L'accentuació i la dièresi. Adreçat a tothom

L’ACCENTUACIÓ

Mitjançant l’accent gràfic indiquem la marca de la vocal tònica d’una paraula, d’acord amb les normes ortogràfiques. En català podem trobar dos tipus d’accent segons l’obertura de les vocals: obert o greu (à, è, ò) i tancat o agut (é, ó, í, ú).

La síl·laba tònica la podem trobar en posicions diferents d’una paraula, això fa que puguem distingir tres tipus de mots polisíl·labs.

MOTS	S’ACCENTUEN	EXEMPLES	OBSERVACIONS
Aguts: La síl·laba tònica és la darrera.	Quan acaben en: -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.	anglès, capgròs, café, racó, avió…	No s’accentuen les paraules agudes que finalitzen en diftong decreixent: perdiu.
Plans: La síl·laba tònica és la penúltima.	Quan no finalitzen en: -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.	córrer, fenòmens, estómac…	S’accentuen les paraules planes que finalitzen en diftong decreixent: cantàveu, ballàveu… o triftong: quèieu…
Esdrúixols: La síl·laba tònica és l’antepenúltima.	Sempre s’accentuen.	església, ràdio, matemàtiques, pólvora…	S’accentuen els adverbis que finalitzen en –ment: Ràpidament, tènuament…

Per un altre costat, podem trobar tot un seguit de mots que pronunciar-los malament, porta com a conseqüència una escriptura de manera errònia.

AGUTS	PLANS	ESDRÚIXOLS
timpà, futbol, hanbol, hoquei, interval, Tibet, xassís, iber, fluor, policrom.	rèptil, atmosfera, cardíac, míssil, policíac, torticoli, medul·la, termòstat, tèxtil, intèrfon, amoníac, omòplat.	diòptria, èczema, aurèola, període, olimpíada, pneumònia, políedre, Himalaia, elèctrode.

Podem trobar una llista de mots majoritàriament monosíl·labs que, d’acord amb les normes anteriors no haurien de portar accent, ara bé, cal accentuar-los per distingir-los d’altres mots que tenen la mateixa ortografia, emperò amb un significat diferent, encara que amb el context puguem descobrir quin mot tractem. Aquesta tipologia d’accent s’anomena diacrític.

 L’Ortografia catalana (2017) de l’Institut d’Estudis Catalans va simplificar la llista a tan sols quinze accents diacrítics, per tal de facilitar l’aprenentatge de la llengua a tot/a nouvingut/uda i va matisar que aquesta sèrie de mots no accentuats podrien deduir-se pel context. Així doncs, actualment, des del maig del 2017 ja no és necessari accentuar:

bota, coc, dones, feu (verb), fora (verb), joc, meu, molt (verb), mora, net, os.

PARAULES AMB ACCENT  DIACRÍTIC

Bé: allò que procura un avantatge. Plural: béns. Ex: -El teu padrí té pocs béns immobles.       adverbi, conjunció, interjecció. Ex: -És pel teu bé. Be: xai, corder. Plural: bens. Ex: -Té el corral ple de bens.

Déu: divinitat, ésser suprem. Plural: Déus. Ex: -Creu en Déu. Deu: font. Numeral. Verb deure. Ex: -El meu poble no té cap deu. Ah, doncs el meu en té deu i això que l’alcaldessa no deu diners.

És: 3ª persona del singular del verb ‘ser’. Equival a ‘se’ castellà. Ex: -Ella és alta. Es: pronom feble. Article salat. Plural de la lletra e.      Ex: -Es pentina molt bé. (Pronom)            -Tanca es cavall. (Article salat)            -Escriu unes es extraordinàries. (Lletra e)

Mà: extremitat. Ex: -Em va xocar la mà. Ma: possessiu àton. Ex: -Ma germana és la millor del món.

Més: adverbi, quantitatiu, nom masculí.         Ex:  -Encara en vull més. (Adverbi)                -Ja no podia menjar res més. (Quantitatiu)                -El signe de més indica suma. (Nom) Mes: nom masculí (part de l’any), participi del verb ‘metre’ (posar), conjunció adversativa, plural del possessiu àton ‘ma’.         Ex: -Aviat arribarem al mes d’abril. (Part de l’any)               -L’han mes en llibertat. (Participi)             -Sabia que no aprovaria, mes ho va aconseguir. (Conjunció adversativa)             -Mes amigues. (Plural possessiu)

Món: la Terra.            Ex: -Un dels seus somnis era donar la volta al món. Mon: possessiu àton: “el meu”.            Ex: -Mon pare era una gran persona.

Pèl: filament que creix a la pell.            Ex: -Als braços no parava de sortir-li pèl. Pel: contracció de per + el.            Ex: -Pel nostre carrer hi ha molt trànsit.

Què: naturalesa d’una cosa, el quid de la qüestió. Els quès.         Ex: -No sabia el què passava. Que: relatiu, conjunció, quantitatiu.         Ex: -Em sembla que és simpàtic. (Relatiu)                -Sempre comenta el que li convé. (Conjunció)                -Que bonic. (Quantitatiu)

Sé: verb ‘saber”.         Ex: -No sé si podré acabar-me la novel·la a temps. Se: pronom feble.         Ex: -Se sabia la jugada d’escacs de memòria.

Sí: adverbi afirmatiu.         Ex: -Els socis accionistes de l’empresa van decidir votar sí a la proposta del pressupost. Si: pronom reflexiu o recíproc. Conjunció. Nota musical. Nom masculí: ‘interior’.        Ex: -Parla de si mateix. (Pronom reflexiu o recíproc)              -Desconeixia si vindria. (Conjunció)              -L’escala musical és do, re, mi, fa, sol, la, si, do. (Nota musical)              -En el seu si hi havia amagat el pensament. (Interior)

Sòl: superfície del terreny.         Ex: -El sòl del meu tros és productiu. Sol: astre. Nota musical. Adjectiu. Verb ‘soler’.         Ex: -El sol escalfa de valent. (Astre)               -Has interpretat bé la clau de sol? (Nota musical)               -Va haver d’anar sol al cinema. (Adjectiu)               -Sols anar a practicar algun esport? (Verb)

Són: verb ‘ser’.         Ex: -Tots els membres de l’equip són els guanyadors. Son: acte de dormir. Ganes de dormir. Possessiu àton: ‘el seu’. Verb ‘sonar’ en balear.         Ex: -Tenia un son mogut. (Acte de dormir)               -No tenia gens de son. (Ganes de dormir)               -Son germà és molt atractiu. (Possessiu)               -Jo son bé es violí. (Verb)

Té: verb ‘tenir’.          Ex: -Té el cinquè d’anglès aprovat. (Verb) Te: pronom feble. Arbust, infusió. Nom de la lletra T.          Ex: -La revista? No te la donaré. (Pronom feble)                -Em podria posar una tassa de te? (Infusió)                -Va equivocar-se en escriure dues tes seguides. (Lletra)

Ús: acció d’usar. Forma de la primera persona del singular del present d’indicatiu en balear i alguerés.          Ex: -Ha fet un ús incorrecte de la paraula. (Verb)                -Ús aquesta eina. (Verb en balear i alguerés) Us: pronom feble. Plural de la lletra u.          Ex: -Us animo a seguir treballant. (Pronom feble)                -La teva germana escriu molt bé les us. (Lletra)

Vós: pronom fort equivalent a ‘tu’ emprat per donar més categoria social, més edat, a un desconegut, a Déu, a un sant.          Ex: -He escoltat quelcom sobre vós. (Pronom fort) Vos: pronom feble.          Ex: -Podeu fer-vos un regal? (Pronom feble)

REMARQUES:

.També s’escriu accent diacrític en els plural d’aquests mots esmentats si coincideix gràficament amb el dels mots sense accent diacrític.

Ex: béns, déus, pèls, sís, sòls.                     

No en porten: mans, mons.

.No s’aplica l’accent diacrític en els compostos i derivats dels mots següents:

adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu, redeu, semideu, almon, rodamon, a contrapel, a l’empel, repel, entresol, subsol, vertisol.

.En canvi, sí que posarem accent diacrític en els mots compostos que s’escriuen amb guionet, ja que, els seus components mantenen la forma gràfica:

Ex:

déu-vos-guard (salutació), mà-llarg, més-adient, pèl-llarg, pèl-ras, pèl-roig.

LA DIÈRESI

És el signe gràfic que representem amb dos punts (¨) i que cal posar a sobre de la I i de la U per indicar que aquestes vocals s’han de pronunciar d’una manera diferent.

UTILIZEM LA DIÈRESI	EXEMPLES
.Per indicar que la I i la U no formen un diftong amb la vocal anterior. Ho sabrem pronunciant la paraula.	[Sense dièresi: són diftongs] Heroi, peu, fluid…	[Amb dièresi: trenquen el diftong] Heroína, peüc, fluïdesa, raïm…
.Per indicar que una I entre vocals no forma diftong amb la vocal següent. Sempre serà una vocal tònica.	[Sense dièresi: són diftongs] Veia, duia, noia…	[Amb dièresi: són vocals] Agraïa, coïen, produïes…
.Per indicar que la U dels grups GU i QU davant de les vocals E i I es pronuncien.	Aqüeducte, aigües, pingüí, lingüística…

Segons aquestes normes serien molts els mots que haurien de portar dièresi, tanmateix els lingüistes i gramàtics van decidir restringir-ne l’ús. D’aquí que trobem les següents excepcions, és a dir, no posarem dièresi quan:

1.      Les paraules s’accentuen.

Ex: país...

2.      Els derivats que porten un prefix seguit de les vocals I i U.

Ex: antiinflamatori, infrautilitzar...

3.      Els mots que acaben amb els sufixos –isme, -ista.

Ex: egoisme, panteista.

4.      Els acabaments llatins –us, -um.

Ex: Màrius, mèdium.

5.      En l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir.

Ex:

conduir, conduint, conduiré...

Fonts consultades:

.INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS, (2017) Ortografia catalana, IEC, Barcelona.

(Material adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i literatura. 3^r ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)

(Ampliació: Josep Maria Corretger)

EXERCICIS:

1.   Simplifica la regla d’accentuació de les paraules agudes i planes, per una que et sigui més senzilla de recordar.

2.      A partir d’un exemple, comenta la diferència entre sí i si.

3.   Escull tres parelles de mots que formen part del llistat de l’accent diacrític i explica el seu significat. Llavors, escriu una oració amb cada significat.

4.  Del llistat de paraules de l’accent diacrític, quines són les que et provoquen més errors d’escriptura i per què? Què has fet per a resoldre-ho?

5.      Pensa i escriu cinc mots que portin dièresi i argumenta el perquè.

6.      Escriu tres paraules de cada terminació: -itat, -al, -itzar.

7.      Realitza un esquema sobre l’accent diacrític o sobre la dièresi.

8.   Comenta la diferència que hi ha entre la llengua catalana i la llengua castellana pel que fa a l’accentuació de les vocals.

9. Realitza el teu top ten d’errors ortogràfics sobre l’accentuació i justifica l’errada ortogràficament.

ERRORS ORTOGRÀFICS D’ACCENTUACIÓ	JUSTIFICACIÓ ORTOGRÀFICA
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

10.  Explica amb les teves paraules i a partir d’exemples, quan s’accentuen les paraules agudes, planes i esdrúixoles.

11.  Accentua quan sigui necessari les paraules que hi ha a continuació:

cantaveu, produieu, obliques, desgràcia, quocient, anis, estimessiu, espai, algun, indret, hoquei, fredolic, vagarivol, meitat, Ramon, fenomens, examen, miop, oboe, aureola, ibers, magnetofón, interval, reptil, dioptries, hándbol, bruixola, periode, rubeola, torticoli.

12.  Posa dièresi on calgui i classifica les paraules segons la graella de sota.

frequència, antiguitat, tasques, obeit, beneim, questionari, restituirà, bilingüe, feia, fruien, traidor, solàrium, antiimperialista, reduissis, renuncii, egoisme, médium, país.

TRENCA EL DIFTONG DECREIXENT	INDICA QUE CAL PRONUNCIAR LA U	SÓN EXCEPCIONS

13.  Argumenta per què s’accentuen o no els mots següents:

arròs, fenomen, església, ballésiu, sòl, cantàveu, anaven, Raimon, Berlín, cadira.

14.  Digues si són agudes, o esdrúixoles. Posteriorment, pronuncia-les correctament amb veu alta.

timpà, rèptil, medul·la, diòptria, futbol, atmosfera, període, olimpíada, tèxtil, míssil, xassís, handbol, Tibet, omòplat, policíac, pneumònia, fluor, iber, termòstat, rèptil.

15.  Crea una gamificació per tal de treballar l’accentuació i la dièresi.

16.  Fòrum: estàs a favor o en contra de la simplificació del llistat de paraules que formen part de l’accent diacrític per part de l’Institut d’Estudis Catalans el maig del 2017? Per què? Penses que faciliten l’escriptura als nouparlants? Raona les teves respostes.