Treballem la llengua i literatura catalanes: L'adjectiu. Propietats. Posició. Concordança. Marques de gènere i nombre. Adjectius invariables. Adreçat a tothom

LES PROPIETATS DE L’ADJECTIU

Significat:

Un adjectiu és una paraula que aporta una característica al nom que acompanya.

Ex:

-Una taula ampla.

D’altra banda, alguns adjectius classifiquen el nom dins d’un grup concret:

Ex:

-Els animals ovípars.

Forma:

Els adjectius son paraules variables, atès que, concorden en gènere (masculí / femení) i nombre (singular / plural) amb el substantiu. La majoria tenen quatre formes, emperò n’hi ha alguns que tan sols en tenen dues.

Ex:

Estrany, estranya, estranys, estranyes.

Alegre, alegres.

Funció:

Els adjectius poden fer dues funcions diferents:

1. Complement del nom (CN): l’adjectiu va darrere d’un nom i, acostuma a matisar-ne el significat.

Ex:

-El camió roig (CN).

2. Atribut (Atr): l’adjectiu va darrere d’un verb (ser, estar, semblar, parèixer) que dona la característica expressada per l’adjectiu al subjecte de l’oració.

Ex:

-El camió és roig (Atribut).

-Aquest camió sembla vell (Atribut).

Alguns adjectius accepten al davant un adverbi de grau: és molt bonic, és ben estrany. El conjunt forma un sintagma adjectival (SAdj).

LA POSICIÓ DELS ADJECTIUS RESPECTE AL NOM

En termes generals, els adjectius van darrere del nom que acompanyen.

Ex:

-Al cel es veuen coses estranyes (Adj).

-No empris paraules inadequades (Adj).

Tanmateix, trobem alguns casos on l’adjectiu va davant del nom:

1. Els adjectius que van davant del nom, adquireixen un significat diferent:

Ex:

-És un poble home (‘infeliç’).

-És un home pobre (‘sense diners’).

-És un vell amic (‘de fa molt de temps’).

-És un amic vell (‘edat’).

2. Adjectius usats per realçar la magnitud del nom o per transmetre una valoració personal.

Ex:

-En Pep és un excel·lent company.

(L’adjectiu excel·lent transmet la valoració personal de l’emissor).

-El que comentes és un veritable disbarat.

(L’adjectiu veritable realça la magnitud del nom disbarat).

3. En algunes altres expressions:

Ex:

Una falsa alarma, a mig termini, estimat amic, en legítima defensa, l’última oportunitat, és un mal negoci, distingida senyora, és un bon home.

Davant del nom, l’adjectiu bo / bona pren les formes bon / bona.

Ex:

Un bon partit; una bona coca.

L’adjectiu dolent / dolenta pren les formes mal / mala.

Ex:

Un mal soci; una mala noia.

LA CONCORDANÇA

.Els adjectius concorden en gènere i nombre amb el nom que acompanyen.

Ex:

-Un ciutadà estrany.

-Un casa estranya.

-Uns nens estranys.

-Unes senyores estranyes.

.Quan van darrere dels verbs ser, estar, semblar, els adjectius concorden amb el subjecte.

Ex:

-Aquest esportiu és molt bonic.

.Quan es refereixen a dos o més noms, els adjectius han d’anar en plural.

1. Si els dos noms són masculins, l’adjectiu concorda en masculí.

Ex:

-En Martí i en Joan són molt amics.

2. Si els dos noms són femenins, l’adjectiu hi concorda en femení.

Ex:

-La Martina i la Júlia són molt agradables.

3. Si un dels noms és masculí i l’altre és femení, l’adjectiu adopta la forma del masculí.

-En Josep i la Maria són esplèndids.

LES MARQUES DE GÈNERE I NOMBRE

En general, el gènere i el nombre dels adjectius s’expressen amb aquestes marques o morfemes.

	SINGULAR		PLURAL
	MASCULÍ	FEMENÍ	MASCULÍ	FEMENÍ
1	∅ tranquil	-a tranquil·la	-s tranquils	-es tranquil·les
2	∅ dolç	-a dolça	-os dolços	-es dolces
3	-e còmode	-a còmoda	-es còmodes	-es còmodes
4	-o fondo	-a fonda	-os fondos	-es fondes
5	∅ capaç	∅ capaç	-os capaços	-es capaces

En la formació del femení i del plural d’alguns adjectius es produeixen canvis ortogràfics:

Poruc, poruga, porucs, porugues.

Bonic, bonica, bonics, boniques.

Gros, grossa, grossos, grosses.

Boig, boja, bojos, boges.

Mig, mitja, mitjos, mitges.

ELS ADJECTIUS INVARIABLES

Quant al gènere, trobem adjectius invariables, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení.

SINGULAR		PLURAL
MASCULÍ	FEMENÍ	MASCULÍ	FEMENÍ
∅		∅
actual		actuals
cruel		cruels
fàcil		fàcils
constant		constants
diferent		diferents
familiar		familiars
superior		superiors
amable		amables
alegre		alegres
breu		breus

Són variables els adjectius següents:

Calenta, calenta, calents, calentes.

Valent, valenta, valents, valentes.

Corpulent, corpulenta, corpulents, corpulentes.

Fraudulent, fraudulenta, fraudulents, fraudulentes.

Tendre, tendra, tendres, tendres.

Pobre, pobra, pobres, pobres.

.El nom gegant té dues formes: el gegant i la geganta.

[Adaptació de: Diversos (2020), Llengua Catalana, 1 ESO, Programa Agna de Valldaura, Barcanova Innova, Barcelona]

[Imatge extreta de: Xtec]

EXERCICIS:

1. Subratlla els adjectius que vegis en aquest fragment.

Dos ulls petits i sangonosos lluïen al seu davant enmig d’una cara blanca com el paper; una cabellera espessa queia en blens desiguals sobre una capa negra i bruta. La boca, enorme, vermella com la sang, s’obria i es tancava, i les dents, blanques i esmolades, carrisquejaven amb un soroll espantós.

Angela Sommer-Bodenburg, El petit vampir.

2. Quina és la forma correcta i per què:

Tinc els peus i les cames fredes o tinc els peus i les cames freds?

3. Què hem de dir... Raona la teva resposta.

Una girafa gegant o una girafa geganta.

4. Indica quins adjectius subratllats complementen un nom (CN) i quins altres atribueixen una característica al subjecte de l’oració (Atr).

A) Aquesta camisa està molt rebregada.

B) Els operaris acostumen a vestir amb una granota blava.

C) Per a sortir a córrer, em poso unes pantalons curts elàstics.

D) La meva jaqueta també sol ser impermeable.

5. Canvia el gènere i els nombre dels següents adjectius:

Un partit espantós --- una notícia ___________.