada parella de mots.
A) Hi ha caragols (per tot /
pertot).
B) (En lloc / Enlloc) de mirar la
televisió podries fer els deures.
C) Per a jugar a voleibol has de
llançar la pilota (en l’aire / enlaire).
D) Quan puguis vinc (ací / aquí)
que et donaré les instruccions.
E) Amb l’edat no veig (gairebé
/ gaire bé) de lluny.
F) Els jugadors arribaren (a
l’hora / alhora) de disputar l’encontre.
G) (Pot ser / Potser) que no
arribin a temps al concert.
6.
Esmenta quina funció realitza pas en les oracions següents:
A) M’agrada més el futbol que
no pas el tenis.
B) No has trobat pas el meu
llibre?
C) No facis pas una cosa
semblant!
D) Tots van anar al mateix lloc
equivocat. No pas jo, que vaig encertar la direcció.
E) No estic pas satisfet del
resultat del meu equip a la Champions.
7.
Llegeix i explana el significat de cada expressió llatina:
A)
a posteriori:
B)
ad hoc:
C)
ad libitum:
D)
de facto:
E)
de iure:
F)
ex professo:
G)
ex cathedra:
H)
grosso modo:
8.
Cerca una expressió equivalent als següents adverbis:
suara:
debades:
tostemps:
adesiara:
ensems:
tost:
de
continent:
9.
Esmenta quin dels quatre significats tenen les locucions adverbials
següents:
Locucions:
a
betzef, a balquena, a cop calent, a la babalà, a manta, a rajaploma,
de bursada, a tort i a dret, a ull, a dojo, de cap a peus, de cop i
volta, de fit a fit, de sobte, sense solta ni volta.
Significats:
irreflexivament,
abundantment, sobtadament, manera de mirar.
10.
Glossa la diferència que hi ha entre tan i tant,
mitjançant un exemple de cada.
11.
Escriu una paraula o expressió equivalent per a cada locució
adverbial.
A les palpentes:
A cremadent:
A gavadals:
En doina:
A borbollons:
En sopols:
De corcoll:
D’esma:
A empentes i rodolons:
12.
Ídem de l’anterior:
Sense embuts:
De biaix:
A tort i a dret:
D’amagatotis:
A contracor:
A cau d’orella:
A preu fet:
Fil per randa:
A deshora:
13.
Relaciona els adverbis i les locucions adverbials de temps amb el seu
significat corresponent.
Adverbis i locucions:
adés, antany, dejorn, a trenc
d’alba, a hora baixa, a boqueta de nit, a deshora.
Significats:
de bon matí, quan es fa de dia,
fa poc, a una hora intempestiva, a la tarda, quan es fa fosc, en
temps passat.
14.
Crea i inventa una activitat original per a treballar els adverbis i
les locucions adverbials.
15.
Cerca una imatge per a una locució adverbial. Si algun alumne hi ha
participat, no es pot repetir la locució.
16.
Posa una nom amb una locució adverbial a la imatge que acompanya la
fitxa.
17.
Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis de
la present fitxa. Dubtes que t’han sorgit i per què?
