Cert
dia, un jove passejava pel camp i li entraren unes ganes enormes de menjar una
peça de fruita. Com que no hi havia ningú al seu voltant, es posà d’incògnit
en un hort, trepà
a un arbre i començà a menjar tota la fruita que tenia a l’abast. Al cap de poca estona, l’amo
aparegué i li preguntà enutjat:
-Què
fas aquí a dalt?
Tractant
d’alliberar-se, el jove li contestà dolçament:
-Oh, senyor, soc un rossinyol i només estic aquí
cantant.
A
l’home li semblà graciosa l’ocurrència i somrigué dient:
-Així
que ets un rossinyol, eh? Llavors deixa’m escoltar el teu cant.
El
vailet
deixà anar ganyotes i sons estranys,
provocant les rialles de l’amo:
-Però quina classe de cant és aquest?
Mai havia escoltat un rossinyol cantar així.
I el noiet respongué:
-Bé, així és com canta realment un rossinyol sense
experiència.
Tanta gràcia li feu a l’hortolà, que deixà marxar al noi
una vegada satisfeta la seva ànsia de fruita.
Aquesta història ens ensenya que l’humor pot ésser
transformador. Per a l’amo de l’hort, riure valia molt més que un grapat de
fruita.
(Extret de la revista “Pronto”.
Traducció: Josep Maria Corretger)
[Imatge extreta de: Google imatges]
EXERCICIS:
1. Realitza
un resum d’aquest conte amb valors.
2. Cerca al
diccionari i explica el significat de quatre paraules de color lila que
desconeguis.
3. Explica
el significat de la present afirmació i quin sentit té al conte.
L’humor pot ésser transformador.
4. Per què el vailet es va posar realment a cantar?
5. Quina estratègia empra l’amo de l’hort? Per què no s’enfurisma?
6. Esmenta tres adverbis que apareguin al conte i digues
la seva tipologia.
7. Opinió: què haguessis fet tu al lloc de l’amo de l’hort?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada