En
Pep Sala i en Carles Sabater van donar origen una de les bandes més importants
del panorama rock en català. Els seus inicis ens porten al maig del 1986, quan tots dos
van coincidir a l’escola de música del carrer de la Fusina de Vic per a
l’enregistrament d’un capítol pilot d’una sèrie per a TV3. Allí, en Carles que
presentava el programa havia d’entrevistar en Pep. Posteriorment van quedar per
a parlar sobre els seus gustos musicals en un bar fins a altes hores de la
matinada. En Pep li comentà que cantava com a amateur i li ballava pel cap la
idea de formar un grup a Catalunya. Les cendres de la banda les trobem a La
mujer pianista, grup efímer, perquè en Carles actuava en teatre i d’altres
músics van anar a El Último de la Fila. Tots dos es trobaven els caps de setmana
a Vic, on vivia en Pep, allí hi havia un estudi de gravació i no paraven
d’enregistrar cançons que els agradaven i d’altres que en Pep componia. A les
trobades s’hi va afegir en Joan Capdevila, tots junts composarien les lletres
del futur grup. Aviat, s’incorporà el bateria Carles Oliver. Gravarien la
primera maqueta que contindria quatre peces: “Sense estil”, “Com la primera
nit”, “Viure sense tu”, “No puc més”. Cercaven un lloc on assajar. Temps en què
s’incorporà el baixista Pep Sánchez. Trobaren una caseta al costat d’una casa
de colònies. Les Tallades, a la Vall de Sau. S’hi desplaçaren el 27 de març del
1987. Els caps de setmana eren molt intensos. A partir d’allí la cosa no
s’aturaria. El 25 d’abril del mateix any van presentar la primera maqueta a Les
Tallades davant de vint amics, parents i coneguts improvisant un equip de so en
un menjador. En la trobada hi havia Ramon Altimir, un teclista i amic d’en Pep
que seria el darrer fitxatge per a la banda. El 31 d’octubre actuarien encara
sense nom oficial. Era en una festa de la castanyada per a uns pocs amics que
acabà reunint dues-centes persones. Tocaren sis cançons i provaren com
funcionaven. La gent es referia a ells com “Els de Sau”, i d’aquí sorgí el nom.
Gerry Duffy començà a col·laborar amb el grup.
Amb tan sols set dies van
aconseguir enregistrar el primer disc “No puc deixar de fumar” (1987), publicat
per Audiovisuals de Sarrià, però poca gent el coneixia. D’aquí que en Pep i en
Carles l’anomenaven “el disc pirata”. El single “Sense estil” va anar a parar a
en Miquel Calzada, “Mikimoto”, que la va fer sonar en l’especial de Cap d’Any
de Catalunya Ràdio de l’any 1988. La cançó va rebre bones crítiques i fins i
tot, el Premi Èxits d’Or Catalans. Sau debutaria oficialment en la “Festa del
millor esportista osonenc” l’11 de març del 1988, a la sala Roc 34 de Vic. La
falta de promoció discogràfica passava factura al club. Així que van decidir
visitar algunes emissores radiofòniques. Sorgiren dubtes per abandonar el
projecte de grup musical. En Carles realitzava una obra de teatre i li
demanaren una cançó, escrigué “Qüestió de Knack”, i fou un èxit. En un cap de
setmana a Andorra en una tenda de campanya, en Carles Sabater, Pep Sala i Joan
Capdevila van escriure “Només ho faig per tu”, i finalitzaren “No he nascut per
militar”. Formarien part del segon disc, “Per la porta de servei” (1988). El
grup fou contractat per actuar a Barcelona, també aparegué al programa Directe
de TV2, però trencà relacions amb la discogràfica Audiovisuals de Sarrià.
Contactaren amb Picap. En Carles Oliver hagué d’anar a realitzar el servei
militar i el substituí a la bateria Joan Molina. Gràcies a la difusió per les
emissores radiofòniques, la música de Sau va arrelar en els més joves. Començaven
a sortir els concerts i s’havia creat el moviment “Rock català”. El tema “No he
nascut per militar” esdevé un himne antibèl·lic. Reben el premi Èxits d’Or les
primeres cançons amb “Només ho faig per tu” i “Records d’Irlanda”. Gràcies a
què les ràdios posessin molt “Només ho faig per tu” i “No he nascut per
militar”, la discogràfica va apostar fort en el tercer disc, enregistrat entre Barcelona i Londres, i gràcies al patrocini d’amics. En aquesta
segona ciutat escrigueren “És inútil continuar” i “Foc al cos”. Quim Benítez
es converteix en el nou bateria.
Aparegué el nou disc, “Quina nit” (1990), ple de referències
cinematogràfiques. Dins d’aquest àlbum hi havia les emblemàtiques “Boig per
tu”, “Perestroika”, “Envia’m un àngel” o “És inútil continuar”. Aquesta darrera
va ésser una de les peces que més sonava a les discoteques aquell any.
L’acompanyà un vídeo enregistrat a Londres, Santo Domingo i Nova York. El disc
va vendre més de cent mil còpies i va rebre diferents premis: “Disc Català de
l’Any”, de Ràdio Nacional d’Espanya; “L’Èxits d’Or”, el “Premi Nacional de
Música”, de la Generalitat de Catalunya; o el premi “Grup Català de l’Any”. Van
encetar una gira entre juny del 1990 i setembre del 1991. Un total de cent
quaranta-cinc concerts arreu del territori català. A Barcelona, al Sot del
migdia, van actuar davant de cent mil persones compartint cartell amb Los
Manolos i Psychodelic Furs. Gràcies al concert al Palau Sant Jordi amb Sopa de
Cabra, Sangtraït i Els Pets, són contractats per la multinacional EMI-Odeon per
a l’enregistrament de tres discs. El grup fins ara funcionava com a una colla
d’amics, emperò, ha de professionalitzar-se i signen amb BM management. Després
d’un concert a la sala Xino-Xano de Tremp, Pep Sala i Carles Sabater, juntament
amb Luz Casal, adapten “Boig per tu” al castellà. Sau estava en el moment més
àlgid de la seva carrera. Per a l’enregistrament del següent disc, a Vilanova
de Sau, instal·laren un estudi de gravació de darrera generació en un tràiler
de nou metres, dissenyat per Pedri González, el seu tècnic de so dels concerts.
S’allotjaren músics i equip tècnic durant cinc setmanes a l’Hostal La Riba fins
que finalitzaren el disc.
A finals de
gener
del 1992 apareixeria un elapé doble, amb vint-i-una cançons, “El més gran dels
pecadors”, i sota la producció de Phil Manzanera, de Roxy Music. Arribà a la
posició onze de la llista de venda de discos i es mantingué amb bones vendes
durant dos mesos. Vengué cinquanta mil còpies i aconseguí un disc d’or i el
premi “Èxits d’Or”. Editaren dos videoclips, “El tren de mitjanit” i “Tu encens
el meu foc”. Encetaren una gira de vuitanta concerts a Sa Pobla, Mallorca.
Incorporaren a la formació Gerry Duffy a la percussió i Jordi Mena a la
guitarra. Any en què actuaren a la plaça de toros La Monumental de Barcelona,
amb convidats de luxe com Robbie Robertson de The Band, Phil Manzanera de Roxy
Music, Luz Casal i Los Rebeldes. Setze mil ànimes assistiren al concert. Mai un
únic grup de en català havia aplegat tanta gent. Es va enregistrar per al que
seria el primer directe de Sau: “Concert de mitjanit” (1993). La versió “Es por
ti”, de Luz Casal va ésser la cançó més radiada a l’Estat espanyol l’any de les
olimpíades. L’any 1993 el grup es pren les coses en calma, realitza una petita gira
pel País Valencià i les Illes Balears, també actua en dos concerts
multitudinaris: el de quinze anys d’Amnistia Internacional al Palau d’Esports
de Barcelona, i el Concert contra la SIDA, al Palau Sant Jordi. L’enregistrament
del nou disc va durar sis setmanes. “Junts de nou per primer cop” (1994) a
arribar a la posició número onze de la llista de vendes. S’hi mantingué sis
setmanes. Van realitzar un gira de seixanta concerts arreu dels Països
Catalans. La revista Enderrock els va premiar com el millor grup i el millor
directe.
Esdevenen part de la banda sonora de TV3 amb la cançó “El teu estiu”,
peça que s’inclouria al calaix de sastre: “Cançons perdudes, rareses i
remescles 1986-1995” (1995) i per la qual van rebre el Premi Sputnik’94 per
votació popular. El fet de cantar i únicament actuar per terres catalanes va
generar un trencament amb la discogràfica EMI.
El 1995 Sau va decidir efectuar una gira per vint-i-cinc teatres
catalans i amb un tom és acústic, fet inusual per a la una banda de rock. La peça
“Això es pot salvar” va emprar-se en una campanya publicitària de caire
ecologista per a fer prendre
consciència
dels incendis forestals i amb la participació d’en Pep i en Carles, fet que van
portar a Sau a guanyar el Premi Impacte Social al millor grup de rock en
català. Reberen el Premi Prudenci Bertrana per la cançó “Al teu costat”. Sau va
enregistrà el disc “Set” (1996) amb la multinacional RCA-Ariola. La producció
no va acabar de rutllar. El disc va passar amb més pena que glòria a pesar de
contenir meravelloses cançons com “Res semblant a res” i “L’onze de setembre”.
La gira els portà durant quaranta concerts arreu dels Països Catalans, a més
d’actuar a Luxemburg, Saarlouis, Nüremberg. S’estrena el film “Laia, regal
d’aniversari”, per al qual composaren “Laia”. Veu la llum “Bàsic” (1996),
editat en el seu retorn a Picap, un disc en format desendollat i que contenia
algunes peces inèdites com “Cançó de Nadal”. El disc es va vendre molt bé. El
concert de fi de gira fou el 21 de desembre al Palau d’Esports de Barcelona amb
Joan Manuel Serrat i la retransmissió per Televisió de Catalunya davant de sis
mil cinc-cents assistents. El 1997 es prengueren les coses de manera sabàtica.
En Carles triomfava al teatre amb el musical “Els pirates”, de Dagoll Dagom i
en Pep editava un doble disc amb La Banda del Bar. El mes de juny Sau decideix
actuar per Europa per a guanyar-se el públic, fet que els encoratjava, sobretot
van actuar en ciutats alemanyes, Luxemburg i Brussel·les. Construeixen el seu
primer estudi d’enregistrament.
El disc “Amb la lluna a l’esquena” (1998),
s’editarà al segell Blanco & Negro, sota el nom de Fanàtic. Destacaven
cançons com “Ja no hi ha trapezistes”, “Vida moderna”, “Voler, poder”. La gira
únicament tindria vint concerts. Per a commemorar els dotze anys de la banda,
van decidir sortir amb la gira “XII”, el 1999, i amb tan sols una trentena de
concerts. El tret inicial seria el 12 de febrer a Vilafranca del Penedès davant
de sis-centes persones. El concert fou molt intens. En finalitzar el concert de
dues hores, a tres quarts de dues de la matinada, al cap de quatre minuts en
Carles no es trobà bé, es desmaià i morí d’insuficiència cardiorespiratòria amb
tan sols trenta-sis anys. Quatre dies més tard, el seu company, Pep Sala, en
roda de premsa anunciava la fi de Sau. Les cendres de Carles Sabater reposen
des d’aleshores a Llansà, població de la Costa Brava amb la qual tenia un
estret vincle.
El 27 d’abril del mateix any es realitzava el concert
d’homenatge a en Carles Sabater amb una sèrie d’amics com en Carlos Segarra, la
Companyia Elèctrica Dharma, Lluís Llach, Marina Rossell, Lax’n’busto, Sopa de
Cabra, Adrià Puntí, Luz, Sangtraït, entre d’altres, davant de vint mil persones
entre el públic i que s’edità posteriorment en disc. Dos anys més tard es
publicà el compilatori magnífic i triple “Un grapat de cançons per si mai et
fan falta 1986-1999” (2001) que preservava el llegat de Sau. El 2012 es publica
el llibre i disc compacte “Sau- 25 anys. Concert al Palau d’Esports BCN
21-12-1996”, amb La Vanguardia. L’any 2017 i per casualitat, Pep Sala va trobar
unes gravacions en directe amb molta qualitat, i finalment, decidí
compartir-les amb els seguidors de la banda, s’intitulava “Una nit al teatre”,
per celebrar els trenta anys de la desapareguda formació. El 2021 Pep Sala i
Joan Capdevila publiquen el llibre “Sau. Quina nit. El disc que va canviar les
nostres vides”, on repassen les vivències i curiositats a l’entorn de l’àlbum
que va donar a conèixer el grup. Sau va instigar el fenomen dels fans a les
terres catalanes, cosa que també els va fer ser qüestionats per alguns crítics
musicals, que no ho veien amb bons ulls. Carles Sabater i Pep Sala van formar
un tàndem amb molta química, plegats van crear una fórmula que no tenia fi.
Carles Sabater va ser un músic irrepetible i les seves cançons eternes.
Discografia
-“No
puc deixar de fumar” (1987)
-“Per
la porta de servei” (1989)
-“Quina
nit” (1990)
-“El
més gran dels pecadors” (1991)
-“Els
singles” (1992)
-“Concert
de mitjanit” (1992)
-“Junts
de nou per primer cop” (1994)
-“Cançons
perdudes: Rareses, remescles 1986-1995” (1995)
-“Set”
(1996)
-“Bàsic”
(1997)
-“Amb
la lluna a l'esquena” (1998)
-“Concert
homenatge al Carles Sabater” (1999)
-“Un
grapat de cançons per si mai et fan falta” (2001)
-“El
millor dels millors” (2012)
-"Sau: 25 anys. Concert al Palau d’Esports BCN 21-12-1996” (2012)
-“Una
nit al teatre” (2017)
Josep
Maria Corretger Olivart
Desembre
del 2022
[Material
consultat: Sau.cat]
[Imatges extretes de: Enderrock, Viasona, Arxiu La Marxa, Vikipèdia]
EXERCICIS:
1. Què cal fer per a realitzar un reportatge sobre quelcom o un grup musical?
2. Escull un grup musical que t'agradi i realitza un reportatge sobre la seva carrera combinant text i fotografies.
3. Com respectaràs la propietat intel·lectual de la informació que has consultat i de les fotografies?
4. Cacera del tresor: què era el moviment conegut per "Rock en català"? Quan va començar?
5. Fòrum: t'agrada algun grup en català? Quin? Per què t'encanten?
.jpg)
