dilluns, 14 de gener del 2013

Figures retòriques (2). Figures de pensament. Adreçat a Batxillerat.








.Apòstrof:

Quan apareix una intepel·lació, ens dirigim a algú per demanar-li quelcom.

Ex:

-Ara mar, de mi no t’allunyis.




.Epítet:

És un adjectiu que expressa una qualitat del mot al qual acompanya, per destacar-lo.

Ex:

-Lluna brilles amb força.






.Eufemisme:

Quan substituim un mot o una expressió perquè és vulgar o cal suavitzar-la i en posem al seu lloc una de més ennoblidora.

Ex:

-Ha traspassat. 





.El·lipsi:

Quan en un text se sobreentén una paraula sense esmentar-la.

Ex:

-Aquell senyor amb corbatí de Madrid ens tornarà augmentar els impostos.








.Hipèrbole:

Expressió que exagera la realitat.

Ex:

-Em vaig sobresaltar quan la pastissera em va lliurar la barra de pa.





.Lítote:


Quan neguem justament el contrari del que volem afirmar, com si fos una ironia.

Ex:

-El Barça no practica el millor futbol del món.





.Pregunta retòrica:

Quan no esperem resposta en un text, poema o en una xerrada i alhora pretén captar l’atenció del lector.

Ex:

-En aquesta vesprada, qui m’espera?





.Paradoxa:

Quan unim dues idees contràries en una oració.

Ex:

-Blanca i brillant com la nit.





.Antítesi:

Quan contraposem una oració, sintagma o paraula amb una altra de sentit contrari.

Ex:

-És quan dormo que hi veig clar, J.V. Foix.






.Ironia:

Figura que diu el contrari del que hom pensa.

Ex:

-Aquell entrenador fa cara de tractar bé als àrbitres.






.Oxímoron:

Quan apareix una contradicció en el significat de dues paraules, un nom i un adjectiu.

Ex:

-Un instant etern.




.Perífrasi:

Quan emprem una circumlocució per evitar una paraula.

Ex:

-Van visitar la ciutat de les llums. (Nova York)






.Personificació o prosopopeia:

Atribuir característiques dels animals o d’ésser inanimats a un ésser humà.

Ex:

-En Quim s’esmunyia hàbilment.






.Redundància o reiteració:

Abundància excessiva de mots, parlant o escrivint. Repetició de la mateixa idea.

Ex:

-Com passa el temps, dins d’aquest temps ple de temporalitat humana.



(Adaptat de: iessantanyi.cat)


(Imatge: Clau de Joan Brossa)




!!EXERCICIS:

1. Inventa dos exemples de cada figura retòrica.

2. Cerca per internet fragments d'aquestes figures de pensament 

6 comentaris:

  1. APÒSTROF:

    Torna calma, dóna'm allò que tas endut.
    Aire fes vent per mi.


    EPÍTET:

    Pàgines fines, fosques de lletres.
    Aigua fresca, transparent no pas buida.


    EUFEMISME:

    Així va quedar rere el mètode de persuasió.
    Encara seguia invident.


    EL.LIPSI:

    Ell tenia un d'aquells dies, els seus boleros omplien la casa.
    Tot i que era fosc seria la del alba aproximadament.


    HIPÈRBOLE:

    Trontollava paraules rere la trucada.
    Va caure brutalment després de la veritat que li vaig dir.


    LÍTOTE:

    Aquesta pel.lícula no l'he vist tants cops.
    Si m'ho dónes no serà bonic.


    PREGUNTA RETÒRICA:

    Tornaré algun cop?
    Algun dia sabré què vol dir?


    PARADOXA:

    Encara que vagi vestit estarà sempre nu.
    Aquell silenci era atordidor.


    ANTÍTESI:

    Tants colors són un que fan tot.
    Arribar a on volies i veure un altre camí per continuar.


    ÍRONA:

    És tan agradable tractar amb ell.
    Que hens donem la mà no vol dir res.


    OXÍMORON:

    El passotisme nerviós que desprèn.
    La claror enfosquia el carrer.


    PERÍFRASI:

    En el tour per l'Àfrica va veure el Rey dels animals.
    No pocs casos eren resolts.


    REDUNDÀNCIA O REITERACIÓ:

    La pluja mullava els carrers tornat-los humits.
    Estenia allò teu i va caure cap avall.

    Elisenda Cañizares Martínez

    ResponElimina
  2. .Apòstrof: marc no m'oblidis.
    .Epítet: Cel blau i immens
    .Eufemisme: Ha desitjat
    .El·lipsi: On viuen els peixos , separador de continents.
    .Hipèrbole: Ahir de poc no surto volant del vent que feia.
    .Lítote: Si ets molt simpàtic
    .Pregunta retòrica: ¿Tinc micos a la cara o que?
    .Paradoxa: petit i fràgil com un elefant
    .Antítesi: Es quan ric que estic trista
    .Ironia: Aquell noi es molt inteligent
    .Oxímoron: Una nit lluminosa
    .Perífrasi: Vam anar a la ciutat de l'amor (paris)
    .Personificació o prosopopeia: La Laia sona com un disc ratllat
    .Redundància o reiteració: Blanc, blanc, blanc com la neu


    Carla garcia Uria
    2nD Batxillerat

    ResponElimina
  3. Hola Francesc,

    Correccions:

    t'has endut, ironia.

    La resta tot correcte. Molt bona feina. Dos positius.

    Gràcies per participar en aquesta fitxa!

    JM.

    ResponElimina
  4. Hola Carla,

    Correccions:

    Sí (afirmació).

    Molt bé, tens un positiu. En català si la interrogació o l'exclamació no ocupa més d'una línia el signe va al darrere.

    JM.

    ResponElimina
  5. Hola Elisenda,

    Sí, disculpa'm, m'he errat. Posa sempre el nom a dalt de tot, perquè el pseudònim em pot distraure.

    Ja està reparat.

    JM.

    ResponElimina