Els complements verbals (II). Adreçat a 2n cicle d'ESO i Batxillerat

 .EL COMPLEMENT ATRIBUTIU

L’atribut és un complement que indica una qualitat o estat del subjecte. Està vinculat a un verb de tipus copulatiu (ser / ésser, estar, semblar, parèixer) i acostuma a concordar amb el subjecte en gènere i nombre. No és compatible amb el complement directe, atès que, els verbs copulatius són intransitius, no requereixen un CD.

Ex:

-El cotxe és ràpid.                                  -Els cotxes són ràpids.

El cotxe: subjecte                                    Els cotxes: subjectes

ràpid: atribut                                           ràpids: atribut

En una oració el podem reconèixer perquè:

1. Apareix amb els verbs copulatius: ser/ésser, estar, semblar i parèixer.

Ex:

-La Marta és / està / sembla amable.

Verb copulatiu: és / està / sembla.

Compte:

No sempre que en una oració trobem els verbs ser i estar hi ha d’haver per força un atribut. De vegades, aquestes verbs arrosseguen al seu darrere complements circumstancials de lloc. Aquests complements es reconeixen perquè se substitueixen per “hi”.

Ex:

-Quan feia mal temps, tots estàvem a recer.

a recer: cc lloc

-Quan feia mal temps, tots hi estàvem.

hi: cc lloc

2. Sovint concorda en gènere i nombre amb el subjecte.

Ex:

-En Joan és elegant.    /   -Les noies són elegants.

En Joan: subjecte             Les noies: subjecte

simpàtic: atribut               elegants: atribut

3. No pot aparèixer juntament amb el complement directe.

Es pot substituir pels pronoms següents:

	Davant del verb		Darrere del verb
	Reforçada	Elidida	Plena	Reduïda
Masculí singular	el	l’	-lo	‘l
Femení singular	la	l’	-la
Masculí plural	els		-los	‘ls
Femení plural	les		-les

4. Va introduït per un determinat article, demostratiu o possessiu:

Ex:

-Aquella era la meva mare. à Aquella l’era.

la meva mare: atribut

l’: atribut

5. En altres estructures:

Davant del verb		Darrere del verb
Reforçada	Elidida	Plena	Reduïda
ho		-ho
en	n’	-ne	‘n

Ex:

-En Pere és l’espavilat. à En Pere ho és.

l’espavilat: atribut

ho: atribut

-Que n’és, d’espavilat, en Pere.

n’: atribut

 

Pot presentar les següents estructures:

.Adjectiu:

-L’examen sembla complicat.

complicat: atribut

.Sintagma nominal (SN)

-El professor és un dominador de la literatura.

un dominador de la literatura: atribut

.SPrep: (preposició + SN)

-Aquest jugador és del Barça.

del Barça: atribut

.Adverbi o locució adverbial:

-No em sembla bé.

bé: atribut (adverbi)

-Està com un llum de ganxo.

.Prònom tònic:

-La culpable era ella.

ella: atribut

.Pronom feble: (substitueix qualsevol de les estructures)

-Aquest dvd ho és. (del videoclub)

ho: atribut

.Oració subordinada substantiva:

-El pintor era qui tenia un posat més encalmat.

qui tenia un posat més encalmat: oració subordinada substantiva d’atribut

 

.EL COMPLEMENT PREDICATIU

És un complement semblant a l’atribut, perquè explica qualitats o estats del subjecte o del complement directe, d’aquí que hi concordi. El predicatiu s’acompanya de verbs no copulatius, qualsevol verb que no sigui ser, estar, semblar, parèixer.

Ex:

-La planta es va tornar escarransida.

escarransida: predicatiu

Dins de l’oració el podem reconèixer perquè:

1. Concorda en gènere i nombre amb el subjecte o el complement directe, en això es diferencia del complement circumstancial de manera, amb el qual se’l pot confondre, atès que també respon a la pregunta “com?”.

Ex:

-La Marta va arribar alegre. / -En Martí va arribar alegre.

La Marta: subjecte                   En Martí: subjecte

alegre: predicatiu                     alegre: predicatiu

-El mosso d’esquadra va deixar aparcats els vehicles a la carretera.

-El mosso d’esquadra va deixar aparcat el vehicle a la carretera.

2. A diferència del complement circumstancial de manera, no és mai un adverbi.

Ex:

-La padrina llegeix contenta.

contenta: predicatiu (adjectiu)

-La padrina llegeix amb alegria.

amb alegria: CC de manera (adverbi) = alegrement.

3. Es pot substituir pels pronoms següents:

Davant del verb		Darrere del verb
Reforçada	Elidida	Plena	Reduïda
hi		-hi

Ex:

-La cistella no es arreglada. à La cistella no s’hi veu.

arreglada: predicatiu                 hi: predicatiu

El complement predicatiu també pot presentar les estructures següents:

.Adjectiu o participi:

Ex:

-La Joana anava maca.

maca: predicatiu

.Sintagma nominal (SN):

-El gat el considerarem un animal afable.

un animal afable: complement predicatiu

.SPreposicional [preposició (de / per / a) + SN]

Ex:

-El tenen per un ximplet.

per un ximplet: complement predicatiu

-La tracten de propietària.

de propietària: complement predicatiu

.Com (a) + SN

-Els sol·liciten com a participants.

com a participants: complement predicatiu

.Pronom feble: (substitueix qualsevol de les estructures)

-En Marc hi comprava. (a la botiga)

hi: complement predicatiu.

.(Preposició +) oració subordinada substantiva

-El tenen pel que realment fa.

pel que realment fa: oració subordinada substantiva de complement predicatiu

 (Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3^r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Imatge extreta de: XTEC)

EXERCICIS:

1. Esmenta quines de les oracions següents tenen un complement atributiu.

-En Pere és al magatzem.

-El gat de la mare és al terrat.

-El film pinta malament.

-La Júlia corre amb habilitat.

2. Quina és la diferència que existeix entre el complement predicatiu i el complement atribut? Explica-ho a partir d’un exemple.

3. Compara les següents parelles d’oracions i digues el complement que porten al darrere.

-Els més grans estaven encalmats.

-Els més grans jugaven a cartes.

 

-En Jordi sembla el més aplicat de l’aula.

-En Jordi somia en el més aplicat de l’aula.

 

-La teva tieta llegeix sola.

-La teva tieta està sola.

 

-Clint Eastwood és considerat un dels millors actors i directors de cinema.

-Clint Eastwood sembla un dels millors actors i directors de cinema.

4. Digues si els complements predicatius de les frases següents concorden amb el subjecte o amb el complement directe.

-El sardanista portava el jersei de la colla.

-La padrina s’ha tenyit els cabells.

-Totes les seves amigues van arribar contentes.

-El casteller la va deixar astorada.

5. Distingeix les oracions que porten un complement circumstancial de lloc de les que porten un atribut.

-Eren a l’aeroport quan van arribar els pares.

-Eren les dues de la matinada.

 

-Són a la casa de la muntanya.

-Són els teus discos.

 

-És a Mallorca.

-Es de Mallorca.

 

-No s’hi troba.

-No ho troba.

6. Diferencia els complements segons siguin predicatius o circumstancials.

-Aquella narració no anava bé.

-Ella semblava molt satisfeta.

-Se sentia solitària.

-Realitzava la feina sense motivació.

-Ho feia sense mirar.

-Potser acabaria alegrement.

7. Digues si els complements subratllats són un complement directe, indirecte, atribut o predicatiu.

-En Pep mira el film al menjador.

-Aquest llibre és de capa i espasa.

-La peça era de bronze.

-L’autora va presentar el llibre al públic.

-Va comentar que arribaria tard.

-Els assistents a l’acte estaven desconcertats.

-Els paletes es mostraven neguitosos.

8. Mira els complements assenyalats de l’exercici anterior i digues si presenten l’estructura adjectiu, SN, SPrep, oració o pronom.

9. Substitueix els complements verbals assenyalats a l’exercici 7 pels pronoms febles corresponents.

10.Com diferenciarem el complement circumstancial de manera d’un complement predicatiu en una oració?

11. Comenta si és certa o falsa la següent afirmació i per què.

-El complement predicatiu és sempre un adverbi.

12. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han anat les activitats de la present fitxa. Quines dificultats t’han sorgit? Per què? Com les has resoltes? Com explicaries breument allò essencial dels complements verbals que apareixen en aquesta fitxa a una companya que no ha pogut assistir a la sessió?