Un
alumne preguntà al seu mestre com devia actuar davant d’algú que li havia fet dany.
-Et
donaré la resposta amb un bon exemple -exclamà el professor-. Imagina’t que vas
caminant pel carrer amb una tassa plena de cafè i , de sobte, algú es creua amb
tu, t’empenta i fa que s’espargeixi el cafè per tots els costats. Per què creus
que s’ha espargit el cafè?
L’alumne,
sorprès per l’estranya pregunta, respongué: “Doncs perquè una persona m’ha
empentat”.
-Resposta
equivocada -incidí el mestre-. Vas dispersar
el cafè perquè hi havia cafè a la teva tassa. Si hi hagués hagut te haguessis
llençat el te. El que tens a la tassa és el que es derramarà. Per tant, quan la
vida et sacudeix el que sigui que tinguis a dins teu, vessarà. D’allò que estigui plena la tassa,
només tu ets el responsable. Així que la pregunta que hauries de fer-te a tu
mateix es:
-Què
hi ha a la meva tassa? Quan la vida es posi complicada, què desprendré?
Alegria, agraïment, pau, humilitat...? O coratge, amargura, ràbia, desdeny...? Sigui el que sigui, ets tu qui ho
escull.
Aquesta
història ens mostra que, quan la vida t’empenyi sense avisar, sortirà el que
portes a dins. Per això, omple’t d’allò que t’agradaria donar.
(Extret
de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)
[Imatge
extreta de: Pixabay]
EXERCICIS:
1.
Resumeix aquest conte en valors.
2.
Per què el mestre dona una explicació amb arguments a un alumne?
3.
Per què s’ha espargit el cafè segons el mestre?
4.
Qui dirigeix el que hi ha a dins de la tassa?
5.
Quin consell dona aquest conte per a la vida?
6.
Pensa i escriu un sinònim de les paraules en color lila.
7.
Explica el significat de:
Espargir:
desdeny:
8.
Reflexiona i aporta un altre títol possible per a aquest conte.
9.
A què es refereix la següent afirmació del conte?
“Per
això, omple’t d’allò que t’agradaria donar”.
10.
Argumenta què portes tu dins la teva tassa de cafè.
