Cert
dia, un senyor que necessitava un vestit es dirigí a una de les millors
sastreries de la ciutat, on l’atengueren
amb gran eficàcia. El client llavors se n’anà a casa, confiant en rebre en breu
el seu vestit nou. Al dia següent, un empleat de la sastreria li lliurà la
seva peça, amb un somriure i sense demanar res a canvi. Feliç per tenir el seu
vestit, emperò, estranyat per no
haver hagut de pagar, l’home decidí tornà a la botiga. L’atengué el mateix
amable senyor que li agafà mesures el dia anterior.
-Algun
problema senyor?
-Cap.
El vestit em queda perfecte. He vingut perquè encara no m’han cobrat res. Això
és normal?
-Senyor,
en aquesta casa considerem sempre que tots els nostres clients són cavallers
perfectes i ens faria vergonya demanar-los el pagament de les seves peces de
roba.
-Però, i si algun no arriba a pagar mai?
-Llavors,
aquella persona deixa de ser un cavaller i ja no tenim cap inconvenient en reclamar-li el pagament.
L’home
pagà el seu vestit i marxà a casa, una mica perplex.
Aquest
conte ens mostra que, fins que no es demostri el contrari, sempre s’ha de confiar en el bon fer de les persones.
(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria
Corretger)
[Imatge extreta de: Dreamstime]
EXERCICIS:
1.
Realitza un resum d’aquest conte en valors.
2.
Explica el significat de les paraules de color lila.
3.
Pensa i escriu un sinònim de:
L’atengueren:
estranyat:
Inconvenient:
perplex:
Confiar:
lliurà:
4.
Aporta un fragment d’estil directe que aparegui al conte.
5.
Qui deixa anar la següent pregunta i per què?
-Però,
i si algun no arriba a pagar mai?
6.
Per què se sorprèn el client?
7.
Finalment, el client paga el vestit? Quan?
8.
Al conte, el venedor es refia del client. Això acostuma a succeir en l’actualitat?
Per què?
9.
Cerca una notícia a Internet que versi sobre la confiança d’una persona en una
altra.
10.
Quin ensenyament dona aquest conte en valors?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada