L’HUMANISME
És
un corrent de pensament que focalitza el seu pensament en l’ésser
humà. Aquest moviment comportarà des de les acaballes del segle XIV
i al llarg del segle XV, diversos canvis en els costums, les
institucions de govern i sobretot, i el que és més important, la
manera de concebre el món.
Fou
amb el pas de l’edat mitjana al Renaixement que s’esdevingueren
una sèrie de canvis destacats en la història del pensament, perquè
l’ésser humà havia adoptat una nova actitud davant de la vida,
que deixava de banda el teocentrisme, és a dir, Déu com a centre de
l’Univers, per l’humanisme, ara l’home seria el centre de tot,
tenint en compte també el que podia comportar. Així doncs, el
dogmatisme religiós i polític de l’edat mitjana va anar deixant
pas a una actitud més desconfiada i sobretot fonamentada en la raó.
Per un altre costat, l’humanisme també implicava un coneixement
dels autors clàssics, perquè eren els models estètics que calia
seguir.
La
Cancelleria reial va ésser el primer centre humanista a Catalunya.
Era la institució oficial que s’encarregava de redactar els
documents reials. El primer humanista fou Bernat Metge.
BERNAT
METGE
VIDA
Nascut
a Barcelona, es desconeix amb exactitud l’any exacte, tot i que,
fou entre 1340 i 1346. Metge introduí les idees humanistes a
Catalunya. Treballà com a funcionari de la Cancelleria reial i de
secretari del rei Joan I. El 1396 el rei Joan I va morir sobtadament,
i en unes circumstàncies estranyes, sense haver-se pogut confessar,
això va provocar l’encarcellament de Metge i d’altres
funcionaris de la Cancelleria, que foren acusats de diverses
irregularitats i d’estar involucrats en la mort del monarca. Uns
mesos després, Metge fou alliberat, i tornà a treballar a la
Cancelleria fins que morí el rei Martí I l’Humà el 1410. Bernat
Metge traspassà el 1413 a Barcelona.
OBRA
A
conseqüència de la seva estada a la presó, i ja alliberat, Metge
va decidir escriure “Lo somni” (1399), una obra de to humanista
on volia demostrar la seva innocència de les acusacions que es varen
formular sobre ell i els seus companys de treball. A l’obra es
veuque Metge es presenta com un individu que és perseguit per culpa
de l’enveja. Dins de “Lo somni”, s’hi mostra un diàleg que
mantenen Metge i el rei Joan I, que se li apareix en somnis, sobre
diversos temes com la naturalesa de l’ànima, l’amor i les dones.
La finalitat de l’obra era tant de poder defensar-se de les
acusacions, com de guanyar-se la confiança del nou monarca i així,
poder tornar a treballar dins de la Cancelleria reial.
L’obra
“Lo somni” està formada per quatre llibres:
El
primer mostra l’escepticisme sobre la immortalitat de l’ànima.
El
segon formula preguntes al rei sobre les causes de la seva mort
sobtada.
El
tercer és un relat en forma de burla ridiculitzadora, sobre les
passions, maneres de viure i comportaments de les dones.
El
quart és un elogi a les dones, sobretot a la mare del successor
Martí I, Elionor de Sicília.
Amb
l’escriptura de “Lo somni”, Metge va aconseguir els seus
objectius, perquè aviat va tornar a ocupar un càrrec de confiança
de la mà del rei dins de la Cancelleria reial. D’altres obres de
Metge foren:
“Sermó”:
on realitza una paròdia dels sermons que es feien en aquella època.
“Medecina
apropiada a tot mal”: on escriu una recepta mèdica en to satíric
adreçada a un amic que també va ésser empresonat com ell de manera
injusta.
(Material
adaptat de: DIVERSOS, Llengua catalana i
literatura. 3r
ESO, Editorial Teide, Barcelona, 2007)
(Imatge
extreta de: Sapien, Biografías y vidas, Amazon)
EXERCICIS:
-
L’Humanisme
va suposar un canvi en la manera de pensar en la societat, quin és
i per què es va produir?
-
Què
era i quina era la principal funció de la Cancelleria reial?
-
Bernat
Metge va escriure “Lo somni”, per què?
-
Comenta
breument el contingut principal d’un dels quatre llibres “Lo
somni”.
-
Llegeix
aquest fragment del llibre “Lo somni” i comenta’l. Finalment,
respon a les preguntes següents: a quin llibre pertany de l’obra?
Sobre què dialoguen Metge i el rei Joan I? Qui són els dos
personatges mitològics què apareixen i per què? Explica el
significat de quatre paraules que desconeguis del text.
Poc
temps ha passat que estant en la presó, no per demèrits que mos
perseguidors e envejosos sabessen contra mi, segons que después
clarament a llur vergonya s’és demostrat, mas per sola iniquitat
que m’havien, o per ventura per algun secret juí
de Déu, un divendres, entorn mija nit, estudiant en la cambra on jo
havia acostumat estar, la qual és testimoni de les mies cogitacions,
me venc fort gran desig de dormir, e llevant-me en peus passegé un
poc per la dita cambra; mas sobtat de molta son, covenc-me gitar
sobre lo llit, e sobtadament, sens despullar, adormí’n, no pas en
la forma acostumada, mas en aquella que malalts o famejants solen
dormir.
Estant
així, a mi aparec, a
mon vijares,
un hom de mija estatura, ab reverent cara, vestit de vellut pelós
carmesí, sembrat de corones dobles d’aur,
ab un barret vermell en lo cap. E acompanyaven-lo dos hòmens de gran
estatura, la u dels quals era jove, fort bell e tenia una rota
entre les mans; l’altre era molt vell, ab llonga barba e sens ulls,
lo qual tenia un gran bastó en la mà. E entorn de tots lo dessús
dits havia molts falcons, astors e cans de diversa natura, qui
cridaven e udolaven fort llejament.
E
quan haguí ben remirat, especialmente lo dessús dit hom de mija
estatura, a mi fo vijares que veés lo rei En Joan d’Aragó, de
gloriosa memòria, que poc temps havia que era passat d’aquesta
vida, al qual jo llongament havia servit. E dubtant qui era,
espaordí’m
terriblement.
Lladoncs ell me dix:
-Llunya
tota paor
de
tu, car
jo
són aquell que et penses.
Quan
jo l’oí parlar, coneguí’l tantost;
puis
tremolant diguí:
-Oh
senyor! Com sóts vós ací? E
no morís l’altre dia?
-No
morí –dix ell-, mas lleixí la carn a la sua mare, e retí
l’esperit a Déu, qui el m’havia donat.
-Com
l’espirit? –diguí jo-. No puc creure que l’espirit sia res ne
puixa
tenir altre camí sinó aquell que la carn té.
-E
doncs, què entens –dix ell- que si ajo? No saps que l’altre dia
passé de la vida corporal en què era?
-Oït
ho he dir –responguí jo-, mas ara no ho cresec, car, si fóssets
mort, no fórets ací; e entén que sóts viu. Mas la gent ho diu per
tal com ho volria, car totstemps
s’alegra
de novitats e especialmente de novella senyoria; o per alguna
baratería
que
vol fer, ha més en fama que sóts mort.
-La
fama –dix ell- és vera que jo he pagat lo deute a natura; e lo meu
espirit és aquest qui parla ab tu.
-Vós,
senyor, me podets dir què us plaurà; mas, parlant ab vostra
reverència, jo no creuré que siats mort, car hòmens morts no
parlen.
-Ver
és –dix ell- que els morts no parlen; mas l’espirit no mor, e
per consegüent no li és impossible parlar.
Bernat
Metge, fragment de “Lo somni” (1399)
-
Amb
quines dificultats t’has trobat per entendre el fragment de “Lo
somni” de l’exercici 5? Per què?
-
Quin
significat tenen els mots següents dins del text?
totstemps,
barateria, juí, cogitacions, a mon vijares, gitar, d’aur, rota,
espaordí’m, paor, tantost, car, puis, puixa.
-
Cerca
per Internet un fragment d’un document antic escrit en llengua
catalana en format imatge o pdf. Intenta llegir i entendre el seu
missatge. Posteriorment, passa’l a català actual.
