Pere Bellmunt, un home ple de cultura. Adreçat a tothom

Que trist em posa saber del traspàs d’en Pere Bellmunt, tenia noranta-tres anys, un dels homenots de la Juneda cultural de sempre. Me’n vaig adonar de pura casualitat, en rellegir el diari Segre del proppassat diumenge 28 d’abril i per avís de la meva mare. Em va passar per alt, fullejant l’exemplar en primera instància, perquè es mencionava la seva desaparició amb una petita fotografia i tot just unes comptades paraules on resumidament podies saber qui va ser. Literàriament, el vaig conèixer gràcies a l’obra Antologia de poetes “junedencs” (1994). En aquest excel·lent recull realitzat per en Joan Cornudella s’hi incloïen una selecció d’alguns dels poemes més extraordinaris que havien sortit de la seva ploma fins aleshores.

Mai el vaig arribar a conèixer en persona, potser per respecte, emperò, m’hagués agradat i escoltar-lo parlar sobre poesia, perquè ell escrivia uns poemes esplèndids, tanmateix, l’única vegada que el vaig tenir més a prop, fou quan anava a la presentació del llibre d’en Josep Maria Albaigès el 26 d’abril del 2014 a Juneda en la qual estava convidat, perquè la seva esposa era familiar de la meva mare i ens vam aturar a saludar-los als perxes del carrer Major. Jo el tenia allí davant mateix, tot i intentar-ho, no em vaig atrevir a dir-li res, perquè li tenia molta admiració i el veia com un Màrius Torres, un poeta en majúscules.

En Pere cursà els estudis primaris a les Escoles Nacionals del poble. En finalitzar el servei militar realitzat a Bellver de Cerdanya, va reprendre i acabar el Batxillerat. Començà a estudiar el primer any de Magisteri a Lleida, l’any 1960, però ho deixà perquè rebé una oferta de feina als frares de Les Borges Blanques, allí impartiria classes de preparació per al Batxillerat durant cinc anys. El 1962 es casà amb Ramona Vallés. Tingueren dos fills, la Cecília (1963) i en Pep (1966). Temps en què treballa com a comptable al poble. El 1970 entrà a treballar al Banc de Bilbao fins a la seva jubilació el 1992.

Sempre va ésser un home vinculat a la seva Juneda, un pou de cultura, tant la de la vinclada a les lletres com la que acompanyava a l’esport, on exercí de secretari del CF Juneda entre els anys 1961 i 1966, o medioambientals, i tot això ho voldria destacar, ho portava a les venes, perquè ell era un home autodidacte, i encara era més complicat davant del context històric que va viure com el franquisme que li comportaren inconvenients com explanà a Combats perduts. Ell adorava la cultura, la literatura, l’arqueologia, recordem que va impulsar el Museu Etnològic i d’Arqueologia de la població, del qual altrament, en va ésser director, divulgador del passat romà i prehistòric de la comarca, on va contribuir a preservar peces com el portell romà del Pla de les Forques trobat el 1973 durant els treballs de nivelació del terreny, el seu treball en la Casa de Cultura, esperonant la realització de conferències i com a membre fundador, que anteriorment havia estat antiga casa d’un altre il·lustre junedenc, el Doctor Josep Cornudella (1895-1985), exercint com a regidor de cultura de l’ajuntament entre 1975 i 1983, posant en marxa tot l’entramat en aquells temps complexos, compromés amb el teatre local Junieta i que va dinamitzar (1947-1954), donant suport a la festa de les Cassoles de Tros (1979), les seves col·laboracions mensuals en la revista junedenca Fonoll, on com molt bé tothom sap, hi escrivia des del número 1, l’octubre del 1978, amb poemes, reflexions polítiques, promovent debats, escrits humorístics, sobretot escrivint de la seva Juneda, que sempre portava al cor, i que apareixia en les seves creacions; així com també estant a la vora dels premis literaris de la vila com a jurat i fent costat als joves autors/es emergents: Certamen Literari de la Mútua i del Premi de poesia Joan Duch. De ben segur, que tota aquesta estima cultural li sorgí en formar part del grup del Dr Cornudella, d’on sorgiren una sèrie de persones que farien de mecenes en la Juneda dels anys que vindrien i on van obrar de manera fabulosa. 

No oblidem que en Pere Bellmunt, també ens va llegar llibres com El meu avi va anar a Cuba! (2004), on hi moriren disset joves junedencs, Estampes. Antologia poètica 1970-2007 (2007), Contrades (2013), que inclou la poesia escrita entre 2008 i 2012, Addiccionari humorfològic (2019), i Combats perduts (2022) a mode de memòries.

El 30 de juny del 2013, Juneda li va retre un merescut homenatge lliurant-li la Medalla d’Or de la vila, pel seu associacionisme i afany cultural, emperò, no fou l’únic guardó rebut al llarg de la seva trajectòria, també obtingué una distinció honorífica com a membre conseller adjunt de l’Institut d’Estudis Ilerdencs per la seva aportació a la cultura local l’any 1977; fou doble guardonat amb dos premis especials als II Jocs Florals Vila de Juneda, el juny del 1994, amb l’obra en prosa “És gat vell”, i el poema “Or garriguenc”, Premi Extraordinari de poesia; el Certamen Poètic de la IV Festa de l’Arbre de Juneda organitzat per L’Associació en Defensa del Patrimoni Natural “La Banqueta” el 1992, el Premi Literari de les Garrigues. Més endavant, quan el temps s’encalmi, possiblement, en vindrà algun més, perquè va fer molt pel seu poble. D’un home que es definia simplement com a un activista cultural.

Ens ha deixat la persona, físicament, però l’esperit cultural d’en Pere, la seva presència i participació en tants actes com podia, sempre continuaran vius entre la gent i els carrers de Juneda, de la vila closa, com tant li encantava glossar. La darrera vegada que el vaig veure, el recordo com si fos ahir desplegant de la butxaca de la seva americana un full plegat i llegint aquell bell poema que perviu enrajolat en la plaça de la Massa Coral Els Cantaires i que els va dedicar ara fa just dos anys, perquè com clamava en Joan Cornudella en un article, la poesia d’en Bellmunt, era un cant apassionat a la memòria d’un poble. Uns versos que bevien principalment de Joan Maragall, Jacint Verdaguer, Joan Salvat-Papasseit, Josep Carner, Salvador Espriu, Jaume Agelet, Josep Estadella, Mossèn Anton Navarro, o Joan Duch i que podeu trobar en programes de la festa major, Fonolls, o en altres revistes. Inspirada en el record, la quotidianitat, la terra. Així doncs, al llarg de la seva obra poètica ens ha parlat dels carrers, del campanar, dels arbres, de la gent, dels oficis mig perduts, dels costums de Juneda, de la catalanitat.

Es va convertir en una peça clau de la Juneda postfranquista fins als nostres dies. La teva revista Fonoll ha quedat finalment òrfena, ningú és etern, emperò els teus escrits, així com els teus versos, sempre perduraran, es podran rescatar. Allà on et trobis Pere, gràcies per deixar empremta, la teva Juneda t’ho reconeixerà.

Josep Maria Corretger Olivart

Abril del 2025

 

RELLIGATS

Sento el clam d’una música que enamora.

És un so que ens crida i agermana.

És un crit que pregona la sardana

amb la veu penetrant d’una tenora.

És la dansa que nostre cor enyora,

quan ressona per la terra catalana.

Sempre harmoniosa, senyorial i ufana

la que ennobleix la pàtria i l’honora.

 

El teixit d’una rotllana amorosa

és l’anella que ens relliga el país.

És la unió que enllacen nostres mans.

 

Una mostra festiva i generosa

de ritmes geomètrics plens d’encís

que en gaudeixen els pobles catalans.

Pere Bellmunt Beà (2018)

 

OR GARRIGUENC

Entre marges, espones i bancals

feinegen collidores embalbides,

fent lliscar pels seus dits, pluges d’olives,

munyint candeles d’olivers verdals.

 

El verdós fruit, amb lluors matinals,

l’apleguen fortes mans amorosides,

i esdevé fosc després, con fan els dies,

per fer-se albades de raigs celestials.

 

El suc daurat al front de reis ungits

i als peus d’aquell que emprèn l’últim camí

lluirà com vitralls de santuaris.

 

Suca llesques de pa, barbes i dits;

untarà d’or les piques del molí

i cremarà a les llànties dels sagraris.

Pere Bellmunt Beà (1994)

 

[Crèdits fotogràfics: Pere Bellmunt, Biblioteca Marquès d’Olivart, Chitiya, Albert Esteves]

 

Bibliografia:

.BELLMUNT, Pere (2022), Combats perduts, Revista Fonoll, Juneda.

.CORNUDELLA, Joan (2021). La tradició sardanista a Juneda. 75 anys de l’agrupació sardanista 1943-2018, Fonoll, Juneda.

.CORNUDELLA, Joan, (2020). La veu de la terra: escriptors garriguencs contemporanis, dins revista Mosaic, XII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues, Centre d’Estudis de les Garrigues.

.CORNUDELLA, Joan (1994). Antologia de poetes “Junedencs”, Pagès Editors, Lleida.